205204203
202201200
199198197
196195194
193192191
190189188
187186185
184183182
181180179
178177176
175174173
172171170
169168167
166165164
163162161
160159158
157156155
154153152
151150149
148147146
145144143
142141140
139138137
136135134
133132131
130129128
127126125
124123122
121120119
118117116
115114113
112111110
109108107
106105104
103102101
1009998
979695
949392
919089
888786
858483
828180
797877
767574
737271
706968
676665
646362
616059
585756
555453
525150
494847
464544
434241
403938
373635
343332
313029
282726
252423
222120
191817
161514
131211
1098
765
432
1




Licence Creative Commons
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

Mots Clau : Paraules clau: Aprovada la reforma laboral. Nou Cap de la Guàrdia Civil havia estat condemnat per tortures. Demanen a Mattarella que continuï com a President d’Itàlia. 50 anys del Bloody Sunday. Els cowboys de Llorca. Pau Juvillà fora del Parlament. Pare denuncia a comissaria un paràgraf en català. Arriba a França el síndrome de la Habana
   

Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya

11 de febrer 2022

EUROVISIÓ AL PARLAMENT
Aprovada la reforma laboral
País!
Per una vegada s’aconsegueix l’acord entre govern, empresaris i sindicats. Doncs la dreta va contra l’empresariat i està a un punt de tombar la llei. I l’esquerra com que la reforma va contra els convenis autonòmics (que el govern aprofita per retallar) també diu que no. I acaba guanyant el sí després d’una esperpèntica sessió on uns trenquen la disciplina de vot del seu partit i un altre (no se sap si despistat o aprofitat) s’equivoca de tecla.

Està vist que aquesta pírrica victòria de Sánchez serà aprofitada per la dreta per acusar al govern de potiner i antidemocràtic. La qüestió és que la festa no decaigui i omplir les xarxes de fems.

El mateix volen els amants del festival d’Eurovisió, que la festa no decaigui i algú sortirà per posar el veredicte d’Eurovisió en mans d’algun jutge i així mantindrem les xarxes plenes de fems.

El Parlament i el Festival són dos espectacles ronyosos, amb personatges ronyosos, tàctiques ronyoses i, sobre tot, una cosa que els serveix per escenificar els seus escàndols, una urna, o per ser més exactes, un espai on poder manifestar la teva opinió... sempre que els altres no diguin la seva, perquè els altres no són de fiar.

Sembla mentida el mal que fan a Espanya les urnes. El que en teoria serveix per buscar l’acord de les majories, aquí es converteix en un cau de discòrdies, atacs, insults i enveges. Tot això ho va aconseguir en Franco i el seu equip o hi ha alguna cosa genètica?

Massa merda per un sol país.


SEGONA PÀGINA


L’ENTREVISTA IMPOSSIBLE
RECICLANT
Nou Cap de la Guàrdia Civil havia estat condemnat per tortures
El General Arturo Prieto ha estat nomenat cap de la Guàrdia Civil a València. Els mitjans de comunicació oficials corren a cantar-ne les seves virtuts. Diuen que el General vol treballar contra les injustícies socials, que té la Medalla al Mèrit de Protecció Civil i que ha col·laborat amb el Ministeri de cultura per salvaguardar el patrimoni nacional. Un crac, penses, i li demanes que et concedeixi una petita entrevista, però no. Per què no? El Delegat del Govern ha dit del General Arturo Prieto que ha passat trenta cinc anys desenvolupant les seves responsabilitat de manera exemplar. Per què no vol parlar?

Molt probablement perquè mentre expliquen el seu currículum, la premsa oficial ha oblidat accidentalment que l’actual General va ser condemnat l’any 1999 a divuit mesos de presó acusat de torturador. Potser per això, no ens ha concedit l’entrevista sol·licitada?

El més simpàtic d’aquest personatge és que en la seva presa de possessió parla com un demòcrata de tota la vida. Gairebé sembla un “progre”. Vaja, que es fa difícil imaginar al General de finals del segle XX, amb les mànigues arremangades obligant-te a tenir el cap submergit en una banyera plena d’aigua.

