212211210
209208207
206205204
203202201
200199198
197196195
194193192
191190189
188187186
185184183
182181180
179178177
176175174
173172171
170169168
167166165
164163162
161160159
158157156
155154153
152151150
149148147
146145144
143142141
140139138
137136135
134133132
131130129
128127126
125124123
122121120
119118117
116115114
113112111
110109108
107106105
104103102
10110099
989796
959493
929190
898887
868584
838281
807978
777675
747372
717069
686766
656463
626160
595857
565554
535251
504948
474645
444342
414039
383736
353433
323130
292827
262524
232221
201918
171615
141312
11109
876
543
21




Licence Creative Commons
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

Mots Clau : L’Emèrit es compra bitllet d’anada i tornada. Esclaridores declaracions del vicepresident de Castella Lleó. Assassinen dues noies pakistaneses. Els turistes salven el català. Nova llei sobre l’audiovisual. Durant la pandèmia ha nascut un mil milionari cada trenta hores. Acord en la llei de política lingüística. L’advocat Melero es defineix com a cretí
   

Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya

3 de juny 2022

RONDALLA
L’Emèrit es compra bitllet d’anada i tornada
Els reis tenen això. Arriben un dia, els sants innocents els reben amb caramels, reparteixen obsequis a les cases bones i caques ensucrades als pobres perquè ja diu la rondalla que els bons són els rics i els dolents els pobres.

Fa una setmana, equivocat de data probablement pel canvi climàtic, va arribar d’Orient l’Emèrit rei d’Espanya. Va fer el ridícul a peu sec i dalt d’una barca, va repapiejar, va emprenyar a la família i se’n va entornar. Això sí, en el poc temps que va estar aquí, va deixar molta caca pel camí.

“¿Piensa usted en dar explicacions Majestad?”

“Explicaciones de qué? ja, ja, ja...”

Com dèiem, moltes cagades per tan poca estada. Si l’Emèrit comencés a donar explicacions de la seva vida personal, familiar, política i econòmica no podria tancar la boca en els propers trenta anys. Però la penosa imatge de l’Emèrit es correspon fil per randa amb el deteriorament moral del personatge. Hereu perfecte del seu antecessor però en versió bandarra.

Hi ha però un detall en aquest viatge que resulta gairebé tan insultant com la mateixa presència reial i de la que no se’n parla gaire. Polítics (excepte PP i Vox, naturalment) i periodistes han lamentat el silenci del monarca. “Que làstima coño, no ha confesado sus pecados...”. Primer, per què havia de fer-ho si no li pregunten directament davant un advocat i uns jutges neutrals. Segon, algú pensava que voluntàriament el rei de totes les espanyes es declararia culpable de robar al país quan és el costum reial per excel·lència? Tan ingenus som o en el fons seguim considerant-nos vassalls.

D’aquí a poc, l’Emèrit tornarà, prepareu les cloaques.


SEGONA PÀGINA


L’ENTREVISTA IMPOSSIBLE
INTEL·LIGÈNCIES SUBLIMS
Esclaridores declaracions del vicepresident de Castella Lleó
Tal i com anuncia el titular, l’entrevista era impossible. Juan Garcia Gallardo, vicepresident de Castella Lleó, no pot atendre a la premsa perquè es passa el dia a la biblioteca estudiant. Sortosament hem trobat una còpia d’un examen que li van fer als catorze anys.

¿Capital de España?... Madrid. ¿Capital del mundo?... España. ¿Quien manda en el cielo?... Dios. ¿Quién manda en la tierra?... Mi padre. ¿Qué hacen las abejas?... Picar. Y además de picar... Joder. Dígame tres ciudades de España... Madrid Toledo y San Sebastián. ¿Y tres ciudades andaluzas? Sevilla, Betis y Recreativo de Huelva.

Va treure un notable alt, però en la revisió d’examen exigit pel seu pare, els frares li van concedir un excel·lent alt. I va entrar, naturalment a la Universitat Pontífica Comillas.

Una vegada Cum Laude d’alguna cosa, va entrar en política i arrasa.

En aquests temps d’estudi profund de les realitat humanes i socials, l’ínclit ha aconseguit un reguitzell de frases i conceptes d’una clarividència espectacular que poden canviar el curs de la humanitat.

Per exemple, va dir (any 2011): “Me parece una gran idea recuperar a Raul para la Eurocopa, hay que heterosexualizar ese deporte repleto de maricones”.

