178177176
175174173
172171170
169168167
166165164
163162161
160159158
157156155
154153152
151150149
148147146
145144143
142141140
139138137
136135134
133132131
130129128
127126125
124123122
121120119
118117116
115114113
112111110
109108107
106105104
103102101
1009998
979695
949392
919089
888786
858483
828180
797877
767574
737271
706968
676665
646362
616059
585756
555453
525150
494847
464544
434241
403938
373635
343332
313029
282726
252423
222120
191817
161514
131211
1098
765
432
1




Licence Creative Commons
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

Mots Clau : ASSALT AL CAPITOLI. MESSIES BOLSONARO. LLUÍS PUIG I JUTGE LLARENA. ADRIÀ CARRASCO TORNA DE L'EXILI. LES VACUNES I LA TEMPESTA FILOMENA. VACUNES COVID. PASCUA MILITAR. MINISTRE MARGARITA ROBLES I FELIPE VI. NO ELECCIONS CATALANES. JULIEN ASSANGE. ASSALTANTS DEL CAPITOLI DESENMASCARATS. DONES RUSSES I OFICIS PROHIBITS
   

Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya

16 gener 2021

LA GUERRA DE SUCCESSIÓ
Això no és Amèrica, ens cridaven mentre fèiem la mili. Doncs casi.
Beisbol apart, la passió dels americans és fer la guerra, i a ser possible, fer-la contra altres americans. Els salvadors contra els comunistes. La colla del rifle, contra els desarmats. Us sona també a exercit espanyol?
Els polítics quan mitineigen, parlen a la seva part d’electors. Els altres són dolents, els altres no compten. Us sonen a líders espanyols?
Un jerarca empeny la seva tribu a cometre els actes més desaforats i els diu que els estima, vint-i-quatre hores després la tribu es passa i el líder renega d’ells. Us sona a dreta espanyola?
Els que fins ara han recolzat a mort al seu cap, ara abandonen precipitadament les seves files com les rates abandonen el vaixell. Un sonen els moviments trànsfugues espanyols de darrera hora fugint dels partits sense opcions de guanyar?
Foragitada la veritat, la raó, el sentit comú (el que els catalans dirien el seny), convertit el país en camp de batalla sense més ideologia que el poder com a meta, qualsevol banyut pot capitanejar una revolució que resultarà a la fi tan inútil com mortal. Un sona l’estratègia de Vox-Espanya?
Els morts del Capitoli o quins policies es van mostrar massa bons amfitrions amb la massa que volia ocupar el Congrés. Un sona a estratègia del ministeri d’interior espanyol?
Qui ho havia de dir, gairebé, Espanya ja és com Amèrica. La merda avança que és una barbaritat.

SEGONA PÀGINA
EL CONVIDAT
BOLSONARO, MESSIAS PELS AMICS
Confesso que estic enamorada de Bolsonaro. S’assembla tant al meu marit...
Messias, el meu marit, és un home alt, fort, atractiu, de cuixes grosses i cul petit. El meu Messias era legionari, Sergent per més senyes, al que un Capità maniatic va expedientar per haver violat a la quarta companyia tota sencera. Des d’aleshores el meu marit els te una mania horrible als mariques. Va tornar sense galons i es va fer mecànic. El Messias es va casar amb mi després de tenir vuit novies. Va dir-me que era la més maca encara que els pares van pensar que el bonic que jo tenia era l’herència i amb mi, podia fer carrera.
Era molt amable i tenia un somriure encantador. Tres dies després del casori, em va donar la primera pallissa. Dos dies d’Hospital però ho va fer sense voler. El vaig posar neguitós perquè com ell diu, sóc una merda, no serveixo per res, semblo una brasilera més puta que capacitada. Em sap greu que em digui això però m’ho mereixo. En tot cas si em maltracta és perquè el món no és just amb ell. A la feina el feien fitxar a l’entrada i li descomptaven les hores d'absència i l’amo era un comunista redomat, diu ell. I si arribava tard no era culpa seva, era l’esquena que li feia mal. I ell és clar, s’emprenyava, bevia i tarumba em tornava a pegar i jo, apa, cap a l’Hospital.
Una vegada em vaig posar gelosa perquè es follava a la meva germana i ell va dir que no, que no se la follava perquè era lletja i la meva germana no se’l mereixia. I jo vaig quedar-me més tranquil•la, sobre tot després de sortit del coma que em va provocar al trencar-me un canti al cap. M’estimo molt al Messias, però ara, darrerament tinc un problema moral i és que cada vegada que veig al Bolsonaro, se’m posa la pell de gallina i em venen unes calors estranyes i l’entrecuix em sua... i no sé si això és de dona virtuosa.
Clar que el meu Messias és molt mascle amb mi i amb unes quantes d’altres, però l’altre Messias, el Brasiler, és que es folla a tot un país. I això excita una barbaritat, sobre tot si ets cristiana.