Està clar que La Guàrdia Civil ha reciclat al General Prieto. Bona idea. És bo reciclar. Agafes un estri qualsevol inservible, el desmuntes a peces, poses un xip nou, tornes a muntar i, a vegades funciona. Per què no? Crist va fer el mateix amb el fals Pere i ara és sant. Acceptem però que a vegades reciclar resulta onerós i que per la peça que vols reutilitzar no paga l’esforç. No podria la Guàrdia Civil enlloc d’anar reparant velles glories de la tortura per convertir-les en noves joies de la democràcia, agafar directament a un Guàrdia Civil demòcrata? O és que no en tenen cap?


LA GARSA PROSTÀTICA
LA TRIBU
Demanen a Mattarella que continuï com a President d’Itàlia
Itàlia és un país magnífic i, diguin el que diguin, el bressol de l’anarquisme. Quan no tenen govern (cosa freqüent) els millora la economia, quan no tenen metges, els millora la salut i quan no tinguin Vaticà, els millorarà la fe.

Ara, per no tenir, no tenen ni President del país, be, sí, en tenen un però està molt vellet. Te vuitanta anys, fa temps que té la mà dreta agarrotada de tant firmar, ha començat a perdre cabell i segur, segur que és prostàtic.

Veient-se així Mattarella havia decidit abandonar la política, però Itàlia és Itàlia i els mil parlamentaris que havien d’escollir un substitut no es van posat d’acord. En realitat mai no s’hi posen. La cosa es va posar tan xunga que Berlusconi va veure una escletxa i es va presentar com a presidenciable. Berlusconi va aconseguir una vegada més unir als italians que van amenaçar de fer-se monàrquics si el cavaliere s’apropava a menys de cent metres del Quirinale.

La solució? Anar a buscar a Mattarella que ja s’estava traslladant a la Residència per a vells acomodats i demanar-li que tornés a assumir la Presidència. Primer repetir vell prostàtic, que posar-se d’acord. Molt italià o molt sioux. Tornar a confiar en els vells savis de la tribu.

En una cosa tenen raó, Mattarella és un home honest virtut de la que no pot lluir la majoria del congrés italià, però tal i com els ha recordat el mateix nou-vell President, comença a ser hora de que els diputats es posin d’acord en alguna cosa, encara que només sigui en no fer més el ridícul.


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
50 ANYS DEL BLOODY SUNDAY
El 30 de gener s’han complert 50 anys de la brutal massacre del Divendres Sagnant a la ciutat nord-irlandesa de Derry. En aquest dia una manifestació pacífica republicana convocada per l’Associació Nord-Irlandesa de Drets Civils, transcorria pels carrers de Derry en protesta pel captiveri de presos sense judici en camps d’internament quan un cos d’elit de l’exèrcit britànic va obrir foc contra els manifestants amb el resultat de 14 morts i 13 ferits greus; la responsabilitat no va ser reconeguda pel govern britànic fins a 2010.

Aquest fet va incrementar la resistència contra l’ocupació britànica a través d’una lluita armada entre l’IRA i la INLA (Exèrcit Irlandès d’Alliberament Nacional, creat el 1974, d’inspiració marxista) i l’exèrcit d’ocupació britànic i les forces paramilitars unionistes de la que van resultar 3.524 morts fins al 98, any dels acords de pau de Divendres Sant. Un fet culminant i d’escàndol va ser quan el 1981 Bobby Sands, de l’IRA i diputat al parlament britànic, va morir a la presó en una vaga de fam amb sis presos de l’IRA i tres de l’INLA, per la intransigència de la primera ministra Thatcher.

Aquesta lluita anticolonial va començar quatre segles enrere amb la invasió i colonització d’Irlanda per part d’Anglaterra, que va comportar l’ocupació del 75% de les terres.

Malgrat de ser Anglaterra una de les primeres democràcies parlamentaries i de gaudir d’una fama liberal i tolerant, les massacres i la barbàrie comeses pels seus exèrcits al llarg de la història en defensa del seu imperi han estat constants al segle XX, com per exemple: l’expedició al Tibet (1903), l’ús de bombes químiques contra els kurds (1919), la massacre de civils a Amritsar, a la zona del Punjab, a l’Índia (1919), la matança de 24 camperols a Batang Kali, Malàisia (1948) o la massacre de Hola a un camp de detenció a Kenya (1959).


CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA KINTA FORKA
POR UN PUÑADO DE CARNES
Els cowboys de Llorca

El cowboy és la junció vaca-noi que en els països anglosaxons recorren els grans espais del Far West americà i de l’Outback australià.

Aquesta professió, estava molt a la moda a Nou Mèxic en els segles XVI i XVII, i sobretot al segle XIX quan les seves granges alimentaven tots els Estats Units. Llavors la missió del cowboy era conduir els animals a través de les Grans Planes del sud, en absència d'un ferrocarril. Aquesta transhumància els va donar una imatge d'home lliure, solitari i nòmada, en algun punt tocat del bolet i allunyat de la realitat. Més endavant el cinema els va presentar com a herois valents, genets emèrits i bons pistolers disposats a matar els amerindis per salvar la vídua i l'òrfena.

A Llorca és una altra història! Allà s’ha manifestat la força i la impunitat de les dretes i també com ens manipulen els lobbies de la carn. L’assalt a l’ajuntament resumeix el comportament d’una xarxa interconnectada de 25 organitzacions ramaderes amb el mateix objectiu: Manipular la voluntat del menjar dels consumidors i la ingenuïtat dels infants, disposats a fer qualsevol cosa per evitar la disminució del consum de carn i convèncer-nos que l'agricultura fabril no existeix. Lobbies que actuen en tots els àmbits i en totes les edats de les nostres vides.

La més activa és Interbev, la professional ramadera i càrnia. Dos terços del seu pressupost, que puja a 37 milions d'euros, els dediquen a la comunicació i el lobbying. La seva web inclou 19 llocs web i 51 comptes de xarxes socials. Influencers, cuiners, professionals de la salut, personalitats anti-veganes són els encarregats de transmetre els seus missatges. I Interbev, el 2021, durant la crisi de la Covid, va donar carn a hospitals i residències de gent gran. Una generositat, segons prediquen, per posar en valor el treball diari dels criadors i professionals del sector carni.

Amb tot, el debat sobre les macrogranges segueix viu a nivell social. Només amb una petita declaració d’un ministre ni hi ha hagut prou per provocar aquest esclat violent a Múrcia. Al municipi de Llorca. Quan el ple de l'Ajuntament es trobava reunit per aprovar una moció amb què limitava l'expansió o la creació de noves macrogranges a la zona, una trentena de persones –ramaders no identificats?– van assaltar l'edifici i aconseguir aturar l'activitat dels representants electes.

Les imatges d'una multitud de persones que carreguen contra la policia local per envair l'Ajuntament de Llorca han recorregut les xarxes i els telediaris. La dreta espanyola formada pel menage a trois del PP, C’s i VOX s’ha desfermat i hem tornat a sentir el decàleg de sempre: el negoci de la carn és intocable, les granges són el pilar de l’economia agrícola espanyola. Espanya fabrica la millor carn del món. VOX s’ha passat tres pobles imitant l’assalt violent dels partidaris de Trump al Capitoli. Gràcies al menage a trois, el trumpisme espanyol té impunitat, perquè gran part de la justícia i de la premsa pensen el mateix.

Mentre, l’esquerra amaga el cap sota l’ala, incapaç d’oposar-se tan en llenguatge com en fets, a la violència actual de la dreta.


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
DE QUÈ VAS, BORRAS?
Pau Juvillà fora del Parlament
S’ha estrenat al Parlament de Catalunya la Comèdia Dramàtica en tres actes i un epíleg (per escriure encara) titulada “De què vas, Borràs”.

Durant el primer acte, la Laura, lliure “de polvo i paja” sense més responsabilitats que fer de consciència dels altres polítics, critica obertament al en aquell moment President Parlamentari Roger Torrent per no deixar votar a Joaquim Torra. La Laura arriba a titllar a Torrent de traïdor a la pàtria.

Segon acte. Ja Presidenta del Parlament i davant el nou atac al parlamentarisme català per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Laura Borràs assegura que no li traurà l’escó a Pau Juvillà. (GIR DRAMÀTIC). A mig segon acte, els tribunals amenacen a Borràs.

