212211210
209208207
206205204
203202201
200199198
197196195
194193192
191190189
188187186
185184183
182181180
179178177
176175174
173172171
170169168
167166165
164163162
161160159
158157156
155154153
152151150
149148147
146145144
143142141
140139138
137136135
134133132
131130129
128127126
125124123
122121120
119118117
116115114
113112111
110109108
107106105
104103102
10110099
989796
959493
929190
898887
868584
838281
807978
777675
747372
717069
686766
656463
626160
595857
565554
535251
504948
474645
444342
414039
383736
353433
323130
292827
262524
232221
201918
171615
141312
11109
876
543
21




Licence Creative Commons
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

Mots Clau : Maten a la periodista Abu Akleh. Dimiteixen a la Cap del CNI. Molts ucraïnesos refugiats a Espanya volen tornar a casa. Comença la batalla en defensa de la llengua. BATEC no paga, RENFE no s’immuta. El TSJC torna a condemnar a Quim Torra. El TSJC, fa faltes d’ortografia en tots els idiomes. Arrimades es queixa perquè un Restaurant té la carta en català
   

Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya

20 de maig 2022

DELICTE D’ODI
Maten a la periodista Abu Akleh
Posem un exemple: si nosaltres –Karlitus– il·lustréssim un full amb una mà empunyant una pistola, res més que això, una mà, una pistola i sense text, les autoritats ens podrien acusar d’incitació a la violència i/o delicte d’odi. Quan un Estat mata –fa matar– a fusell, pistola o espasa a un contrincant polític, encara que només sigui una periodista que es limita a informar del què passa, no és acusat de res. Se suposa que es tracta d’una raó nacional.

Els estats, aquells organismes que en teoria vetllen per la pau dels seus ciutadans i que castiguen (quan els va bé) qualsevol frase que ells consideren perillosa, són el veritables executors de la violència. Per cada cent civils morts o torturats, noranta ho han estat en mans de l’estat i gairebé tots de manera gratuïta.

A Israel, pel que sigui, li molestava la presència de l’Abu Akleh i se n’ha desfet. No només això, immediatament després d’assassinar-la, han sortit avisant que, probablement l’agressor era un palestí (curiosa deducció) i que esperaven que el poble palestí deixés treballar amb tranquil·litat a la policia israelita que investigaria el cas... i encara més, ha amenaçat als palestins avisant-los que no se’ls passi pel cap prendre represàlies.

Carta blanca per Israel. El món, s’agafarà a la feinada que té, per excusar el seu silenci davant un assassinat bastant més perillós que una pistola dibuixada en la pàgina de qualsevol diari. No ens podem ficar en assumptes interns d’un altre país, diuen els altres poders plens de graciosa majestuositat.

Els estats són els dolents de la pel·lícula, els qui torturen i maten i els fariseus que diuen protegir la bondat dels seus pobles. Ara li ha tocat a Israel fer de botxí, però no us preocupeu, la propera vegada seran els palestins. On hi ha poder, hi ha mort consentida.

P.D. La policia d’Israel ataca el seguici funerari que duia el cos de la periodista morta. S’atreviran a dir que eren palestins disfressats? Per què no?


SEGONA PÀGINA


L’ENTREVISTA IMPOSSIBLE
PAZ ESTEBAN POST SECRET
Dimiteixen a la Cap del CNI
Estàs contenta de poder dir el que et passi per la boca?......

T’ho esperaves? El cessament vull dir......

Tants sacrificis per la Pàtria no?.... Sobre tot per la part dretana......

Ara, has de reconèixer que una mica matussera sí que ho has estat..... Al President del país no se l’espia, dona, els catalans són una altra cosa, ells ja hi estan acostumats a rebre, imagina que el govern estava disposat a negar-ho tot però, espiar al President i sobre tot a la bruixa aquella, sí a la petiteta més forta que un roure ... Què et van dir al fotret la puntada de peu?......

Tu diràs el que vulguis, però jo crec que a un país com a Espanya no cal espiar-lo, ho diuen tot a crits a les tavernes i als hemicicles….. i ara no em diguis que estàveu buscant infidelitats matrimonials... tots sabem que el dijous a la nit, mig parlament va de putes.

I dels catalans què en volíeu saber?, si tot ho diuen als diaris.

