237236235
234233232
231230229
228227226
225224223
222221220
219218217
216215214
213212211
210209208
207206205
204203202
201200199
198197196
195194193
192191190
189188187
186185184
183182181
180179178
177176175
174173172
171170169
168167166
165164163
162161160
159158157
156155154
153152151
150149148
147146145
144143142
141140139
138137136
135134133
132131130
129128127
126125124
123122121
120119118
117116115
114113112
111110109
108107106
105104103
102101100
999897
969594
939291
908988
878685
848382
818079
787776
757473
727170
696867
666564
636261
605958
575655
545352
515049
484746
454443
424140
393837
363534
333231
302928
272625
242322
212019
181716
151413
121110
987
654
321




Licence Creative Commons
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

Mots Clau : El Ministeri de Defensa, fa canvis a Wiquipedia. Escrivà de Balaguer. Europa retalla suports a Hongria. Torna l’Andreu, l’espia català. Suècia escora a extrema-dreta. Putin i Xi Jinping es reuneixen. Nou ramat de presumptes culpables a l’Audiència. Moren Godart, Tanner, Irene Papas
   

Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya

23 de setembre 2022

ESTAN MALALTS
El Ministeri de Defensa, fa canvis a Wiquipedia
Alcarràs és un poble normal, tirant a lletget, que ha donat nom a una pel·lícula guanyadora a Berlín. Ara, el destí cinematogràfic, ha volgut que Alcarràs (la peli) opti als Oscar. Y POR QUÉ NO RODARON LA PELI EN CACHOTE DE LA ALBIJUELA?! Ha estat la pregunta indignada del Ministeri de Defensa que no sabem què defensa però que està molt ocupat.

El nom de qualsevol lloc que ha servit com a decorat natural d’una peli, és suficient perquè els turistes es llencin en massa a visitar aquell racó de món... o com a mínim a visitar-lo a través de Wiquipedia.

OJO! ha estat la resposta del Ministeri de Defensa. QUE DICE LA WIQUI DE ALCARRÀS...?

Com a la majoria de pobles de Catalunya la “Wiqui”, després de parlar de les característiques del poble, fa menció a les càrregues policials que van patir durant el procés. Alacarràs no es cap accepció. SE BORRE LA CITA! EN ALCARRÀS NO PASÓ NADA! ha dit el Ministeri. I han tornat a fer el préssec com és habitual, esborrant el text que mencionava la càrrega policial. EN CACHOTE ESO NO PASA, JODER.

Fins ara, la Defensa espanyola ha servit per perdre guerres, batalles i escaramusses. Des de la democràcia –després dels cursets que els van donar els prohoms franquistes– també es dediquen a perdre prestigi, seriositat i, si en tinguessin, vergonya.

Es pot manipular, el poder està per això, per manipular i mentir, però fins i tot els assassinats passionals, cal fer-los amb cert tacte, una mica d’intel·ligència, un puntet de vergonya. Posar les restes de la víctima esquarterada a la nevera i deixar els trossos massa grans a la porta de casa, queda lleig.

La única avantatge del Ministeri és que no té vergonya.


SEGONA PÀGINA


K.MEO
ESCRIVÀ DE BALAGUER
Nota informativa
Em dic Josep i sóc de Balaguer. Tinc setanta nou any i la collonada plena d’haver d’explicar la meva relació amb l’Escrivà de l’Opus. La culpa de tot és que vaig néixer a Balaguer i sé escriure i durant uns anys era escrivà d’una empresa. Però jo no tinc rés a veure amb aquest senyor que es deia Escrivà de Balaguer nascut a l’Aragó.

Bé, alguna relació sí que la tinc. Era el meu avi però això no compta. Li vaig veure la cara per primera vegada en un Full Dominical quan jo ja tenia divuit anys i la mare en feia deu que havia entrat al convent. L’avi Escrivà va fer molt per augmentar la població conventual d’aquelles terres. Primer seduïa a les noietes i després les convencia perquè es fessin monges de clausura per redimir la follada.

