Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Hebdomadaire républicain politique/satirique de Catalogne
18 août 2023
CULPABLES TOTS
La inevitable inhabilitat de la terra
La inhabilitat de la terra és responsable directa del poder. Tan li fa poder econòmic com polític i si al poder hi afegim les pressions, els contactes, xantatges i comissions, la corrupció arriba també a científics, farmacèutiques, premsa i mossens que enlloc de l’evangeli llegeixen des de la trona un pamflet negacionista.
Emprenya l’interès a curt termini del poder però no ha estranyar-nos. El poder és qui millor ha captat el missatge budista. El que importa és l’ARA i l’AQUI. Efectivament Ara ells són els que manen a Aquí. Ara tenen suficients recursos per sobreviure a Aquí. Morirà molta gent, s’assecaran molts boscos i molts rius abans que ells hagin de renunciar a la seva piscina climatitzada. Per això, Ara i Aquí es fan els desentesos. DEMÀ no seran. Cal aprofitar-ho.
Dit això, em conec a molts ecologistes que ARA i AQUÍ, després de manifestar-se per la puresa de la natura, fan el que els hi rota. A petita escala, molt a petita escala, el ciutadà també abusa del seu migrat Ara i Aquí. Les motos trucades, els plàstics abandonats, el consum desfermat, la trampeta per agafar aigua del veí, els desplaçaments absurds, els reciclatges... És l’esquifit Ara i Aquí de l’esquifida ciutadania occidental. Nous rics de butxaca. Ells també volen gaudir de la vida i la millor manera de fer-ho, pensen, és deslliurar-se de tota responsabilitat, fent com els rics de debò que no admeten condicions ni traves. Són conductes banals, que provoquen vergonya aliena com veure a algú posar el peu sobre una moneda de vint cèntims que ha caigut de la bossa de la dona que té al costat. Són misèries massa miserables.
Malauradament queda un tercer grup, l’innocent. Els milions d’habitants que ja no tenen ni aigua per beure ni aliments que posar-se a la boca. Per no tenir, gairebé no tenen ni ARA ni AQUÍ. Aquests gairebé ja estan morts o moriran qualsevol dia ofegats en algun mar.
Llei de vida dirà el mossèn.
SEGONA PÀGINA
K.MEO
EL NEONAT
Nou bloqueig al Pacte Verd
Porto dins el ventre a les Institucions polítiques mundials la tira de temps i començo a estar-ne tip. Just acabat de concebre tocaven la panxeta dient-me que seria molt maco i molt important i que tothom m’estimaria. Doncs que em deixin sortir d’una vegada! Si em tenen gaire més dins aquests ventre de lloguer sortiré just a temps per fer la mili.
Potser amb tantes ecografies com porto, han descobert que no sóc tan bufó com deien. I què? El món està ple de cardos. La majoria dels que em van projectar són cardos. No vindrà d’un.
Jo crec que no em pareixen perquè tenen por. No em volen tenir a casa per fer-me de pares i atendre’m com Déu mana. Massa compromís. D’oncles i parents llunyans segur que en tindria però aquests no es fan responsables de la criatura quan té problemes, venen només als aniversaris.
Malgrat les carantoines inicials estic convençut que no sóc un fill desitjat. Els meus pares treballen molt i quan tenen uns dies de festa els agrada sortir i passar-ho be sense el lligam d’un nen per educar. No és que com a parella es portessin massa bé ni que s’estimessin gaire, però anaven fent. El més probable és que em tinguessin per la pressió familiar. Que no tenim notícies encara? Que li passa alguna cosa al teu marit? Mira que si esperes massa et faràs gran i aleshores tot és més difícil... I van engendrar-me. Però –i em fa mal dir-ho- pares, pares, em sembla que no en tindré mai.
Tinc nom i cognom, això sí, Pacte Verd volen dir-me però al final seré una puta criatura abandonada en qualsevol orfenat. Ho veig a venir. La família se’m rifarà. No els veuré mai i em cuidarà una pobra brasilera (que es dirà Amazònia) que serà la única que m’estimarà i creurà en mi.
I el potencial de tota criatura se m’anirà esvaint en braços de la bona brasilera i quedaré com a paper mullat. Més enllà del bateig, que serà solemne i molt comentat, no em veig cap mena de futur.
Això si no acabo en avortament.
Declaracions fetes via ecografia. La criatura és una monada.
LA GARSA PROSTÀTICA
CIUTADANS PREOCUPATS PEL CANVI CLIMÀTIC
L’Àrtic quedarà sense gel en vint anys
“Chupi guay que l’Àrtic es quedi sense gel. El lloc m’encanta però fa massa fred”. Les paraules de la meva amiga –som súper-amigues– em van fer pensar. Però no sabia en què fins que el meu germà Tato que estudia per dirigir la fàbrica del papà va dir que si es desfeia el gel àrtic, pujaria el nivell de mar. I això sí que em va preocupar. Primer per la temperatura. No m’agrada l’aigua del mar freda i si un glaçó ja refreda un “Tinto de Verano”, imagineu tot el gel de l’Àrtic.
I si puja el nivell del mar? Nosaltres ho tenim bé, vivim a Sarrià que queda altet però si Barcelona s’inunda fins la Plaça Catalunya, tota la gent de baix pujarà a dalt.
El pitjor és la casa de Llafranc, a ran de mar. La de coses que hem celebrat en aquella caseta (tres plantes) aniversaris, comunions, “puestas de largo”, la victòria d’Aznar...