Mira Pau...... Val, Paz, jo m’oblidaria de la legió i el que et van ensenyar i els diria als teus amics carques, que no cal fer més el ridícul, ni intentar emular als països seriosos. Espiar tampoc és tan fàcil, és necessita una mica de tècnica i de tècnics... I si volen salvar a Espanya que ho facin ells, que tu ja has fet prou i mira com t’ho han pagat. Creu-me, tu, ara, a descansar i encara que et vulguin fer General de la Guardia Civil, els dius que no. Que ja no estàs per portar tricorni, que et vaig veure molt peladeta l’altre dia.

Em faràs cas?.... Que coi m’has de fer cas! Si necessites alguna cosa, truca.

Penjo. Era la tieta. Per una vegada ha parlat lliurement... però amb la condició que no digui res a ningú. Una professional de cap a peus la tieta.


LA GARSA PROSTÀTICA
ELS UCRAÏNESOS EREN TURISTES
Molts ucraïnesos refugiats a Espanya volen tornar a casa
Prefereixen la guerra que la democràcia consolidada d’Espanya. Els ucraïnesos són uns desagraïts. Els acollim, els donem mantes, escolaritzem als seus fills que als tres dies ja saben parlar català, els ensenyem a ballar sardanes i volen marxar. Doncs, apa, siau!

Clar que mirat d’una altre manera... Les cases que havien d’acollir-los no han cobrat ni cinc, ells han de tornar un dia rere l’altre a fer cua en algun ajuntament per aconseguir la targeta sanitària i els papers que regularitzin la seva situació. També els van prometre treball i atenció psicològica i tortell cada cap de setmana. Doncs, francament, no els han donat res de tot això. Després de la benvinguda i la foto oficial, els alts càrrecs catalans i espanyols han tornat a la seva rutina i han oblidat aquelles velletes tan arrugades i carregades de mantes i aquells nens tan blanquets i desnodrits i les mares que els porten en braços de dos en dos.

La cosa és més seriosa del que sembla. Venien d’una guerra. Els bombardejaven les cases cada quatre hores, no tenien ni per menjar ni per viure, nevava i no tenien vidres a les finestres... I amb tot, prefereixen tornar a la guerra que quedar-se a Espanya. Alguna cosa passa.

La dreta ja diu que els refugiats no venien d’Ucraïna, que eren rics catalans que seguien a l’exili de quan la guerra civil espanyola i ara volen desprestigiar el país, l’esquerra que té una mica de més de vergonya, no gaire, no se’n sap avenir i l’empresariat, per no donar mala imatge, diuen que eren turistes i que la sobtada entrada d’ucraïnesos va ser deguda a un gran èxit de la campanya, “Ucraïna se solea en España” que havia començat dos dies abans de la guerra. Si és així, val, però si realment venien de la guerra i volen tornar a casa, potser ens ho haurem de fer mirar.


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
COMENÇA LA BATALLA EN DEFENSA DE LA LLENGUA
S’intensifica l’espanyolització de Catalunya a través del 25% del castellà a totes les escoles dictat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i recolzada pel govern espanyol, malgrat la seva promesa de blindar la immersió lingüística. Paradoxalment, el català en els darrers anys de governs independentistes, ha anat retrocedint el seu ús social i també en l’ensenyament.

Davant d’aquesta última agressió lingüística, com sempre, els nostres representants polítics independentistes no han cessat en abrandades proclames fent anar amunt i avall la llengua, la seva llengua, i utilitzant força saliva, exercint magistralment la retòrica en defensa del català i la immersió lingüística, esdevenint finalment uns grans defensors de la llengua, la que tenen a la boca.

Després de tantes regressions i promeses no complertes, milers i milers de persones han començat a mobilitzar-se, colpits i emprenyats per la situació actual, en una ferma defensa de la llengua del país, amenaçada ara a les escoles. Gent d’arreu de Catalunya ha creat l’Assemblea per la Defensa de les Escoles Catalanes (ADEC) coordinades territorialment per barris de ciutats, pobles i comarques. La formen els sindicats de mestres, les AFA’s, associacions de veïns i estudiants, amb el suport dels sindicats de pagesos, bombers, de gent gran, de putes llibertàries i plataformes per la llengua, entre d’altres.

Tothom està determinat a desobeir, per tant, les ordres d’aquesta nova inquisició de jutges. Si venen multes no es pagaran. Si els professors són inhabilitats, seguiran exercint fins que la policia els tregui, si es que poden. I si empresonen la gent, la lluita es començarà a guanyar amb la mobilització de tot el país, amb manifestacions i tot tipus d’acció, a través de l’ADEC amb múltiples actes en defensa del català fins aconseguir la victòria.


CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA KINTA FORKA
BATEC NO PAGA - RENFE NO S’IMMUTA
Podran multar una, dues, tres, deu o cent persones...
Mentre el termòmetre arriba a nivells sense precedents a molts indrets d’Europa i del sud del país convertint aquest mes de maig en el més calorós de la història, neix BATEC.

Batec, és el nou col·lectiu juvenil que està fent la crida a no pagar a Renfe fins que inverteixin a Catalunya i és curiós que en aquesta Catalunya que ens han fabricat hagin de ser els joves qui reclamin més inversions a RENFE.

És com un despropòsit! En aquest moment en que es parla de Jocs d’Hivern, d’inversions i altres negocis amb les consegüents comissions de diners en negre seria lògic pensar que els polítics i els capitalistes també haurien d’estar interessats en demanar a RENFE o a l’estat més inversions a Catalunya.

A Karlitus, el que ens interessa més però són les formes que va prenen aquesta crida a no pagar bitllets de transport a Rodalies de Catalunya. El joves que cada dia han d’agafar el transport públic per anar als instituts o universitats, demanen, des del 11 de maig, que ningú pagui, no tan sols els estudiants sinó tota la ciutadania.

“Podran multar una, dues, tres, deu o cent persones, però no tota una població”, argumenten.

Batec té, malgrat la calor, una mica d’imaginació amb eslògan: ‘Si Madrid no paga, NO paguem!’.

Tothom sap –si vol– que l’Estat espanyol fa anys que no inverteix en les infraestructures de transport públic a Catalunya que ja estan pactades fa anys. I fins que no compleixin amb les inversions pactades, els joves estan decidits a no pagar cansats de retards i avaries que els fan arribar cada dia tard a classe o a la feina.

La setmana passada Batec va passar a l’acció quan un centenar de joves van aixecar les barreres de l’estació d’Arc de Triomf de Barcelona i tothom va passar sense pagar en senyal de protesta.

Una portaveu de Batec explicava a TV3, tota tímida, que des dels anys noranta a Madrid s’han construït 84 km de vies, mentre a Catalunya tan sols s’han fet 3 km.

Uns dies després Batec va precintar les portes de control d’una vintena d’estacions. Entre elles les de Passeig de Gràcia de Barcelona, Badalona, Vilassar, Granollers Centre, Sabadell Centre, Sant Feliu de Llobregat i Calella (Alt Maresme i Maresme) en una jornada de la vaga de pagaments.

A continuació va venir el torn de les estacions de la xarxa ferroviària catalana més concorregudes. Algunes de les estacions afectades han estat les de Passeig de Gràcia de Barcelona, Badalona, Vilassar, Granollers Centre, Sabadell Centre, Sant Feliu i Calella.

El col·lectiu BATEC està satisfet per la repercussió que han tingut les seves accions i celebren que el moviment hagi agafat volada “en només una setmana“ amb un impacte definit com: “Les portes de moltes estacions han estat obertes i creiem que molta gent ha pogut accedir sense pagar, que era el nostre objectiu“.

Ara Batec estudia com continuar amb noves accions de protesta.


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
EL DIA DE LA MARMOTA
El TSJC torna a condemnar a Quim Torra
I per la mateixa falta, sí senyor. No vols caldo? dues tasses.

Mirem-ho al revés. A les pelis americanes, un assassí és absolt. Una vegada amb el veredicte a la mà, confessa ser autor del crim però ja no li poden fer res. No es pot jutjar dues vegades un mateix cas.

Tornem a Espanya. Un innocent és declarat culpable dins la campanya “a por ellos”. Li cauen un munt de mesos de inhabilitació i un multa d’uns vint mil euros. L’endemà de complir la condemna, quan ja s’estava planxant la corbata per fer un nou acte públic, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el torna a condemnar a la mateixa pena, perquè un grup de bons espanyols li tenen mania. Quinze mesos més i una segona multa. El país de jauja, el far west, la selva, república bananera...? No, la democràcia espanyola.

Estigueu tranquils, d’aquí a uns anys, Europa recomanarà a Espanya millorar el seu sistema judicial.

