294293292
291290289
288287286
285284283
282281280
279278277
276275274
273272271
270269268
267266265
264263262
261260259
258257256
255254253
252251250
249248247
246245244
243242241
240239238
237236235
234233232
231230229
228227226
225224223
222221220
219218217
216215214
213212211
210209208
207206205
204203202
201200199
198197196
195194193
192191190
189188187
186185184
183182181
180179178
177176175
174173172
171170169
168167166
165164163
162161160
159158157
156155154
153152151
150149148
147146145
144143142
141140139
138137136
135134133
132131130
129128127
126125124
123122121
120119118
117116115
114113112
111110109
108107106
105104103
102101100
999897
969594
939291
908988
878685
848382
818079
787776
757473
727170
696867
666564
636261
605958
575655
545352
515049
484746
454443
424140
393837
363534
333231
302928
272625
242322
212019
181716
151413
121110
987
654
321




Licence Creative Commons
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

Mots Clau : Ofensiva diplomàtica catalana. Embolic a la banca suïssa. Baixa l’IVA però la cistella de la compra segueix pujant. La guerra oblidada del Tigre. Black-out a la BBC per part de les seves estrelles. Bones notícies per autònoms i pensionistes. Nova campanya a favor del català. Oscars orientals
   

Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya

24 de març 2023

EL PRESIDENT VA D’EXCURSIÓ
Ofensiva diplomàtica catalana
Aprofitant que tenia els Pressupostos aprovats, el President Aragonés (el de Catalunya) va fer la motxilla i va anar a l’Amèrica Llatina.

La intenció era visitar Colòmbia, Uruguai, Argentina (on inauguraria una delegació del govern) i Xile. I, com diu la pàgina web de Govern.Cat, durant el viatge mantindria diverses trobades i també seria entrevistat pels principals mitjans de comunicació.

Acceptem que l’agenda no era massa ambiciosa però com a mínim ha pogut complir-ne una part. De Presidents i personalitats polítiques actuals n’ha vist pocs, cap concretament però tal com informa el Govern.Cat, ha fet diverses trobades. Especialment útils les que ha mantingut amb el personal d’hostaleria, als matins mentre esmorzava a l’Hotel i també amb el venedor de diaris on cada dia comprava la premsa en català per saber com anaven les coses per aquí. Gracies a ells el President ha conegut de primera mà la realitat dels pobles que ha visitat i ha deixat una forta empremta del caràcter català. El venedor de diaris ha promès per exemple fer-se subscriptor del Diari Ara.

Alguns, els de sempre, han criticar el viatge. Diuen que els Presidents en funcions no han volgut rebre’l. I tant que volien! El que passa és que el President anava amb calça curta i xiruques (recordem que anava d’excursió) i no va voler fer despeses en un nou vestuari per una trobada de res.

Nosaltres estem fermament convençuts que aquestes excursions són molt útils per augmentar el ressò que Catalunya té al món. Sense anar més lluny, els humoristes americans i europeus s’han centrat en el viatge presidencial i els lectors ja esperen amb delit la propera sortida d’Aragonés. Som collonuts.


SEGONA PÀGINA


K.MEO
DIETA SUÏSSA
Embolic a la banca suïssa
Un Petit Suïs té forma triangular, un cert gruix i és tou. La cansalada (a partir d’ara bacon) és prim i allargassat. En altres temps el formatge seria femení i el porc masculí però amb els temps que corren serà millor no fer conjectures. El segur és que un és suïs i l’altre americà. Vaig reunir-me amb ells en un esmorzar al costat d’un llac.

El problema és voler barrejar l’economia suïssa i la americana, es queixava el bacon. Els EEUU no tenen perquè estar pendents de la mala gestió suïssa. És com nosaltres, que fotem junts en un plat tu i jo? El formatget ha de ser pels nens rossets i jo pels cowboys de casa.

Si no fos per nosaltres, Amèrica no podria enviar ni un tira xines a Ucraïna. Vosaltres només teniu panotxes. Els vostres dòlars estan aquí, a Ginebra.

A sobre lladres, es rebota el bacó. Blanquejadors, xato es defensa el Petit. Vosaltres ho voleu tot blanc com la casa presidencial i nosaltres us ajudem. Ja ho veig, replica el bacon que comença a perdre temperatura i cada vegada sembla més un formatget. Pregunta-ho a Silicon Valley com ens ajudeu. El Petit es fa gran i contesta imperatiu: Perquè sou uns cagats. Suïssa està feta a base de crisis. Sabem molt bé com rentar la roba a casa sense fer soroll. UBS comprarà a Crèdit Suisse i llestos però vosaltres au! a escampar la merda, a queixar-se a fer servir la secretaria d’Estat per posar el crit al cel.