KINTA FORKA
UNA BUFETADA MÉS A PAIR
El Tribunal d’Apel•lació de Brussel•les ha denegat a Espanya la entrega de Lluís Puig, refugiat a Bèlgica, en considerar que el Tribunal Suprem espanyol no és competent per jutjar-lo i que hi ha un risc de “vulneració de la presumpció d’innocència”.
Karlitus s’ha posat en contacte amb l’ex-conseller de Cultura per obtenir detalls de la festa monstre que s’han muntat a Waterloo i que ha durat quatre dies ininterromputs. El pobre estava tant fet pols que hem decidit deixar-ho estar i que se’n anés a dormir la mona. Estem segurs que hi haurà altres ocasions.
El nostre redactor també s’ha posat en contacte amb Madrid i ai, ha trepitjat l’ull de poll del jutge Pablo Llarena. Veiem-ho!!! Els tripijocs i l’odi, manifestat un cop més, cap a la única de les veus de l’ independentisme, la del president Puigdemont, la que li planta cara cada dia és, per part del jutge, cada dia més malaltís. Comencem a témer quedar-nos sense aquesta figura de pro de l’espanyolisme fet llei a qui ens agrada telefonar per desfogar-nos quan la nostra nòmina no ens arriba a final de mes.
Llarena ens ha confessat que ha confabulat al Ministerio del Justícia del Gobierno per aconseguir obrir una convocatòria de plaça per ser un jutge espanyol “d’enllaç amb Bèlgica”. Segons ell, en primera instància s’havia de col•locar aquest jutge a Itàlia, però han decidit canviar-ho per Bèlgica perquè “és més estratègic”. A falta de saber el nom del candidat que ocuparà aquesta nova plaça, el que queda clar és que és l’inici de una nova estratègia per guanyar influencies al país on resideix el president i la resta d’exiliats. Aquests continuen amb l’objectiu de fer reaccionar Europa sobre la situació de repressió contínua que viu el poble de Catalunya.
Llarga vida als lluitadors exiliats!
Una gran abraçada a Lluís Puig!

TERCERA PÀGINA
ADRIÀ CARRASCO TORNA A CATALUNYA

Com sempre, ha arribat el fred extrem, la neu i el gel i no estàvem preparats. Ha arribat, possiblement, la tercera onada del covid, pel què sembla, els hospitals no estan del tot preparats. Estan arribant les vacunes i no acaben de distribuir-se com cal. Han tingut molts mesos per preparar les eleccions del Parlament amb la pandèmia, però encara no s’han pogut preparar bé. I amb el fred puja desmesuradament el preu de la llum, però res no fa el govern per pal•liar-ho i la misèria es multiplica entre la població, sense rebre, quasi bé, cap ajut.
S’ensorra l’economia, prolifera el malestar, el descontentament i la pobresa, però tot continua igual. I és que els nostres dirigents polítics , talment es veu que són i actuen com els hippies d’abans que viuen al dia, sense pensar en el futur.
Però dins d’aquest desconcert i grisor punyent contrasta la feliç noticia de l’arribada a Catalunya, des de el seu exili a Brussel•les de quasi tres anys, de Adrià Carrasco, amb una declaració valenta i profunda, parlant clar i català que dignifica la seva lluita i al poble oprimit.
Molt bé nano! Vas fer molt bé de fugir de casa quan la benemèrita amb metralletes, anomenada les caderneres a la dictadura franquista, esbotzaven la porta de casa teva, ja que no portaven bones intencions, i t’has estalviat anys de presó acusat per l’Audiència Nacional de terrorista i de rebel•lió per haver tallat el trànsit i obrir els peatges a l’autopista. T’has lliurat, finalment, per una jutgessa de Granollers que t’ha absolt del tot. “Qué bonita que es España con sus jueces i guardias Civiles!”, de fet, ja en èpoques anteriors , Espanya era la reserva espiritual d’Occident i, pel què es veu, continua brillant en el món. És precisament per això que enguany, la justícia espanyola obtindrà el premi Nobel a Estocolm.
Cal felicitar l’alcaldessa d’Esplugues de Llobregat per la seva coherència en no ser solidària i girar l’esquena a l’Adrià Carrasco ja que és fidel vassall del filòsof sanitari que ha de venir a Catalunya per a pacificar-la, per a major glòria del Rei i de la Pàtria espanyola.
Ens calen joves ben parits i lluitadors com la Tamara i l’Adrià, que amb les severs actuacions posin al descobert els polítics vividors, mentiders i engalipadors. No us deixeu mai utilitzar pels polítics d’ofici que viuen, molt sovint – i justifiquen – de la repressió secular i contínua de l’estat espanyol.
L’Adrià Carrasco, amb la seva fermesa i claredat, ens mostra el camí d’esperança per arribar a aconseguir unes llibertats plenes per a tot un poble.

