183182181
180179178
177176175
174173172
171170169
168167166
165164163
162161160
159158157
156155154
153152151
150149148
147146145
144143142
141140139
138137136
135134133
132131130
129128127
126125124
123122121
120119118
117116115
114113112
111110109
108107106
105104103
102101100
999897
969594
939291
908988
878685
848382
818079
787776
757473
727170
696867
666564
636261
605958
575655
545352
515049
484746
454443
424140
393837
363534
333231
302928
272625
242322
212019
181716
151413
121110
987
654
321




Licence Creative Commons
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

Mots Clau : Crèdit pels polítics catalans. President del Perú Pedro Castillo. Dictadura Síria. Desfeta de l’exèrcit espanyol a Annual. Jocs Olímpics i canvi climàtic. Viatge a l’espai
   

Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya

30 juliol 2021

DESCRÈDIT
La Banca catalana i l’espanyola per extensió, acaben de fer-se la foto amb el poder. No hi ha crèdit pels polítics catalans acusats pel Tribunal de Comptes. Aquestes glorioses entitats que es gasten el que volen anunciant la seva absoluta entrega al client, pensant en ell i oferint-li les millors estratègies per facilitar-li l’economia, resulta que a l’hora de donar un préstec de cinc milions d’euros als polítics independentistes catalans, no mouen un dit. Gran patriotisme. Pels més innocents és l’hora de treure els seus estalvis de totes aquestes institucions i guardar-los encara que sigui pecat perseguit per la llei, sota el matalàs. S’equivoquen.

Els clients dels bancs, no som els desgraciats que dipositem els nostres diners allí. Els clients que importen no són els vellets, ni els nens, ni la mare a punt de parir que busca pis. La Banca viu del Govern, dels Ministeris, de les Multinacionals... Si un de nosaltres treu els seus estalvis de tota la vida, aquestes institucions, ni se n’assabentaran. A ells el que els fa mal és que Endesa o Repsol o un d’aquests monstres els hi retiri el seu suport. Ni tan sols cal que sigui en forma de diners. El que els fa mal és que el govern, no els doni les avantatges que dóna als altres bancs, o que Europa, segons directrius de Sánchez, no els deixi jugar a ser poderosos. Per això se’ls en fot que independentistes catalans hagin d’hipotecar casa seva.

I parlant d’una altra cosa; què se n’ha fet de la famosa caixa de resistència? Aquella que fa dos anys està pagant a presos i exiliats i a les seves famílies? Ha quedat escurada de sobte? De veritat algú es pot creure que aquesta caixa s’ha mantingut amb donacions populars de 5 i 10 euros? I els que l’inflaven, on són ara?
Molta merda.


SEGONA PÀGINA


EL CONVIDAT
LO SINYOR MESTRE
Queridos muchachos, sean ustedes bienvenidos al primer día del curso. Tienen ante ustedes como unos cuadernillos y un lápiz en el que deberán ir tomando notas de lo que yo les diga. Si no entienden algo, levantan la mano y me lo preguntan pero no se me pongan muy quisquillosos porque el curso viene muy apretado y si nos atrasamos, el hombre del saco, o los militares como ustedes prefieran, nos van a joder el invento.

Ya hemos cantado el himno nacional, buen comienzo, pero sería lindo que se supieran la letra, así tarareando no vamos a ninguna parte.

Ahora vamos con las definiciones básicas, así que abran sus libretitas chupen la punta del lápiz y les cuento.

López si se remueve en la silla todo el rato sus compañeros no van a escuchar nada. Tese quieto, coño. Bien. Como les iba diciendo.

Patria: La Patria señores es esto (REPICANT AMB EL DIT LA TAULA DEL CONSELL) la Patria son ustedes, compañeros. Ustedes y yo, claro. ¿Y quién más hay en la Patria? El pueblo, señores, el pueblo soberano que nos ha votado para que les demos lo que podamos, que tampoco es mucho.

