237236235
234233232
231230229
228227226
225224223
222221220
219218217
216215214
213212211
210209208
207206205
204203202
201200199
198197196
195194193
192191190
189188187
186185184
183182181
180179178
177176175
174173172
171170169
168167166
165164163
162161160
159158157
156155154
153152151
150149148
147146145
144143142
141140139
138137136
135134133
132131130
129128127
126125124
123122121
120119118
117116115
114113112
111110109
108107106
105104103
102101100
999897
969594
939291
908988
878685
848382
818079
787776
757473
727170
696867
666564
636261
605958
575655
545352
515049
484746
454443
424140
393837
363534
333231
302928
272625
242322
212019
181716
151413
121110
987
654
321




Licence Creative Commons
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

Mots Clau : Xina es desperta gràcies al COVID. Ciutadans deixa l’antiga seu. Badalona perd 170 mil litres d’aigua al dia. Papua Occidental, una lluita a mort per la supervivència. La Directora del CNI va a Brussel·les per no parlar de Pegasus. Cent noves mesures per potenciar el català. No s’accepta correu comercial ni explosiu
   

Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya

9 de desembre 2022

WELCOM COVID
Xina es desperta gràcies al COVID
Estaven com ara. Tancats, muts, reprimits, controlats però obeïen d’allò més organitzats. Els deien que era pel seu bé. Ara també els diuen que és per evitar el Covid, però l’epidèmia segueix augmentant i per primera vegada des de la segona dinastia, el poble protesta. Gràcies Covid, tu també tens una cara bona.

Les autoritats varen quedar inicialment perplexes. Protestes a la Xina? Als carrers de Xina? Però en Xi, va saber reaccionar. Tres dies després ja havia defenestrat a un centenar de responsables i donat noves ordres de control. Un geni el Xi.

La nova estratègia de control és refinada com les tortures xineses. De fet, va del mateix.

Ho farem en esquema per facilitar la comprensió dels menys avesats a la cultura política xinesa.

Fa lleig, que el món s’adoni de la repressió de la policia i no és bo deixar que els xinesos s’interessin i sàpiguen allò que passa als carrers però que les autoritats neguen.

Fa lleig que a occident vegin com les xarxes socials es censuren i no donen informació del que passa sota el balcó de casa.

Subtilesa primera. Forta repressió al carrer perquè el ciutadà torni a casa.

Subtilesa segona quan un xinès busca informació a la xarxa, automàticament li surten pàgines porno (que a la Xina està prohibit).

Conclusió: L’Estat fa un llistat dels que volen saber com van les protestes contra la Covid i es volen informar a través de la xarxa.

L’Estat utilitza el llistat per multar, detenir o fer el que li passi per l’entrecuix als ciutadans que volien seguir la protesta política però acusant-los no de delicte polític (què faria lleig) sinó moral per veure pornografia.

Genial com el mateix Xi, això només pot passar a la Xina.


SEGONA PÀGINA


K.MEO
HAMBURGUESES PEL POBLE
Ciutadans deixa l’antiga seu
El dubte era si trobar-se al menjador de la Arrimades o en un altre espai més petit. Es van decidir per l’hamburgueseria del costat de casa seva. Resultava més íntim. I servidora, que havia fet un curs de FP, vaig posar un micròfon dins l’envàs de Quetxup. Aquest és el resultat.

Chicos, estem remuntant. Fa una setmana que no hem tingut cap baixa i una amiga m’ha dit que potser s’apuntarà al nou projecte. Ara l’han tancat al psiquiàtric per una crisi però sembla que se’n sortirà.

Les comptes estan sanejades, amb el canvi de la seu pel Mac Donalds deixem de pagar lloguer i tenim dinar, calefacció i Wifi. Si ningú es passa demanant super hamburgueses acabarem l’any amb superàvit.

La idea central ara, és trobar feina abans les properes eleccions. Serà el que vulgueu però el Rivera ja s’ha buscat la vida aquí mateix, està a la cuina. Fa les amanides. Les hamburgueses se li cremaven.