Fa poc, vull dir fa uns anys, em van dir que l’avi era sant, per això no he tornat a entrar a una església ni per l’enterrament de la meva dona.

No tinc res en contra de l’Escrivà però em fa ràbia aquesta gent que es passa el dia somrient i que en quan tanquen la porta de casa, treuen la veritat del que porten a dintre i s’aixequen la sotana. Ara, he de reconèixer que era llest. Es va embutxacar a lo millor de la societat. I els va fer tenir molts fills, que és una manera com una altra d’expandir la barbàrie humana.

Potser els que menys cas li van fer durant la seva vida vàrem ser les verges desvirgades i els seus descendents. Una colla, per cert. Ni les nostres mares van ser monges obedients ni els seus fills ens hem dedicat mai a la política i de missa, poca.

Sento propera la mort. No per res, però tinc poc a fer i els pensaments volen i m’agradaria deixar constància del que he passat la vida repetint: Jo no tinc res a veure amb el sant. Us ho juro, només l’arrambada poc decent –diria jo– que un mossèn va fer a una fadrina joveneta i innocent. Una fadrina que, també cal dir-ho després de vint anys de clausura, va fotre el camp a Veneçuela. Ara tinc set germans més, però no en conec a cap.


LA GARSA PROSTÀTICA
DE LA INQUISICIÓ A HONGRIA
Europa retalla suports a Hongria
Si repasseu algun llibre il·lustrat parlant de la Inquisició, és molt probable que acabeu al lavabo amb forts dolors estomacals. És molt fort el que es feia en nom de la salvació dels pecadors i l’esforç de les autoritats per aconseguir que el seu poble anés tot directe al cel encara que fos previ pas infernal per les masmorres del regne.

Han passat els segles. Les ideologies són les mateixes però les formes han variat molt. Pels dolents, el mal és el mateix, tan s’enfot que et pengin cap per avall com que t’apliquin la divertida tècnica de la banyera.

Viktor Orbán, president d’Hongria i convençut seguidor dels darrers presidents nacionals, està millorant les tàctiques de la tortura que dóna gust. A vegades se li escapa la mà i arrasa mitja manifestació, però quan està serè, inventa un nou terror alternatiu.

El darrer invent ha estat fer escoltar a les dones que volen avortar, el so que fa el cor del fetus. Refinament diabòlic. Agafes a una dona embarassada, potser per les forces de seguretat hongareses, que demana la interrupció d’aquella violació, o a una dona que ja té sis fills i cap manera d’alimentar-lo. Es a dir, agafes a una dona que s’ho està passant de conya però que té el caprici d’avortar. Doncs se li posa l’últim èxit de prenatal i li fan escoltar els batecs del que seria el seu fill. És una clara manera d’ajudar a la dona, la seva tranquil·litat espiritual i religiosa.

Hongria fa temps que camina sota els Orbán de torn. Que li roben els diners que Europa envia pel seu país, que els neguen qualsevol tipus de llibertat excepte, potser, la d’embriagar-se pel carrer.

Finalment, Europa s’ha adonat d’aquesta disbauxa. Han calgut moltes reunions, moltes cessions i pròrrogues, però han dit prou. Beneïda Europa, que lenta que resultes a vegades!


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
TORNA L’ANDREU, L’ESPIA CATALÀ
A Yuzhne, un poblet prop d’Odessa, hi viu durant molts mesos a l’any i on té una de les seves bases de treball, l’Andreu. Darrerament ha tingut molta feina a Ucraïna en reforçar les xarxes de seguretat ucraïneses i descobrir i impedir un nou atemptat rus contra el president Zelensky.

També ha reeixit en l’evasió de Rússia de desenes de persones perseguides contraries a la guerra. Últimament està força satisfet i content per la contraofensiva de les tropes ucraïneses que han recuperat un territori equivalent a un terç de Catalunya i per l’alta moral i combativitat dels ucraïnesos.

