797877
767574
737271
706968
676665
646362
616059
585756
555453
525150
494847
464544
434241
403938
373635
343332
313029
282726
252423
222120
191817
161514
131211
1098
765
432
1




Licence Creative Commons
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

Mots Clau : Trama terrorista catalana. Montserrat. Canvi climàtic. Manifestar. Armilles Grogues. Trump. Puigdemont. Honk Kong. Xina. Abogacía General del Estado.
Següent
   

Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya

11 octubre 2019

EMBOLICA QUE FA FORT
L’estat espanyol descobreix la trama terrorista catalana.

Madame X, la cap de l’operatiu, és la Verge de Montserrat.

L’abad, és EL President Torra i l’exercit, l’escolania (formada pels membres del govern).

També s’ha sabut que els explosius que preparaven els CDR, eren bombes nuclears.

Una prova definitiva de la veracitat d’aquestes conclusions cal trobar-la en la il·luminació màgica del macís de Montserrat el passat dia 1 d’octubre.

Les fluorescències que es veien, eren els focs fatus que deixen escapar les bombes atòmiques abans d’esclatar.

La patrulla d’aguilots ha fet una ràtzia, agafant amb les seves urpes els principals conspiradors, excepte Torra i el Govern que estan d’exercicis espirituals per dissimular.

Si malgrat totes les proves aportades la gent encara no s’ho creu, la cova mediàtica madrilenya, prepara varis especials terrorisme.

Han demanat ajuda a la Acadèmia de la Llengua per buscar adjectius que qualifiquin millor l’instint assassí català.


SEGONA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
LES ELITS I EL CANVI CLIMÀTIC!
Clandestinament, s´han reunit les elits que controlen el món, en un lloc remot...

El Gran Cap s’han expressat: “La darrera crisi econòmica que hem provocat no ha estat prou suficient per controlar i sotmetre tota la població”.

Alguns diuen: “El jovent torna a manifestar-se en contra el daltabaix climàtic, i això podria girar-se finalment en contra nostra. Però amb els avenços robòtics, post-humanistes i cibernètics, anem prou sobrats per dominar totalment a la població mundial. No cal preocupar-se!

Fins i tot alguns dels nostres manifesten que cal aprofitar i fer nostre alguns eslògans dels adversaris, com ara el dels anarquistes “la meva pàtria es el món i la meva família la humanitat”, per augmentar encara mes els nostres supernegocis i el nostre superpoder global.

Gran aplaudiment dels assistents!

Uns altres creuen que cal aprofitar l´exemple enganyós de la gran retòrica expressada pels dirigents polítics independentistes, que de fet no porta en lloc, per incrementar les xifres de resultats.
L’augment desorbitat de població es un problema que cal combatre i tots els desastres que pot comportar aquest canvi climàtic ens poden ajudar a eliminar a moltíssima gent per mitja del efectes terrorífics de tsunàmis, terratrèmols, desertització, plagues, etc… com també ens pot afavorir el fet del desglaçament de les zones àrtiques per explotar las riqueses mineres del subsòl.

Una altra forma d’enriquiment pot ser el combatre la contaminació atmosfèrica de les ciutats mitjançant el pagament d´un impost per sortir al carrer, amb la obligació afegida de portar una bombona d’oxigen.
Els habitants de la zona metropolitana de Barcelona podran visitar els parcs naturals, de Collserola i el Montseny, tot i pagant 200 euros per persona.

A les acaballes de la reunió de las elits d´arreu del món, han arribat grans caixes de champagne francès, enviades per Manuel Valls, a traves dels seus contactes parisencs. Han brindat per la salut del canvi climàtic.


LA KINTA FORKA
L’ECONOMIA ACTUAL ÉS UN COMPTE ENRERE CAP A L’EXTINCIÓ
Ho podríem anomenar “LA DESCIVILITZACIÓ” parlant de la revolta dels Armilles Grogues francesos que continuen fent historia.