El papà no semblava preocupat pel risc però la mamà va preguntar un matí mentre fèiem l’aperitiu: i si se’ns mulla la roba? De sobte el papà –que n’està molt de la mamà- va sentenciar. Ens vendrem la casa. “CASA BAJO EL AGUA” direm. Segur que a algun rus li fa gràcia.
Diu el papà que nosaltres ens construirem una altra casa més petita (dues plantes) al cim de la roca vella. Caldrà tallar un bosquet i barrinar una part de la muntanya, fer les canalitzacions pertinent i la carretereta i l’ascensor per baixar a la platja... però el papà diu que la tindrem feta abans que l’Àrtic s’escalfi massa.
Ara ja estic més tranquil·la si no fos pel Tato que va dir al papà que potser contaminaríem una miqueta Llafranc i el papà ha tret al Tato dels estudis per ser cap de la fàbrica i l’ha posat a la centraleta telefònica. Pobre Tato. I tot per culpa del maleït canvi climàtic. Jo no sé per què no fan alguna cosa per aturar-lo.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
LA NOVA CATALUNYA DELS DAMNATS DE LA TERRA
Emigrar, el futur que ens espera
La història de la humanitat, ha estat sempre un continu deambular de migracions dels pobles a la recerca d'una vida millor. I ara més que mai, a conseqüència de l'emergència climàtica amb l'escalfament de la terra que ha arribat a hores d'ara a un nivell alarmant d'ebullició. Per tant, milions i milions d'homes i dones en els anys vinents del segle XXI, es veuran abocats a deixar els seus països i això en tots els 5 continents, a fi de sobreviure.
Un fet que no és nou, ja que, fa anys, que multituds de pobles fugen dels seus països a causa de les guerres i de la sequera. Només en els últims 9 anys han mort 27.000 persones en el Mediterrani i més de 40.000 en altres rutes migratòries. D'altres milions són retinguts a Turquia, al nord d'Àfrica i a illes gregues en camps de concentració pagats per la UE amb 6.000 milions d'euros, amb l'objectiu que no arribin a Europa.
Aquesta actual evolució climàtica que comporta grans catàstrofes amb terratrèmols, incendis i inundacions produeix una gran misèria humana arreu. Fet que provoca que milions d'immigrants es vegin obligats a abandonar els seus països des d'Àfrica, Amèrica i Àsia. Fins i tot a Oceania, moltes illes com les Maldives, Tuvalu o Samoa s'inundaran d'aigua pròximament i els seus habitants hauran d'evacuar. I fins i tot els 300.000 esquimals que viuen a l'àrtic veuen amenaçat el seu hàbitat pel desglaç i alguns ja s’han vist obligats a emigrar.
Davant dels perills imminents d'emergència climàtica al país, ha nascut una iniciativa migratòria amb milers ja d'inscrits, en la que els més matiners han estat els gitanos, els pagesos arruïnats de la terra ferma i els independentistes decebuts i emprenyats. Tots ells poblaran un nou territori deshabitat de l'Antàrtida anomenat Nova Catalunya. Aquest estiu, aquest nou continent, ha batut tots els rècords de visita de turistes catalans.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
QUAN ELS ESTATS TENEN POR DELS CIUTADANS
Estats policials i terrorismes inventats
Detencions a França, batuda policial antiterrorista per una sèrie de danys en una cimentera de Lafarge. Quinze activistes ecologistes detinguts per un gran dispositiu policial. Això passava el mes de juny.
A Catalunya i Espanya hem conegut desenes d’operacions policials d’aquest tipus des del 2012 de la mà dels Mossos, de la Poli Nacional o de la Guàrdia Civil. A Alemanya també ni hi ha constantment i cada vegada més estats se sumen a aquesta pràctica il·legal legalitzada. En aquesta Europa de la nacions els estats utilitzen la policia per ofegar qualsevol veu dissident. No en va a la UE qui mana és el PP europeu amb la connivència total de les extremes dretes dels diferents països i la complicitat descarada dels anomenats partits d’esquerra moderada o partits socialistes.
A molts d’aquests països l'ús de Signal, Tor o WhatsApp s'utilitza com a prova en casos inventats sobre terrorisme de la mà de policies i jutges. La policia acusa militants ecologistes, feministes-radicals o de drets humans quan la confluència entre l'ús d'eines de protecció de la privacitat –com la missatgeria xifrada o les VPN– li sembla sospitosa i dóna peu a acusacions inventades sobre associació criminal terrorista.
No cal dir que la coartada total és la lluita contra l’enemic exterior o sigui contra els islamistes radicals. Només cal llegir els informes policials per saber –segon ells- que cada mes avorten atemptats per dotzenes sense mai aportar cap prova ni informació publica en nom de la sacrosanta Seguretat dels ciutadans i d’una falsa eficàcia policial.
Per tant no podem perdre de vista que utilitzar segons quin tipus d'eines al mòbil és un dret i una pràctica banal que no ha de ser sinònim de "comportament clandestí", ni de terrorisme, un argument que cal difondre i ser recolzat pels col·lectius de defensa tot i que mai seran escoltats pels poders fàctics.
No cal perdre de vista que ràpidament les coses es poden complicar pels militants. Com a pas següent, les cúpules policials sempre els acusen de voler cometre accions violentes contra agents de policia tot i que mai identifiquin cap projecte concret. Falsifiquen declaracions amb total impunitat.
