148147146
145144143
142141140
139138137
136135134
133132131
130129128
127126125
124123122
121120119
118117116
115114113
112111110
109108107
106105104
103102101
1009998
979695
949392
919089
888786
858483
828180
797877
767574
737271
706968
676665
646362
616059
585756
555453
525150
494847
464544
434241
403938
373635
343332
313029
282726
252423
222120
191817
161514
131211
1098
765
432
1




Licence Creative Commons
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

Mots Clau : Eleccions a Catalunya. Personal sanitari. Pandèmia. Iceta. Portugal. Campanya política. Vacunació de la Generalitat. Pandèmies a Àfrica
   

Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya

5 febrer 2021

RAVES VOT
La festa de la democràcia. El dia en que tots els ciutadans es posen d’acord en somriure en una cua i no fer sonar el clàxon perquè una velleta baixa d’un cotxe interrompent la circulació (com si fos Nadal). Els nens es vesteixen com el dia de la Palma i les àvies es dutxen de bon matí. Un dia d’orgull gai però també hetero i asexual. Tots som companys de país, tots valem el mateix, tots som decisius, som els que decidirem als polítics que han de representar-nos durant quatre anys. Santa Maria la de coses que es poden arreglar en quatre anys! Quina alegria, quina gatzara, quin privilegi formar part d’una comunicat educada i democràtica.

Dit això, Catalunya vota un dia d’aquests. No és segur, tot depèn que algun jutge o fiscal entri en alerta bipolar, però si no hi ha novetats de darrera hora ni crisis nervioses judicials, Catalunya votarà. Ho farà en plena pandèmia, amb els indicadors disparats, just quan la resta d’Europa es tanca a casa i passa la balda. El mateix dia que els catalans no podran anar a bars ni restaurants, ni teatres, ni museus. Un dia en que hauran de dur el morrió a la boca i es saludaran entre ells fent una petita reverència i posant-se les mans al cor, com els bisbes quan estan en públic. Aquell dia, just aquell dia, Catalunya anirà a votar. Segons les autoritats la seguretat està garantida. Fabulós.

Poc després de saber-se els resultats però, Catalunya patirà un increment de contagiats, els Hospitals s’ompliran de gom a gom, els morts hauran de guardar-se en neveres particulars i el personal sanitari es cagarà en Déu. El preu de la democràcia.

Catalunya necessita eleccions. Fa temps que allò és un corral de galls emprenyats però cal infectar a la meitat de la població per confeccionar un Parlament sense poder? O es tracta potser d’una estratègia confabulatòria per reduir a la meitat la població catalana?
Dit això, anar a votar és una merda.


SEGONA PÀGINA


EL CONVIDAT
ICETA: EL PUTO AMO
Ha menjat molta banqueta, sovint ha tingut de ballar amb la més lletja i més d’una vegada li ha tocat pagar el beure. Va fitxar molt jove però mai no acabava de ser titular. Les estrelles de l’equip sembla que no li tenien massa confiança. El temps passa. Els veterans es retiren o els retiren (al PSC és fàcil veure com uns companys en jubilen uns altres). De mica en mica agafa protagonisme fins que el posen de mig centre per organitzar el joc.

És l’anomenat moment Iceta. En poc temps canvia les regles de joc, es fa de la selecció espanyola i abandona el centre del camp per passar al centre de la pista. Ara balla. Simpatiquíssim.

És llest i el temps passat a la banqueta ha sabut aprofitar-lo. S’ha mirat centenars de vídeos i ha estudiat les tàctiques pròpies i dels rivals. Va poc a poc, però no para (si és que no balla). És com una fureta, en el bon sentit, en el sentit de treballador laboriós i incansable. Un bon català. Com els catalans de la Lliga per exemple.

Sap que mai no el posaran de davanter centre perquè li falta alçada però ell aspira jugar en aquest lloc encara que sigui en un partit de veterans. I pensa: A Madrid hi ha un tio alt a qui la temporada ha donat possibilitats de lluir-se. L’ha cagat moltes vegades però no hi ha dubte que també ha marcat gols. Iceta veu la jugada. A Madrid no necessiten més tios alts però la pedrera catalana va fluixa de nois crescuts. Iceta sap que traspassaran a l’alt de Madrid i ell es quedarà com sempre, a la banqueta.

S’avança a la jugada. És ell mateix qui proposa al President el fitxatge de l’alt, qui alaba les seves possibilitats de fer-se titular. Ell, en canvi... no podria, és baixet, fa panxeta, els anys comencen a pesar...

El President s’emociona en veure tanta generositat. No és aquesta una virtut que abundi massa en els equips de la política nacional. I aleshores, el reserva Iceta deixa anar un detall que el President encara no havia pensat. Clar, quedarà un lloc bacant a Madrid...