La seva darrera aportació al món de la ciència ha estat demostrar irrefutablement el que havia estat un problema endèmic. Ha dit: “La gente discapacitada no és normal”. Magnífica i difícil conclusió davant el garbuix mundial.

Per cert, aquesta eminència és de VOX. I probablement, permís d’armes.


LA GARSA PROSTÀTICA
CRIMS D’HONOR
Assassinen dues noies pakistaneses
L’home no ve del mono, arriba directament dels carronyaires.
Dues germanes amb una certa experiència occidental, es deixen enganyar pel seu pare i tornen al Pakistan per atendre la salut de la seva mare. Al Pakistan saben que les noies viuen en parella a Terrassa malgrat estar promeses contra la seva voluntat a uns altres homes. Van a la seva terra, a la seva família... Les maten. Horror.
No han mort d’accident, ni per l’atac d’un violador ocasional ni un lladre pertorbat. Les mata la seva família, els seus germans, els que haurien d’haver estat els seus marits. Horror.
D’aquests assassinats se’n diuen crims d’honor. Als seus executors se’ls considera herois, la gent els abraça i els besa i ells es mostren ebris d’orgull. Son uns grans mascles. Uns grans creients en el seu déu...
Occident commocionada, atribueix la barbàrie a la religió, a la cultura pakistanesa. Occident oblida però que amb cultures i religions diferents, la Màfia també mata per honor, que la inquisició ho feia en nom de la fe, que els policies americans maten a negres indefensos, que un adolescent de Texas assassina als seus companys d’escola, que les manades espanyoles violen la primera dona que troben... i com els assassins pakistanesos, reben la complicitat d’una bona part de la societat.
Hi ha un forat negre de l’individu per descobrir que està per sobre de morals i cultures, que respon a una necessitat malaltissa de fer mal per poder-se considerar superior i per això necessita víctimes. El dia que es descobreixi aquesta amígdala agressiva que dorm dins l’home, si encara queda algú viu, podrem estar una mica més tranquils. Mentre, la cultura i la religió que estiguin lliures d’assassins d’honor, que llenci la primera pedra.


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
ELS TURISTES SALVEN EL CATALÀ
Davant del retrocés social i escolar del català en aquests darrers anys, i dels atacs constants contra la llengua per part de l’estat espanyol, i de l’actitud passiva i claudicant i la inacció del govern català en aquest procés de substitució lingüística, ha sorgit una iniciativa popular per revitalitzar la llengua de cara al turisme, i que aquest no serveixi com fins ara per enriquir només a uns pocs. Es tracta dels CDLL (Comitès de Defensa de la Llengua), que agrupen per tot Catalunya a milers de joves i de totes les edats, que confraternitzen en català amb els turistes arreu de les platges i diversos llocs freqüentats per ells.

Abans, però, als aeroports, estacions de trens i passos fronterers són obsequiats amb una ampolla de ratafia i un petit llibret de conversa i vocabulari anglès-català acompanyat d’un Cd amb cançons catalanes. Als hotels i restaurants són atesos en català per un personal compromès amb la campanya “la cuina catalana, parlada en català, és més bona de menjar”.

També la coordinadora de treballadores sexuals del país ha tirat endavant amb èxit la campanya “fer l’amor en català dóna més gust, no cal badar”, amb un descompte del 50% pels turistes i autòctons.

També participen amb entusiasme les colles castelleres, cors de iaioflautes i col·lectius de gent gran, conversant alegrement i explicant als turistes històries i vivències de la realitat de Catalunya.

Aquesta experiència està servint perquè els estrangers que viuen en el país i que parlen més de 300 llengües, s’animin a utilitzar el català com a llengua de relació.

Molts joves del CDLL han lligat a les festes majors i han fet noves amistats a les discoteques i a les platges. Centenars d’estrangers i estrangeres han estat premiades pel seu bon català. A tota la costa del país reneix la parla catalana amb diversos nous accents que l’enriqueixen entre la música i el cant de les havaneres.


CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA KINTA FORKA
COM S’APROVA UNA LLEI A MADRID?

Doncs abaixant-se els pantalons
Malgrat que el govern espanyol s’hagi dividit amb el vot a favor del PSOE i l'abstenció de Podem per la nova llei audiovisual, Pedro Sánchez s’ha sortit amb la seva.