Davant les lluites ecologistes i mediambientals, el retorn de l'estat policial és una constant internacional. GPS’s espia amagats sota els cotxes, càmeres de vigilància amagades davant dels llocs de trobada. A les xarxes, els activistes s'enfronten a una ofensiva d'espionatge brutal i sense precedents.
Potser comença a ser el moment que l’activista, com també el pacient ciutadà que s’interessa per aquests problemes mundials aprengui que l’ús del seu mòbil es converteix en un auxiliar de policia ja que a ningú li importa i el poder té l’empara de lleis fetes a mida. Els parlaments del països dits democràtics han adoptat projectes de llei que permeten transformar qualsevol objecte connectat en un xivato-espia amb finalitats d'investigació criminal o antiterrorista. Una autèntic perllongament terrorista alarmant en l'àmbit de la vigilància dels estats.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
COP DE CALOR
Un sirià ataca en un parc francès a 4 nens i 2 adults
Què hi fa aquesta notícia en un especial dedicat al canvi climàtic? Ho sabreu al final.
Després d’anys de silenci, una vegada oberta la veda, tots parlem del canvi climàtic. Parlem de temperatures, d’inundacions, d’agricultura i ramaderia, pesca. Parlem de glaceres en retirada i de focs en ofensiva. Parlem en fi, de geografia, de la industria que causa l’escalfament, però rarament parlem del home/dona que pateix el canvi.
L’home/dona te un òrgan que no fa servir gaire però que el condiciona sense remei. És diu cervell i està situat aproximadament entre els cabells del cap i els ulls de la cara.
El cervell humà és molt complicat, un galimaties. Si mireu sota la vostra taula de despatx veureu una teranyina de fils que connecten l’ordinador, el telèfon, el mòdem, la tele, l’antena i la màquina de cafè. Doncs aquests garbuix no és res comparat amb les connexions del cervell.
El cervell és la nostra sala de màquines i només l’atura, la falta d’energia (com el petroli o la sang) una averia tècnica, un cop de porra policial o el clima. Ens ha costat arribar al quid de la qüestió, però ja hi som.
Heu observat els clàxons que sonen pels carrers, les parelles que no s’aguanten, els fills que no s’aguanten, els turistes que vomiten a peu de monument històric, cotxes que s'encasten, homes que maten dones...? Això és el canvi climàtic quan afecta a l’home/dona.
No fa gaire, a Annecy poblet francès a tocar de Suïssa, un home sense més raó va agafar un ganivet i va agredir a 4 nens i 2 adults.
Com que era sirià la primera investigació es va dirigir cap el terrorisme. Però no, l’home era cristià (que tampoc és una garantia), ciutadà suec i de propina tenia l’asil de Suïssa i Itàlia. Vist que el diagnòstic antiislamista feia aigües van començar a pensar què havia pogut provocar l’atac. La calor, rucs, la calor!
El sirià no té dona a qui matar (està separat), ni cotxe, ni clàxon... però estava rabiós per la calor i va agafar un ganivet. Així de simple.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
NO QUEDEN NI LES MOSQUES
Pujades rècord de les temperatures
Texas 46 graus, Nepal 43, Alcarràs (plató cinematogràfic) 44.
La nevera de casa fa pollastres a l’ast. Per dutxar-te amb aigua freda has de bufar l’aigua. Les riuades són cada vegada més freqüents i enlloc d’inundar els camps els fregeix i les zones resseques serveixen de cuina als càmpings.
Vol dir què es veritat això del canvi climàtic? Sí imbècil, sí.
Al meu poble no hi han mosques, vaja sí però a terra, mortes, cremades. Una amiga va voler donar aigua a unes formigues embogides, va deixar un plat amb aigua fora la finestra i va haver d’abandonar la casa com en la peli de la “marabunta”.
Les eres climàtiques són un capritx de la natura. Fa segles i segles que la terra, tipa de calorades passa a zona freda i s’inventa una era glacial, o a l’inrevés. Fa com una mena d’estiu i hivern però a l’engròs, a nivell universal. Ara però, i ho sabem de bona tinta, l’univers no tenia pensat anticipar un estiu ferotge. No tenia les maletes fetes. Ha estat l’home qui l’ha portat al desert sense gorra. I en paguem les conseqüències. La terra s’ha desbocat.
Serà la venjança de Gaia?
No estaria malament ni fóra injust tampoc. L’home està arrasant la meitat de la família de Gaia i de seguir com ara, l’acabarem matant a ella mateixa.
Sovint ens exclamem de les morts que provoca una guerra, una revolució, una dictadura, un holocaust. Crims que ha provocat un govern, un exèrcit, com a molt tot un país. Els que ara estem matant a Gaia som tots nosaltres... però no ens queixem gaire, només quan no ens deixen omplir la piscina.
La població ha descobert que quan pot exercir el poder anònim, quan pots participar de la matança, la cosa té força gràcia. L’orgasme patològic del piròman al encendre la primera flama, el fa tan feliç com a les grans empreses petrolieres texanes extreure petroli a 46 graus de temperatura.
Com a manicomi, anem bastant bé.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
EL BO DE L’HIDROGEN
L’hidrogen guanya mercat
Què és l’hidrogen? Ni idea. Ningú amb dos dits de front sap què és l’hidrogen. Un element, un element químic simbolitzat per una H que per més INRI, ni sona. Això és el que sabem de l’hidrogen, una mena de gas que corre per aquí.