Si quieres te cubro el puesto hasta final de temporada diu l’Iceta tímid... I el President que te un sopar aquell vespre diu, Hecho!

I l’Iceta es compra un vestit, va fins a Madrid, signa un contracte i es converteix, ja era hora! en ministre d’alguna cosa.


LA KINTA FORKA
UN PAÍS LLUNYÀ, MOLT LLUNYÀ
Què en sabem a Catalunya, o a Espanya, d’aquest país que es diu Portugal a part del bacallà amb patates i el hoquei sobre patins?

Els poders espanyols mai no han digerit que els portuguesos fotessin el camp de l’imperi espanyol i recuperar la independència amb l’ajuda de la pèrfida Gran Bretanya. Des de llavors li fan el buit.

Després de la Revolució dels Clavells, els portuguesos van construir una democràcia prou neta comparada amb la que aquí tenim i es van allunyar del model que Madrid els imposava.

Les recent eleccions, han trencat aquest esquema?
Han reelegit el mateix cap d'Estat però també l’ascens meteòric de la dreta populista radical d’extrema dreta en un context de coronavirus i d‘un govern d'esquerres aclaparat per la pandèmia.

Portugal, no té "no hi ha un cordó sanitari" per mantenir els populistes fora del poder. Ara viu un dels períodes més complexos de la seva història recent i la pandèmia està causant estralls al país, el més colpejat del món en les últimes dues setmanes.

Crisi econòmica i social alhora?


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
AMB O SENSE ELECCIONS N’ESTEM FINS ELS COLLONS
Catalunya està del tot commocionada i el títol d’aquest escrit és una gran pancarta que ha aparegut aquesta matinada a les torres de la Sagrada Família i que ha costat hores de treure per part dels bombers.

Ja fa temps que els votants independentistes estan decebuts i emprenyats perquè el seu govern no fa allò que prometia fer i, darrerament, només fan que barallar-se per l’hegemonia de la pobra autonomia, mentre que altres, unionistes que han votat a l’oposició, estan també disgustats per un govern que no governa, diuen. I no para la repressió de l’estat i ara només faltava que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya digués que les eleccions del 14 de febrer, ajornades pel govern català al 30 de maig, s’han de celebrar pel moment però que tenen temps de confirma-ho fins el 8 de febrer.

Tots els partits es pronuncien segons els hi vagin les enquestes. Tots les volien pel 30 de maig menys el PSC que vol catapultar a Salvador Illa, ex-ministre de sanitat, a la presidència de la Generalitat, tot just ara quan el virus prem més força i, tant metges com epidemiòlegs, diuen que ara no és el moment. Amb tot les vacunes no arriben des de les farmacèutiques i les UCI’s són cada cop més plenes. Tot era de preveure però l’administració no ha pres les mesures necessàries i es palpa un desànim i desconcert en la població. Han aparegut varies pancartes a llocs emblemàtics de la ciutat: “De polítics de parvularis n’estem fins els ovaris”, signada per Dones en Lluita i els col·lectius Prou Misèria de la gent gran, enarboren una altre: “Aquesta democràcia és una fal·làcia”.

Els independentistes amb la por al cos de que l’ex-ministre de sanitat pugui guanyar la Generalitat conviden a votar-los amb el lema: “Compte, molt de comte que en pilla l’Illa”. I també el de Ciudadanos amb: ”El fenómeno Salvador Illa es nuestra pesadilla”. No hi falten els col·lectius àcrates amb el lema : “Jutges, polítics i policia, la pandèmia de cada dia”. Hi ha dues d’anònimes que afirmen: “Per a aconseguir una plena llibertat botem-los a tots plegats” i una altre: “Estem en estat d’emergència per la vostre incompetència”.

Tot és un neguit incert i confús, embolica que fa fort!

Del caos, diuen els científics que es va crear l’univers, però què en sortirà de tota aquesta confusió i malson? I la pandèmia, quan s’acabarà?

Ja fa temps que eminents doctors en psiquiatria social tenen un gran interès en estudiar el comportament politico-social de l’actual “Homo Catalanus”, ara molt més complicat i accentuat per les circumstàncies víriques, i han decidit – quan sigui possible– celebrar a Barcelona un gran congrés per a estudiar el tema, arribaran a temps per ajudar-nos.


CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


HUMANOTECA
CAMPANYA SOBRE CAMPANYA
Campanya Publicitària.- Bombardeig ideat pels millors cervells mundials, estrategues mundials i dissenyadors mundials a fi i efecte que la gent (és a dir, vostè) compri qualsevol cosa des d’un estri de cuina fins una idea política. Una bona campanya publicitària aconsegueix que ho compris tot a canvi de vendre només l’ànima.