Comença el tercer acte mostrant les maniobres de la Laura per nombrar una Comissió que impedeixi la suspensió de Juvillà. Emmerda a tothom, proposa despropòsits... La qüestió –segons el subtext– és que ella, la Borràs, no vol ser castigada pels Tribunals. SORPRESA FINAL de l’obra... Mentre remena la bogada per quedar neta de responsabilitats, es coneix que abans de començar a rentar, en Pau Juvillà ja no era dins el rentador. O sigui, que la Borràs neteja en sec.

L’Epíleg, com hem dit, està per escriure. L’opinió del poble però ja es coneix. La Comèdia Dramàtica protagonitzada per Laura Borràs, és una LLUFA.


SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA ÚLTIMA PEDRADA
IL CASTRATTI CATALANI
Pare denuncia a comissaria un paràgraf en català
Els pares amb un coeficient intel·lectual alt desitgen com és lògic que els seus fills segueixin i millorin, si és possible, l’herència paterna. Fa poc, un pare, va descobrir un avís de l’escola del nen escrit en llengua castellana però on se’ls havia escapat un paràgraf en català. Descobrir una trampa tan subtil vol dir dues coses, primera que el pare està pendent de la criança educativa del fill i segon que es confirma la seva capacitat intel·lectual, perquè cal ser molt espavilat per anar descobrint els paranys de l’independentisme català.

Esbrinaments posteriors no només van confirmar el portentós coeficient intel·lectual de l’home sinó també el grau de testosterona molt per sobre del normal. L’home, té un parell d’ous i el pobre està angoixadíssim pensant que el contacte amb l’escola catalana i la llengua catalana pugui deixar al seu fill castrat. De tots és sabut que el català castra molt i un tio llest que a sobre els té ben posats no pot més que patir i protegir la seva descendència.

El Jutge, un descerebrat, li va negar el cas i el pare va corre a vacunar al seu fill amb un antiviral que VOX reparteix gratuïtament als homes de mostrada intel·ligència i espanyolitat.

Sabem que aquest article és del millor que s’ha escrit en temps de democràcia a Espanya. En aquesta redacció també hi ha molt nivell... del que sigui, però cal reconèixer que aquest mateix tema l’agafa el pare del nen i en surt un premi Planeta (si més no, per similitud ideològica).


VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTEXT
FANTASMES
Arriba a França el síndrome de la Habana
Sorolls greus, aguts, xiulets que es fiquen a les orelles i es queden dins el cervell, habitacions que giren, taules que es mouen. Les repercussions físiques greus, marejos, vòmits, mals de cap, fatiga, somnolència... les psíquiques pitjors, angoixa, depressió atacs de pànic...

Això va començar dins l’ambaixada d’EEUU a la Habana i les víctimes als que treballaven dins la ambaixada. Territori USA dins territori cubà. Escenari ideal per una nova i definitiva confrontació. Especialistes sanitaris investiguen, genis de quarta dimensió exploren, l’exercit pendent de la decisió del President Trump. Però no passa res.

Posteriorment el fantasma apareix a les ambaixades de Ginebra, Berlín i ara sembla que a Paris. La diplomàcia americana està de baixa laboral i segueix sense passar res.

És tot plegat un fenomen estrany? Sí però no gaire. Hi ha tècnica per crear el fantasma, mala consciència per posar-ho en marxa. Què més falta? Moral?

Quan a la rectoria d’una catedral es viola, quan l’exercit blau de les Nacions Unides violen, quan els negociadors internacionals violen els seus propis pactes, què més fa violar l’orella del cap de relacions diplomàtiques d’una ambaixada?

Vivim envoltats de desconfiança, de por, de falta absoluta d’escrúpols, què ens importa l’existència d’un fantasma mal parit.


NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TELEGRAM
MECENES
Bezos es compra un iot
L’amo d’Amazon, es construeix un iot a Rotterdam. És una barqueta força gran. Té 127 metres d’eslora i 60 d’alçada (bastant més que tres pisos de Ciutat Badia). Té tots els serveis bàsics, fins i tot una comuna perquè el Sr Bezos, amant de la natura, no hagi de cagar directament al mar. En total costa uns 430 milions de dòlars. Inicialment es va presentar un problema, el iot no passava per sota un dels ponts històrics de la ciutat. Not problema. Va dir Bezos. Tirem el pont i el tornem a construir. Francament, no s’entenen les persones que estan contra el capitalisme.