Amb tot, però, no ha fet que deixés de pensar en Catalunya i així ha mantingut els contactes i ha augmentat la xarxa de col·laboradors arreu del país. I ben aviat farà possible el seu desig de fer unes jornades a Odessa per donar a conèixer Catalunya en tots els seus àmbits i alhora agermanar les dues ciutats marítimes d’Odessa i Barcelona.

Els seus esforços en crear vincles solidaris entre Catalunya i Ucraïna han fructificat en múltiples enviaments de milers de tones de queviures i de material tecnològic.

Decebut de la realitat política catalana i dels seus dirigents, que els considera uns covards, submisos, mentiders, bocamolls i una nosa per l’alliberament real del seu país, sempre ha cregut en les possibilitats alliberadores de la seva gent i és per això que ha multiplicat les relacions en totes les comarques per a activar, quan sigui el moment, una desobediència efectiva i el control del territori des dels pobles, comarques, barris i ciutats.

Convençut com està que un alliberament nacional de Catalunya ha de comportar alhora una societat més igualitària i amb justícies socials, l’Andreu aviat tornarà a Catalunya per a visitar els seus amics de la ONCE i per ajudar eficaçment en aquest nou Front per la Llibertat.


CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


KINTA KOLUMNA
SUÈCIA ESCORA A EXTREMA-DRETA

Un empat digne d’un thriller
Eleccions. La dreta s'imposa amb ajuda d’una extrema dreta des d’ara la segona força política del país. Tots els partits ho tenen magre per formar el nou govern.

Dia 11 de setembre. Els suecs van anar a dormir sense saber el resultat de les legislatives. L’endemà se sap que el bloc de dretes, inclosa l'extrema dreta, són guanyadors amb 175 escons contra 174 per al bloc d'esquerres liderat per la primera ministra socialdemòcrata sortint Magdalena Andersson. NINGÚ s'atreveix a reclamar la victòria.

El parlament suec ha passat els darrers quatre anys amb molta inestabilitat política degut a aquest empat entre la dreta i l'esquerra. Governi qui governi la situació serà la mateixa.

El rival de Magdalena Andersson, el líder del partit conservador Moderats, ha dit: "Si tenim la majoria al nostre costat, estic disposat a fer tot el que estigui al meu abast per crear un govern estable i efectiu".

Per la seva banda, la cap de Govern afirma: "La democràcia sueca ha de seguir el seu curs, s'han de comptar tots els vots i esperar el resultat". Amb un 30,5% de vots, el seu partit, els socialdemòcrates, milloren i la diferencia a favor de la dreta és tan prima que cal esperar al recompte de vots per correu i de vots a l'estranger per afinar.

Fins aquí tot sembla normal però hi ha una altra certesa. El partit d'extrema dreta, els Demòcrates de Suècia (SD), és el gran guanyador en aquestes eleccions. Amb el recompte del 95% dels col·legis electorals, l’SD ha obtingut el 20,6% dels vots, convertint-se en el segon partit polític, –per davant dels Moderats (19,1%)–.

Les enquestes ja s’ho veien venir però no deixa de ser una putada i un terratrèmol en el panorama polític. El partit nacionalista i antiimmigració liderat per Jimmie Åkesson va ser bandejat per tots els partits suecs fins a les eleccions del 2018. Però per aquestes eleccions legislatives, el bloc de dretes va acordar aliar-se amb SD i fer campanya amb el seu suport, creient que aquesta era la seva oportunitat per tornar al poder després de vuit anys de govern socialdemòcrata. Una cooperació malparida que acaba de convertir l’extrema dreta de Suècia de paries en partit de poder.

Amb arrels neonazis i supremacistes, el programa polític del SD promou adoptar la política migratòria més restrictiva de la Unió Europea, deportar delinqüents d'origen estranger, limitar la reunificació familiar o rebutjar les sol·licituds d'asil, una disposició que podria dirigir-se especialment a les persones LGTB.