Campanya de vacunació.- Suggeriment benintencionat dels tècnics sanitaris i malintencionat pels laboratoris farmacèutics per evitar o frenar alteracions varies del cos humà. Sovint la campanya xoca amb un grup progressista que hi va en contra. La majoria d’ells es manifesten en cadira de rodes o directament des de l’ambulància. La campanya depèn sempre del subministrament que es faci als hospitals i que sovint xoca amb la moralitat de les farmacèutiques que generalment no en tenen.

Campanya política.- Venda a l’engròs de mentides, insults i vulgaritats. Sacs foradats de promeses i a sobre mal lligats. Moment de glòria pels pobres col·laboradors que surten a les segones fileres dels mítings somrient i aplaudint a la senyal de ja! Una mena de ritual Akelarre però més perillós.

Campanya bèl·lica.- El resultat de quan fallen les altres campanyes. Sense comprar, sense vacunar-se i sense votar, l’exèrcit surt al carrer i posa les coses amb ordre.

Totes les definicions estan avalades pel departament de lingüística històrica de Karlitus.


ÚLTIMA HORA
CURAR-SE EN SALUT
La Generalitat, font inesgotable d’idees, una vegada comprovat que les previsions de vacunació s’han convertit en fal·làcia i que de cada set catalans que ja haurien d’estar vacunats només hi estan alcaldes i militars, quedant la resta de població amb el cul a l’aire, ha dictat, per unanimitat, exceptuant els partits espanyolistes que volen arrasar la terra catalana, una nova i enginyosa llei:

Llei de vacunació d’emergència vernacla: La Conselleria de salut de la Generalitat, dedicarà les dues dotzenes de vacunes que li han arribat a Palau, ha protegir els següents estrats de la població:

Primer, totes les verges (de la Moreneta en avall) conegudes en el Principat, siguin verges trobades o perdudes. Sant Jordi (amb el drac també) i altres sants que corresponguin als noms dels Consellers. El Pantocràtor com a protector general de la Vall d’Arau. Les quatre barres de sang com a bressol de tot el país pels segles dels segles, l’escut del Barça i el RAC com entitats més representatives del poble, la tenora nota vibrant del dolor català i a les prostitutes de les Rambles de les Flors com a patrimoni nacional de la població.

La Generalitat està convençuda que aquesta vacunació tindrà els mateixos efectes que la general. Només cal invocar una d’aquestes figures o entitats per restar immunitzat.

La Generalitat lamenta la impossibilitat de vacunar els sants que han estat exiliats a Sixena.


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
I QUÈ?
Amb les presses entre investigar, descobrir, testar, produir i repartir, sembla que Occident ha oblidat enviar vacunes a l’Àfrica. I què?

Hi ha molta gent al món. Milions d’europeus pateixen per culpa de la pandèmia. Han d’estar-se a casa, aguantar als fills d’escolaritzats, portar mascareta que impedeix respirar amb normalitat, rentar-se les mans cada dos per tres... Hosti, no fotem. No es mereixen una vacuna aquesta gent? A l’Àfrica ja estan acostumats amb les pandèmies. Àfrica és tota ella una pandèmia, quan no es de fam és de mosca, quan no d’aigua és de virus. I se’n surten. N’hi han molts d’africans i tenen metges especialitzats en barreges de fang i herbes aromàtiques i fan uns pegats que ho curen tot.

Ara, un President d’aquests, en una reunió de les seves que semblen un consell de tribu, ha demanat que les farmacèutiques enviïn vacunes a l’Àfrica. Sincerament em sembla molt agosarat. Ni Suïssa està vacunada del tot, encara!

Tot i així, en un gest poc habitual per part d’occident, alguns mandataris s’han fet ressò de la crida africana i han decidit posar fil a l’agulla. Està clar que de vacunes no n’enviaran, ni parlar-ne, però repassant els papers que Trump es va deixar a la Casa Blanca, comença a prendre força la opció del bombardeig. És una solució relativament senzilla, ràpida i neta i a més, tal com aconsellava Trump, es pot acabar amb l’estoc de bombes de Napalm que van quedar del Vietnam. S’acaba amb el virus i amb els africans d’una vegada. L’únic problema és l’extensió de l’Àfrica. És molt gran allò i segons bufessin els vents, una part d’occident podria augmentar el seu nivell de contaminació napalmística. I tampoc es tracta de fer mal a Europa per salvar l’Àfrica.

L’alternativa presentada per un conjunt d’experts bàltics, té el mateix problema. La tècnica consistia en agafar Africa i cremar-la, tota, fins i tot la part de sorra però i el fum què? I si arriba a la costa mediterrània, que coi en fotarem dels turistes? Empolsar-los amb cendres?