I jo què? pregunta des d’una punta de la taula un ex Toblerone. A mi m’han pres la nacionalitat suïssa i per què?

Perquè som de fiar, som de casa i a Suïssa no fem trampes. Si la vaca no és Suïssa, tu tampoc.

I el Mont Cervino?

A la merda el Cervino, contesta el bacon emprenyadíssim.

Me’l menjo perquè ja està fred.


LA GARSA PROSTÀTICA
L’ASE DELS COPS
Baixa l’IVA però la cistella de la compra segueix pujant
Al pagès no cal que li canviïn el clima. Sempre li va malament. Pluges torrencials, vents huracanats, sequera... El resultat és que la collita se’n va en orris i el pagès necessita un crèdit. El paga car perquè els diners van pels núvols des de la crisi energètica, hidràulica, bèl·lica...

Pels qui van al mercat, no els cal que canviï el clima. Sempre paguen més. Si al pagès l’afecte la sequera, al ciutadà es veu torturat per la resta. Preu dels carburants, menys oferta, inflació. El resultat és que el ciutadà o menja merda o ha de demanar un crèdit que li sortirà caríssim per tot allò que ja sabem.

Els intermediaris ho passen millor. Oh no! Diran ells, però sí senyor. Ens puja el Gasoil! Diuen, però augmenteu la factura constatem. Els venedors se’n van sortint (mentre fan de venedors, no pas quan van a comprar) fins i tot, els més grans, tipus Super, es lamenten d’haver d’absorbir part de la pujada. La rebaixa de l’IVA no els serveix per res i a la llarga tindran les estanteries buides. Potser sí, però Mercadona de moment va presentar un balanç capaç de deixar l’Àfrica tipa. En tot cas, el Sr Roig no haurà de demanar cap crèdit i l’amo de Transportes Sánchez, tampoc.

Alguna cosa falla.

El govern es desviu per la pagesia i ciutadania en risc de marginació social. Pren mesures, dictamina lleis, dóna ajudes directes i indirectes als pobres i als joves que volen aparellar-se sense que els pares escoltin els seus orgasmes. I el final és: el pagès per la circumstància que sigui, rep i el ciutadà normalet també. El sofriment del venedor és espiritual i el de Florentino Pérez, ni això.

Qui m’ho explica?


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
LA GUERRA OBLIDADA DEL TIGRE
El dia en que no hi hagi cap guerra al món serà veritablement que les coses estan canviant i que de debò la humanitat progressa.

A hores d’ara hi ha conflictes armats a tots cinc continents i no només a Ucraïna. Així ens han amagat una cruenta guerra a la banya d’Àfrica. Es tracta del país del Tigre, a la república federal d’Etiòpia.

Etiòpia és un estat de més de 100 milions d’habitants amb més d’un milió de km2 en el que els etíops, que representen un 20% de la població total, són qui governen el país, un estat amb 84 llengües i d’altres nacions com l’Oromo, la Somali entre d’altres i la Tigre que habiten un territori de 41,400 km2 poblat per uns 7 milions de persones. Aquest país autònom va ser envaït el novembre 2020 per l’exèrcit etíop i el d’Eritrea empès per un nacionalisme unifomitzador. Així va començar una guerra que, per ara, s’acabà fa pocs mesos amb un tractat de pau.

Durant dos anys el poble Tigre s’ha defensat contra la invasió del seu territori a través del TPLF (Front Popular d’Alliberament de Tigre) el qual va poder rebutjar els atacs de les forces invasores amb l’ajut de l’exèrcit d’alliberament Oromo de la nació veïna. Han estat dos anys duríssims per a la població autòctona; amb execucions de població civil, neteja ètnica, violacions de dones i infants, més de 2 milions de desplaçats forçosos i aïllats del món patint una sequera extrema i crisi alimentària sense possibilitat d’ajuda humanitària amb uns 600.000 morts.

Evidentment aquesta guerra situada a l’Àfrica no interessa ni a l’etnocentrisme europeu ni a les grans potències mundials, aquí no hi ha negoci ni interessos a defensar però l’antic imperi etíop d’Haile Selassie que comprenia diverses nacions com la Tigre encara perviu en l’actual república i esperem que els diferents pobles puguin viure i relacionar-se en pau sense cap més guerra.


CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


KINTA KOLUMNA
L’STOP AL PODER DE DECIDIR PELS ALTRES ARRIBA A LA BBC
Black-out a la BBC per part de les seves estrelles
Telefono al Senyor Gary Winston Lineker, ex-futbolista de prestigi i periodista esportiu. Han passat unes hores des que la direcció de la BBC l’ha suspès per criticar el govern conservador a les xarxes socials.

Gary, m’acaben de dir que la direcció no sap on fotres pel clam de rebuig a la teva suspensió. Tu, acomiadat, tu, presentador esportiu estrella... estàs emprenyat?

Mira, no penso rectificar. El cas revifa el debat sobre la llei de l’embut i l’amiguisme practicat per la direcció.

Gary, ets l’estrella del popularíssim "Match of the Day". Que ha passat?

Doncs que la programació esportiva de la BBC es capgirarà sencera i el temps que calgui per la defecció de molts consultors i comentaristes, en solidaritat cap a mi. La BBC continuarà emeten els programes però sense comentaristes ni periodistes.

Gary, a la TV de Catalunya també ens passen aquestes coses però pocs són els que no acoten el cap per por a ser acomiadats.

Mira, a Anglaterra, després de dècades manant les dretes s’ha creat un corpus de petites resistències. I en aquest cas, el text governamental, que pretén, segons ells, posar fi a l'arribada il·legal d’emigrants a través del Canal, va ser denunciat per l'ONU, que va acusar Londres de traspassar una línia vermella.

Gary, el principi bàsic d’una televisió hauria de ser: "Quan entrevistes, la gent ha de saber que ho fas en nom de la ciutadania, no per motivacions polítiques?"

Mira, la BBC és atacada pels conservadors, que l'acusen d'haver cobert el Brexit de manera esbiaixada. Com a represàlia, l’any passat el govern va congelar la taxa durant dos anys.

Gary, i qui mana ara?

Doncs mira, mana Richard Sharp, antic banquer, finançador del Partit Conservador, un cornut amb un paper rellevant en l’ajuda al seu amic i ex primer ministre Boris Johnson a obtenir un préstec de 800.000 lliures i intentar mantenir-lo al poder malgrat els seus repetits escàndols.

Gary, hauria de dimitir aquest paio?

Mira, el govern conservador ha estat soscavant la BBC durant anys controlant els nomenaments de la direcció. El director farà el que voldrà però jo, " Gary Lineker” mai no renegaré del que he afirmat i penso.

Gary, tindries un consell pels periodistes catalans? Aquí estan molt fotuts...

Mira, fàcil! Què el seu comportament sigui irreprotxable al llarg de la seva carrera –sense ni una sola targeta groga–, i acostumar, a ells mateixos i als altres, a expressar les seves posicions polítiques, progressistes, especialment en el tema de l'acollida d’immigrants il·legals buscant un refugi on viure.

Gary, molta merda! Ets un crak! Thank you very much mate.


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
PRESUMPTAMENT
Bones notícies per autònoms i pensionistes
La Colau tapa carrers, el P.P. intenta passar desapercebut, Vox organitza mocions de censura, el PSOE dóna corda a pensionistes i autònoms i Ciutadans es reuneixen per jugar al Bridge. És l’espring final abans de les eleccions.

S’asseguren les pensions dels jubilats gràcies a un reforç a les arques de la Seguretat Social. Procés complicat però on encara no se li ha vist la trampa. Bé, els empresaris sí. Els empresaris sempre veuen la trampa i per això no signen ni el seu certificat de defunció. Però els sindicats hi estan d’acord. Encara bo.

Aprofitant l’empenta inicial, el govern ha recordat que una part del país són autònoms, aquells que cobren en negre i no tenen ni un dia de baixa en tot el seu historial laboral. Després d’una marginalitat secular, els autònoms tindran un topall sota el qual s’estalviaran molta feina i molta declaració feixuga. Gairebé se’ls considerarà normals enlloc de presumptes delinqüents com fins ara.

Com pot la Colau acabar les obres amb tanta celeritat? Com el PSOE recorda i dóna suport a col·lectius com pensionistes i autònoms? Com pot Vox ajuntar-se amb Tamames?

La resposta està en el vent i en les enquestes de les properes votacions. Ningú guanya segur, ningú perd estrepitosament apart del Club de Bridge que ja no compte. La cosa està peluda i de les seus ha sortit l’ordre: És hora de donar farratge al poble.

Els que portem tres diaris llegits, sabem que passada l’elecció, els carrers tornaran a obrir-se, els jubilats continuaran amb gana, els autònoms cauran en l’oblit i Tamames tornarà a casa.