Ahora una de fácil, Perú. ¿Qué es Perú? Pues ese cachito de tierra en el que vivimos, amamos y nos matamos tan ricamente. Hay una canción muy linda que dice: que bonito es Perú, la tierra de… (UN DELS MINISTRES ALUMNES AIXECA LA MÀ. PEDRO CASTILLO DEIXA DE CANTAR). ¿Y ahora qué le pasa Gustavito? Podría ir al retrete. Váyase a cagar, pero yo no sigo con la canción, así aprenderán.

El primer día y ya vamos con retraso, que mierda de país!

Sigamos, Libertad. Qué es la libertad, pues no tengo ni idea pero será como cuando es sábado y todos hacen lo que le pasa por el carajo. El problema es que en Perú no ha habido libertad, pero sin duda la habrá. Y pienso dictar un decreto para hacerlo más fácil. Tres días de la semana serán a partir de ahora sábado. Y que se joda la oposición.

(SONA UN TIMBRE) Bueno, anden saliendo al patio a divertirse un rato. Pero no me roben nada a sus compañeros.

Primer discurs del President del Perú Pedro Castillo al seu consell de ministres. Probablement d’aquí a un parell de mesos podrem transcriure el seu darrer discurs (si el deixen parlar).


HUMANOTECA
AL ASSAD, UN MODEL... DE CORBATES
Síria: Cent vuitanta cinc mil quilòmetres quadrats habitats per Sunnites, Alalites, Xiïtes, Assiris, Turcs, Kurds i un fotimer de refugiats palestins. Cadascú amb les seves variants religioses i d’armament (ganivet, ganivetàs, espasa, espasa dentada, destral i altres. Un caos.

Dictadura: país on no es pot votar i si es vota, el dictador guanya per més del noranta per cent. Una bona manera d’aconseguir aquests resultats és permeten de votar a vius, morts, exiliats i qualsevol que vulgui cobrar unes lliures síries extres.

Dictadura Síria: Família al-Ásad. Nissaga poc afavorida físicament però amb gran capacitat de procreació. Ara el Dictador oficial és el Bashar que precisament commemora el desè aniversari del seu democràtic mandat (amb el 90% de vots favorables).

Situació actual a Síria: dotze milions de desplaçats. Un vuitanta per cent de la població viu per sota el llindar de la pobresa. La majoria de famílies no tenen aigua ni cap tipus d’aliments. Font Oxfam.

Al Assad, agraeix el patriotisme dels sirians enfront els interessos colonitzadors, en la seva nova investidura. Font Europa Press.

Mon civilitzat, espai que ocupen els apoderats dels toreros darrera la barrera. Quan el toro forada l’estomac del torero, es fan el senyal de la creu i es prenen un fino.


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
CENT ANYS D’ANNUAL I LA REPÚBLICA DEL RIF
La diàspora rifenya a Europa ha triat Barcelona aquest darrer 24 de juliol per commemorar la desfeta de l’exèrcit espanyol a Annual per part d’Abd El Krim, que obrí les portes a la República del Rif. És comprensible que fos triada Barcelona, ja que són nombrosos els rifenys que s’han acollit a Catalunya, país on gaudeixen de la comprensió i solidaritat per la repressió que pateixen.

Els rifenys sempre han viscut en llibertat fins el segle XX amb l’arribada de la invasió del colonialisme francoespanyol. A finals de juliol de 1921 derrotaren als espanyols a Annual, amb prop de 15 mil soldats morts. Tot seguit es proclamà una república independent presidida per Abd El Krim i sostinguda per les 41 tribus i començà una dura lluita per la supervivència. Va ser llavors que, a instàncies del rei Alfons XIII, s’inicià una guerra química clandestina amb milers de bombes de gas mostassa sobre la població civil; els conreus, el bestiar, deus i fonts. Les ordres del rei eren inapel·lables: “hay que liquidar el pueblo rifeño”. Tot i així, no hi hagué prou i va caldre la intervenció de l’exèrcit francès el 1925, al qual Abd El Krim s’entregà l’any següent per salvar el seu poble del total extermini i perquè futures generacions reprenguessin la lluita. Esdevindrà més tard un referent per a Mao Zedong i Ho Chi Minh, i fou visitat al seu exili del Cairo pel Che Guevara.

