848382
818079
787776
757473
727170
696867
666564
636261
605958
575655
545352
515049
484746
454443
424140
393837
363534
333231
302928
272625
242322
212019
181716
151413
121110
987
654
321




Licence Creative Commons
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

Mots Clau : Els partits de dreta. Junqueras i Déu. Dom Quixot. Arrimadas i l'adéu a Catalunya. País Basc i Vox. França, 1 de Maig. President Torra. Esquerra Republicana i eleccions
   

Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya

14 maig 2019

1.- Per una vegada en la seva funesta i llarga història, la dreta espanyola s’ha dividit... i ha perdut. L’experiència de l’esquerra no els ha servit per a res. Un burro és un burro.

2.- Confirmat. El triangle de la trinitat, és un plagi del logo d’esquerra republicana.

3.- En un lugar de España de cuyo nombre no puedo acordarme, andan señor y fiel sirviente en pos de aventuras imposibles; Salvar la patria. Enemigos hay los a miles y de imbéciles, no digamos, pero nadie les negará en la Posada opípara pitanza, real comitiva, entrevistas, fotos de portada, y con esto, basta.

4.- Prohibida la boxa televisada, la lluita de galls i de gossos, es va imposant a la nova i moderna societat espanyola, els combats –sense regles- entre representants polítics. S’accepten apostes.

5.- De la mateixa manera que la Armada Invencible va perdre la batalla de Lepanto per culpa dels elements i no dels anglesos, ara, Vox es queda sense representants al País Basc, no perquè hagin fet el mec, sinó perquè el País Basc, no existeix.

6.- L’oli no es barreja amb l’aigua, però es filtra entre la merda. Frase oberta a interpretacions lliures.

7. 9.- El caràcter espanyol queda palès cada primer de maig. Els treballadors decideixen fer vaga precisament el dia que haurien de manifestar-se i reclamar tot allò que creuen just i necessari. Però es veu que prefereixen guardar-se les reivindicacions laborals pels dies que poden emprenyar als altres ciutadans. Estratègia sindical, o simple falta de consciència i oportunitat política?

8.- S’ignora el criteri que la Generalitat segueix per atorgar el seu premi més preuat a persones i institucions catalanes. El més greu és que aquesta ignorància la tenen els que concedeixen els guardons. Millo, Arrimadas i Cayetana, sonen com a candidats pel proper any.

10. 11. 12.- Si a Torra el fessin passar un control d’alcoholèmia, segur que donaria negatiu. Però si el control fos d’orientació política, la policia hauria de portar-lo a casa. On és? On va? En quan el treus de Brussel·les, el President està perdut, desorientat i espantat. Calen noves eleccions a Catalunya. Si més no per la salut psicològica del nostre estimat honorable.