Després ens queden quatre anys per trobar la nova ideologia. Ara que som tres espero que ho tinguem clar. Canya sempre, però hem de buscar contra qui. Oblideu els catalans, estic tipa de dir nosotros los catalanes i a més quan tronem al Parlament amb més força ja s’hauran matat entre ells. Jo proposo anar contra els canaris per allò del tabac de contraban però com tot ho posarem a votació. Jo no vull influir. Nosaltres som un partit democràtic.

Nos queda algun banco por assaltar?

Els bancs ja no es fien dels democràtes. Si no entres cantant soy el novio de la muerte, no et regalen ni el calendari. (PAUSA LLARGA) Ei tinc una idea, podem fer campanya contra els bancs.

I qui ens paga la campanya?

Tens raó... Nois, hem de buscar un enemic ja.

I algú es va posar quetxup i el micròfon se’m va esconyar.


LA GARSA PROSTÀTICA
SEQUERA MENTAL
Badalona perd 170 mil litres d’aigua al dia
La sequera, ha arribat a extrems alarmants. Mitja Catalunya està en avís d’alarma i a l’altra mitja no hi viu ningú. Per això, les autoritats estudien instal·lar petits comptadors a les cases per conèixer la despesa que fan els veïns del preciós líquid. Gran idea, una mica cara potser però està bé perquè podrem conèixer als malgastadors d’aigua i els podrem tirar pedres quan ens els trobem pel carrer. Aquesta gent serà escarnida públicament, pagarà l’excés d’aigua malbaratada i si es deguda a una averia, els propietaris hauran de pagar el cost de l’obra.

Potser seria oportú recordar a les administracions que hi han fuites degudes a negligència oficial. Onze milions de litres diaris només en la canonada que deriva del Ter a Barcelona. Sense anar més lluny, a Badalona fa 17 anys que cada dia es perden cent setanta mil litres d’aigua per una fuita en una canonada gestionada per ATLL (aigües Ter Llobregat). No és molt, d’acord, però més que una aixeta que goteja a casa o una dutxa massa llarga, sí que ho sembla.

Ara, l’empresa ha reconegut el foradet de la canonada. Després de l’atac de sinceritat, s’han apressat a dir que efectivament, ja tenien pensat arreglar la fuita però que és molt car i que caldrà esperar uns anys més. De moment, a Badalona tenen un altre riu.

L’Ajuntament no es manifesta. I el poble tampoc. Per què? El poble ja coneix quina és la seva feina en aquesta vida, aguantar. I mentre, un doll d’aigua on aviat es faran concursos de canoes segueix creixent, als ciutadans ens posaran un comptador espia. Normal. Cada gota compte ens diu la publicitat oficial, però si és un raig qualsevol es posa a comptar.

La part bona és que alguna gent s’ha muntat un hortet a la vora de la fuita i està aconseguint premis internacionals per les carabasses més grans.


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
PAPUA OCCIDENTAL, UNA LLUITA A MORT PER LA SUPERVIVÈNCIA
El president Puigdemont ha expressat la solidaritat del poble de Catalunya amb la lluita de Papua Occidental pel seu alliberament nacional en ocasió del judici a un centenar de presos polítics. Papua Occidental, amb una població de 4,3 milions, està situada l’oest de l’illa de Nova Guinea.

El país, abandonat en 1962 pels Països Baixos sense un procés de descolonització exigit pels papues, va ser annexionat per Indonèsia el 1963 amb el vistiplau de l’ONU. A continuació es produí una invasió militar amb la utilització d’armes químiques i la violació sistemàtica de les dones, acompanyada d’una massiva migració de població javanesa que a hores d’ara representa un 40% del total de la població.

D’ençà dels anys seixanta fins ara, les forces d’ocupació han assassinat més de mig milió de papús en un intent genocida d’acabar amb la població autòctona. No ha estat fins el 2019 quan l’ONU ha acceptat la demanda signada per prop de 2 milions de papús d’una investigació sobre la violació dels drets humans i el dret a un referèndum d’autodeterminació d’una població reprimida.

Els papús viuen sobretot, de l’agricultura i la caça, i com a atracció turística en un país riquíssim en matèries primeres com or, coure, gas, fusta i la pesca en un territori cada cop menys selvàtic a causa de la sobreexplotació de transnacionals dels EUA, el Regne Unit i Austràlia, finançadors de la repressió militar i policial del règim indonesi.