Bé, és una manera de dir que el president s’ha baixat els pantalons davant els grans grups com Atresmedia i Mediaset. Aquests també s’han baixat els pantalons davant Netflix i altres majors americanes de la imatge.

I si us pregunteu de si això del cul enlaire és veritat Karlitus us respon que és VERITAT. De fet tot comença a Madrid. Calia fer una nova llei sobre l’audiovisual malgrat la merda que la gent consumeix sí o sí. Aquesta llei es pacta amb ERC que va donar suport al pressupost de l’estat espanyol del 2022 a canvi del pacte en aquest text.

Primer acte. Però un dia desembarquen els americans a Madrid. Conviden als grans grups de la imatge a sopars ostentosos i festes discotequeres. Els acorralen a la sortida i els enfilen com cal. No hi ha més remei que dir que sí quan ja t’estan donant pel sac.

Segon acte. Els grans grups ja han après la lliçó del gran germà americà. Conviden a sopar i a festa marrana als polítics del PP. A la sortida els amenacen i per si de cas també els enfilen. Aquests ara ja saben que no han de votar ni Si ni No.

Els del PP al seu torn donen pel sac, sense sopar ni festa, als de Ciutadans i Vox. Com que aquests tot els va bé acaben satisfets com els galls de la passió mentre llepen les sabates dels populars tot prometen que tampoc votaran en contra ni a favor de la llei.

Mentrestant a la Moncloa els fariseus del president van canviant els rengles dels articles. Ho fan agenollats mentre la guàrdia socialista els enfila.

Més tard el President convida a ERC i els diu: Lo siento chicos. Después del Catalangate, ahora debo mostrar mi lealtad al capital americano. O sea, bajaros los pantalones y a callar.

I clar, ERC no massa satisfeta comença a queixar-se recordant que les productores independents representen mil llocs de treball a Catalunya i que el nou text està fet a mesura per beneficiar grans grups. Però clar, amb els pantalons baixats i el cul enlaire qui gosa fer el gran gest. Quin gest? Doncs no ho sé. Trencar el govern espanyol. Provocar noves eleccions a Espanya.

Per la seva part, Junts, PDECat i CUP van votat en contra del text perquè consideren que no protegeix adequadament el català a l’àmbit audiovisual. A aquest ningú els ha fet abaixar-se els pantalons perquè simplement ja van amb el cul enlaire en permanència.

La llei aprovada manté un fons de quinze milions d’euros per a continguts audiovisuals en català, basc i gallec, tot i que no inclou l’obligació de les grans majors que tenen seu fora de l’estat espanyol a fer produccions en les llengües cooficials.

En definitiva, es consolida el poder dels grans grups americans sobre l’estat i la política espanyoles. A aquests ja els va bé ja que consolida la super-hegemonia del castellà i l’avenç de les nostra llengua és testimonial.

Visca el governo més progressista de la història. Ja no hi ha discriminació d’ordre sexual!


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
ELS POBRES GUANYEN PER GOLEJADA
Durant la pandèmia ha nascut un mil milionari cada trenta hores
Durant la presència del Covid, ha calgut una mitjana de trenta hores perquè el món il·luminés a un nou ric. Contràriament els naixements de pobres han estat de un cada trenta tres segons. Han guanyat els pobres demostrant la gran capacitat de reproducció que tenen.

Quina sorpresa oi?

Aquesta dada demostra a les clares el que costa pujar dins l’escala social i el senzill que és per la gent de poca energia baixar en picat cap el pou de la misèria. Aquí el que compta és l’esforç i la tenacitat, perquè si costa arribar al cim, molt més dur encara es mantenir-s’hi. No és gens fàcil fer l’Everest, però quedar-te a passar-hi unes vacances, vol dir molt de xerpa (pobre en català) pujant i baixant viandes, antenes de Wi-FI i prostitutes cada dia. Per això neixen tants xerpes (pobres), perquè duren poc.

Els puritans creuen que l’augment de rics en temps de guerra o pandèmia no parla bé dels rics, que podria aixecar sospites... Doncs no sé què dir. És la llei de la oferta i la demanada, encara que la demanada sigui la vida del xerpa.

En tot cas, si en el fons el que desitgen de veritat és fer-se rics, els podem aconsellar...

