230229228
227226225
224223222
221220219
218217216
215214213
212211210
209208207
206205204
203202201
200199198
197196195
194193192
191190189
188187186
185184183
182181180
179178177
176175174
173172171
170169168
167166165
164163162
161160159
158157156
155154153
152151150
149148147
146145144
143142141
140139138
137136135
134133132
131130129
128127126
125124123
122121120
119118117
116115114
113112111
110109108
107106105
104103102
10110099
989796
959493
929190
898887
868584
838281
807978
777675
747372
717069
686766
656463
626160
595857
565554
535251
504948
474645
444342
414039
383736
353433
323130
292827
262524
232221
201918
171615
141312
11109
876
543
21




Licence Creative Commons
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

Mots Clau : Noves restriccions covid abans de Nadal. El Major Trapero, cessat. El PSC de congrés. President Puigdemont. El P.P. recolza les llengües pàtries. Segons Casado els nens que parlen castellà no poden orinar. L’església investigarà casos de pederàstia
   

Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya

7 de gener 2022

FUM, FUM, FUM
Noves restriccions covid abans de Nadal
Que ve el llop, que ve el llop, cridava el nen i quan finalment el llop arribà, tot el poble anava amb les calces baixades. Que ve la onada, que ve la onada, criden ara els científics, però poder i poble junts per una vegada, saben que s’apropa el temps del torró i del negoci. I s’abaixen les calces confiats.

Tres dies abans de Nadal, el llop ja corre pels carrers i fot queixalada a cada cul que veu. I aleshores, corre-cuita tots cap a casa tancats a pany i forrellat. La gent sense la compra feta, el negociant esperant la venda que se l’hi podreix a la nevera, l’àvia esperant els galets, els nens el Tió, el personal sanitari les vacances. Doncs Fum, Fum, Fum. Tot a la merda.

La crisi social es dispara, les angoixes ja no s’aguanten, els clàxons sonen per la ciutat com a símbol del neguit col·lectiu. Els pares tornen a treballar a casa, els nens mosseguen, els avis ploren el que havia de ser el seu darrer Nadal i no serà.

A tres dies de Nadal, les autoritats han vist al llop i ara el poble els retreu la seva ceguesa. Ja no recorden que han fet ells aquests dies preparant sopars d’empresa i taules de quaranta comensals.

Queda però una esperança, una només. La reunió dels Presidents de Comunitats autònomes amb el President d’Espanya.

Encara ho arreglaran, ja veuràs com sí. Fum, Fum, Fum.

La compareixença en roda de premsa de Sánchez i Aragonés és esperpèntica, del pitjor que s’ha vist a Sitges en molts anys. El jo blanc tu negre, el tu tonto i tu més, el tu covard i tu marieta, ha estat dels plats més indigestos de Nadal. Pura vergonya. A aquest pas, serà millor quedar-se tancat a casa... que és el que volen.


SEGONA PÀGINA


L’ENTREVISTA IMPOSSIBLE
VENDETTA
El Major Trapero, cessat
Durant una llarga temporada, el Major Trapero va ser pels catalans, com l’àngel Sant Gabriel. L’omplien de flors al seu pas i més d’un, que físicament s’hi assemblava, es feia passar pel seu fill bord. Com qui diu, la Generalitat tenia la feina feta només mostrant la masculinitat del Major.

Major, quan li va caure la merda a sobre? Preguntem... però no hi ha resposta. Es treu la gorra, es rasca el cap i cau una mica de caspa.

No serà per allò que va dir al Judici, que estava preparat per emmanillar al President en cas de proclamar-se la República?

Silenci del Major.

Potser li van agafar mania...?

Al Major, l’hi pica el cul i es remou a la cadira.

El que no s’entén gaire és que si l’hi tenien mania tornessin a posar-lo com a Cap dels Mossos...

El Major es posa tot vermell. Sembla que s’ofega. No sé què fer.

A mi l’esquadra!, aconsegueix balbotejar. Cinc lleials mossos entren al despatx. Un el colpeja a l’esquena, un altre li obra la boca i un tercer li fa el boca a boca. Els altre dos m’amenacen amb les pistoles. Ell es tranquil·litza. Els fidels es retiren. Podem seguir. Però seguir què? Feia un mes que havia demanat l’entrevista i ara que me la concedeix, no ha dit una paraula.

Major, de vostè sempre s’ha dit que volia mantenir als Mossos lluny de les influències polítiques... Potser és aquests el motiu del cessament?

S’aixeca de la cadira, d’un salt puja a la taula del despatx. S’encongeix una mica d’espatlles, crida Vendetta i es posa a cantar el Rigoletto de Verdi. Sembla que sí, que el cessament de Trapero és una vil vendetta llargament meditada.


LA GARSA PROSTÀTICA
EL PSC ES CASA
El PSC de congrés
Congrés de partit.- Festa de casament entre diferents membres de diferents famílies que no es poden veure però que aparenten gran proximitat i estimació. La núvia és el partit.

Arres.- Intercanvi de bens, càrrecs, influències i interessos entre les diferents famílies candidates a fer un bon casament. Els sogres, siguin mascles o femelles, hi tenen molt a manegar.

Candidats.- Ex nuvis en diversos congressos, que van sortir amb la cua entre les cames i que fa anys es guanyen la candidatura, llepant el cul del primer que s’apropa esperant que sigui un bon partit.

President sortint.- El marit banyut que enlloc de llençar-se al coll del seu successor per esgarrapar-li la jugular, l’abraça i li fa petons. El paper de l’auca.