L’ex president Torra de moment, podrà estar tranquil durant quinze mesos però l’endemà d’haver pagat novament el pretès deute amb la justícia, un altre salvador de la pàtria, li posarà una nova querella que acabarà amb nova condemna i així, fins l’infinit.

Tots coneixem els qui posen les denuncies, són rates que sobreviuen menjant femta, com totes les rates. Malauradament també comencem a conèixer els que jutgen aquestes denúncies. Son ratolins blancs de laboratori, als que van injectant substàncies diverses per comprovar reaccions i conductes diverses. Ara estan estudiant la desactivació cognitiva en quan es troben amb un català al davant. Igual que el gos de Pavlov però aquests enlloc de salivejar, mosseguen.
LLUFA ENORME BLANCA SOBRE FONS NEGRE DE TOGA JUDICIAL.


SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA ÚLTIMA PEDRADA
PLOU SOBRE MULLAT
El TSJC, fa faltes d’ortografia en tots els idiomes
Entre la classe política catalana s’ha posat de moda la frase: ”se’ns pixen a sobre i diuen que plou”. Una de les frases més encertades del darrer segle.

És cert, però no haurien de sorprendre’ns. Fa temps que pixa sobre mullat. Hi ha milers de bufetes espanyoles buidades sobre casa nostra.

Ara, els que s’alleugeren són els del TSJC.

No és que el Tribunal de Justícia Català, persegueixi el català, és que sent veritable aversió pel català. Li provoca al·lèrgia. Més enllà de perseguir-lo, necessita menystenir-lo, declarar-lo indesitjable, anul·lar-lo fins deixar-lo en memòria.

Es poden fer faltes en tots els idiomes. El corrector de Karlitus, fa hores extres gràcies a la meva secció, i en García Márquez va estar a punt de casar-se amb el seu perquè li sortís més barat. L’indigne d’una falta ortogràfica és el seu origen. Pixar-se en una llengua perquè sí, per demostrar que ni la coneixes ni t’importa.

Aquestes faltes de respecte –que després volen disculpar en to educat– són la viva imatge del poder espanyol contra Catalunya. No n’hi ha prou en explotar-la, en atacar-la, cal humiliar-la.

Un conserge del Tribunal, amant d’una cosina llunyana, va viure en directe l’escriptura de la llei que va escriure el personal judicial. Era una festa bufa, rius d’alcohol i saliva lasciva, atacs de singlot, rots i erupcions diverses, mentre petejaven la gramàtica catalana...

El que no sabien aquests cretins és que mentre s’esforçaven en faltar al lèxic català, cometen sense voler, faltes i errades en castellà. La seva llengua. I això ja no és tenir mala llet, això és ser burro.


VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTEXT
I LA LIA... I LA LIA... I LA LIA... INÉS, LA QUE LA LIA MÉS
Arrimades es queixa perquè un Restaurant té la carta en català
Dia festiu, Ripoll esplèndid, un Restaurant, bon menjar. Què més es pot demanar? Emprenyar. Perquè ni la festa ni el lloc ni el menjar són capaços d’esborrar l’amargor en que alguns es prenen la vida. Han vingut a insultar, a incendiar, a posar la pota. Han vingut a fer el ridícul i mai no en tenen prou. Inés Arrimades, aquest és el seu nom i aquest el seu context.

Després del decorat idíl·lic que us hem explicat, i se suposa que una vegada ben escurat el plat, la tal, va demanar el full de reclamacions.

Feia constar la seva protesta perquè la carta que li havien donat estava escrita en català. Ni 25% de castellà, ni punyetes, en català.

Abans de començar l’àpat va demanar la carta en castellà? Perquè potser al restaurant en tenien. Ripoll i el Restaurant són prou coneguts per tenir visitants de parla diversa. Li feia vergonya començar esgarrapant?

No va entendre el que deia la carta i es va menjar dos segons plats de pollastre a l’ast, cuixa i pit respectivament?

Va pensar potser que no l’havien prou ben reverenciat?

Probablement no. És així.

Al Restaurant la van invitar al dinar però van demanar-li per favor que no hi tornés a entrar.

I aleshores sí, aleshores l’Arrimades va començar a sentir-se bé, més com a casa, ja havia provocat la gresca, ja tenia el seu punt de tensió i d’aliment... perquè potser vostès no ho saben però aquesta senyora no es nodreix amb aliments ni normals ni vagants, s’alimenta d’una altra cosa.


NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TELEGRAM
LLIBERTAT PER SOBRE DE TOT
Noves lleis talibanes
Just prendre el poder els talibans, van donar garanties al món. Les noies podran seguir estudiant, sortir soles, podran conduir, no les lapidaran encara que s’hagin mirat a un home, podran vestir lliurament dins la decència. Les dones no seran obligades a portar burca.
Paraula de talibà.
Les darreres prohibicions són: en un restaurant homes i dones han de menjar separats encara que siguin matrimoni. Als parcs públics uns dies a la setmana hi podran passejar homes, i uns altres dones.
Lleis dels talibans.

UN TIPO CACHONDO
Sánchez Galán. President d’Iberdrola, insulta als clients
Sánchez Galán és un tio simpàtic, d’aquells que animen les tertúlies madrilenyes amb un visqui a un mà, un cigar cubà a l’altre. “Un tio salaó” en diuen per allí, “muy gracioso, y buen tipo...”
Aquest individu que mana una petita empresa anomenada Iberdrola, ha manifestat que “només els “tontos”, segueixen pagant la tarifa plana”. Referint-se als ciutadans que han d’anar al llit amb espelma. Ja engrescat ha remarcat també que amb extremistes al poder no es pot fer res. I per reblar el clau ha demanat als treballadors que no pensin, que treballin i uns altres ja pensaran per ells. És “muy salao” el Sánchez.

HA NASCUT UNA ESTRELLA
De la presó al plató
N’hi ha que escriuen llibres. De fet costa de trobar algun empresonat o exiliat català que no hagi escrit ja un parell de llibres sobre la seva experiència carcerària. Però en Rull, que és mes alt i afavorit, prefereix la imatge i explicarà el mateix que tots els llibres dels seus companys però per la tele. No hem vist el programa. Encara no s’ha estrenat, però prometem veure’n els cinc primers minuts.
Després de l’heroic ridícul passat, no podrien estar-se una estona calladets?

LULA DA SILVA RESSUSCITA
Un home de tots els combats
Hi ha homes polítics que tenen la gràcia de retornar de les catacumbes com si no hagués passat res. Aquest segurament és el cas de Lula.
L'expresident brasiler Luiz Inácio Lula da Silva s’acaba de casar amb Rosangela da Silva, sociòloga 21 anys més jove que ell, que es convertiria en la primera dama si guanya les eleccions a l’octubre. Lula, de 76 anys, torna al combat polític lluïn l’anell de casat i gaudint de les sales de festa del barri residencial Brooklin de Sao Paulo. Visca la samba.

Bongbong: ELS MARCOS TORNEN
Molts filipins marxen i més els val
L’aclaparadora victòria del fill del difunt dictador marca el retorn al poder del clan de la família Marcos, trenta-sis anys després de la revolta popular que el va fotre fora.
És la cirereta que posa el toc final a l'obra iniciada fa dècades per intentar recuperar la imatge de la família.
El triomf de Marcos Junior arriba després d'una campanya electoral marcada per torrents pútrids de desinformació i mentides i el suport indestructible de l’autoritari president Rodrigo Duterte. En definitiva, Filipines i Espanya s’agermanen en perpetuar castes vividores corruptes.

FINLÀNDIA, SUÈCIA I LA OTAN
Correu que arriba el Putin aquest!
Cal explicar bé les coses. Després del final de la Guerra Freda, Suècia i Finlàndia ja s'havien convertit en socis-membres de l'OTAN. Políticament inconcebible només fa uns mesos el que ara fan és la integració total al bloc occidental amb allò de “mama por” com a excusa. I això li ha caigut com el cul a Putin, que els ha tallat l’electricitat amb una rabieta impròpia d’un ex-agent del KGB.
El que pensa treure’n una bona llesca és el turco-dictador Erdogan que posa dret de veto si la OTAN no avia tancs, míssils i avions a carregar-se els kurds del Partit dels Treballadors del Kurdistan. El PKK, és l’únic que encara li planta cara i això li provoca rabietes i mals d'estómac.


DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTRAPORTADA
ELOGI DEL SILENCI
Les ments es commouen, atordides per la guerra a Ucraïna i les transformacions que patiran les nostres societats. les converses són de pànic i el soroll substitueix el DESCANS i la reflexió.
A BARCELONA ELS TURISTES HAURIEN DE REDESCOBRIR LES VIRTUTS DEL SILENCI I CONTROLAR LES SEVES PASSIONS.