Vendre armes (no importa calibre ni pes), vendre energia de qualsevol origen (però millor que no sigui verda), vendre aliments (a punt de caducar) o vendre medecines (absolutament caducades). Bingo assegurat. Si la seva situació no està per començar un negoci d’aquesta envergadura, poden començar a esforçar-se (que també son ganes) o senzillament fer-se amic íntim d’algun dels amos de les empreses mencionades. N’hi ha prou amb llepar el cul.

Indignes ho seran tant com els rics, però la panxa la tindran plena, com els voltors.
LLUFA pels xerpes.


SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA ÚLTIMA PEDRADA
LA FORÇA DELS MOTS
Acord en la llei de política lingüística
Extra! Extra! Última edició! Esquerra Republicana i Junts es posen d’acord, Extra!

El miracle dels tarongers se’n dirà d’aquí a molts segles. Els dos partits independentistes s’han posat d’acord en una llei! I no només ells, també Podem que és una mica indepe a estones i el PSC que no ho ha estat en sa punyetera història. La CUP, no, la CUP s’ha mantingut en la seva línia immaculadament purista, però gairebé millor, un acord total ens hauria agafat amb els pixats al ventre i tots cap a l’Hospital. Així ja n’hi ha prou.

Passada la ressaca, llegim la notícia poc a poc, lletra a lletra. Aquí hi ha el motiu del consens. Les lletres. Els punyeteros han trobat la manera de que el text no s’entengui i així, és clar, la cosa és més fàcil.

Quins lingüistes els polítics! Entre vehicular i curricular s’han muntat un carnaval. Cadascú pot anar com vulgui, el que importa és el ball.

Vehicular dóna preeminència al català, diuen els catalanistes. Curricular significa que és vehicular, asseguren els socialistes, a la defensa de la llengua castellana. I la CUP, per demostrar que no estan de colònies, han dit que una paraula anul·la l’altre.

O sigui que de fet, senyores i senyors, estem com abans. Amb un acord que no serveix per a res perquè permet argumentar amb les mateixes paraules, idees ben diferents.
No és bonic això? No fa molt de polític aconseguir l’ambigüitat amb només dues paraules. I encara hi ha gent que diuen que cobren massa. A ells els voldria remenant el diccionari de sinònims i antònims.


VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTEXT
SABER RECTIFICAR
L’advocat Melero es defineix com a cretí
Francesc Xavier Melero, advocat, contrari a l’independentisme, defensor de la legalitat del judici en contra els polítics incriminats el primer d’octubre malgrat ser l’advocat defensor d’algun d’ells. Acusat per bona part de l’independentisme per traïdor.

El paper de Melero mai no ha estat fàcil. Ha defensat polítics independentistes quan està en contra la independència i ho fa amb rigor, però seguint les lleis d’una justícia manipulada que ell creu i respecta.

Molt malament deuen anar les coses dins la casa judicial espanyola quan aquest advocat reconeix, públicament, que a hores d’ara es sent enganyat, burlat, equivocat... “Darrerament em sento un cretí per haver cregut en l’honestedat de la justícia espanyola”. La revisió dels indults promoguts com sempre pels partits naZionalistes espanyols, i la posterior ascensió d’una jutgessa que va tenir a dos anys de presó preventiva a un innocent, ha estat el motiu de la revolta de Melero.

Com era de preveure, pocs li han reconegut els seu “mea culpa”. Al contrari, per la majoria de crítics a Melero, la seva confessió els ha servit per rematar el clau. Per acusar-lo encara més i per suposar que el seu canvi d’actitud pot tenir interessos espuris.

Seria magnífic veure com aquests acusadors anònims o protegits per un partit o una associació tenen la valentia de reconèixer les moltes mentides, falses informacions i consignes buides que han anat dient mentre es tancaven a casa esperant que el poble donés la primera passa cap a... Cap a on, valents?


NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TELEGRAM
UNA COSA ES IMMUDITAT I L’ALTRE IMPUNITAT
Bèlgica torna a donar immunitat a Puigdemont i la seva colla
Sí, clar, per a Bèlgica és molt fàcil, decideix que Puigdemont, Ponsatí i Comín, són parlamentaris europeus i els dóna la immunitat. I si fossin belgues els hi donaria? No tindrien por de que els tres catalans, més algun cantant de rap, formessin una banda criminal i els matés al rei i fessin una colònia autonòmica catalana als Països Baixos? És el que va dir en Llarena: “coño que rumbosa es la salsa cuando no has de comérla”. I és veritat no pots anar donant prebendes a gent tan malintencionada com la Ponsatí que només amb la cara ja se li veuen els mals sentiments. Que una cosa és la llibertat i l’altre el llibertinatge!