Doncs no senyor! L’hidrogen és la conya, el futur, el Vigilant de la Platja de la nostra societat. Diuen els tècnics (viquipèdia) que n’hi ha molt d’hidrogen i que mai no va sol (com la Guàrdia Civil) i que serveix per tot (com la Benemèrita també) i que tan pot ser bo com dolent (sense exemples).
La trampa del puto hidrogen és que cal fabricar-lo. O sigui, que hi és però no hi és. Està amagat i no es pot utilitzar com si fos una poma que te la pots menjar sense haver de podar l’arbre. L’hidrogen no es pot collir directament. I vet aquí el gran dilema. L’hidrogen és el gran aliat del petroli i de la industria química en general. Tot aquests mons que contaminen al món a base d’aportar carboni derivat de l’hidrogen. Un lio.
Com podeu veure ben clarament, l’hidrogen és l’equivalent químic a la temptació bíblica. Molt paradís però ull amb la poma.
Les fonts energètiques, especialment el petroli i el gas, han disparat el seu valor econòmic. Ben aviat ni els mateixos països productors podran pagar-se el petroli que elaboren i aleshores...
Apareix l’hidrogen verd. (l’home sempre te un as amagat a la màniga). Un miracle! Perquè resulta que l’hidrogen Verd, Àngela Maria! pot deixar d’anar acompanyat per una parella i pot permetre’s el luxe del bon solter que es lliga i deslliga segons la ocasió. Fins i tot pot emmagatzemar (mascle a tope) als altres elements fins que un dia se’n desentén i els allibera deixant com a únic record de la unió un vapor d’aigua. Fum com si diguéssim. Res capaç d’embrutar la vida de la terra. Més que verd, l’hidrogen es bo...
Fins que els tècnics aconsegueixin encarir-lo altra vegada i torni a ser dolent.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
GERMANOR ENTRE SÒRIA I BARCELONA
Foc abans d’arribar a la platja
Sant Pedro Manrique (Sòria) per Sant Joan, els homes passen per sobre un camí de brases i generalment porten una dona a sobre. És una festa d’Interès Turístic. No la Inquisició.
Barcelona, Passeig marítim. La platja buida. La gent asseguda a les roques, a l’ombra. De sobte algú es carrega la seva companya a l’espatlla, travessava la sorra roent i es fica a l’aigua. No està declarat festa d’interès, només és la calor que crema la sorra.
LA PAGESIA DE VACANCES
Annus horripilis de la pagesia
Vista la sequera, les glaçades, el vent i les calorades, el pagesos catalans han decidit en comitiva, abandonar els camps i marxar de vacances. No tenen res a perdre perquè ja ho han perdut tot. O sigui que a l’Inserso. Els llocs més sol·licitats han estat els deserts de les Canàries, Castella la Mancha i els de més possibles, el Sàhara. Ho fan per no tenir un xoc emocional de trobar-se amb tres arbres verds en filera.
IMMERSIÓ A LA REALITAT
Baixen els turistes, augmenten les meduses
Poc a poc les meduses han anat conquerint la costa mediterrània. Aquest any però la cosa ha fet un tomb significatiu. Les meduses, apart de refrescar-se dins l’aigua, surten a prendre el sol a les platges. Algunes fins i tot es porten la tovallola. La Generalitat ha intentat vendre la irritant invasió de meduses com a mostra del que passa amb la política de Madrid. S’han contractat un centenar d’historiadors que expliquen la realitat catalana davant una munió de turistes que a falta d’aigua neta s’empassen el que calgui.
EL FOC ARRASA HAWAII
Cendra en lloc de casa
A hores d’ara desenes de morts i una població de 9.000 habitants desapareguda en hores. Els bombers, val a dir que sempre eficaços, van aconseguir –in absentia- que tot pogués cremar sense entrebancs mentre els habitants prenien un bany a l’aigua de mar per evitar ser rostits.
El més assenyat dels ciutadans, el senyor governador, diu que exigirà responsabilitats. Quines? De moment ni ell les sap però alguna cosa s’ha de dir en aquest cas.
El que és segur que el canvi climàtic no en té la culpa.
CIMERA DE L’AMAZÒNIA
Nin un pam d’acords necessaris mentre Lula perd redits
Convocar una cimera per no prendre cap objectiu concret ha estat un mal acudit. Les esperances de que Lula esdevindria un líder internacional en alguna cosa important com és la defensa del pulmó verd del planeta han desaparegut entre canapès i begudes.
Potser allò de Cervantes sobre el Quixot de que “Nunca segundas partes fueron buenas” aquesta vegada s’ha confirmat una vegada més. La cimera deixa fer a cada estat el que vulgui i no aborda les explotacions petrolíferes. Ai, ai si tinguéssim nosaltres la pedra filosofal!
LA FI DEL MÓN AL SEGLE XXI?
Moltes profecies han anunciat la fi del món
Aquesta vegada la profecia ve de la mà dels científics de més renom mundial però so sabem si els podem creure. L’esgotament dels recursos naturals com l’aigua potable, els combustibles fòssils o els minerals poden desencadenar conflictes i col·lapses socials a gran escala. Això ho entenem sense problema. Però els que tenen les rendes del poder, les armes, els exercits i les policies sabran trobar la manera d’exterminar els que sobren. I ells continuaran gaudint del món que no hem estat capaços d’arravatar-los. No en va som els rucs del planeta. Amen.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
EMPODERAR LES DONES I LES NENES PERQUÈ TINGUIN VEU
I UN PAPER EN LES DECISIONS SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC
ÉS ESSENCIAL PER UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
I ENFORTIR LA IGUALTAT DE GÈNERE
La traduction en français sera bientôt disponible
CULPABLES TOTS
La inevitable inhabilitat de la terra
La inhabilitat de la terra és responsable directa del poder. Tan li fa poder econòmic com polític i si al poder hi afegim les pressions, els contactes, xantatges i comissions, la corrupció arriba també a científics, farmacèutiques, premsa i mossens que enlloc de l’evangeli llegeixen des de la trona un pamflet negacionista.
