298297296
295294293
292291290
289288287
286285284
283282281
280279278
277276275
274273272
271270269
268267266
265264263
262261260
259258257
256255254
253252251
250249248
247246245
244243242
241240239
238237236
235234233
232231230
229228227
226225224
223222221
220219218
217216215
214213212
211210209
208207206
205204203
202201200
199198197
196195194
193192191
190189188
187186185
184183182
181180179
178177176
175174173
172171170
169168167
166165164
163162161
160159158
157156155
154153152
151150149
148147146
145144143
142141140
139138137
136135134
133132131
130129128
127126125
124123122
121120119
118117116
115114113
112111110
109108107
106105104
103102101
1009998
979695
949392
919089
888786
858483
828180
797877
767574
737271
706968
676665
646362
616059
585756
555453
525150
494847
464544
434241
403938
373635
343332
313029
282726
252423
222120
191817
161514
131211
1098
765
432
1




Licence Creative Commons
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

Mots Clau : Més majoria absoluta pel P.P. Fan una sèrie sobre el petit Nicolás. Darreres efemèrides del tsar de Rússia. A Nova York s’encén la llum vermella de la salut mental. Targeta blava la solució a tots els mals El Tribunal Europeu de Drets Humans, contra el maltractament animal. Els Sleeping Giants proposats pel Nobel de la Pau. Estranya agressió a Santa Coloma
   

Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya

23 de febrer 2024

EMPANADA GALLEGA
Més majoria absoluta pel P.P.
Fan mala campanya. Feijóo s’equivoca cada vegada que parla, al candidat l’han de tancar a casa perquè fa angunia quan surt a la tribuna. A Galícia el marisc emigra i els plàstics s’hi instal·len. A Galícia només li queda la pluja, però el Partit Popular guanya. Plogui, nevi, faci sol, pugi o baixi l’abstenció, diguin o no les enquestes, el Partit Popular guanya.

Què li passa a Galícia?

La truita de patates no és especialment dolenta. Es pot menjar però millor no cada dia. Potser El P.P. per Galícia no sigui especialment dolent, però vint anys seguits embafa. Encara que només fos per canviar de gust els gallecs podrien tastar una opció diferent. Igual els hi agradava. Però no. Els gallecs segueixen votant P.P. El voten als poblets de quatre cases i als orris enfondrats, als boscos cremats, a les platges contaminades... El voten les monges i els capellans, els vells i les velles jubilats. Com és possible que hi hagin tantes monges a Galícia?

I mentre els gallecs segueixen amb la truita de patates, el món va passant i la vida també encara que més lentament des del darrera de la finestra. Una tempesta darrera l’altre, un “xapapote” darrera l’altra, el comiat d’un jove darrera l’altre. Només la misèria en tots els sentits ha quedat aturada a Galícia.

Algú va dir: els gallecs no són de dretes, són conservadors. Magnífica observació que podria explicar aquesta mena d’estancament gallec. Però conservar té els seus perills. Pots escoltar una radio de galena, però et perds l’estèreo. Pots aplicar-te sangoneres a la ferida però hi ha altres remeis menys viscosos. I sobre tot pots quedar-te a casa, darrera la finestra però desaprofites l’opció de sortir al carrer i caminar i fer servir les dues cames que et van donar. A vegades és bo que et toqui l’aire a la cara i et desvetlli del llarg son.

A Galícia es conserva la misèria. Algun dia hauran de posar-se en marxa.


SEGONA PÀGINA


K.MEO
LA GRANDE BOUFFE
Fan una sèrie sobre el petit Nicolás
“Le petit Nicolas” és el títol darrera del qual s’ha publicat una sèrie de llibres infantils a França. El prota i els seus amics són una colla d’impresentables o dit en vocabulari regulat, nens entremaliats. Ara en faran una sèrie però del veritable Nicolàs, l’original, l’espanyol, de mi mateix. El petit Nicolas per servir a Deu i a vostès.

Encara mamava la teta que tot el personal de casa obeïa les meves ordres al primer plor. Vaig aprendre la lliçó i encara una altra cosa. Els meus pares eren rucs... però no més que la resta d’amics, veïns, profes... Per què no seguir utilitzant el mateix mètode? Amb gran alegria vaig comprovar –feta ja la primera comunió– que els poderosos eren igual de ximples que els pares. I vaig seguir.