SENSE MANS
Pekín inaugura els Jocs Olímpics d’hivern
No tenen neu per culpa de la sequera. No tenen públic per culpa del Covid. No tenen periodistes per culpa de la censura. No tenen representació diplomàtica per culpa del boicot. Gran festa de l’olimpisme. Tal com deia Pierre de Coubertin, l’important és participar en els beneficis dels jocs. No hi ha res millors que uns jocs olímpics vistos des de darrera d’un filat de censors.

POBRE RIC
Facebook perd un milió d’usuaris
La cultura va de baixa. Sap greu que una empresa dedicada al benestar de la comunitat, que serveix per entretenir a famílies senceres i a enviar-los notícies falses i missatges de la ultra dreta, estigui passant per un moment de crisi, però tot s’arreglarà. Encara ha de marxar molta gent abans que Facebook perdi influència i capital. Tenen dos mil set-cents milions d’usuaris (gairebé un terç de la població mundial). Probablement se’n sortirà.

MÒNICA, L’AVVENTURA E FINITA
Ser una altra la feia existir
Mònica Vitti, massa rossa, massa prima, massa alta per a una llatina. Amb el teu mirar de guenya has encarnat la passionària de les neurosis, i la misteriosa gràcia de les dones emancipades però paralitzades per un amor perdut. El teu físic divergia dels criteris de moda però tenies presencia, una certa indiferència, un escapar de l'abraçada, a portar cara de mirar endins, deixant que l'espectador desxifrés l'emoció. Has estat la dona fantasma, desemparada, que somnàmbula travessa paisatges industrials amb un abric verd poma.
L'actriu romana, la musa d'Antonioni, el símbol visual intel·lectual dels anys 60, la icona de les pel·lícules sobre incomunicació i alienació sembla haver marxat com si tingués una edat molt primaveral.

PORTUGAL I ELS FADOS SOCIALISTES
Un socialisme traïdor al servei del creixement
No obstant haver guanyat, el Partit Socialista va fer campanya amb un programa més de dretes que mai i els pocs avenços socials concedits als seus aliats radicals no poden amagar el fet que, dels 30 primers dels 2.000 països que hi ha a l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH), el país va ocupar el 2015 el lloc 41, molt per darrere de Grècia, el 29.
I el seu mal és més profund del que diuen: si el país sembla tenir una bona salut econòmica, el Partit Socialista, no sembla realment tenir pressa per resoldre una situació social molt degradada. Antonio Costa ha guanyat les eleccions legislatives, d’acord, però sense la majoria absoluta i un gran avanç de l'extrema dreta.

LA FISCALIA A UN DE MONTBLANC
“Talleu el coll a aquest fill de puta”
Els fiscals que actuen a Catalunya s’han tret les màscares, s’han posa't les disfresses més boges, i avui tot els està permès! Moltes civilitzacions, en tot moment, han conreat una necessitat irreprimible de transgressió. Ara i aquí és el torn dels fiscals. Trenquen codis, obliden les bones maneres i fins i tot gaudeixen de posar multes a tot quisca.
A un de Montblanc, un fiscal li demana una multa de 750€ per haver fet circular que tallar el coll als reis potser no és una mala idea i així l'amo serveix els servents i els servents manen a l'amo.
En la societat catalana actual aquest període de repressió es coneix com treure carn i fer magre, en referència als antimonàrquics. Un parèntesi esperat i finalment primordial.


DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTRAPORTADA
L’ANY NOU XINÈS - L’ANY DEL TIGRE
AQUEST ANY NO SERÀ FÀCIL, POLÍTICAMENT, UN GRAN CANVI EN PERSPECTIVA.
UN COP D’ESTAT POLÍTIC? UNA REVOLUCIÓ? PERSPECTIVA DE GUERRA?
MOLTS PAÏSOS HAN EMÈS SEGELLS TIGRE PERQUÈ ELS SIGUI FAVORABLE