Emprenya l’interès a curt termini del poder però no ha estranyar-nos. El poder és qui millor ha captat el missatge budista. El que importa és l’ARA i l’AQUI. Efectivament Ara ells són els que manen a Aquí. Ara tenen suficients recursos per sobreviure a Aquí. Morirà molta gent, s’assecaran molts boscos i molts rius abans que ells hagin de renunciar a la seva piscina climatitzada. Per això, Ara i Aquí es fan els desentesos. DEMÀ no seran. Cal aprofitar-ho.
Dit això, em conec a molts ecologistes que ARA i AQUÍ, després de manifestar-se per la puresa de la natura, fan el que els hi rota. A petita escala, molt a petita escala, el ciutadà també abusa del seu migrat Ara i Aquí. Les motos trucades, els plàstics abandonats, el consum desfermat, la trampeta per agafar aigua del veí, els desplaçaments absurds, els reciclatges... És l’esquifit Ara i Aquí de l’esquifida ciutadania occidental. Nous rics de butxaca. Ells també volen gaudir de la vida i la millor manera de fer-ho, pensen, és deslliurar-se de tota responsabilitat, fent com els rics de debò que no admeten condicions ni traves. Són conductes banals, que provoquen vergonya aliena com veure a algú posar el peu sobre una moneda de vint cèntims que ha caigut de la bossa de la dona que té al costat. Són misèries massa miserables.
Malauradament queda un tercer grup, l’innocent. Els milions d’habitants que ja no tenen ni aigua per beure ni aliments que posar-se a la boca. Per no tenir, gairebé no tenen ni ARA ni AQUÍ. Aquests gairebé ja estan morts o moriran qualsevol dia ofegats en algun mar.
Llei de vida dirà el mossèn.
SEGONA PÀGINA
K.MEO
EL NEONAT
Nou bloqueig al Pacte Verd
Porto dins el ventre a les Institucions polítiques mundials la tira de temps i començo a estar-ne tip. Just acabat de concebre tocaven la panxeta dient-me que seria molt maco i molt important i que tothom m’estimaria. Doncs que em deixin sortir d’una vegada! Si em tenen gaire més dins aquests ventre de lloguer sortiré just a temps per fer la mili.
Potser amb tantes ecografies com porto, han descobert que no sóc tan bufó com deien. I què? El món està ple de cardos. La majoria dels que em van projectar són cardos. No vindrà d’un.
Jo crec que no em pareixen perquè tenen por. No em volen tenir a casa per fer-me de pares i atendre’m com Déu mana. Massa compromís. D’oncles i parents llunyans segur que en tindria però aquests no es fan responsables de la criatura quan té problemes, venen només als aniversaris.
Malgrat les carantoines inicials estic convençut que no sóc un fill desitjat. Els meus pares treballen molt i quan tenen uns dies de festa els agrada sortir i passar-ho be sense el lligam d’un nen per educar. No és que com a parella es portessin massa bé ni que s’estimessin gaire, però anaven fent. El més probable és que em tinguessin per la pressió familiar. Que no tenim notícies encara? Que li passa alguna cosa al teu marit? Mira que si esperes massa et faràs gran i aleshores tot és més difícil... I van engendrar-me. Però –i em fa mal dir-ho- pares, pares, em sembla que no en tindré mai.
Tinc nom i cognom, això sí, Pacte Verd volen dir-me però al final seré una puta criatura abandonada en qualsevol orfenat. Ho veig a venir. La família se’m rifarà. No els veuré mai i em cuidarà una pobra brasilera (que es dirà Amazònia) que serà la única que m’estimarà i creurà en mi.
I el potencial de tota criatura se m’anirà esvaint en braços de la bona brasilera i quedaré com a paper mullat. Més enllà del bateig, que serà solemne i molt comentat, no em veig cap mena de futur.
Això si no acabo en avortament.
Declaracions fetes via ecografia. La criatura és una monada.
LA GARSA PROSTÀTICA
CIUTADANS PREOCUPATS PEL CANVI CLIMÀTIC
L’Àrtic quedarà sense gel en vint anys
“Chupi guay que l’Àrtic es quedi sense gel. El lloc m’encanta però fa massa fred”. Les paraules de la meva amiga –som súper-amigues– em van fer pensar. Però no sabia en què fins que el meu germà Tato que estudia per dirigir la fàbrica del papà va dir que si es desfeia el gel àrtic, pujaria el nivell de mar. I això sí que em va preocupar. Primer per la temperatura. No m’agrada l’aigua del mar freda i si un glaçó ja refreda un “Tinto de Verano”, imagineu tot el gel de l’Àrtic.
I si puja el nivell del mar? Nosaltres ho tenim bé, vivim a Sarrià que queda altet però si Barcelona s’inunda fins la Plaça Catalunya, tota la gent de baix pujarà a dalt.
El pitjor és la casa de Llafranc, a ran de mar. La de coses que hem celebrat en aquella caseta (tres plantes) aniversaris, comunions, “puestas de largo”, la victòria d’Aznar...
