SEGONA PÀGINA


QUI ELS MANA?
Darreres intervencions dels Mossos d’Esquadra
La setmana passada ha estat rica en mobilitzacions populars. Diverses manifestacions a favor de Palestina, dia de la Hispanitat, partits de basquet amb equips israelians, ultres de dreta intentant agitar la Universitat. Davant grups contestataris tan heterodoxes, un mateix col·lectiu, els Mossos d’Esquadra, la policia de Catalunya, per mantenir l’ordre. Donem per bo que la policia té com a prioritat evitar aldarulls i enfrontaments. OK. Pregunta següent, quins mitjans utilitza per aconseguir-ho?

Els fets queden enregistrat per les càmeres. La policia pren posicions, s’inicia una prolongada i tensa espera fins que un moviment, un crit o el llançament de qualsevol objecte, posa en acció al grup policial. A partir d’aquí, la resposta de les forces d’ordre públic. I en aquesta resposta el debat perquè l’inici de la càrrega policial recorda masses vegades al moment en que els caçadors alliberen als seus gossos en busca de la presa. No hi ha ni ordre ni concert en la persecució. Els Mossos deixen de ser cos per convertir-se en individus moguts per criteris del tot personals. Hi ha el que es defensa, el que intenta separar, el que pega darrera d’un company, qui es centra en una víctima a la que persegueix contumaç, el que llença gas a gent pacífica que es limita a observar l’aldarull. Qualsevol cosa menys unitat d’acció, criteri professional.

I això ens fa preguntar també, qui ha ordenat als Mossos que llencin gas pebre als manifestants, qui mana que els estomaquin i els arrosseguin per terra, qui decideix prou i qui demana més repressió. Teòricament la Policia respon a ordenances dictades des de despatxos polítics. Ha d’existir una política policial amb més o menys drets ciutadans, però n’hi ha d’haver una. L’impresentable és com un policia enlloc de contenir una agressió, la provoca.

Cal que algú es responsabilitzi de l’actuació de la policia en totes les seves actuacions. De “machos” ja en coneixem al menjador de casa, però com a servei públic aquests “machets” han de lligar-se curt. L’anonimat del casc no basta.




 Descarregar en Pdf 

TERCERA PÀGINA


ALS MORTS SE’LS PARLA EN CASTELLÀ
Sentència d’un jutge contra l’abús del català
“Jutge de primera instància considera abusiva i sectària la condició d’exigir als funcionaris de Vic conèixer el català en nivell B2”.

Siendo yo la justicia no puedo dar consentimiento a tamaño fraude. ¿Pues no creerán ustedes que en un pequeño municipio del interior de la región catalana, obligan al eventual funcionario municipal a conocer el catalán, (dialecto valenciano) en grado B2? ¿Saben ustedes lo que significa un nivel B2? Pues conocerse al Pompeyo Fabra en su literalidad.

El caso es de extrema gravedad. A un enterrador, luctuoso trabajo, se le exigía conocer la tal lengua vernácula. ¿Habrase visto tamaño disparate? Me da el conocimiento para certificar que los restos mortales de los difuntos no hablan, acaso si saquen gases pero ajenos a la gramática y que su alma ascendió ya a los cielos. En el cielo, lo sé de buena tinta, no se habla catalán. No es acaso delito de flagrante usura cultural exigir a susodicho trabajador la utilización –nunca mejor dicho– de una lengua muerta? Muerta por oficio de enterrador, muerta por proyección espiritual y muerta ahora mismo por decisión mía. A cagar a la vía.
Yo el Juez


L’AMBIGÜITAT DEL PREMI NOBEL
Maria Corina Machado, Nobel de la Pau
En tenien ganes però acceptar l’auto nomenament de Trump pel premi era enterrar definitivament l’escassa credibilitat dels Nobel. La solució, malgrat la teatral queixa de Trump, està força aconseguida.

Maria Corina és sobre tot, un símbol de l’oposició del chavisme. Per això se la coneix i per això alguns sectors han celebrat el seu premi. Però no per això li han concedit el Nobel. Hi ha més raons i totes van a reforçar la dreta internacional. Corina és admiradora de Trump, li cau estupendament Milei i abraça qualsevol iniciativa política de la dreta. De fet, el Nobel l’ha guanyat la dreta.

Que el món mereix un altre tipus de Nobel, és evident però també mereix altres Presidents i altres Papes. Poques vegades el títols se’ls enduen els millors entre altres coses perquè ningú no vol al millor sinó el que es postula com a tal.

Maria Corina serà un dels Nobel que passarà a l’oblit en quatre dies. Qui era aquesta? Es preguntarà la gent. Algú que va estar al lloc adequat en el moment oportú. I passarem a un altre tema.