Repartit el pastis de ses senyories, els bons desitjos quedaran embarrancats. Els empresaris es posaran de cul, els partits bloquejaran iniciatives i els jutges s’arremangaran per començar a amenaçar a declarar anticonstitucional el que faci falta. Això va així... Però haurà estat bonic.

LLUFA PROVISIONAL (SI LES COSES NO VAN COM HEM DIT, ENS MENJAREM LA LLUFA AMB PATATES)


SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA ÚLTIMA PEDRADA
COMO UN SINSENTIO
Nova campanya a favor del català
Els brillants prohoms de la cultura catalana han cregut convenient endegar una nova campanya a favor del català perquè segons sembla cada dia es consulta menys el diccionari Fabra. Total...

Aquesta vegada es vol incidir en especial, sobre el costum (mal costum) dels catalans d’utilitzar d’entrada el castellà per si de cas. Sobre tot si ens dirigim a negres, orientals i castellans. Negres i orientals és fàcil d’intuir però al castellà ja no tant... o sí. També ens dirigim en castellà als que desenvolupen tasques de servei. Cambrers, venedors, taxistes i sobre tot policies (defensa pròpia).

En definitiva, que els prohoms aconsellen als catalans que ens dirigim a altri en català. Per molt negre que sigui, nosaltres en català. I això, en un gir publicitari molt reeixit, li fan dir al negre. Tio parlem català coi o no l’aprendré mai, diu ell. La campanya és de país esquifit (com si demanes que et comprin els plàtans que fas a l’horta de casa), híper localista i protagonitzada per una dentadura fastigosa que et porta a pensar que la edat mitjana de Catalunya és de cent anys.

Tot i això, els prohom han pensat i això sempre anima.

Ara però els mateixos prohoms, gent de poder, organitzen també una campanya (sense dentadura) pagada per la Unió Europea a favor de les energies renovables i ho fan en CASTELLÀ. La campanya no la paga l’Estat espanyol, no. La paga Europa, aquell lloc al que anem tot sovint a queixar-nos de que aquí no ens deixen parlar català. “Toma coherencia Pepito”.

Hom (que vol dir jo) he de parlar en català encara que entri a una mesquita per donar al món àrab la possibilitat d’aprendre el català però mentre, en tots els autobusos de Barcelona llegim enginyoses frases a favor de les noves energies en castrellà. Que no n’és de bonic això? Que no es de bonito eso?


VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTEXT
AND THE WINNER IS...
Oscars orientals
Havia d’arribar i ja ho tenim aquí. El cinema, com l’arròs és patrimoni d’orient. Amèrica primer, l’Amèrica llatina després i poc a poc alguna cosa europea, de l’est a ser possible, la Índia i ara, Orient. Ja hem tancat el cercle.

Podríem sospitar, tal com van les coses, que darrera aquesta moda cinematogràfica s’hi amaguen els serveis secrets mundials, els equilibris per no entrar en una tercera guerra mundial, però també hi ha altres opcions.

L’Orient, tothom ho sap, és lent. Tot ell. Caminen lentament, pensen lentament, tenen els nens tres mesos més tard que els occidentals, mengen com si rumiessin, i abans d’atacar fan un espectacle circense molt florit però perillós si l’enemic té una pistola. Aquesta lentitud resulta molt útil a l’agitat occident que ni menja ni camina ni pensa per falta de temps de manera que al final ha confós la lentitud en un art. Anar a una sala de cine i passar tres hores veien històries rurals orientals, reverències i altres males experiències, per un alemany per exemple és com un bàlsam i per justificar-se diu que va a veure art.

Naturalment l’art oriental no s’entén, però això ja li ve de naixement. Ningú entenia fa cinquanta anys ELS SET SAMURAIS i no hi havia intel·lectual que se la perdés i a la sortida en fes una interpretació d’allò més. Doncs passa el mateix.

Orient ha especialitzat el seu cinema en l’agricultura i el silenci, al mig no hi trobes res i quan ens vol demostrar que per acció també ens guanyen fan pelis com la darrera guanyadora dels Oscar que encara cap occidental ha sabut desxifrar. I això també és bo. Si no entenem ni la nostra vida, com a mínim reconforta no entendre una peli de xinesos... o d’on siguin.

La vida actual exigeix donar un tomb, valorar el que abans es denigrava, menysprear el que fa uns anys era moda, cal dir-li a l’home que no és imbècil, és senzillament que el món varia i ha de buscar el seu lloc. Doncs apa, anirem al cine a veure com els xinesos van amunt i avall i ja serem persones de la nostra època. Dit això, jo preferia les pelis del Fu ManChu.


NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TELEGRAM
VITALICIS
Proposta parlamentària catalana per anular les pensions vitalícies
Sempre hem sabut que hi ha polítics vitalicis, ara descobrim que també hi ha pensions vitalícies pels polítics... o gairebé. Ja no cal parlar dels Ex Presidents de la Generalitat que segueixen cobrant una nòmina considerable apart de despatx i cotxe, parlem d’altres càrrecs relativament modestos i que entre primes, jubilacions anticipades i donacions de gràcia per la feina feta, s’enduen un dineral. Pel que sigui, el PSC vol retirar les prebendes als Ex Presidents, home posats a posar-hi, perquè no s’hi posen bé del tot i elimina aquesta ofensa als jubilats de debò, vull dir, als que han treballat. Innecessari augmentar la vergonya parlamentària.

VEUS ROSES
L’escolania de Montserrat accepta noies
El que faltava.
És veritat que l’escolania minva com minva la comunitat de monjos. Aviat el Virolai el cantaran a duo però per un Virolai de més o de menys, o per una actuació al palau de la Música, jo no me la jugaria. Tots sabem com van les coses dins de les institucions religioses i si aquestes estan emmurallades en un Monestir, pitjor que pitjor. És posar llenya al foc.
Les escolanies han passat de moda. Fins i tot els nens aquells de Viena es dediquen a la cervesa de tal manera que tots són baixos. Com està el món amb quatre veus blanques, un convent va que xuta, no cal posar-hi nenes. Seran més, és clar, potser masses més si comencen a procrear, però sincerament no s’ho val. Les nenes que es dediquin a lo seu, a fer carreres científiques.

UNA BONA PROFESSIÓ
L’Exercit present al Saló de l’Ensenyament
I clar que sí. Si els nens passen el dia matant monstres amb una maquineta que els papes els hi compren el dia del bateig, per què després, a l’hora de buscar-se un futur no han de trobar-se amb l’exercit?
Els pugen als camions, a les motos amb sirena, els arrosseguen per sota uns filferros. No hi ha professió que pugui oferir tantes coses als nens. Per descomptat la Caixa no. Mata diferent.
D’altra banda, cap professió et dóna medalles per fer-te gran. Com a molt un rellotge.

FRACÀS DE LA REFORMA DE LA LLEI MORDASSA
Sigui pels uns, ara pels altres, seguim amb la mateixa merda
El PSOE, PePeros i altres dretes no volien canviar la llei sinó simular que la canviaven sense canviar res. És allò etern de “atado y bien atados”.
No ens hen podem alegrar però entenem que per una vegada ERC i Bildu han actuat adequadament rebutjant la reforma.
Tant al País Basc com a Catalunya les repressions de tota índole, policials i judicials, no s’aturen i cada any hi ha centenars de noves víctimes que queden atrapades en la teranyina d’una llei abjecta.
I a més a més aquesta llei potencia les tortures a repetició a les comissaries, les violències policials impunes. Sembla ser que la policia ha fet una festassa.

S’HA ACABAT EL RIDÍCUL DEL GOVERN ESPANYOL
Per fi els kosovars dispensats de visat per poder entrar a Espanya
Hem vist partits de futbol en que la selecció Kosovar era un maldecap a l’hora de parlar d’ells per part dels periodistes. Espanya nega l’existència de Kosovo per por a que un dia la UE pugui reconèixer l’existència d’un estat català independent.
Premsa, govern, i altres administracions seguiran fent el ritual de negar la seva existència malgrat haver estat reconegut per una gran majoria de països.
En tot cas els kosovars podran entrar a Espanya sense l’obligació, il·legal, d’haver de sol·licitar el visat. Hole!
Temps al temps perquè el “govierno” perdi la por, reconegui l’estat Kosovar, i segueixi negant els drets de Catalunya.

AMB URANI NO S’HI JUGA
La ONU va tremolar de neguit però ja s’ha tranquil·litzat
A Líbia les coses les fan a la seva manera i els militars encara més. És així com 2,5 tones d’urani sense processar van desaparèixer d’un magatzem. A la ONU van tocar a sometent i enviar els especialistes en materials nuclears. L’ombra perillosa dels terrorismes atòmic ballava dins els seus cervells.
Fins que va tornar un general que havia anat una setmana a la pesca i els va dir que només l’havien traslladat de lloc. De fet estava en un altre magatzem a uns 8 Km de l’anterior.
Glòria a l’exèrcit oriental de Líbia que així va posar a prova la seva eficàcia.


DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTRAPORTADA
PEL DRET UNIVERSAL
AL CONEIXEMENT
DEL FUNCIONAMENT BÀSIC
DEL COS I LA SEXUALITAT