El 2020 es va crear un govern independent a l’exili que agrupa diverses institucions com el Parlament Nacional de Papua Occidental, alhora que a l’interior del país actuen forces guerrilleres de l’organització Moviment Papua Lliure.

Quin futur espera a la nació papú de la que ja han exterminat una quarta part de la seva població i a tants centenars de pobles oprimits i explotats arreu del món?


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
EL SILENCI DE LES CABRES
La Directora del CNI va a Brussel·les per no parlar de Pegasus
El Centre d’Intel·ligència espanyol és una mena de safareig on després de remenar notícies, mentides i interpretacions, es decideixen una sèrie d’actuacions en contra dels espanyols que el CNI considera que no són bons espanyols. Com si diguessin una masmorra dignificada pel llenguatge.

El CNI és responsable de incomptables atacs a la justícia, la dignitat i la veritat. Per això la seva arma secreta és el silenci. El silenci per llei i per vocació.

Un dels darrers escàndols nacionals, el cas Pegasus, té la paternitat del CNI. L’espionatge pel CNI és com l’esmorzar, diari, lleuger, curt i igual cada matí que cansa només pensar-hi, però ells no es cansen. S’aixequen i espien. La intel·ligència, insistim, només és una paraula decorativa.

Ells saben que el plat fort, el que els alimenta i dóna vida és el dinar que en argot del CNI és el silenci. Poden fer el que vulguin perquè tenen el silenci garantit per llei.

I això és el que va fer la nova Directora del CNI. Desplaçar-se fins a Brussel·les, comparèixer davant la comissió i no donar ni una sola informació. Una mica irrespectuós pels diputats europeus interessats pel cas Pegasus alguns dels quals com la senyora Cornelia Ernst va abandonar la sala davant la hipocresia de la cap del CNI espanyol.

“Que se jodan” és el lema del CNI. La senyora Esperanza Casteleiro ho va posar en pràctica a la perfecció mentre parlava de floricultura a les preguntes que li feien sobre espionatge. Una demostració d’obediència i orgull molt espanyol. Una gran professional que aquests any serà nomenada la “silenciosa de honor” i que ha demostrat tenir un estómac a prova de bomba i de honestedat.
LLUFA.


SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA ÚLTIMA PEDRADA
ARA SÍ
Cent noves mesures per potenciar el català
Anem embalats. Introduïm noves paraules al diccionari, potenciem els productes de casa, exportem caganers i ara, el govern ha pensat amb CENT mesures CENT, per afavorir l’ús del català. “Estamos que nos salimos”.

Quan ja no queden metges ni temps per cobrir les urgències, farem uns cursets i tindrem a un tutor a cada sala de visita perquè el malalt es pugui explicar en català. La de vides que salvarà la mesura. “Ole mi madre”

Organitzarem més cursets pels mestres de secundària a les escoles per si el govern central ens torna a permetre parlar una estona en català. Yuppi!

Als geriàtrics, els avis ja podran avisar a les cuidadores en català quan no es trobin bé. Nena! Podran cridar. Toma detallazo.

Cultura patrocinarà cinc pelis i cinc sèries per normalitzar el català a la tele. Visca el monopoli lingüístic!

Les autoescoles, tindran frens catalans i marxes catalanes perquè entenguin la voluntat de l’alumne. Els semàfors també seran catalans. La ciència serà sempre nostra!

I així fins a cent mesures. D’aquí a quatre dies l’anglès serà idioma residual al món.

Des de la modèstia que ens caracteritza i sense voler emprenyar trencant la bonica i rodona xifra de les cent mesures, ens atreviríem a proposar-ne una més: Podríem fer que a la gent li abellís parlar en català perquè es troba bé a Catalunya, es sent ben tractada a Catalunya i vol formar part d’un tros de terra anomenada Catalunya? I sobre tot, voldrien els catalans parlar català?
Gràcies i disculpin les molèsties.


VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTEXT
NO S’ACCEPTA CORREU COMERCIAL NI EXPLOSIU
Allau de cartes fastigoses
Seguint la tradició nadalenca ha començat la remesa de felicitacions que s’envien als amics. Mala temporada pels repartidors de correus.