Per una banda des de l’esquerra s’afanyen a dir que estan preparats per treballar i cooperar amb els partits de tot el ventall polític excepte amb el partit d’extrema dreta. Sigui quin sigui el resultat final, la part més difícil comença ara amb les negociacions perquè el guanyador pugui formar un govern capaç de votar les seves polítiques i pressupostos. Com sempre, les divergències profundes soscaven les files de l'esquerra (socialdemòcrates, Verds, Partit de l'Esquerra, Partit de Centre) però també les de la dreta (Moderats, Demòcrates Cristians, Liberals, Demòcrates de Suècia).

Per altra banda el matx és collonut. A l'esquerra, els centristes no volen veure entrar al govern el Partit de l'Esquerra (excomunista) per tenir unes idees radicalment diferents sobre l'economia. I a la dreta, els liberals es neguen categòricament a deixar entrar els neonazis de l’SD al govern, mentre, no cal dir que el seu líder, Jimmie Åkesson, ja està exigint-ho en vista del seu bon score.

Tot això passa en un període delicat: el procés d'adhesió a l'OTAN no està enllestit, el país ha d'assumir la presidència de la Unió Europea l'1 de gener i els suecs s'enfronten a la inflació i a la pujada dels preus de l'electricitat enmig de la guerra a Ucraïna.

En aquestes condicions la qüestió, per ara, és desitjar que continuïn sent civilitzats.


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
UNA ESPERANÇA
Putin i Xi Jinping es reuneixen
En temps de tempestes, resulta encoratjador veure asseguts cara a cara a dos personatges tan importants com Putin i Jinping. Et dóna confiança. Veus la foto i et tranquil·litzes.

Els dos líders transmeten una calma (algú en podria dir fredor) reconfortant. El cos flexible, acompanyant les paraules amb un gest obert. Una lliçó pels que llegeixen el gest com a adjectius de la paraula. Les mirades netes, transparents que gairebé diuen el que pensen. Sinceres. Impossible d’imaginar la traïció al voltant d’aquella taula.

Putin i Jinping són bones persones i se’ls hi nota. En la seva trobada es feia evident la preocupació que envolta als dos personatges pel futur dels seus respectius països. Estimen al seu poble, això és evident. I volen solucionar també la salut democràtica de les altres nacions. Labor de titans, però ells en la seva senzillesa són forts i se’n sortiran.

Quina diferència amb les ziga-zagues de la política occidental. Putin i Jinping van de cara, directe al gra i si el gra és de mala qualitat, el passen pel molí i en fan farina pels porcs.

“Comida sana y abundante”, és el lema que els dos polítics desitgen pels seus pobles. Un text copiat precisament d’un altra exercit salvador que la feia cantar als seus presoners mentre esperaven el menú a base d’aigua i pedres.

Malauradament, Rússia s’ha vist atacada per Ucraïna i el pobre Putin ha de lluitar en dos fronts, donar aliment al poble i evitar que els ucraïnesos, els envaeixin. Ell però segueix buscant la pau, i Jinping li dóna suport moral.

Tal com vinc dient tota l’estona, LLUFA per la reunió entre els dos dictadors.


SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA ÚLTIMA PEDRADA
YA ES OTOÑO EN LA JURISPRUDÉNCIA
Nou ramat de presumptes culpables a l’Audiència
La Justícia espanyola en el seu afany de repartir equitat legal prompta i ràpida a preus a l’abast de qualsevol imputat, ofereix... Les rebaixes d’hivern, ofertes de primavera, un dos per tres a l’estiu i un tot a cent a la tardor. I n’hi ha que encara es queixen.

Amb les esperades primeres pluges, l’Audiència Nacional també espera la compareixença d’una bona colla de mala gent. Entre ells, com era d’esperar, hi ha una majoria de catalans tipus Gabriel, Rossell, Puig... Gent tota ella perillosa i que és millor que no passin les festes de Nadal al carrer.

