154153152
151150149
148147146
145144143
142141140
139138137
136135134
133132131
130129128
127126125
124123122
121120119
118117116
115114113
112111110
109108107
106105104
103102101
1009998
979695
949392
919089
888786
858483
828180
797877
767574
737271
706968
676665
646362
616059
585756
555453
525150
494847
464544
434241
403938
373635
343332
313029
282726
252423
222120
191817
161514
131211
1098
765
432
1




Licence Creative Commons
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

Mots Clau : Pobres afectats pel Covid. Marató. Govern. Renfe.Pablo Fragoso. Discurs de Nadal del rei Felip VI. Eutanàsia. Escuelas catalanas. Desnonaments
   

Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya

25 desembre 2020

AJUDA PÚBLICA A L’ESTAT
El Covid ataca. Les víctimes, en general la part de la població més necessitada viuen en pisos petits, apilonats, poca ventilació, poca cultura, poca neteja, i al final del camí un sistema de salut que en temps de crisis fa aigües.

Hi ha també víctimes poderoses, faltaria més, però oh quina curiositat!, no es troben entre les víctimes mortals. Es curen. Què serà? Ni un sol polític de sots secretari en amunt, ha mort sol a una UCI, aïllat dels seus.

En tot cas, encara que morin els més desvalguts, el poder, generós, ha decidit ajudar al seu poble. Fan pressupostos, plans d’emergència, construeixen hospitals provisionals... però els plans fallen, els pressupostos aprovats no arriben a la gent i els hospitals no tenen metges.

Aleshores, el poble, es tanca a casa i surt als balcons a cantar o a aplaudir, recol·lecta menjar per enviar a les ONG, fan de voluntaris i per Nadal s’asseuen al sofà per veure com col·lectes televisives els inviten a donar diners pels més desfavorits, és a dir, per ells mateixos.

El govern segueix fent plans i pressupostos. Però els plans fallen i els pressupostos no arriben.

El poble, anirà morint puntualment com és la seva obligació. Poc a poc, en silenci, rascant-se la butxaca per fer un donatiu pels pobres afectats pel Covid, com ells mateixos.

I al final, haurem viscut una farsa més del poder, una nova mostra de la seva incapacitat i del seu cinisme. I quan ens deixin, anirem un dia a alguna fossa comuna per plorar el silenci de les ovelles que van intentar ajudar al govern, sense queixar-se.


SEGONA PÀGINA


EL CONVIDAT
RENFE RENOVA PERSONAL
Se’l coneix per Gardionmeida, derivat de Paco. Té vuitanta-tres anys. En fa onze que viu a la Residència de ferroviaris. Era carboner de quan els trens treien fum per la xemeneia. Practica cada dia amb un tren de joguina que li van dur els reis i que té instal·lat al gimnàs de la Residència. No hi veu gaire però ara hi han senyals d’alerta acústiques. Es pràcticament sord d’una orella i l’altra la té tapada per un tap de carbó però l’instint dels ferroviaris val un imperi. L’han proposat per tornar a treballar a la línia de Rodalies.

Gardionmeida va demanar conduir un Alta Velocitat, però un rigorós control de seguretat ho ha desestimat perquè necessita pixar a cada poca estona i es podria saltar l’estació de Zaragoza Delicias. Li han fet contracte vitalici, fins que es mori o mati als viatgers en un accident fortuït.

A Sanitat construeixen hospitals però no tenen metges, RENFE té trens però li falten conductors i a vegades, vies. Ambdues institucions són espanyoles, per si algú ho dubtava.

Gardionmeida està content i ja s’ha encarregat una gorra nova. Només li fa una mica de basarda el recorregut. Ell va passar cinquanta anys fent la mateixa línia. El tren s’aturava a cada estació com els cavalls, per pura inèrcia. I ara, li han dit que potser alguns dies haurà d’agafar un destí diferent. Li han fet proves i té raó. Més d’una vegada s’ha passat d’estació. Després de debatre la problemàtica la Junta de Seguretat de Renfe ha trobat dues solucions. O bé quan en Gardionmeida es passa una estació, els revisors llencen per la finestra els viatges que pensaven baixar allà, o es fan línies directes d’origen a destí. El servei serà més ràpid, millorarà la puntualitat i RENFE podrà augmentar el cost dels bitllets. Han optat per aquesta segona opció i estan encantats amb Gardionmeida.

Donat l’èxit de l’operació, els departaments de personal de RENFE estan rastrejant totes les residencies. En una darrera reunió s’ha decidit que valen tots els ex ferroviaris, encara que estiguin una mica tocats per l’Alzheimer o pel COVID. Total, el final dels passatgers serà bastant el mateix.


LA KINTA FORKA
BANDERA, ERES EL MANTO DE ESPAÑA!
En ple festival nadalenc ens saps greu haver de parlar malament de la magistratura espanyola. Però és que no tenen remei aquests homes de la toga negra que es pensen poder actuar com els inquisidors?