El papà no semblava preocupat pel risc però la mamà va preguntar un matí mentre fèiem l’aperitiu: i si se’ns mulla la roba? De sobte el papà –que n’està molt de la mamà- va sentenciar. Ens vendrem la casa. “CASA BAJO EL AGUA” direm. Segur que a algun rus li fa gràcia.
Diu el papà que nosaltres ens construirem una altra casa més petita (dues plantes) al cim de la roca vella. Caldrà tallar un bosquet i barrinar una part de la muntanya, fer les canalitzacions pertinent i la carretereta i l’ascensor per baixar a la platja... però el papà diu que la tindrem feta abans que l’Àrtic s’escalfi massa.
Ara ja estic més tranquil·la si no fos pel Tato que va dir al papà que potser contaminaríem una miqueta Llafranc i el papà ha tret al Tato dels estudis per ser cap de la fàbrica i l’ha posat a la centraleta telefònica. Pobre Tato. I tot per culpa del maleït canvi climàtic. Jo no sé per què no fan alguna cosa per aturar-lo.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
LA NOVA CATALUNYA DELS DAMNATS DE LA TERRA
Emigrar, el futur que ens espera
La història de la humanitat, ha estat sempre un continu deambular de migracions dels pobles a la recerca d'una vida millor. I ara més que mai, a conseqüència de l'emergència climàtica amb l'escalfament de la terra que ha arribat a hores d'ara a un nivell alarmant d'ebullició. Per tant, milions i milions d'homes i dones en els anys vinents del segle XXI, es veuran abocats a deixar els seus països i això en tots els 5 continents, a fi de sobreviure.
Un fet que no és nou, ja que, fa anys, que multituds de pobles fugen dels seus països a causa de les guerres i de la sequera. Només en els últims 9 anys han mort 27.000 persones en el Mediterrani i més de 40.000 en altres rutes migratòries. D'altres milions són retinguts a Turquia, al nord d'Àfrica i a illes gregues en camps de concentració pagats per la UE amb 6.000 milions d'euros, amb l'objectiu que no arribin a Europa.
Aquesta actual evolució climàtica que comporta grans catàstrofes amb terratrèmols, incendis i inundacions produeix una gran misèria humana arreu. Fet que provoca que milions d'immigrants es vegin obligats a abandonar els seus països des d'Àfrica, Amèrica i Àsia. Fins i tot a Oceania, moltes illes com les Maldives, Tuvalu o Samoa s'inundaran d'aigua pròximament i els seus habitants hauran d'evacuar. I fins i tot els 300.000 esquimals que viuen a l'àrtic veuen amenaçat el seu hàbitat pel desglaç i alguns ja s’han vist obligats a emigrar.
Davant dels perills imminents d'emergència climàtica al país, ha nascut una iniciativa migratòria amb milers ja d'inscrits, en la que els més matiners han estat els gitanos, els pagesos arruïnats de la terra ferma i els independentistes decebuts i emprenyats. Tots ells poblaran un nou territori deshabitat de l'Antàrtida anomenat Nova Catalunya. Aquest estiu, aquest nou continent, ha batut tots els rècords de visita de turistes catalans.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
QUAN ELS ESTATS TENEN POR DELS CIUTADANS
Estats policials i terrorismes inventats
Detencions a França, batuda policial antiterrorista per una sèrie de danys en una cimentera de Lafarge. Quinze activistes ecologistes detinguts per un gran dispositiu policial. Això passava el mes de juny.
A Catalunya i Espanya hem conegut desenes d’operacions policials d’aquest tipus des del 2012 de la mà dels Mossos, de la Poli Nacional o de la Guàrdia Civil. A Alemanya també ni hi ha constantment i cada vegada més estats se sumen a aquesta pràctica il·legal legalitzada. En aquesta Europa de la nacions els estats utilitzen la policia per ofegar qualsevol veu dissident. No en va a la UE qui mana és el PP europeu amb la connivència total de les extremes dretes dels diferents països i la complicitat descarada dels anomenats partits d’esquerra moderada o partits socialistes.
A molts d’aquests països l'ús de Signal, Tor o WhatsApp s'utilitza com a prova en casos inventats sobre terrorisme de la mà de policies i jutges. La policia acusa militants ecologistes, feministes-radicals o de drets humans quan la confluència entre l'ús d'eines de protecció de la privacitat –com la missatgeria xifrada o les VPN– li sembla sospitosa i dóna peu a acusacions inventades sobre associació criminal terrorista.
No cal dir que la coartada total és la lluita contra l’enemic exterior o sigui contra els islamistes radicals. Només cal llegir els informes policials per saber –segon ells- que cada mes avorten atemptats per dotzenes sense mai aportar cap prova ni informació publica en nom de la sacrosanta Seguretat dels ciutadans i d’una falsa eficàcia policial.
Per tant no podem perdre de vista que utilitzar segons quin tipus d'eines al mòbil és un dret i una pràctica banal que no ha de ser sinònim de "comportament clandestí", ni de terrorisme, un argument que cal difondre i ser recolzat pels col·lectius de defensa tot i que mai seran escoltats pels poders fàctics.
No cal perdre de vista que ràpidament les coses es poden complicar pels militants. Com a pas següent, les cúpules policials sempre els acusen de voler cometre accions violentes contra agents de policia tot i que mai identifiquin cap projecte concret. Falsifiquen declaracions amb total impunitat.