QUARTA PÀGINA
ÚLTIMA HORA
LA FILOMENA ENS HA BEN FOTUT
Viure sobre la pell d’un brau, es “complicadillo”. Fer-ho sota el mandat d’una casa reial borbònica, és “emprenyadillo”. Estar amenaçat per la fúria salvadora dels militars, és “terrorillo”. Ser manats pels polítics actuals, és “perillosillo”.
Fer tot això enmig d’una crisi econòmica, social i moral, veure com només els pobres paguen la factura i els rics s’enduen l’IVA, es “miraculosillo”. Sobreviure a més a la pandèmia amb els Hospitals plens, els personal sanitari esgotat, i els governs improvisant i complicant la troca, és de conversió paulina. Però els espanyols resisteixen (menys els morts).
Quina explicació te aquesta resistència numantina?
Només una, que la pell de brau és assolellada. Que fa bon temps i que els maltractats espanyols, tenen en la climatologia, el seu orgull, el seu negocio i la seva salvació.
La paraula màgica és sortir. L’espanyol és un animal d’exterior, com les plantes d’exterior. Cert que vàrem patir fa poc un confinament domiciliari, però qui més qui menys, se les empescava per sortir a comprar el pa o la verdura, o es comprava un gos i el passejava tot el dia o senzillament sortien a la terrasseta o al balconet o treien el cap per la finestreta i respiraven.
La Filomena ha acabat amb aquests darrer luxe. Fot un fred que pela. No podem sortir a comprar ni tabac mentre el país es congela i es fa encara més relliscós. La Filomena ha matat l’essència de la raça. Freds, els espanyols no som res.
No surten les paraules, els braços es contreuen, el cervell tampoc funciona, el sexe es panseix... apart de no pensar, què fem nosaltres sense parlar, gesticular i follar? El Ridícul. La puta Filomena ens ha fotut i alguns encara diran que sóc masclista.

HUMANOTEKA
ESTRATÈGIA ANTI COVID
Manual.- Llibre que contenen els rituals amb el que cal administrar, sagraments o transmetre ordres / fàcil d’entendre/
Laberint.- Lloc artificialment construït perquè una vegada a dins sigui molt difícil sortir / Quelcom de confús, embolic.
ACTUALMENT, Manual i laberint serveixen per definir i intentar comprendre les diferents normes que els governs donen als ciutadans per evitar el contagi del Covid. I les dues paraules s’utilitzen també per expressar:
Successió de lleis, horaris, recomanacions i amenaces destinades a la con fusió mental de la població.
Exercici d’incompetència dels polítics més pendents de no perdre vots i atacar a l’oponent, que a dictar sistemes clars per evitar un contagi.
Font d’inspiració dels negacionistes per justificar la seva posició, ja sigui per voler-se fer el progre o per passar-se de fatxa.
Resum informàtic gràfic i amb colors, que permet una ràpida comprensió de les diferents estratègies, dictades pel poder des del principi de la pandèmia (veure imatge)
Tanmateix, segons els creadors del sistema, es tracta d’una estratègia per despistar al virus a fi i efecte que entre tantes lleis i prohibicions i canvis d’horari i tancaments parcials, decideixi quedar-se a casa i ser ell qui faci el confinament.