Com a petit recordatori pels més joves cal saber que pels tribunals de la inquisició mai no hi havia innocents, tothom era culpable sí o sí. Dit això seguim amb els homes de la toga negra.

Durant un grapat d’anys van condemnar centenars de persones per cremar banderes sumant milers d’euros en multes, anys de presó i muntanyes de patiments. Però un dia es van equivocar. Tornaven d’una festa marrana, i a l’hora de decidir si era o no delicte cremar el Santo Manto de la Patria, van dir que no ho era.

Aquella equivocació se’ls va quedar entravessada als homes de la toga negra. Buscaven el cas idoni per tornar a condemnar als cremadors de banderes. I l’han trobat!

El ple del Tribunal Constitucional ha aprovat una sentència per la cremada inexistent d’una bandera d'Espanya. Cremar-la no està cobert per la llibertat d'expressió i, per tant, és un delicte.

El que fa plorar és que fa dues setmanes el ple del Tribunal va rebutjar una sentencia impulsada pel conservador Andrés Ollero, que proposava l'absolució del condemnat.

A continuació, van encarregar-ne una de nova, presentada pel també conservador Antonio Narváez, que recollia el sentiment majoritari del Tribunal Constitucional: cremar o instar a cremar la bandera d'Espanya és un crim.

Es tractava de jutjar els fets del 30 d'octubre de 2014 davant de l'Arsenal Militar del Ferrol durant la cerimònia d’hissar la bandera. Un grup de treballadors de la neteja de les instal·lacions militars es va concentrar en protesta per una disputa laboral. El ara condemnat va agafar un megàfon: "Aquí tens el silenci de la puta bandera" i "S’ha de calar foc a la puta bandera".

Però la va cremar? El tribunal considera que tothom és culpable només per parlar, per obrar o per pensar. Voleu plorar una mica més? El condemnat afirma que mai no ho va dir i que és una invenció del comandant de l’Arsenal.

La nostra solidaritat amb Pablo Fragoso, líder de la Confederació Intersindical galega (IGC).


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
Ens ha arribat d’una filtració de la Zarzuela l’autèntic discurs del Rei de la nit de Nadal, censurat pel govern espanyol i que publiquem a continuació:

DISCURS DE LA NIT DE NADAL DEL REI FELIP VI

Españoles todos, me congratulo en felicitares efusivamente por vuestra entereza y comportamiento modélico ante esta pandemia que tantos estragos está ocasionando en vidas humanas y en nuestra maltrecha economía y os emplazo a seguir con coraje y decisión todos unidos, hasta vencer definitivamente este virus con vuestro esfuerzo y tenacidad, dignos de ejemplo.

El Papa, mi papá, el rey sin mérito, me ha hecho llegar desde Abu Dhabi, sus mejores deseos de felicidad para todos los españoles en estas fiestas navideñas y también para el nuevo año 2021. También me traslada sus deseos de que triunféis en los negocios, en la vida, el amor y en el esmero en el cuidado de los animales, siguiendo su gran ejemplo; ya que está seguro de que los españoles no se tragarán todas las mentiras y falsos juicios que se han vertido sobre su persona.

Como jefe supremo de las fuerzas armadas, tengo en consideración y aprecio las múltiples manifestaciones – epistolares y personales – realizadas por centenares de militares de alta graduación, preocupados por la unidad de la Patria, en peligro. Estén tranquilos, a los rojos separatistas ya les hemos dado lo suyo y están vencidos y bien controlados. Confío plenamente en las fuerzas policiales, la guardia civil y el Ejército para mantener la Sagrada Unidad de España y ampliarla, si eso fuese posible. España, como sabéis, viene de la Hispania romana, que abarcaba toda la península ibérica, por lo qué la España actual está incompleta e invito, por tanto, amigablemente y por su interés, a Portugal a integrarse definitivamente en el Reino de España para su mayor gloria, como lo fuera en tiempos de mi antecesor Felipe II.

Yo entiendo y comprendo a muchos conciudadanos que se proclaman republicanos porqué yo soy el más ferviente defensor de la libertad y, por tanto, soy un vivo ejemplo para todos ellos y un inmejorable rey republicano.

M’adreço ara a vosaltres, catalans, perquè feu bondat d’una punyetera vegada i us deixeu de voler tanta llibertat i tants romanços i així, d’aquesta manera, tot us anirà millor. Jo m’estimo Catalunya i, a partir d’ara, una gran imatge de la Moreneta presidirà la Zarzuela i el Virulai sonarà cada matí a Palau.

La monarquía no la compone sólo la familia real, los Borbones, sino todos los españoles sin excepción y, a partir de ahora, para estrechar aún más los vínculos que me unen a mi pueblo y para vincularlo más a la monarquía que encabezo, cada mes se celebrará un Sorteo Real en el que una familia española podrá gozar de la compañía fraterna de los Reyes durante una semana en la Zarzuela y, en el día de Reyes – seis de enero –, se celebrará una rifa en la que se sorteará, entre todos los españoles, mi mejor yate; y también Leti, es decir la reina Leticia, sorteará múltiples colecciones de sus mejores vestidos, zapatos, perfumes y un extenso surtido de maquillaje.