Vaig començar posant-me molts cognoms a la meva targeta de visita. A Espanya com més noms tens, més poca vergonya ets i això atrau. A vegades n’hi ha prou en afegir un “de” davant de Gutiérrez, per fer-te valorar. No serà dels Gutiérrez de Gutiérrez es pregunta la gent. Sí senyor, el mateix. I ja surts amb avantatge. Els Gutiérrez de Gutiérrez, han estat una nissaga de lladres i serenos alhora que han dominat la pàtria. Bona gent. De confiança. Jo, com a fals descendent, també. I a més, domino i crido i em torno impresentable. Com si diguéssim, l’amo d’Espanya.

I així, fins arribar al Rei que un dia en privat va proposar-me ser l’hereu de la corona.

Ningú no podrà treure’m la satisfacció d’haver tingut als personatges més importants d’Espanya menjant de la meva mà, però he de reconèixer que ha estat molt fàcil. L’altra societat espanyola és molt burra i no digue’m la mitjana i encara més la baixa. El país és un gran centre sense tutelar de vulgaritat i egocentrisme que necessitaria una teràpia ràpida.

No podré ser jo qui arregli el país. M’han defenestrat. L’enveja també és patrimoni nacional i segur que algun dels que m’invitaven a dinar a casa, em va denunciar. Pitjor per ell. D’aquí a no gaire, sortirà la sèrie i l’alta societat haurà de suspendre moltes gales... si els queda una mica de vergonya, que aquesta n’és un altre.


LA GARSA PROSTÀTICA
L'ORGIA DE PUTIN
Darreres efemèrides del tsar de Rússia
En les jornades glorioses de la Festa Major del poble de Putin (si és que no va néixer en plena tundra) el dictador Putin ha fet una monumental demostració dels seu poder. La llista d’adversaris polítics morts en els darrers temps fa esgarrifar, però més enllà de l’assassinat directe (sempre per encàrrec naturalment) Putin ha posat la cirereta al seu pastís reclamant la detenció, que en realitat vol dir mort, de la Primera Ministra d’Estònia. Déu n’hi do el nano.

L’acusació conta la Primera Ministra Kaja Kallas, és propi de la comèdia de l’absurd: derruir monuments dedicats a major gloria de l’imperi soviètic. Perquè ho entenguin els nostres innocents lectors: Rússia o potser Putin per ser més exactes, ordena a un país estranger no enderrocar un monument o construir-ne un altre o canviar l’horari solar o el que li passa pels ous. Està sonat, el petits tsar? Sí, absolutament.

En realitat, Rússia té por del seu veïnatge. Les repúbliques bàltiques han patit masses anys la dictadura soviètica i, especialment des de la invasió a Ucraïna, intenten defensar la seva precària llibertat apropant-se més cada dia a l'Europa de la OTAN i per això Putin els té por i intenta escapçar-los abans no se surtin amb la seva.

Malgrat les progressives independències d’aquests petits països bàltics, Rússia els ha mantingut sota un control més o menys reconegut, sigui via econòmica o política. Segons el darrer cens, la meitat dels habitants d’Estònia són espies russos a sou de Putin. Tramviaires, forners, la meitat del mateix govern i qui sap si la parella de la Primera Ministra són espies. De fet, el regnat de Stalin va mantenir-se gràcies a l’espionatge de repugnants veïns d’escala capaços de denunciar al del tercer segona a canvi d’un copec. Les dictadures sempre basen els seus fonaments en la misèria humana i Putin segueix la tradició.

Segurament el futur de Kaja Kallas serà menys tràgic que el de Navaldi, però la pudor que surt del Kremlin és la mateixa.


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
EN PERILL LA SALUT MENTAL DE LA HUMANITAT
A Nova York s’encén la llum vermella de la salut mental
Fa pocs dies l'alcalde de Nova York Eric Adams ha demandat a cinc xarxes socials -TikTok, Instagram, Facebook, Snapchat i Youtube- per la influència negativa que tenen en la salut mental juvenil. Els demanda perquè comporta una contínua exposició dels nens a continguts nocius, i que afavoreix malalties mentals i aprofundeix l'alienació en els joves i els anul·la l'esperit crític. Una problemàtica creixent que afecta greument la salut mental dels adolescents, i empitjora la ja deteriorada salut mental mundial.