 Descarregar en Pdf 

QUARTA PÀGINA


LA SIGNATURA DE LAMINE YAMAL, PELS NÚVOLS
Nens i nenes es queden sense samarretes signades
Una empresa especialitzada en la venda, a través de web, de vestuari i merchandising de cracks de l’esport que inclou l’exclusiva de la seva signatura, li ha ofert un contracte.
Tot i que ja fa temps que en Lamine promociona importants firmes comercials, com Adidas, Beats, Powerade, Oppo, Konami i Nesquik, a més de ser ambaixador d’Unicef i president de la Kings World Cup Clubs del Gerard Piqué, per totes les quals ingressa, a banda dels 33 milions que guanya a can Barça, més de 10 milions anuals, aquesta seria la primera vegada que cedeix l’exclusiva de la seva signatura.

Com a conseqüència, en Lamine Yamal ha deixat de signar samarretes dels fans juvenils a la Ciutat Esportiva, ja que és una exigència del contracte. Per altra banda, abans en Lamine no accepti i signi el tracte, el FC Barcelona ja està negociant poder disposar d’algunes signatures per als seus compromisos en comptes de defensar que en Lamine pugui seguir signant lliurement.

En Lamine amb només 18 anys ha seguit una trajectòria meteòrica fins a excel·lir en l’actualitat com un dels millors jugadors de futbol del món. Fill d’una família humil, de pare pintor i mare cambrera, del barri de Rocafonda de Mataró, a 4 anys ja jugava a futbol a l’infantil del CF la Torreta de la Roca del Vallès, on va ser descobert dos anys més tard pel FC Barcelona i poc després el va fitxar i en Lamine va anar a viure i estudiar a la Masia a la tendra edat de 7 anys (com un segrest amistós pel seu bé, o això diuen), i ja a 15 anys es va estrenar com a titular del primer equip del Barça.

Esperem que la seva saviesa en jugar al futbol també s’encomani a la seva vida amenaçada per totes les elits econòmiques que monopolitzen i comercialitzen l’esport.

Però, també, que en la seva vida personal no es deixi utilitzar com una mercaderia més, ni es deixi enlluernar per la fastuositat del luxe, ni atrapar per la fama. I així la mainada pugui seguir gaudint de la il·lusió de poder tenir les seves samarretes signades pel Lamine.




 Descarregar en Pdf 

CINQUENA PÀGINA




 Descarregar en Pdf 

SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CENTRES D’EMERGÈNCIA PERMANENTS
Les terres de l’Ebre sota els aiguats
Com moltes altres vegades ha plogut molt i intensament i les rieres s’han emportat cotxes, inundat cases i taponat o endut ponts. Fins aquí res de nou ja que la climatologia ebrenca funciona amb episodis meteorològics incontrolables. Una altra qüestió és saber si hi ha solucions als problemes d’una construcció salvatge i sense permisos de construir, una pràctica tolerada per tots els governs haguts i segurament pels que hi hauran en el futur.

Doncs, a falta de solucions possibles el Govern pretén crear un Centre d’Emergències Permanent, com a mínim per tal de millorar la prevenció i la resposta als aiguats futurs.

Per això, s’ha constituït un grup de treball per avançar entre els alcaldes i el Departament de Territori, el qual vol invertir 2 milions en quatre noves instal·lacions, una per comarca, que se sumaran a la ja existent.

La filosofia de tot això ens deixa bocabadats d’admiració cap els nostres governants. No hi ha cap pla per enderrocar les cases inundables i en perill. No hi ha cap pla d’urbanisme que declari zones inundables i no construïbles els llocs que tot infant ebrenc coneix des de que comença a caminar. I el que és pitjor, el Centre d’Emergències significa que tothom, ciutadans i administració, accepten amb resignació que hi haurà més aiguats, amb mes destrosses i possiblement víctimes.

Entretant els diners de tothom serviran per pagar més helicòpters, més bombers i més burocràcia malgrat que el sentit comú demani a crits que per lliurar-se de l’aigua només cal allunyar-se’n però, ja sé saps que és el menys comú dels sentits.


