290289288
287286285
284283282
281280279
278277276
275274273
272271270
269268267
266265264
263262261
260259258
257256255
254253252
251250249
248247246
245244243
242241240
239238237
236235234
233232231
230229228
227226225
224223222
221220219
218217216
215214213
212211210
209208207
206205204
203202201
200199198
197196195
194193192
191190189
188187186
185184183
182181180
179178177
176175174
173172171
170169168
167166165
164163162
161160159
158157156
155154153
152151150
149148147
146145144
143142141
140139138
137136135
134133132
131130129
128127126
125124123
122121120
119118117
116115114
113112111
110109108
107106105
104103102
10110099
989796
959493
929190
898887
868584
838281
807978
777675
747372
717069
686766
656463
626160
595857
565554
535251
504948
474645
444342
414039
383736
353433
323130
292827
262524
232221
201918
171615
141312
11109
876
543
21




Licence Creative Commons
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

Mots Clau : Pintura acrílica. Mossos. Manifestació policial a Barcelona. Càrregues contra la població. Independència. Nobel de la Pau. President Puigdemont. Doña Inés Arrimadas. R. Rato. N. Serra. La Caixa
   

Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya

12 d'octubre 2018

SETMANARI REPUBLICÀ POLÍTIC/SATÍRIC CATALÀ

1. En el fons, sabem que és el mateix, però hem de convenir que les formes són diferents. Fins i tot en un enfrontament amb els Mossos, hi ha quelcom d’artístic, d’inspiració mediterrània.

2. Les forces d’ordre públic espanyoles també tenen la seva estètica però Déu ens en guard de jutjar-la. Podríem dir que reflecteix força bé la seva idiosincràsia i els seus atributs.

3. El que no es pot negar és que tant en els dies laborals com festius, la policia s’ho passa pipa. Els agrada el que fan i saben gaudir de la vida.

4. La Guàrdia Civil condecora a Millo per la seva gestió durant el temps que Catalunya va patir l’article 155. Que en essència va consistir en ordenar càrregues contra la població civil. Ell s'ho mirava des de darrera una doble filera de policies. Un valent, el tio.

5. Després de la plaga dels piolins, de la premsa espanyola i de Ciutadans, Catalunya pateix la plaga de la confusió. Potser no arribarem a la independència, però bíblics, ja en som.

6. Veient la llista dels guanyadors anteriors, Puigdemont no pot arribar a Premi Nobel de la Pau: no ha matat a ningú.

7 i 9. El president de la Generalitat és un dels dirigents mundials amb més idees per neurona quadrada. Ara, l’únic que falta és que en tingui alguna de bona. Si més no, alguna que no faci riure. Per sort, la contaminació acústica mundial disminueix proporcionalment a les intervencions que fa el president Torra. Ni Déu s’atreveix a contestar les seves propostes.

8. El puritanisme que caracteritza als membres de Karlitus, sense excepció, fa difícil poder imaginar el tipus de relació entre Inés Arrimadas i el seu marit. És un problema que tenim a la redacció. El més greu és que tampoc sabem imaginar com pot relacionar-se l’Arrimadas amb la resta de l’espècie humana.

10. 11 i 12. Les retirades són sempre dures. Un esportista, un gestor, un cantant, un moribund... a tots ens costa deixar aquella feina o aquella vida que havíem estat odiant durant quaranta anys... però les actuals retirades dels polítics espanyols, més que tristes són deplorables, com una filera de presoners caminant per l’estepa nevada camí del camp de concentració amb una ferida al cap o a la cama, sense afaitar... i tot en blanc i negre. El que resulta curiós i simptomàtic és que aquesta escena faci riure i ens doni un punt d’esperança.

PD: Mentrestant tot segueix igual!!!