Les xarxes socials, basades en la intel·ligència artificial dels algoritmes, creen una addicció a les plataformes, dirigeixen i ho controlen tot, i propicien la indignació moral i la confrontació al diferent, fins a arribar a la violència extrema. Darrere d'aquestes xarxes hi ha les multinacionals tecnològiques, que ja superen en guanys econòmics a les empreses petrolieres, les aerolínies i els bancs.

L'alcalde de Nova York afirma que "no podem quedar-nos mirant i deixar que les grans tecnològiques monetitzin la intimitat dels nostres fills". Aquest problema, tanmateix, no afecta només els joves, sinó també a la majoria dels habitants del planeta.

Casualment, també a Nova York, properament tindrà lloc l'exposició "Psiquiatria d'avantguarda i art brut" sobre el psiquiatre català Francesc Tosquelles (1912-1994), un marxista republicà de sensibilitat llibertària, d'una mirada humana i antijeràrquica, que combinava psiquiatria, psicoanàlisi i anàlisi del context polític. L'exposició tracta de com curar els malalts mentals a nivell individual i social, a través de la psiquiatria institucional quan ell era el màxim responsable a l'hospital psiquiàtric de Sant-Albain, a França.

La psiquiatria institucional mai ha estat tan maltractada pels defensors de la neurociència, que avui dominen els discursos teòrics de la bogeria, en una societat profundament malalta i alienada, creadora de trastorns i malalties mentals.


CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


KINTA KOLUMNA
ESCÀNDOLS, DERROTES, CRISIS FINANCERA: EL FUTBOL NO TÉ REMEI
Targeta blava la solució a tots els mals?
Benvolgut (futur?) lector, segurament et sorprendrà una mica que t'escrigui. Al cap i a la fi, estem per això i va de futbol. Així que he decidit clarament apostar per la futura targeta blava. Revolucionarà el futbol? Impossible! La nova mesura castigarà amb una expulsió de deu minuts les faltes tàctiques i les protestes a l'àrbitre. Dues targetes blaves equivaldran a una de vermella, però tranquil·litzat, de moment, les competicions de primer nivell quedaran excloses.

Si vols llegir-me encara et donaré els meus informes, les meves investigacions, la meva opinió. Aquí en tens una. L'absència de Messi al terreny de joc durant l'amistós de l'Inter de Miami a Hong Kong el diumenge 4 de febrer va enfadar els aficionats hongkonguesos i xinesos. L'estrella del futbol va ser escridassada pels aficionats, alguns dels quals van pagar 4.800 dòlars HK per assistir al partit. A continuació dos amistosos de la gira de la selecció argentina per la Xina van ser cancel·lats.

Per convèncer-te de continuar llegint tinc un regal només per a tu: un escàndol. L'ICAC, l'organisme hongkonguès encarregat de la lluita contra la corrupció, ha fet fer 23 detencions entre dirigents, l’entrenador i 11 jugadors del Happy Valley el més famós club de futbol de Hong Kong sospitosos d’arreglar partits. Els de les apostes es comunicaven amb els jugadors mitjançant moviments codificats, com ajupir-se i ajustar-se els mitjons o posar-se les caputxes de les seves dessuadores. Els jugadors eren pagats en funció dels beneficis de les cases d’apostes.

Clar que, com a Espanya també, hi ha una llarga sèrie de casos similars en el futbol de Hong Kong. El 2017, cinc jugadors del club hongkonguès Pegasus i una casa d'apostes van ser acusats d'acceptar suborns de més de 90.000 dòlars per arreglar tres partits. L'entrenador es va declarar culpable, mentre que els jugadors van ser declarats no culpables, ja que no hi havia proves que els tirs fallats i els gols propis en alguns partits fossin intencionats.

Et sembla bé que continuï amb la corrupció? Així podràs gaudir del Barça tot sabent que no hi ha un pam de net i que per això perden tants partits. El 2014, el futbolista croat Sasa Mus, també de l'equip de Happy Valley, va ser condemnat a 12 mesos de presó després de ser declarat culpable d'arreglar partits amb el Royal Southern. Aquell mateix any, set jugadors de Happy Valley van ser arrestats al vestidor de Tsing Yi després d'una derrota per 0-5 contra Sun Hei. El 2010, quatre jugadors de Happy Valley ja van ser acusats de presumpta corrupció i arreglar partits, inclòs el màxim golejador de l'època, que va ser condemnat a 10 mesos de presó.