Espanya, la seva peculiar justícia, han rebut del dret i del revés, d’orient i occident, cleques, bufes, avisos i denuncies per la seva manera d’entendre això de la balança, però com que els acusadors no són espanyols, als tribunals hispans els hi bufa.

Gran operació política aquesta de deixar en mans lletrades el que haurien d’assumir els polítics. Els de la toga s’enduen la fama (la mala fama) i els polítics fan referència al seu respecte i independència legal. Com Herodes però a lo bèstia.

El perill està en que gràcies a la terra abonada que està deixant l’incompliment dels jutges i l’absència del polítics, arribarà un dia una nova invasió bàrbara sense complexos davant la justícia ni les altres forces polítiques. I manaran com a ells els agrada manar. Amb la pistola a la cintura, el fuet a la mà i la veritat absoluta en el seu programa. I aleshores, tots, jutges, polítics i, sobre tot, ciutadania, haurem de corre.

Mentre, s’apropen les rebaixes de tardor.


VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTEXT
LES ICONES ENS DEIXEN
Moren Godart, Tanner, Irene Papas...
Amb més o menys ressò mediàtic, les icones dels seixanta ens abandonen a preu fet. Com si ja en tinguessin prou d’això.

Cada any passa. En quinze dies, una colla de famosos d’un mateix gremi, ens deixen amb la moral i la memòria tristes. Després passa la plaga i fins a l’altra tongada. Aquesta vegada, de moment ha tocat a Godard, Tanner i Irene Papas. Bona collita.

Casualment aquestes tres noves absències, més enllà de la seva vinculació al cinema i l’art en general, estan unides per la seva independència personal.

Godard, la inquietud de la creació, el risc artístic com a forma de vida, la coherència del total de l’obra dins la seva aparent incoherència de cada pel·lícula. Difícil de tracte. Entregant-se voluntàriament a la mort. Tanner, la recerca discreta, el gust per trobar l’equilibri amb l’espectador, malgrat ser suís, pacientment inquiet. Tan injustament oblidat com conformat a la seva sort. Papas. Racial. Sense escarafalls, només veure la seva imatge comprens de què va això del feminisme. Lliure, forta, potent com els seus papers en teatre i cinema. Exiliada voluntària durant la dictadura grega dels Coronels i alhora capaç de mantenir amistats monàrquiques.

Potser també per això –apart la cronologia– han decidit partir. Ja no era el seu temps. Ja no hi ha risc, ni paciència, ni fortalesa. En un món sense tabac ni alcohol com a suport a la genialitat, en un context mercantil i injust sense resposta, gent com Godard, Tanner i Papas, no hi fan res. Potser per això, marxen.

Quines seran les properes icones?


NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TELEGRAM
CULTURA A L’ENGRÒS
Setmana llibretera
Barcelona, capital de la cultura del Barcelonès. Al Moll de la Fusta, la Setmana del Llibre en Català. Cinquanta mil visitants, mig milió d’euros en vendes sobre tot en llibre infantil i juvenil. Fira d’Ocasió Antic i Modern al Passeig de Gràcia. Setanta anys celebrant la trobada sobre tot per la gent més gran, amant de records i col·leccionistes. Encara sense dades oficials però segons els organitzadors, un èxit. Dues fires del llibre alhora en una mateixa ciutat. Sempre havia sentit dir que llegir és cultura. Què fan tots els que compren llibres a aquestes fires? Recollir energia barata per escalfar-se aquest hivern?

LA BANDA DE LA BONA SORT
Beneficis de les companyies energètiques
Des que estalviem aigua, utilitzem espelmes, posem rentadores a horaris insospitats i no agafem el cotxe ni per anar a urgències, les companyies energètiques, han guanyat cent quaranta mil milions més que abans de la guerra d’Ucraïna. No queda prou clar el per què de les guerres? No queda prou clara la infàmia d’aquestes empreses que encara es queixen quan un govern els vol pujar un impost? No seria hora d’afavorir el suïcidi per deixar de compartir vida amb tanta misèria humana?