LA CRISIS EUROPEA
Perilla el Foie-gras
Guerra a Ucraïna. Val. Pugen els carburants, l’energia i les escaroles. Ok. Desforestació, contaminació, càncer de pulmó. Natural. Rússia, Xina i EEUU busquen aliats. Israel, Aràbia i els Talibans també... Sobreviurem.
La grip aviar, arrasa les comunitats d’ànecs predestinades als grans bufets de la societat refinada. França i de retruc Espanya, es queden sense Foie-gras. No pot ser! On anirà a parar el paladar de la gente bien, del tout Paris o del todo Madrid. Auxili!
Si la grip dels ànecs tingués a veure amb la guerra a Ucraïna. En dos dies es signava la pau. El primer és el primer.

L’ANORMALITAT DE LA NORMALITAT
Marta Madrenas
Política municipal des del 2003. No ha fet soroll. Arriba a l’alcaldia perquè el seu antecessor no es podia posar d’acord amb els altres patits, ella sí. Segueix sense fer soroll i probablement en tot aquest temps fa alguna cosa bona per la seva ciutat. No s’ha postulat per anar més amunt. Passats dos mandats es retira. Ho troba coherent, conforma a la seva creença. Mai no passarà a la història com a política. Ens falten molts polítics com la Marta Madrenas.

LA MEVA SOGRA TENIA RAÓ
Si la verola que el mico passa a l'home fos al revés...
Quan va començar la pandèmia la meva sogra va decretar que tot allò venia dels micos i que els xinesos –que mengen de tot– se’ls menjaven perquè són uns desgraciats en mans dels comunistes.
I Clar, ara té tota la raó del món. Els xinesos continuen menjant micos i aquests els passen la verola com a càstig. Llavors de la Conquista d’Amèrica sembla que els soldats tenien com a passatemps matar indis però com a lleure follar-se animals i així la humanitat sencera va poder conèixer els estralls de la sífilis.
I què tenen en comú les dues coses? La mania de no deixar en pau els animals. Sinó penseu en les vaques boges i en mil malalties més que les especies animals passen a la espècie humana.

ARMES I MÉS ARMES, I ASSASSINS
Texas, una altra massacre: 19 infants i dos professors
Un americà del segle XX ja va profetitzar que al segle XXI hi hauria individus que un dia, sense remordiments, matarien gent sense necessitat de cap causa explícita.
I clar, els psicòlegs, els polis, els polítics no se senten còmodes quan un individu armat entra en un super, o en una escola o al mig d’un carrer i dispara a matar.
Per altra banda, els polis continuen amb la seva ineptitud crònica. De primer deixen fer als assassins, com a Texas. Després demanen disculpes tot dient que no estaven preparats davant un acte d’aquesta mena. I apa, a esperar la següent massacre mentre els ciutadans compren i compren armes sense defallir.

LES XINJIANG POLICE FILES
Cent mil fitxes informàtiques robades a la policia
La filtració històrica d'arxius informàtics piratejats dels servidors policials de dos cantons du Xinjiang, demostra que una proporció molt alta de ciutadans Ouïghours estan tancats en camps de concentració com a criminals perillosos.
Els dossiers de desenes de milers de ciutadans, el més jove dels quals té 3 anys. Una llista de 23.000 detinguts amb nom, edat, lloc i motiu de la seva detenció. Més de 5.000 fotografies d'identitat preses per la policia entre gener i juliol de 2018. Milers de manuals i informes. Bases de dades, Power Points, fotografies preses en llocs de detenció. Discursos dels dignataris xinesos justificant i validant aquesta salvatge repressió contra els Ouïghours, els Kazakhs i altres pobles d’origen turc posa en ridícul la suposada eficàcia Xinesa i confirma aquesta forma de genocidi d’origen stalinià.


DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTRAPORTADA
PODEM FER-HO

SOM CAPAÇOS D’ACOLLIR GENT DE FORA, D’IMPEDIR L’ABUS DE PODER, DE RESPECTAR ELS ANIMALS I NO CAMINAR CAP A LA EXTINCIÓ?