Vivamos recogidos en paz y que la estrella de Belén ilumine nuestros pasos de ahora en adelante.


CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


HUMANOTECA
EUTANÀSIA, LA DARRERA PROHIBICIÓ
Per a l’individu que estima la vida en llibertat, l’eutanàsia, és una decisió personal com qualsevol altra, davant una injusta i malaurada situació.

Una vida que ha de lluitar constantment per la vida, no és una vida. MENANDRO.

La mort no és tan greu, el dolor sí. MALRAUX.

La mort per alguns és un càstig per a altres un regal i per a molts un favor. SÉNECA.

La mort és el més petit de tots els mals. BACON.

Diuen els sectors ultres, curiosament, els mateixos que criden ”Viva la muerte” o es consideren “novios de la muerte” o aconsellen matar a 26 milions d’espanyols perquè no pensen com ells, i tots els polítics que els fan companyia i fomenten les condicions miserables de la meitat de la població, que la eutanàsia és un crim.

I diu l’església: La vida és un do i la eutanàsia un fracàs. El fracàs no serà potser abusar d’infants o nombrar cardenals als fills del Papa?

El dia que aquesta colla torni a manar, i ho farà, serà qüestió d’eutanasiar-se ja. No fos que t’apliquin la seva cristiana visió de la mort.


ÚLTIMA HORA
APOYO INCONDICIONAL
De algún juez habrá salido o de un tribunal más o menos superior o quizá de las cloacas del Estado o vaya usted a saber si de un burdel, pero el hecho es que se ha hecho pública una ley según la cual se obliga a las escuelas catalanas, a impartir en un 25%, las clases en castellano.
Estamos absolutamente de acuerdo con la decisión y para ello queremos aportar nuestro granito de arena, escribiendo esta notícia, en la lengua imperial.
Ciertamente en Catalunya, el dominio de una lengua sobre la otra es abrumandor. Veamos:
Unos setecientos canales de televisión en castellano por una dozena en catalán. Radios, no digamos. Toda la prensa nacional por cuatro periódicos catalanes. Muy difícil utilitzar el catalán en cualquier estamento funcionarial (ni siquiera de la Generalitat) Imposible hacerlo en un juzgado y motivo de represalia sumarísima si se intenta en una comisaria.

Desde luego sería una gran notícia que España se conformara con la utilización del 25% de castellano en Catalunya.

No hace mucho, alguien dijo: “Si el ejército no habla tu idioma, eres un país ocupado”.

Algo muy similar pasa cuando el estado impone una tasa lingüística a un pueblo desbordado por la lengua extranjera.

Sí, por favor, con el 25% de castellano, basta.


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
EL TRET DE GRÀCIA
Pandèmia, inici d’hivern, fredor i humitat pels carrers, primeres grips. Centenars de petits negocis tanquen les portes, milers de treballadors sense qualificar es queden a l’atur. Les ajudes promeses no arriben a les seves butxaques Les autoritats sanitàries t’aconsellen no sortir de casa (a no ser que tinguis una bona finca a les afores)...

Decididament el millor moment per iniciar una campanya de desnonaments contra els més indefensos. I ho fan! En tenen tantes ganes que, sovint, ho fan sense la paperassa oficial que dóna coartada al crim. Ho fan, probablement, perquè els proporciona una immensa sensació de poder. És molt eròtic saber que gràcies a la teva força uns pobres desgraciats passaran la nit al ras... sobre tot en temps de nadal i pau i amor. Portem centenars de desnonaments des de l’inici de la pandèmia.

No poden esperar? Són tan rapinyaires que necessiten carn fresca malgrat tenir esperant-los el Caldo Avecrem calent a la taula de casa, a l’escalf de la família detestable i la sogra plena d’anys i taques i ràbia?

En el refinat món de l’alta societat, les caceres són privades i es desenvolupen al vedat dels propietaris. Van al terreny escollit en cotxes que semblen tancs i per aixecar la presa, fan servir els gossos.

Els desnonaments s’assemblen bastant a aquesta bucòlica escena desnonatòria. Si se’ls recrimina la seva actuació diuen que és necessària, que cal regularitzar al personal. Igual que els senyors de la cacera que es justifiquen en nom de l’equilibri de la fauna.

I no seria bonic, diu servidora, que alguna vegada, es desnonés la Generalitat, o un casalot que hi ha a la Via Laietana, o les cases “cuartel” dels Escolapis? Seria també un equilibri per la fauna i una tranquil·litat per nosaltres.

Mentre això no passi, seguirem atorgant a tort i a dret, un fotimer de LLUFES pels amos que ordenen i els policies que executen mandats indignes.