DE LA “A” A LA “Z” I DE LA “Z” A LA DICTADURA
Joves de Madagascar o el Marroc es revolten i els militars es preparen
Els exèrcits africans salivegen. En pocs dies l’agitació dels joves s’ha manifestat per places i carrers i els governants de torn, covards com una mala cosa han reclamat la participació militar. La cúpula militar sap que intervenir per apaivagar la insurrecció juvenil equival a la conquesta del poder. Pacifiquen els carrers, destitueixen al vell President en nom del poble i es posen a manar ells. De moment a Madagascar ja ho han aconseguit. Els joves protestaven per problemes amb la llum i l’aigua i de sobte s’han trobat a l’exèrcit governant el país. Pura màgia que es repetirà si Déu no hi posa remei al Camerun on ja estan tips d’un president de 92 anys que vol tornar a manar el país per modernitzar-lo o a Costa de Marfil amb la quarta candidatura d’una altre addicte al poder.

L’anomenada generació “Z” que fa uns dies es considerava la salvació dels països africans fa llufa. En realitat més d’un enviat especial a les zones en conflicte pensen si aquest grup de joves opositors, no són els fills dels militars tips de caserna que simulen una gran protesta, cremen un parell de contenidors i donen pas a que els seus papes destitueixin al President i es quedin amb el poder.
LLUFA




 Descarregar en Pdf 

SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


NETANYAHU PATEIX SÍNDROME D’ABSTINÈNCIA
El President d’Israel no sap com reiniciar la guerra
Des que es va representar aquella mena d’acord d’alto el foc amb Trump com a estrella invitada, Netanyahu no dorm. El primer dia sí que va descansar gràcies a l’alcohol de la celebració però una vegada tornat a la disciplina sionista no hi ha manera. Li falten morts.

Els ansiolítics i somnífers li surten pel nas sense resultat. Abans de dormir mira un parell de documentals on es veuen els nens de Gaza morint de gana, ni així. Ha substituït el recompte de bens pel de terroristes de Hamas morts i segueix despert. O sigui que ha passat el que havia de passar. Qualsevol excusa és bona per tornar a bombardejar Gaza i això és el que ha començat a fer. S’inventa qualsevol atac terrorista i de immediat descarrega unes quantes tones d’explosius sobre el que queda de país. Ja ho ha fet un parell de vegades i ha notat un progrés. Dorm millor. No només pels nous morts sinó perquè així manté a ratlla a la super dreta del seu govern que des de la treva també pateix d’insomni.

L’únic que podria esbombar-li l’invent és Trump. De moment ja ha llançat un avís, suau però avís a la fi. Els Nobel de la Pau no s’aconsegueixen amb treves de tres dies. Cal perseverar en l’armistici.

El mateix Trump és qui ha donat una possible alternativa. Armar a l’exèrcit israelià amb GPS especialitzats en la localització de morts i anar-se patejant la ciutat de Gaza i rodalies. De morts en sortiran a muntanyes i encara que estiguin ja comptabilitzats, la sola visió de cadàvers podria millorar els trastorns de la son que arrossega Netanyahu.

Altrament, si això no el cura, unes quantes violacions de la treva seran imprescindibles. De moment Netanyahu i la Casa Blanca treballen en les causes que podrien justificat a Israel. Es difícil fer més dolents al terroristes de Hamás, però sempre hi ha alguna cosa a la que agafar-se. Per exemple, podrien atacar novament Gaza per salvar als habitants de Gaza dels terroristes de Gaza que boicotegen l’ajut humanitari que Gaza està rebent a dojo. És una possibilitat, com ho seria també que els terroristes es dediquessin a esfondrar els quatre edifici que queden dempeus i això és lleig. Si la imaginació no falla (i tenen Hollywood al costat) Netanyahu podrà dormir tranquil altre vegada.




 Descarregar en Pdf 

VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TRADICIONS ESPANYOLES
Troben una miqueta de droga al Sebastian Elcano
Quines ganes de fer soroll! Han trobat material sensible d’afavorir el contraban a les bodegues del vaixell insígnia de la Marina Espanyola. I què? Doncs per què pensaven que al vell Elcano continua solcant les aigües? Per beneficiar l’economia nacional, especialment la dels nobles nacionals. La tradició és la essència mateixa d’un país. O sigui que menys escarafalls i acceptem d’una per totes que Elcano, apart ensenyar a navegar per les aigües dels oceans també serveix com escola en terra seca. La tradició és sagrada.