També es treballa activament en traslladar als vells dels geriàtrics europeus ja contaminats i amb una mica de demència, cap a l’Àfrica. Se’ls diu que allà es curaran, que l’aire és molt net i que tindran un fotimer de dones per portar-los en cadira de rodes i entre que passen uns dies, contaminen tot el continent.

Una solució ho és, però una mica lenta.

LLUFA pels pidolaires africans.


SETENA PÀGINA


TELEGRAM
REVOLTA SOCIAL AL LÍBAN
En un Líban colpejat durant més d'un any per restriccions severes a la retirada de diners als bancs, amb una gran depreciació de la moneda nacional, amb acomiadaments massius i retallades salarials, la revolta social ha esclatat.
El Líban és un país on les mancances d’una classe política, sense canvis durant dècades i acusats de corrupció i incompetència, són denunciades per gran part de la població. Qui es recorda de quan aquest país era la Suïssa nord-africana?

ELS LABORATORIS NO SUBMINISTREN VACUNA
Males llengües parlen de corrupció, de negocis tèrbols i d’interessos inconfessables de governs inconfessables. Mentida tot. La única raó per la que els laboratoris no poden assumir l’entrega de vacunes previstes, és que el seu personal està en quarantena. I els Directors generals col·lapsen les UCI’s. Massa bons són.

CATALANS, LA GENERALITAT VETLLA PER VOSALTRES
Aquesta era la frase quan durant la guerra civil, les emissores catalanes advertien del perill de bombardeig. L’únic petit defecte és que ho anunciaven quan els avions italians ja tornaven a les seves bases havent descarregat tot el seu arsenal sobre les ciutats. Ara la Generalitat també vetllarà pels Presidents de Meses electorals i els hi regalarà una mascareta FP2, l’endemà de les eleccions.

L'ARRUÏNADA GRÈCIA ES REARMA
França ha venut 18 avions Rafale a una Grècia en ple rearmament degut a les tensions amb el seu veí turc. També ha comprat fragates i tancs alemanys. Poc importa que els grecs visquin arruïnats completament. A l’hora de comprar armes el govern ha aconseguit crèdits ràpidament.
Segons el ministre de Defensa els avions són un pas important en la cooperació bilateral de defensa que contribuirà a l'enfortiment de la capacitat de combat i el poder dissuasiu de la Força Aèria i les forces armades. Està anunciant una guerra amb Turquia?

ANGOIXA PSICOLÒGICA DELS ESTUDIANTS
Universitaris enclaustrats i aïllats són les grans víctimes oblidades de la pandèmia que ha precipitat els estudiants en una gran angoixa psicològica. La crisi sanitària ha tingut un impacte en la salut mental de tots però des de l'inici de la pandèmia, els estudiants només han pogut seguir els seus cursos a distància. El vincle amb el professor i els companys de classe està trencat i es troben en una situació d'aïllament. Ja siguin confinats sols o a casa dels seus pares viuen amb el sentiment de passar de llarg de l’experiència universitària. És difícil fer nous amics o de trobar un amor quan no es pot sortir de casa.

EL BISBAT ES MOSTRA PRUDENT
Tot bon creien sap de bona tinta que a la terra hi estem de pas i que la bona vida començarà una vegada morts. Per això la majoria ni va a visitar-se als metges ni trepitja un Hospital. Pa què fer-ho si la festassa comença després? Els bisbes, prudents com són, es vacunen del virus abans no els toqui. Gest molt cristià. Es sacrifiquen i allargassen la seva vida per poder anar comunicant a les seves cabres del ramat que quan morin ho passaran teta.

LES 3 PISCINES DE LA ZARZUELA LES PAGA EL PATRIMONI NACIONAL
I encara hi ha gent que es queixa! Quin millor patrimoni té la societat espanyola que els seu rei amb la seva reina i les princesetes remullant-se en una piscina climatitzada? Es pot trobar millor imatge (o estampa) que una família unida per donar exemple de com han de viure les famílies espanyoles?

VACUNACIÓ A ISRAEL
En els territoris ocupats, els camions israelians només lliuren vacunes per als colons. Per a Benjamin Netanyahu, la qüestió de la vacunació contra la Covid-19 és, sobretot, política. Les eleccions generals tindran lloc al març i vol que el país, que s'ha aixecat contra els líders polítics acusats de mala gestió de la crisi, torni a una semblança de normalitat incloent el pagament de 62 dòlars per dosi (50,54 euros), en comparació amb els 19,50 dòlars pagats pels Estats Units. Mentrestant els Palestins no reben ni una vacuna ja que israelians i egipcis ho impedeixen.