Qui són i qui hi participa encara avui?

Molt sovint, com a crítica, es diu que provenen de la classes mitjanes però això no és situar-los sociològicament, sinó tot el contrari ja que revela el seu caràcter múltiple i transversal. En el moviment “Armilles Grogues” no hi ha gent polititzada que arrossegui als altres, es tracta de gent que descobreix la política a l’escola de la ràbia i l’emprenyament.

En el dia a dia de la revolta, en el setmana rere setmana i durant molts mesos han sabut trobar els mots per expressar que quan el patiment ordinari parla i s’utilitza com un arma, no s’escriu una historia de la revolta sinó que es tracta de la HISTORIA en lletres grans.

A nivell col·lectiu, el que és important es la transformació de la consciència dels participants en el moviment i les conseqüències d’aquesta transformació. Sobresurt, abans de res, que els “Armilles” són un col·lectiu que busca reconèixer-se en tant que poble. I es pot dir que fins ara ho estan aconseguint molt bé gràcies a dues vies, la transposició de la gran diversitat dels seus composant en factor d’unió i el rebuig total a establir un poder central.

A nivell individual és la presa de consciencia de que els diners-salari disponibles a final de mes són el signe d’una horrible humiliació. Això ho exprimeixen amb finesa malgrat l’espetec de les granades i la boira gris provocada per les granades lacrimògenes tot pensant, sovint, que les elits estan “fora de la llei” i que mai no podran comprendre que el seu somni és tenir una vida normal sustentant una identitat social adequada a tothom. El poder adquisitiu significa viure del seu treball sense haver de tallar la calefacció, anant al cinema amb els fills una vegada al mes i després sopar en un restaurant modest sense endeutar-se o posar en perill el seu habitatge.


EL CONVIDAT
COCODRILO TRUMP
Darreres decisions de Trump: gravar els aranzels de varis productes europeus, i omplir el canal que separa la frontera amb Mèxic, de serps i cocodrils.

Ell mateix va oferir-se per fer de cap dels cocodrils però els assessors van decidir que ni a l'Amèrica més profunda seria electoral, veure al President foten queixalades als emigrants.

Els més preocupats, per descomptat són els cocodrils. Ja feia uns anys que els havien rellevat de fer la mili i ara, els porten directament a la guerra. I la guerra es perillosa, sobre tot el foc amic.

La família Trump (que es vol canviar el cognom) formada per pare, mare i tres cocodrilets joves, no paren de plorar.

Ells es senten americans, naturalment, però són de llegendari pacifisme i no veuen de bons ulls la feina que els encomanen.

L’Estat ha allistat els dos fills més grans de la família Trump. El pare està que trina i l’altre dia, d’emprenyat que estava, va deixar sense cama a un vigilant.

La mare cocodril, va més lluny encara. Està disposada a agafar la seva camada i emigrar a Mèxic. Es més sec però com a mínim no tenen un boig com a President.


TERCERA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CA LA MEUCA
CAPÍTOL SEGON... LA SÈRIE
Dicen que a Puigdemont le han dado un permiso de seis hores para que pueda ir al Salón Erótico de Barcelona, anuncia la Purita.

La Madame no te temps de contestar perquè es sent el cant d’un client baixant l’escala.

¡Que Calahorra no es Calahoorra, que es el nuevo Wasintooon, que tie Obispo i toa la hostia i casas de prestituciooon!

La Madame i Purita escolten divertides.

La cançó queda tallada per un autoritari: “A sus órdenes” Vamos, vamos, que tengo comisión secreta, diu el client sortint de la casa.

La Encarna entra a la cuina malhumorada.
Joder, como estaba hoy... Muy amable muy amable però en cuanto se suelta.
Cuenta, cuenta...