Amb la independència del Marroc al ’56, el Rif seguí patint massacres, la negació de la seva identitat, la marginació i la misèria per part del règim neocolonial alauita. Tanmateix, desprès de cent anys, Abd El Krim és popular i estimat com mai pel seu poble, i els darrers anys la seva lluita per la llibertat i la dignitat s’ha multiplicat mitjançant el moviment popular rifeny, sorgit de les assemblees de barris, pobles i ciutats.


CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA KINTA FORKA
JOCS OLÍMPICS POLITITZATS
De 1896 al 2021, ho sigui des del seu renaixement a finals del segle XIX, els Jocs Olímpics s'han convertit en l'esdeveniment més important, de dimensió global i sens dubte el més mediàtic, que els situa al centre de les grans qüestions polítiques i econòmiques, sempre fosques i tràgiques.

Són problemes que ja existien a l'antiga Grècia amb els primers Jocs, com també els problemes de corrupció i diners. Així, Atenes i els seus aliats van excloure Esparta de la participació en els Jocs del 424 aC. J.-C. a causa de la Guerra del Peloponès.

El 1964, per primera vegada es van celebrar els Jocs Olímpics al continent asiàtic, en un país no blanc, i a més, a casa d'un dels derrotats a la Segona Guerra Mundial, el Japó. En un moment de descolonització i auge del Tercer Món, era un símbol ple de significat. Tant és així que a partir de les següents edicions, la política irromprà en els Jocs, i sovint amb violència.

Per seguir amb aquests jocs i la política, l’atleta bielorussa Krystsina Tsimanouskaya ha demanat asil polític. Després de participar en la seva categoria es va negar a ser repatriada a la força i refugiar a l'ambaixada polonesa a Tòquio. No cal dir que el Comitè Olímpic Internacional (COI) iniciarà una investigació inútil mentre el govern polonès neteja una mica la seva pobra imatge.

En aquests d’ara els records mundials van caient, només cal veure com al final d'una cursa molt disputada, els tres primers milloren el seu propi rècord, un atleta noruec va guanyar amb 76 centèsimes d’avantatge sobre la seva pròpia antiga marca. Entrant en segon lloc, un nord-americà també va millorar el seu rècord, completant la volta a l'estadi en 46′'17. I així aneu sumant en tots els esports i categories.

Però mentre els països acumulen records i medalles reforçant els orgulls patris i els ciutadans s’ho miren asseguts als sofàs criant panxa, el planeta també acumula rècords imbatuts fins ara per la humanitat. Els rius s'assequen a l'oest americà. La presa d'Oroville, la més gran dels Estats Units, està tancant a causa de falta d'aigua per fer girar les turbines. I aquesta mateixa setmana els humans han batut el seu propi record i en mig any han esgotat els recursos que la natura pot renovar en un any. Un rècord que és encara més simbòlic davant els desastres que han assolat diversos continents en les últimes setmanes amb incendis monstruosos i catàstrofes de tota índole. Per altra banda, des de l'any passat, el nivell d'aigua del llac Tanganyika ha augmentat tant que ha obligat les poblacions locals a fugir com a Burundi la capital. A l’Amazonia la selva ja desprèn més CO2 que oxigen, el gran pulmó està fotut definitivament?

A Europa, Grècia pateix l’onada de calor més gran des del 1987. Tant és així que l'Acròpolis d'Atenes, generalment atapeïda de turistes, ha tancat les seves portes com també tots els jaciments arqueològics a l'aire lliure de Grècia mentre els incendis cremen una illa darrere un altra.

Qui ho entengui que ho digui... però que quedi clar ningú se l’escoltarà.