NO HI HA DRET
Vaga de les àrbitres de futbol
Els dónes la mà i t’agafen la màniga, els dónes llibertat i es converteixen en llibertines. A sobre que les deixen ensenyar cama, volen cobrar. Però això què és? Els futbolistes de debò, els mascles, ja els hi diuen a les liniers que es troben per aquests camps: Tu a tu casa, a fregar platós!
Tres-cents euros cobraven aquestes noietes per tocar el pito. Què coi més volen? I les liniers cent seixanta sis, que és un luxe per aixecar una bandereta i la quarta arbitra vuitanta quatre euros partit, que ja en té per fer un bon casament. Què passa? Què volen ser com els homes? Home, home, vinga home! No fotem home!
No sé on anirem a parar.

CUBA LIBRE DES DE MAIAMI BEACH
180.000 cubans fotent el camp
El govern cubà és collonut. Quan aconsegueix tenir a la vora de 200.000 dissidents dóna vacances a la policia i deixa que fotin el cap mar enllà.
Clar que a Miami estan contents amb aquesta migració voluntària ja que justifica els seus posicionaments polítics mafiosos d’extrema dreta. L’Estat cubà és frega les mans, a cada migració “balsera” voluntària perd de vista la gent que vol tornar al sistema capitalista. Mai més ben dit: “dime con quien andas y te diré quien eres”. Mentre, la dictadura com alternativa als americans, malgrat les deficiències, continua seduint a una bona part dels cubans.
Em poses un cuba libre si et plau!

LA MANI DEL 11 DE SETEMBRE ÉS UN MIRATGE
250.000 persones, segons la Guàrdia Urbana i 700.000, segons l'ANC
Barcelona és ben bé la cort dels miracles del segle XXI. No ni hi ha prou amb el turisme depredador, el desordre en vivenda, transports nuls, soroll malaltís, sense neteja, rates, escarabats... sinó que també ha d’enquibir els que es passen la vida reivindicant una Catalunya lliure. Són aquells que la seva vida passa per fer realitat el seu somni malgrat saber que no es realitzarà en breu.
I clar, amb la seva clarividència la Guàrdia Urbana sap destriar els que són incurables dels que encara tenen remei. Aquesta és la raó de la diferencia de les xifres.
La primera, els 250.000 són els irreductibles. La segona els que hi van enganyats, els avorrits, els sense personalitat i sumen 450.000 i clar, així no hi ha manera de fer un país. Hòstia Padrins!
Qui és el que ha pres algun producte caducat?

AMB RENFE POCA BROMA
Treballadores, treballadors, estudiants, usuaris calleu i sofriu
Aquesta companyia d’arrels franquistes no té remei. No sap comunicar. Els cal un influencer? S’han passat deu anys estudiant com fer estacions i noves línies. Ho han calculat al mil·límetre per no destorbar els viatgers que cada dia es desplacen de Granollers a Viladecans o de Barcelona a la quinta forca per guanyar-se un sou a final de mes, o per estudiar cinc carreres per poder vendre cerveses als turistes una vegada arribats al món del treball.
I el dia que aturen els trens per començar les obres res els funciona. El desgavell és total. Els trajectes de 40 minuts es transformen en recorreguts de 4 hores.
Això si, surt el senyor Isaias Taboas, el director i els diu que es facin fotre que els ciutadans que viatgen amb RENFE són uns pringats i que els està prohibit queixar-se. Per acabar els amenaça amb deixar Barcelona i Rodalies sense trens fins el segle XXII. La mare que el va parir!


DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTRAPORTADA
TRAÏDORS
NO BUSQUEU EL SIGNIFICAT DE LA PARAULA
NI TAN SOLS EL SIGNIFICAT QUE HA TINGUT EN EL PASSAT
ESFORCEU-VOS EN SEGUIR ELS ESDEVENIMENTS
I LA PARAULA PREN VÀLUA