Nada, lo de siempre. Él ya lleva la ropita de bailarina puesta debajo del traje y enseguida empezamos con los pasitos, que si el pilé, el relevé... hasta ahí bien, però cuando empieza con el batement frappé, yo me lio, que es lo que él quiere, y entonces me amenaza y me empuja y me llama tonta del culo. Y encima, hoy, en vez de azotarme con las zapatillas de baile, me ha amenazado con aplicarme el articulo 155. Que te vas a enterar, gritaba, que te lo aplico y te vas a enterar... y cuando le he preguntado que què era eso del 155, un poco más y me mata.

Y quién es ese bestia?

No sé, él dice que se llama Miguelita, però para mi que es un alias.

Y te pega con las zapatillas? Pregunta un pelet excitada la Purita.

Bueno, un poquito, cuando me pide que dialoguemos. Pero hostia, ¿que voy a decirle a un tio vestido de bailarina y con una polla de plástico?, pues que me folle y ya està, no? Pues no, que debemos llegar a un pacto de convivència, que los dos debemos estar a gusto. Que se ponga en mi lugar y sabrà el gusto que da.

Bueno, hija, tampoco exageres, talla la Madame. A veces si da gustito.
Sería en sus tiempos señora, que ahora es un asco.
Eso es verdad. Los políticos han cambiado mucho. Claro como antes no hacían nada.
Y qué coño hacen ahora?

Pues no sé, ducharse, ir a la tele, pelearse con los otros... antes como todos eran del mismo partido, pues siempre estaban de acuerdo.

Puri a Madame: ¿Y su Gobernador? Hace tiempo que no le vemos.

Está en el Hospital. Es muy mayor. La última vez, le puse una teta encima, para recordar más que nada, y casi se me ahoga. La jubilación me lo ha matado.

Pues que vuelva, total.

Ya lo ha hecho, està en Vox pero justo ahora, va y se infarta.


HUMANOTECA
LLEI D’EXTRADICIÓ, NO!
HONK KONG és la moneda falsa de la Xina. Mentre el continent celebra el setantè aniversari de la revolució a l’illa, un policia fulmina un manifestant a boca de canó.

CONFUCI.- Abans de començar un viatge de venjança, cava dues tombes.
CAMUS.- Hi ha causes per les que paga la pena morir, però cap que justifiqui matar.
H.G. WELLS.- Si no terminamos con la guerra, la guerra nos terminará.
H ZINN.- No hi ha bandera prou llarga per cobrir la vergonya de matar a gent innocent.

KARLITUS.- El poder és una merda, aquí i a la Xina.


LA LLUFA
SEGONA LLUFA D’OR AMB ENGLANTINA... A NO SAPIENS!
La abogacía del Estado es el órgano directivo de los Servicios de asistencia jurídica al Estado.

Una de las últimas defensas de la integridad nacional del tal Organismo, ha sido aconsejar a los reprersentantes de las comunicdades catalana, valenciana y balear que, para mejor entenderse entre ellos, utilicen la lengua española.

Perfecto, sólo un pequeño problema. Los miembros de la tal Abogacía, gentes de cultura, se supone, y anchura de miras, se supone, ignoran que el catalán i el valenciano son la misma lengua.

Bueno, no es que lo ignoren, es que les jode. Así que reescriben la història con este maravilloso párrafo:
“Es evidente que valenciano y catalán nunca fueron una misma lengua, hasta que una ideologia catalanista, en sus inicios pancatalanista, se encargó de unificarlas sin el permiso del pueblo valenciano”.
A eso se llama servir a la Patria. Contener desde la prevención el desmesurado afan expansionista de los catalanes.

Estamos seguros que España sabrá compensar con Premios y prebendas al susodicho Consejo. La justícia es la justícia. Nosotros no queremos ser menos.

Por burros, ignorantes y manipuladores, otorgamos nuestra Llufa d’Or, a la Abogacía General del Estado. Por muchos años lo disfruten y sigan dejando el nombre de su patria al nivel que merece.