Finalment, el 1998, dos futbolistes de la selecció de Hong Kong van ser arrestats per jugar malintencionadament durant una eliminatòria per a la Copa del Món contra Tailàndia per la qual van rebre un pagament combinat de 200.000 dòlars de Hong Kong.

Quin és el problema de fons, allà i aquí? Doncs el Florentino’s Pérez... de torn. A Hong Kong, els baixos salaris dels jugadors reflecteixen com d'impopular s'ha convertit l'esport en els últims 20 anys sobretot perquè el Partit Comunista i els multimilionaris xinesos afins al partit han intervingut per posar el futbol xinès a escala mundial. El resultat és un bombo generalitzat als partits de primera, segona i tercera divisió. Val a dir que a Espanya passa el mateix, però ningú es queixa.

La meva aposta doncs és de deixar de veure futbol per sempre més i aconseguir que els jugadors espanyols cobrin com a molt deu mil euros mensuals. T’hi apuntes?

I si tens por al compromís, la ruptura amb mi sempre serà possible. En línia, en qualsevol moment podràs tornar a veure partits amanyats. En fi, no estic segur que funcioni, diumenge hi ha partit!
Fins aviat


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
SALVEU A LA MARGARIDA
El Tribunal Europeu de Drets Humans, contra el maltractament animal
Ara imagineu un camp de batalla a Ucraïna o a Gaza. Sota les runes, un grup de persones apilonades (soldats o refugiats) esperant la fi del bombardeig. De sobte cessa el foc. Entre la runa, al fons, a tocar de l’exterior, una margarida balancejada pel vent suau. Meravella. Símbol. Miracle. Poc després, uns cascos blaus (si encara en queden) o una ONG s’afana a retirar la margarida del camp de batalla. Feta la feina, tornen els bombardejos i la mort de tots els refugiats.

Ara llegiu, mentre Ucraïna és una massacre i Gaza un assassinat en massa, el Tribunal de Drets Humans europeu, avala la prohibició del sacrifici d’animals Halal i Kosher a fi d’evitar el dolor dels animals a l’hora de sacrificar-los. Mentre, els bombardejos continuen, els hospitals es converteixen en camps de batalla, els refugiats no tenen refugi i els carnissers segueixen amb la feina, el Tribunal de Drets Humans europeu, calla.

Ningú més amant dels animals que la redacció de Karlitus, ens en sentim molt propers. Quan ens reunim per perfilar el número setmanal, estem envoltat de tres gossos, un gat i tres canaris que no volem deixar abandonats a casa i que, a vegades, ens donen alguna idea. Ara bé, reunir-se a hores d’ara per prohibir el sacrifici d’animals Halal o Kosher, sembla (potser ho és) una ofensa als milers de morts, ferits i desplaçat HUMANS que corren pel món.

Les sensibilitat tenen un grau. No és el mateix resistir-se a matar una mosca que empassar-te-la quan ha caigut a la sopa. Cal decidir-se per una marranada o una altra.

Si al Tribunal volen preservar el dolor de les vaques, que comencin per no menjar-ne, o per assegurar-los en vida farratge i aigua, que no els obliguin a estar una sobre l’altra, que no les mostrin en una gàbia, que les allunyin dels alumnes de les escoles progres que les foragiten i llencen pedres en quan les veuen pasturar. Que facin el que vulguin, però primer que intentin evitar casos com Ucraïna i Gaza.
LLUFA PER LA SENSIBILITAT EUROPEA


SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA ÚLTIMA PEDRADA
LA IMAGINACIÓ AL PODER
Els Sleeping Giants proposats pel Nobel de la Pau
Són originals i punyeteros. Què més es pot demanar? En temps de crits, insults i cops quan no armes, una sèrie de persones molt educades i ben vestides, aconsegueixen que moltes empreses deixin de col·laborar en mitjans d’extrema dreta més o menys encoberta.

Vostès saben que la seva publicitat dóna suport a un diari que enalteix el feixisme? Poden preguntar. I l’amo de l’empresa, sense necessitar de més informació ni rebre amenaces de cap tipus, deixa d’anunciar-se. És com si truquessin a un independentista català i enlloc d’amenaçar-lo com faria el jutge aquell, es limiten a preguntar, vostè coneix el coeficient intel·lectual dels polítics independentistes catalans? I tu, a les següents eleccions votes per la Falange.