CINQUENA PÀGINA
LA LLUFA
LA GABIA DELS LLEONS
La Pasqua Militar que es celebra anualment al Saló del Tro del Palau Reial de Madrid, pels Ministres de Defensa, com ara la Margarita Robles, deu ser com entrar a la gàbia dels lleons.
Quan es parla de lleons afamats, s’acostuma a pensar en el circ romà, tomba sagnant dels primers cristians que a hores d’ara ja s’han recuperat en la pau del senyor, o en el Circ Internacional, abans que els defensors dels animals enviessin a parir el negoci. En qualsevol cas, sempre un circ. La Pasqua Militar també ho és.
L’amo del circ i senyora, presideixen la mostra, a l’altre costat del passadís o fossà, la tropa formada i allí al mig, acabada de dutxar, la cara blanca i la veu tremolosa, la Ministre.
Els experts aconsellen que davant un animal salvatge, el millor es quedar-se quiet. I la Ministre ho fa. Més que quieta en realitat sembla paralitzada. Es treu el discurset que porta apuntat en un paper que no fa soroll i amb un fil de veu prima comencen les alabances al personal allà present.
No hi ha censura. Cap ni una. La Ministra Robles pot dir el que vulgui com pertoca a un país democràtic i unes forces armades més democràtiques encara. L’únic perill, és posar cara de pomes agres. El generalat és molt sensible a les males cares (cada dia es miren al mirall), i tenen l’olfacte fi. Una paraula massa arrossegada, un compliment poc entonat, una mirada esquiva, podria provocar l’estampida de la formació i la senyora Robles sap que d’ella no en quedaria ni les sabates de taló acabades d’estrenar.
D’altra banda, la mirada atenta de l’amo del circ, i la seva veu vellutada, donen una sensació de seguretat no gaire estable però suficient.
Després venen les medalles i els canapès. I aleshores sí podem dir, que la Pasqua ha acabat en pau.
Preciosa la festa. Personalitat varies, medalles mils, esposes que brillen, somriures i barreja de perfums. Una festa útil també on es consoliden els principis bàsics... que siguin. Uns festa molt adient perquè les tres fileres de militars preparin nous cops d’estat. Un festa molt espanyola, diguem-ne.
En un escenari ple de llufes, LLUFA general per tots.

SISENA PÀGINA
TELEGRAM
ELS APOSTOLS JA ESTAN VACUNATS
L’operatiu feia goig. Tot preparat per començar la vacunació. Després els imprevistos: la fàbrica no produeix al ritme promès, els avions equivoquen la ruta i van a pistes congelades. No tenim neveres per conservar la vacuna... A hores d’ara portem una dotzena de vacunats, son els dotze apòstols de la pandèmia.
EL JOC DE LA CADIRA
Vuit nens i set cadires. Un queda fora. Set nens i sis cadires. Un altre queda a fora... Els més espavilats, abans d’acceptar la derrota van a la sala i s’asseuen a un sofà. Al PP no queden cadires, passo a CS. Aquí no queda lloc, vaig a Vox, al PdC només queda un tamboret, a Esquerra falta gent. I així. Un joc de fidelitats ideològiques.
L’ERMITÀ
Va passar els primers trenta anys davant un ordinador. Des d’aleshores va de presó a ambaixada i d’ambaixada a jutjat. Entre una cosa i l’altre, Julien Assage, encara no ha sortit mai al carrer. Durant els trasllats han d’embenar-li els ulls perquè quan veu l’exterior li agafa un atac d’agorafòbia.
VIRUS MUTANT
Tot i que només s'ha identificat en quatre persones al Japó, la variant Sars-CoV-2 té mutacions sospitoses d'augmentar el contagi i la resistència a alguns dels anticossos desenvolupats per pacients del Covid-19. El virus muta lentament, però constantment, i ja hi ha més de 12.000 mutacions identificades en l'últim any. Això va per llarg!!!
TOTHOM ÉS POLICIA ?
Des del 6 de gener, unes desenes de voluntaris usuaris d'Internet han estat disseccionant l'atac al Capitoli amb les milers d'imatges recuperades de les xarxes socials i identificant milers de manifestants. Periodistes especialitzats en treballs de codi obert, hackers ansiosos d'immortalitzar les petjades i responsabilitats d'aquest atac, activistes d'esquerres que volen revelar informació de privacitat dels manifestants Trumpistes... Tots units per a una col•laboració d'una espècie no del tot nova, però potser inaudita pel seu abast.
LES LLEIS I LES DONES RUSSES
Per fi les dones podran esdevenir conductores de metro à Moscou i de tren. Dotzenes de professions seguiran estant prohibides a les dones i això des de l’època soviètica.
Fins ara hi ha hagut un llistat de 456 professions prohibides establert pels successius governs i qualificades com a nefastes per la salut de la dona. Ara les autoritats russes ho han deixat en un centenar no fos cas que les dones es poguessin creure lliures i iguals als homes.