Mentrestant la pandèmia segueix matant als cinc continents. Els negacionistes ja s’amaguen sota el llit. A Europa tindrem la tercera dosi? La campanya de vacunació d'una o dues dosis encara no s'ha completat, i alguns governs ja estan preparant la tercera a partir de l'1 de setembre per a persones grans i vulnerables. Una dosi no desitjada... que els governs acabaran imposant amb les mesures de control global assetjades des del començament de la COVID 19.
Encara un altre record!!!


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
FOLLADA SIDERAL
Jeffrey Bezos, que va començar la seva carrera en un garatge, acaba de fer una excursió a l’espai de deu minuts. Per falta d’espai no donarem la xifra de milions que ha costat la petita aventura, només cal recordar que fer el viatge pot costar entre 20 i 28 milions de dòlars. Servidor, a qui agafar un taxi li suposa una derrama mensual, ho troba car, però segur que molts opulents ciutadans ho veuen com una ganga. És veritat que aquests vols turístics tenen els seus atractius. Per exemple el poder follar en posició ingràvida. Serà una follada breu (si no es volen perdre la vista de la terra tota blava) però com a mínim els homes tenen assegurada l’erecció sense esforç. Allà, tot puja, però jo ho segueixo veient car. Per molt menys ho fas en un portal, dura el mateix i tens el lloc segur.

Sembla que la carrera sideral privada té l’origen en una emprenyada entre tres pijos, un tal Branson (amo de Virgin), un tal Musk (de Tesla) i l’avui líder, el Sr Bezos (Amazon). Un joc de nens en realitat, una rabieta entre uns espavilats que probablement acumulen més diners dels que necessita el món per sobreviure una dècada.

Alguns refinats d’ànima, vegetarians i espècies similars, han posat el crit al cel per la despesa del viatge i s’han llençat a un discurs populista. No serà enveja? Estem d’acord que quatre peles no els hi aniria malament a uns quants països del món. Diguem que a la meitat aproximadament. Que si suprimíssim els coets de vacances i les despeses militars, podríem estalviar un pico que Déu n’hi do... però i el progrés? I la sal de la vida, la competitivitat, l’avenç tecnològic...? Que no és bonic tot això?

La terra ja està perduda, quatre focs més, dues inundacions, un terratrèmol i això se’n va a la merda. El mèrit d’aquests xavalets de Virgin, Tesla i Amazon, és preveure el futur i buscar una alternativa millor per la humanitat (per una part de la humanitat). Un d’aquest, (no sé quin perquè amb tanta informació em perdo), sembla que vol ser enterrat a Mart. No és mala idea. Serà difícil trobar-lo, tallar-li el cap i penjar-lo en una pica tal i com van fer amb algun rei o noble (no sé quin perquè amb tanta informació em perdo) i deixar-lo d’exemple a l’egocentrisme de l’home.
LLUFA SIDERAL


SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TELEGRAM
LA FALLA
A vegades els tontos fan bitlles, els bojos hi toquen i els valencians parlen clar.
El President Ximo Puig, s’ha agafat l’AVE, ha anat fins a Madrid i una vegada allà ha dit que s’hauria d’instaurar un impost especial pels madrilenys més rics. No sabem com va tornar, però ens asseguren que es recupera satisfactòriament.
Tan fàcil com sembla oi? Anar, parlar i que te la fotin, però tu ja has dit la teva. Per desgràcia no és el protocol típic dels polítics, però el Ximo ho ha fet i és just reconèixer-li mentre duri. De seguir així, molt aviat en Ximo serà una falla que cremaran a la Plaça Reial de Madrid mentre el personal es pren una cup of tea relaxing i ja sabem qui encendrà la metxa.