Obra mestre la imaginada per Sleeping Giants. Fina. Al marge de sorolls. Intel·ligent. No salvaran el món. La dreta sempre tindrà qui la subvencioni però ofereixen una imatge diferent del que s’identifica actualment com a política.

Finalment, després de gairebé vint anys funcionant, els Giants han estat proposats pel Nobel de la Pau. No és que el guardó tingui masses garanties. Molts bandarres han rebut el premi, però no deixa de ser un reconeixement.

En el seu historial consta que Sleeping Giants han treballat en diverses zones, entre elles Espanya, però no s’hi han quedat gaire estona. Saben que a Espanya, el pudor escasseja i el col·laborador amb l’extrema dreta no s’avergonyeix, ben al contrari, es sent important, orgullós i sobre tot, segur. Aquí la dreta és la del “blasón patrio”. Però sobre tot, el problema de Sleeping Giants a Espanya és que poca gent els entendria. Aquí no cap la insinuació. O vas amb el garrot a la mà o et prenen el pèl. “Ven aquí si tienes un par de cojones” contestarien els col·laboradors dretans a la informació que ells els donarien i clar, tampoc és qüestió de que et trenquin la cara. Al zoo, cal estar sempre a l’altra banda de la reixa.

Sigui com sigui, celebraríem que els donessin el Nobel.


VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTEXT
EL XINÈS, LA XINESA I EL 3D
Estranya agressió a Santa Coloma
La cosa va anar així: Una dona (xinesa) surt d’un bar. A l’exterior l’espera un home (xinès) que, en veure-la se li apropa i intenta disparar-li al cap. La pistola feta en 3D falla. Un tercer personatge, un home (xinès també) surt del bar i defensa a la dona i es llença contra l’agressor que treu un ganivet i fereix al bon samarità. Després arriben els Mossos i es perd tot el rastre interessant de la notícia però queda algun detall curiós.

En primer lloc, és normal que dos xinesos s’emprenyin. Són molts i cadascú té el seu caràcter, però aquesta desavinença devia ser forta perquè no tots els xinesos es van foten trets al cap. Malauradament, els motius han quedat sota secret de sumari i en aquests país, els secrets poden durar molt.

En segon lloc, el pes de la tradició xinesa. Fan el que poden, però els costa posar-se al dia. L’agressor havia fet un pas de modernitat, intentar matar amb una pistola feta per fotocopiadora, però l’invent li falla i aleshores, torna a la tradició i acaba treien l’espasa samurai (un ganivet en aquest cas) i ataca al defensor de la noia.

Cal dir que el context, aquesta vegada ajuda. Santa Coloma és Santa Coloma. Res a veure amb Nova York. A Santa Coloma li escau molt més un ganivet que una pistola de 3D.

I aquest és el detall més interessant de tots. Pistoles de 3D a Santa Coloma. Qui ho havia de dir? En el darrer assassinat a Santa Coloma l’arma homicida va ser un martell. Com hem passat del martell a la pistola de 3D? El progrés. Un avenç social que afavoreix i facilita la venda d’armes de baixíssim cost, anònimes encara que igualment mortals quan no fallen, un estri per la delinqüència més vulgar que afavoreix (apart d’alguns empresaris) la inseguretat ciutadana. Una moda-negoci que comença a universalitzar-se i preocupa a les policies d’arreu. Una demostració més de l’abaratiment de la vida humana. Una mena de guerra de Gaza casolana. Potser abans de prohibir l’ús del mòbil en els adolescents, seria millor controlar les fotocopiadores dels seus pares.

Quants esforços per acabar amb la vida dels altres!


NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TELEGRAM
COMUNICACIÓ NO VERBAL
A bufetades pel Metro
Suposadament... un boig va recórrer un dia l’andana d’una estació de Metro, bufetejant a totes les dones que trobava pel camí. Només les dones. A una no la va matar per poc. Va ser retingut per altres usuaris però la Policia el va deixar anar per un tràmit burocràtic. A la tarda a un dels agents que l’havia deixat en llibertat li van negar l’hora per fer-se una analítica perquè no portava la tarja de la S.S. El Policia va trencar el nas de l’auxiliar. El boig i el policia comparteixen cel·la. S’han fet amics.