Seguint l’evolució social del món, aquest anys els tradicionals christmas s’han substituït per cartes explosives o amb restes de freixures animals. Tot un símbol d’on ens ha portat la Bíblia.

Per respectar les festes de la pau, de moment cap carta ha matat ningú, ni als carters. Són com avisos d’infelicitat propera, un mal desig pel receptor de la missiva ensangonada. El segur és que el remitent, sigui qui sigui viu ja en plena infelicitat.

No us preocupeu buscant raons ni símbols polítics a aquestes “protestes”. No en tenen. Són fets estèrils, fruits dels rodaments de cap que ens aclaparen.

Ser boig no és bon negoci, pensar una estratègia per embrutar encara més el panorama mundial, mostra una ment malaltissa, sàdica fins i tot dins l’aparent ingenuïtat. No volen matar però necessiten el neguit de l’altre, saber que en la seva mísera vida han provocat por i algú, encara que sigui la policia, s’ha ocupat d’ell. És el penso doncs existeixo en versió moderna, ataco doncs soc algú.

Abans, durant les guerres com Déu mana, per Nadal es feia una treva. Els enemics compartien trinxera i destil·leria i l’endemà, com Déu mana, es mataven. Una ximpleria. Doncs no tant com ens pensem. Aquell era un acte humà i estic segur que ben intencionat, de demostrar que malgrat la situació allí hi havia persones. L’endemà aquests homes es matarien per ordres superiors però havien sabut compartir una copa amb el seu botxí o a seva víctima. Demaneu-li als cretins que envien cartes amb vísceres si volen compartir la copa. Us mataran i s’enduran l’ampolla. És el temps que ens ha tocat viure.


NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TELEGRAM
UNA MALETA PERDUDA
Troben el tronc d’una persona dins una maleta dins un contenidor
També són ganes de buscar. Si hi ha una maleta tancada dins un contenidor, deixeu-la estar, però no. La van obrir. Oh un crim, un crim macabre! Anem a pams. Tinc un amic que també va matar al seu pare (un vell insuportable). Matat el gos matada la ràbia i el meu amic de seguida va fer les paus amb el pare mort i va voler enterrar-lo cristianament. Però com? No tenia diners (enterrar costa un ou), no tenia corbata negra... Va serrar el cos i el va anar llençant a trossets als contenidors. Eren altres temps, la gent no fotia la mà on no l’ha de fotre i el noi segueix lliure com un ocellet. A vegades llença un ram de flors al contenidor orgànic. És molt bon nano.

UN VIATGE PERDUT
Aragonés (el presi) va a Ginebre
I després va tornar. Les coses han millorat molt d’ençà aquest viatge. Aragonés ha participat en un Fòrum que tracten els problemes de les minories (les que siguin). Està clar que el Fòrum és de caràcter consultiu no pas executiu. La importància del Fòrum queda demostrat pel fet que els seus membres es reuneixen una vegada l’any, o sigui que no paren.
Aragonés, després de denunciar que Espanya no es porta bé amb Catalunya, ha aprofitat per abordar altres temes d’interès i per comprar-se una gavardina. La gavardina li cau que ni pintada i és calentona perquè està folrada. Ja podem avisar a l’oposició que ha fet la compra amb diners que havia recollit l’any passat després de recitar el vers de Nadal damunt la cadira de Palau.

UN HOME PERDUT
Lamban versus Sánchez
El President d’Aragó es va perdre un dia per la muntanya mentre ensenyava les possibles instal·lacions dels Jocs d’Hivern. Encara no l’han trobat però envia missatges via àliga. El mal de les alçades comença a afectar-lo. Primer en positiu, estava calladet, però ara la falta d’oxigen el fa xerrar per les orelles i segueix pifiant-la com abans. Perdut el rumb pirinenc, Lamban ha perdut també (si és que alguna vegada va tenir-la) la guia ideològica i la seva modalitat ara és atacar al President d’Espanya, que és del mateix partit. Per ordres del Ministeri d’Interior s’ha suspès la recerca de Lamban.


DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTRAPORTADA
QUINA SERÀ L’EMPREMTA DE LA HUMANITAT
AL 3023?