Davant les lluites ecologistes i mediambientals, el retorn de l'estat policial és una constant internacional. GPS’s espia amagats sota els cotxes, càmeres de vigilància amagades davant dels llocs de trobada. A les xarxes, els activistes s'enfronten a una ofensiva d'espionatge brutal i sense precedents.
Potser comença a ser el moment que l’activista, com també el pacient ciutadà que s’interessa per aquests problemes mundials aprengui que l’ús del seu mòbil es converteix en un auxiliar de policia ja que a ningú li importa i el poder té l’empara de lleis fetes a mida. Els parlaments del països dits democràtics han adoptat projectes de llei que permeten transformar qualsevol objecte connectat en un xivato-espia amb finalitats d'investigació criminal o antiterrorista. Una autèntic perllongament terrorista alarmant en l'àmbit de la vigilància dels estats.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
COP DE CALOR
Un sirià ataca en un parc francès a 4 nens i 2 adults
Què hi fa aquesta notícia en un especial dedicat al canvi climàtic? Ho sabreu al final.
Després d’anys de silenci, una vegada oberta la veda, tots parlem del canvi climàtic. Parlem de temperatures, d’inundacions, d’agricultura i ramaderia, pesca. Parlem de glaceres en retirada i de focs en ofensiva. Parlem en fi, de geografia, de la industria que causa l’escalfament, però rarament parlem del home/dona que pateix el canvi.
L’home/dona te un òrgan que no fa servir gaire però que el condiciona sense remei. És diu cervell i està situat aproximadament entre els cabells del cap i els ulls de la cara.
El cervell humà és molt complicat, un galimaties. Si mireu sota la vostra taula de despatx veureu una teranyina de fils que connecten l’ordinador, el telèfon, el mòdem, la tele, l’antena i la màquina de cafè. Doncs aquests garbuix no és res comparat amb les connexions del cervell.
El cervell és la nostra sala de màquines i només l’atura, la falta d’energia (com el petroli o la sang) una averia tècnica, un cop de porra policial o el clima. Ens ha costat arribar al quid de la qüestió, però ja hi som.
Heu observat els clàxons que sonen pels carrers, les parelles que no s’aguanten, els fills que no s’aguanten, els turistes que vomiten a peu de monument històric, cotxes que s'encasten, homes que maten dones...? Això és el canvi climàtic quan afecta a l’home/dona.
No fa gaire, a Annecy poblet francès a tocar de Suïssa, un home sense més raó va agafar un ganivet i va agredir a 4 nens i 2 adults.
Com que era sirià la primera investigació es va dirigir cap el terrorisme. Però no, l’home era cristià (que tampoc és una garantia), ciutadà suec i de propina tenia l’asil de Suïssa i Itàlia. Vist que el diagnòstic antiislamista feia aigües van començar a pensar què havia pogut provocar l’atac. La calor, rucs, la calor!
El sirià no té dona a qui matar (està separat), ni cotxe, ni clàxon... però estava rabiós per la calor i va agafar un ganivet. Així de simple.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
NO QUEDEN NI LES MOSQUES
Pujades rècord de les temperatures
Texas 46 graus, Nepal 43, Alcarràs (plató cinematogràfic) 44.
La nevera de casa fa pollastres a l’ast. Per dutxar-te amb aigua freda has de bufar l’aigua. Les riuades són cada vegada més freqüents i enlloc d’inundar els camps els fregeix i les zones resseques serveixen de cuina als càmpings.
Vol dir què es veritat això del canvi climàtic? Sí imbècil, sí.
Al meu poble no hi han mosques, vaja sí però a terra, mortes, cremades. Una amiga va voler donar aigua a unes formigues embogides, va deixar un plat amb aigua fora la finestra i va haver d’abandonar la casa com en la peli de la “marabunta”.
Les eres climàtiques són un capritx de la natura. Fa segles i segles que la terra, tipa de calorades passa a zona freda i s’inventa una era glacial, o a l’inrevés. Fa com una mena d’estiu i hivern però a l’engròs, a nivell universal. Ara però, i ho sabem de bona tinta, l’univers no tenia pensat anticipar un estiu ferotge. No tenia les maletes fetes. Ha estat l’home qui l’ha portat al desert sense gorra. I en paguem les conseqüències. La terra s’ha desbocat.
Serà la venjança de Gaia?
No estaria malament ni fóra injust tampoc. L’home està arrasant la meitat de la família de Gaia i de seguir com ara, l’acabarem matant a ella mateixa.
Sovint ens exclamem de les morts que provoca una guerra, una revolució, una dictadura, un holocaust. Crims que ha provocat un govern, un exèrcit, com a molt tot un país. Els que ara estem matant a Gaia som tots nosaltres... però no ens queixem gaire, només quan no ens deixen omplir la piscina.
La població ha descobert que quan pot exercir el poder anònim, quan pots participar de la matança, la cosa té força gràcia. L’orgasme patològic del piròman al encendre la primera flama, el fa tan feliç com a les grans empreses petrolieres texanes extreure petroli a 46 graus de temperatura.
Com a manicomi, anem bastant bé.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
EL BO DE L’HIDROGEN
L’hidrogen guanya mercat
Què és l’hidrogen? Ni idea. Ningú amb dos dits de front sap què és l’hidrogen. Un element, un element químic simbolitzat per una H que per més INRI, ni sona. Això és el que sabem de l’hidrogen, una mena de gas que corre per aquí.
