143142141
140139138
137136135
134133132
131130129
128127126
125124123
122121120
119118117
116115114
113112111
110109108
107106105
104103102
10110099
989796
959493
929190
898887
868584
838281
807978
777675
747372
717069
686766
656463
626160
595857
565554
535251
504948
474645
444342
414039
383736
353433
323130
292827
262524
232221
201918
171615
141312
11109
876
543
21




Licence Creative Commons
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

Mots Clau : Ryan Air. O’leary. Aeroport del Prat de Llobregat. Lluís Llach. Pobresa i església. Cap de policia Daniel Rodríguez. Marxa d’hondurenys. Finançar l’extrema dreta. Harakiri a Magistratura. Sentència de vergonya
   

Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya

5 novembre 2018

1. La companyia Ryanair és especialista en eslògans provocatius, rebaixes impossibles (pagues per portar un raspall de dents a la butxaca) i declaracions histèriques de O’Leary, el seu propietari.

2. Ryanair ha decidit que en cada vol llençarà un passatger negre o molt pobre. A Albert Rivera, la idea de O’Leary l’hi ha semblat molt original.

3. Rivera preveu poder desfer-se així dels independentistes. Va saltar-se el control de seguretat a causa d’una reunió de màxima urgència amb O’Leary.

4. Els anuncis de jubilació dels mites populars són molt perillosos. Mai saps per quin costat ressuscitaran i, en general, ho fan pel costat erroni.

5. L’església menysprea el diner i no paga impostos però com que ha de salvaguardar el patrimoni diví, s’inscriu tota ermita que trobi durant el seu pelegrinatge terrenal. Un “txollo” això de ser pobre però de l’església.

6. El cap de Policia de Navarra, Daniel Rodríguez, aprofitava les hores que el servei li deixava lliures per insultar i amenaçar a polítics d’esquerra i independentistes via Twitter. Un exemple exemplar de la policia de l’exemplar Espanya. Ha dimitit i les autoritats li busquen nou destí. Podria ser General de Canons.

7 i 9. Què no s’ha dit de Trump? Per què hem de buscar un adjectiu adient si ell s’ho passa tot per l’entrecuix? A més, hi ha milions de ianquis que es corren de gust cada vegada que l’escolten dient una animalada.

8. Estem tan acostumats a que els interessos polítics (és a dir, econòmics) saltin per sobre les normes més bàsiques de justícia, que l’assassinat d’un periodista dins d’una ambaixada ens provoca un simple somriure de complicitat. I la revolta segueix a casa, tancada a l’armari, com si fóssim homosexuals reprimits.

10. 11 i 12. Després del convuls procés català, la tradicional sobrietat judicial espanyola, ha donat pas a un estat de permanent embriaguesa entre el col•lectiu. No toquen vores. Tema que tracten, tema que caguen. Ja no se’ls demana justícia però una mica d’estètica o de vergonya, sí la podrien tenir. Pidolar l’acceptació del banquer de torn, abans de fer ferma una sentència, comença a ser massa grotesc, fins i tot, per una justícia com l’espanyola.

PD: Tot segueix igual.