PASSEIG MARÍTIM
Sembla estrany oi que per construir un gasoducte entre Rússia i Alemanya es necessiti el vist i plau d’EEUU? Doncs la política és això. Poder i influències. En tot cas, s’ha arribat a una mena d’acord. El gas rus arribarà a Europa via marítima (submarina és clar) sense haver de passar per territori de secà. I els ucraïnesos? Amèrica –no se sap la raó- estima molt als ucraïnesos. Què passarà ara amb els ucraïnesos? Doncs res, que seguiran fent la punyeta al món, però tindran l’excusa del gasoducte i en podran treure compensacions econòmiques. És la política, poder i influències.

NOVETAT FARMACÈUTICA
A partir d’ara, les Farmàcies apart de vendre colònies, perfums, bronzejadors, pastes dentals, crema antiarrugues, revitalitzants i xampús per cabells suaus, també podran vendre medicines i entre elles, la prova d’antígens del Covid. Bona idea.
Naturalment als dos minuts, gasolineres (que ja venen pa). Súpers, cocteleries i ferreteries han demanat tenir el mateix tracte de favor.
Ara només cal decidir el preu. Sembla que serà bastant lliure dins una forquilla que pot anar dels vuit euros als tres mil. Molts ciutadans ja fan cua davant les ferreteries que han promès un preu més ajustat.

LONDRES NO CREMA
Sibèria, Oregó i Torroella de Montgrí cremen pels quatre costats. Alemanya i Brussel·les s’ofeguen. A la Xina, la gent que va entrar al metro, en sortia poc després en barca i un estoïcisme digne de veure. A Londres, no passa res. Ells ja tenen al Boris Johnson.
La cosa està tan malament que potser els meteoròlegs acabaran acceptant d’una vegada, que alguna cosa molt semblant a un canvi climàtic està arribant. No perdem l’esperança de que ho facin.

GRANGES DE PROPIETARIS ANIMALS
Europa fa el ple de soja abans de la tardor. Poc importa si ha estat cultivada il·legalment en terrenys protegits del Brasil. Poc importa si el cultiu destrueix ecosistemes. La soja desembarca a Europa per alimentar granges-fàbrica que son autèntiques catàstrofes mediambientals, socials i sanitàries pels europeus. I a més a més pels animals és una veritable tortura per com hi estan amuntegats.
Una prova més de la incapacitat dels governs de la UE en la lluita contra la preservació ambiental, valgui com a exemple que des del gener d’enguany la UE ha importat uns 40 milions de tones de soja.

RESPIRA QUE EL CARBONI MATA
Vuit milions de persones moren cada any a causa de la pol·lució de l'aire. Però d’això tothom se’n fot. El que agrada és calcular el cost social del carboni i el valor monetari dels danys causats per cada tona de diòxid de carboni emès, tenint en compte la incapacitat humana d'adaptació al canvi climàtic.
El 2020 el seu cost era de 37 dòlars per tona, però quan si es fan bé els números i s’afegeix el cost de la mortalitat, que és el nombre de morts esperades, aquesta xifra s'eleva a 258 dòlars per tona. Ufff ja està calculat!!!

LA MAR D’OMAN BULL
Mig món està esmolant les eines mentre les tensions diplomàtiques amb l’Iran pugen de to després de l’atac d’un petrolier i dos mariners assassinats per un dron explosiu.
Londres, Washington i Tel-Aviv amenacen Teheran en el mateix moment que allà canvia el govern. Resulta però que el mode operatori és el de les milícies pro iranianes de l’Iraq. L’amic Joe Biden ha pres la tangent i anunciat sancions contra els fabricants de programes de drons. Ben curiós tot plegat!

LA GRAN JUGADA BIDEN
Els exèrcits rus i uzbek estan ocupant posicions a la frontera amb l'Afganistan. L’enviament de més tropes russes és inevitable ja que els talibans afganesos estan recuperant moltes parts del territori a mida que les tropes americanes i de la OTAN foten el camp quasi a la desbandada.
Serà una jugada mestra de Joe Biden? Deixar la merda afganesa als russos, els creadors del merder, per treure’ls les ganes de fotre la merda a les portes de la UE.