La investigació periodística si es desenvolupa en una empresa solvent capaç de gastar-se una vintena d’euros, reunirà sense esforç al voltant d’una taula de bar a una bona colla d’antics tripulants d’Elcano. La majoria van servir com a marinerets durant la seva mili, d’altres amb galons (encara que no gaires) van intentar fer carrera marinera. Ambdós casos la història la tenen clara. Sortia Elcano del sud espanyol amb diversa càrrega, una legal, l’altre no tant. Segons el port on s’arribava s’aplicava la llei escolar del vaixell o bé es passava al pla B que consistia en descarregar o carregar materials diguem que anònims. Alguns, els “oficials” passaven els tràmits fronterers, d’altres, els de luxe, creuaven les barreres sense que ningú fes preguntes. La contrasenya, per dir-ne d’alguna manera era: material para el “Almirante”. No deien quin “Almirante”, només n’hi havia un, el Carrero Blanco. I així va anar passant la història del buc-escola de veles blanques i finalitats educatives i els seus protagonistes ho expliquen amb una brutal naturalitat. Ningú no tenia cap remordiment. Els uns, com a caps, servien al govern, els altres com a soldadets, només volien que els llicenciessin. La única moral del mar és la dels pirates.

Denunciar ara un carregament il·legal a Elcano i intentar netejar la seva història és com desproveir-lo de veles i fer-li la proa de ferro forjat. És molt més digne acceptar-se com a delinqüent normalitzat, que justificar el teu enriquiment apel·lant a la multiplicació dels pans i els peixos. Som merda i en merda ens convertirem.




 Descarregar en Pdf 

NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


MEDALLA EDUCATIVA A L’AYUSO
La Presidenta de Madrid explica a les escoles què va ser això de ETA
Està per a tot. Amb un sentiment maternal que l’honora, la Presidenta Ayuso ha dedicat molts esforços per poder presentar finalment l’obra magna de la Història d’Espanya. De fet és la mateixa que s’explicava als anys seixanta però amb un afegitó dedicat a ETA. I hom pensa què dirà l’Ayuso sobre ETA i hom desitja amb totes les seves forces tornar a ser petit, anar a escola i estudiar la història d’Ayuso. Ha de ser divertidíssima. Les ficcions de Verne, Orwell, Asimov o Herbert envermelliran de ràbia, l’Ayuso els hi ha passat per la cara. Només cal esperar que en la magnitud de l’obra, Ayuso no s’hagi embolicat situant al País Basc a tocar de Cercedilla i confongui l’èuscara amb el llatí. La resta de ben segur que és un encert molt útil pels estudiants.

LA MATANÇA DEL GAT
Els gats negres corren perill en vigílies de Halloween
La internacionalització de les festes duen a aquestes coses. La castanyada (festa nacional catalana) era una moguda casolana, basada en menjar productes igualment de casa com la castanya, el moniato i el panellet. Els grans bevien una mica de vi dolç o ranci i l’endemà et podies aixecar una mica més tard. Ara, el Halloween, arrossega tota una indústria, demana decoracions especials i intenta provocar la mort per esglai dels més dèbils de la família. Disfresses de monstres, xucla sangs, bruixes i alguna representació iniciàtica. Per les raons que sigui, a Terrassa, ciutat model de l’empresa familiar, moltes d’aquestes celebracions requereixen d’un sacrifici, concretament, el sacrifici o tortura de gats negres. La conselleria animal, ho intenta evitar prohibint la compra-venda de gats. Oi que estem una mica sonats? Oi que els gats tenen totes les raons per iniciar una rebel·lió a la granja?

EL BBVA I EL SABADELL: LA FI DEL DRAMA?
De moment el Sabadell s’ha salvat pels pèls
Quan el Sabadell, de la mà de l’Oliu, se’n va anar a les espanyes quan Catalunya optava per la independència, el seu president no va preveure que se’l menjarien en un tres i no res. A correcuita va tornar a Catalunya abans que l’acabessin d’estrangular. I de cop es va transformar en un patriota català lluitant contra la bèstia ferotge espanyola.
El pitjor de tot, és que la premsa catalana, els polítics catalans i alguns “enteradillos” ens volen convèncer del seu patriotisme i amor al país. Apa, home, apa, que se’n vagi a cagar a la via.

SUÏSSA I LES TREBALLADORES DEL SEXE
Les prostitutes amb passaport espanyol majoritàries
A Ginebra estan una mica mosques amb això. Abans en tenien de tots els colors i nacionalitats, però ara es queixen de que no hi ha color. Bé, el més interessant seria saber com s’ha arribat a que de 700 treballadores sexuals el 40% els parli amb castellà.
Potser les tracten millor i les paguen encara millor en aquest país de rics?
En aquest tema, però hi ha masses incògnites i negocis subterranis. Ho hem intentat esbrinar amb el resultat de fracàs total. Ens quedem doncs amb aquesta estadística de merda.




 Descarregar en Pdf 

DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TREBALLS DE VOX AL CONGRÉS
ETA, OKUPES, IMMIGRACIÓ, IDEOLOGIA DE GÈNERE, CAÇA
I DEFENSA DELS FONS “BUITRE”!!!

 Descarregar en Pdf