Doncs no senyor! L’hidrogen és la conya, el futur, el Vigilant de la Platja de la nostra societat. Diuen els tècnics (viquipèdia) que n’hi ha molt d’hidrogen i que mai no va sol (com la Guàrdia Civil) i que serveix per tot (com la Benemèrita també) i que tan pot ser bo com dolent (sense exemples).
La trampa del puto hidrogen és que cal fabricar-lo. O sigui, que hi és però no hi és. Està amagat i no es pot utilitzar com si fos una poma que te la pots menjar sense haver de podar l’arbre. L’hidrogen no es pot collir directament. I vet aquí el gran dilema. L’hidrogen és el gran aliat del petroli i de la industria química en general. Tot aquests mons que contaminen al món a base d’aportar carboni derivat de l’hidrogen. Un lio.
Com podeu veure ben clarament, l’hidrogen és l’equivalent químic a la temptació bíblica. Molt paradís però ull amb la poma.
Les fonts energètiques, especialment el petroli i el gas, han disparat el seu valor econòmic. Ben aviat ni els mateixos països productors podran pagar-se el petroli que elaboren i aleshores...
Apareix l’hidrogen verd. (l’home sempre te un as amagat a la màniga). Un miracle! Perquè resulta que l’hidrogen Verd, Àngela Maria! pot deixar d’anar acompanyat per una parella i pot permetre’s el luxe del bon solter que es lliga i deslliga segons la ocasió. Fins i tot pot emmagatzemar (mascle a tope) als altres elements fins que un dia se’n desentén i els allibera deixant com a únic record de la unió un vapor d’aigua. Fum com si diguéssim. Res capaç d’embrutar la vida de la terra. Més que verd, l’hidrogen es bo...
Fins que els tècnics aconsegueixin encarir-lo altra vegada i torni a ser dolent.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
GERMANOR ENTRE SÒRIA I BARCELONA
Foc abans d’arribar a la platja
Sant Pedro Manrique (Sòria) per Sant Joan, els homes passen per sobre un camí de brases i generalment porten una dona a sobre. És una festa d’Interès Turístic. No la Inquisició.
Barcelona, Passeig marítim. La platja buida. La gent asseguda a les roques, a l’ombra. De sobte algú es carrega la seva companya a l’espatlla, travessava la sorra roent i es fica a l’aigua. No està declarat festa d’interès, només és la calor que crema la sorra.
LA PAGESIA DE VACANCES
Annus horripilis de la pagesia
Vista la sequera, les glaçades, el vent i les calorades, el pagesos catalans han decidit en comitiva, abandonar els camps i marxar de vacances. No tenen res a perdre perquè ja ho han perdut tot. O sigui que a l’Inserso. Els llocs més sol·licitats han estat els deserts de les Canàries, Castella la Mancha i els de més possibles, el Sàhara. Ho fan per no tenir un xoc emocional de trobar-se amb tres arbres verds en filera.
IMMERSIÓ A LA REALITAT
Baixen els turistes, augmenten les meduses
Poc a poc les meduses han anat conquerint la costa mediterrània. Aquest any però la cosa ha fet un tomb significatiu. Les meduses, apart de refrescar-se dins l’aigua, surten a prendre el sol a les platges. Algunes fins i tot es porten la tovallola. La Generalitat ha intentat vendre la irritant invasió de meduses com a mostra del que passa amb la política de Madrid. S’han contractat un centenar d’historiadors que expliquen la realitat catalana davant una munió de turistes que a falta d’aigua neta s’empassen el que calgui.
EL FOC ARRASA HAWAII
Cendra en lloc de casa
A hores d’ara desenes de morts i una població de 9.000 habitants desapareguda en hores. Els bombers, val a dir que sempre eficaços, van aconseguir –in absentia- que tot pogués cremar sense entrebancs mentre els habitants prenien un bany a l’aigua de mar per evitar ser rostits.
El més assenyat dels ciutadans, el senyor governador, diu que exigirà responsabilitats. Quines? De moment ni ell les sap però alguna cosa s’ha de dir en aquest cas.
El que és segur que el canvi climàtic no en té la culpa.
CIMERA DE L’AMAZÒNIA
Nin un pam d’acords necessaris mentre Lula perd redits
Convocar una cimera per no prendre cap objectiu concret ha estat un mal acudit. Les esperances de que Lula esdevindria un líder internacional en alguna cosa important com és la defensa del pulmó verd del planeta han desaparegut entre canapès i begudes.
Potser allò de Cervantes sobre el Quixot de que “Nunca segundas partes fueron buenas” aquesta vegada s’ha confirmat una vegada més. La cimera deixa fer a cada estat el que vulgui i no aborda les explotacions petrolíferes. Ai, ai si tinguéssim nosaltres la pedra filosofal!
LA FI DEL MÓN AL SEGLE XXI?
Moltes profecies han anunciat la fi del món
Aquesta vegada la profecia ve de la mà dels científics de més renom mundial però so sabem si els podem creure. L’esgotament dels recursos naturals com l’aigua potable, els combustibles fòssils o els minerals poden desencadenar conflictes i col·lapses socials a gran escala. Això ho entenem sense problema. Però els que tenen les rendes del poder, les armes, els exercits i les policies sabran trobar la manera d’exterminar els que sobren. I ells continuaran gaudint del món que no hem estat capaços d’arravatar-los. No en va som els rucs del planeta. Amen.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
EMPODERAR LES DONES I LES NENES PERQUÈ TINGUIN VEU
I UN PAPER EN LES DECISIONS SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC
ÉS ESSENCIAL PER UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
I ENFORTIR LA IGUALTAT DE GÈNERE