TOCAT I ENFONSAT
Ucraïna perd pistonada
Els David i Goliat no abunden i menys en política. Ucraïna s’ha defensat a l’empara d’occident però li falten forces per atacar i occident es posa neguitós. Zelenski canvia peces com un entrenador a tres minuts pel final d’un partit. Després acusarà als jugadors de falta de motivació. En tot cas haurà perdut el partit. Ucraïna està a punt de perdre. Només l’àrbitre podria salvar-la inventant-se una pena màxima o per l’entrada forassenyada i a destemps d’un defensa contrari. El defensa, normalment, es diu Putin. L’únic que pot fer perdre al seu equip.

UNA IDEA RECURRENT
FAES contra el deute català
Es van crear per pensar però els hi costa. Sortosament queda Catalunya. Quan la sequera intel·lectual es fa plaga, busquen a l’arxiu de Catalunya i sempre hi troben alguna cosa. Les mentides les posen ells solets. No necessiten ajuda. Passades les vacances d’estiu i Nadal, la FAES torna. Ara van en contra la commutació del deute català. OK. Per què no? El problema és que necessiten farcir la notícia i aleshores deixen l’arxiu i passen a crear la mentida. I diuen: El deute econòmic dels catalans l’hauran de pagar els altres espanyols. I els espanyols diuen: “A por ellos” i la FAES brinda amb sidra.

DE MOMENT MÉS DEL 2% DEL PIB EN ARMAMENT
Europa es rearma amb el fantasma de la guerra russa
Els ministres de Defensa aliats s’han reunit a la seu de l'OTAN i la pregunta no és qüestionar un tema que sembla entusiasmar molta gent, sinó assegurar-se que són realment útils en l'àmbit militar. No són les xifres les que dissuadiran la Federació Russa d'anar a la guerra amb nosaltres o d'intentar soscavar la nostra seguretat, sinó que el què és important és la capacitat de poder disposar recursos en termes del nombre d'hores d'aviació de caça disponibles, la qüestió de la mobilitat militar, la capacitat de desplegar, en zones marítimes, patrulles que permetin assegurar i dissuadir i, per descomptat, el desplegament de forces terrestres.
En definitiva, propiciar el retorn dels quatre genets de l’apocalipsi.

LA SEQUERA I LA GUERRA DE L’AIGUA A LLORET DE MAR
Els hotelers dessalaran aigua de mar per omplir les seves piscines
Instal·lada en un extrem de la platja, una unitat mòbil que cap en un semiremolc estarà operativa al maig i podrà dessalinitzar 50 metres cúbics d'aigua de mar per hora. Com que es necessiten uns 15 metres cúbics d'aigua a l'any per mantenir una piscina privada, en plena sequera, el sector turístic espera que les piscines d'hotels, càmpings, residències i altres allotjaments turístics estiguin plenes aquest estiu.
Els hotelers volen mimar els turistes malgrat que Catalunya està en estat d'emergència per sequera. En total, 120 establiments o sigui 40.000 allotjaments tindran dutxa i piscina. Els excedents de l'explotació els regalaran destinats a proveir d'aigua potable la població, mentre que particulars o altres empreses com parcs aquàtics també poden utilitzar aquesta aigua per omplir conques o piscines. Què bonic, no?

L’ALCALDE MORELLA HOME DE MOLTS OFICIS
Home de molts oficis, home de pocs beneficis
Al País Valencià això no és compleix, hi ha casos i casos i en aquest cas és l’alcalde que s’ha presentat a set processos de selecció per optar a ser treballador públic de l'Ajuntament que presideix. En defensa seva val a dir que l'alcalde no participarà en els òrgans de selecció per a aquestes places, però sí que hi serà la secretària interventora del municipi. Sense comentaris!
I què sap fer aquest Sant Treballador? Bernabé Sangüesa aspira a treballar en places tan diverses com periodista, ordenança de museu, oficial de brigada, operari de brigada, coordinador de cultura, coordinador de l'oficina de turisme i director de museu.
No cal dir que amb aquest CV tan brillant ell mateix s’ha signat l’auto-aprovat o apte.


DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTRAPORTADA
EL PAGÈS D’ABANS ERA EL JARDINER DEL PAISATGE
I L’OBLIDAT DE LA HISTÒRIA
EL PAGÈS D’ARA TÉ DIPLOMES, PERFIL EMPRESARIAL
I ÉS EL REPRESENTANT DE L’AGRICULTURA PRODUCTIVISTA
HA DE TRIAR: SOBREVIURE O VIURE LLIURE