Candidat escollit.- Anomenat també com a Premi a la resistència. Fa temps que va restret. Té por de no haver llepat prou ni encertar els culs importants. Arriben al casori amb el partit, baixos de forma, amb problemes intestinals que es reflexen a la cara.

Miracle institucional.- Transformació del pobre candidat en quan es sap guanyador. La pell se li tensa, la veu escapa dels collons i puja fins la gola i sense ni adonar-se’n, parla amb to presidencial. Segur que, durant una temporada, deixarà de llepar i serà llepat.


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
VIATGE CLANDESTÍ DEL PRESIDENT PUIGDEMONT A RÚSSIA (2ona part)
Al migdia del 4 de gener, en un dia rúfol i sota la neu, aterra l’helicòpter al pati del palau Granovitaya del Kremlin. Tot seguit apareixen en Puigdemont junt l’Andreu i la Nina, al moment que sona l’himne d’Els Segadors quan onegen les banderes russa i catalana. En Puigdemont passa revista a un regiment que li rendeix honors, i Vladimir Putin li parla: “President Puigdemont sigueu benvingut a Rússia, país amant de la llibertat, igual que Catalunya. Dels errors comesos fins ara cal que en surti una veritable estratègia d’alliberament que agermani encara més els nostres pobles. Visca Catalunya i visca Rússia”.

Després del dinar s’inicia un grup de treball amb la ministra de cultura Olga Luybimova, que informa de les 7 noves universitats russes que tindran càtedres de llengua i cultura catalana, alhora que anuncia un homenatge que es retrà a tots dos països sobre la personalitat russòfila d’Andreu Nin.

També intervenen els ministres de defensa Shoigú, d’interior Kolokostev i els caps d’intel·ligència Narishkyn que expliquen la propera inauguració de la ràdio clandestina “Som i Serem, Catalunya Lliure”. Tant des de l’emissora marítima com la terrestre i reafirmen l’èxit de la gran xarxa d’intel·liguèntsia creada per l’agent Andreu i de les infraestructures territorials clandestines de resistència que s’han creat per arribar a una desobediència general en el moment oportú. En Putin acaba tot desitjant que la república sigui ben aviat un fet i no una mera elusió retòrica i que es passi quan abans a l’acció, tot recobrant l’esperit llibertari del poble català.

Aquesta vegada no ha passat com la visita del president Macià molts anys enrere, i ara només caldrà que s’activi de debò la determinació i la lluita i desobediència.


CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA KINTA FORKA
LA FOSCOR I LES ELÈCTRIQUES
Crònica de la llum: Dia 4 de gener, 152,15 € MWh. El 23 de desembre proppassat 383,67 € MWh. 
Qui diu Any Nou diu canvis petits o grans. Pelar un plàtan, pelar una taronja demana un esforç considerable però molt menys que entendre el que les elèctriques ens expliquen perquè paguem sense no haver de pensar. Clic, i encenem un llum. Clic, i posem una rentadora. El plaer de l’acte ja fa temps que l’hem oblidat.

A Espanya, les centrals elèctriques de gas representen el 30%. Com a conseqüència de l'augment dels preus del gas i la baixa generació eòlica (24% de la producció), l'electricitat es ven a preus rècord al mercat majorista. Els consumidors espanyols, gairebé dos terços dels quals han subscrit a ofertes de mercat no regulades, estan patint l’engany d’una falsa liberalització del mercat elèctric. A més a més queda el problema d’una indústria nuclear fortament gravada però que encén una de cada cinc bombetes.

Espanya té prevista l’eliminació nuclear per al 2035, els 7 reactors en funcionament proporcionant el 22% de l'electricitat consumida i el 33% de l'electricitat baixa en carboni produïda. Però per ara ningú sap quina serà la seva substituta.

Conseqüentment el sector elèctric segueix depenent en gran mesura dels combustibles fòssils, que representen el 40,6% de la producció total, en particular, el gas natural (30%); d'aquí el profund impacte de l'augment del preu del gas en les factures. D’altra banda el canvi climàtic i les condicions meteorològiques derivades no afavoreixen la generació eòlica. Només el 14 % de producció. Per tant a falta de vent, les companyies encenen les centrals de gas.

Les tarifes reglamentades concerneixen menys de la meitat dels consumidors: 11 milions a comparar amb els 17 milions subscrits a una tarifa de mercat sotmesa als capricis del preu de l’electricitat. Són aquests els qui paguen el triple o el quàdruple del que pagaven fa un any.

Fem càlculs: l'import de la factura de la llum depèn del cost de la teva subscripció i del teu consum elèctric en kWh. Si s'utilitza un televisor de 100 cm: 100 kWh/any. Nevera 275 litres: 185 kWh/any. Rentadora 8 kg: 172,5 kWh/any. Forn elèctric: 125 kWh/any. 4 Radiadors: 1.000 kWh (x 4). Portàtil: 52,5 kWh/any. Mòbil: 4,5 kWh/any. 4 Bombetes 10 W: 260 kWh/any. Resultat: 100 + 185 + 172,5 + 125 + 4.000 + 52,5 + 4,5 + 260 = 4.899,5 kWh a 0,15215 € per kWh, pagaríem 800 € de mitjana.

Després d'una sèrie d'increments mai vistos en la història el preu de l'electricitat espanyola va arribar als 137,46 euros per megawat hora el dimarts 31 d'agost de 2021. Era un nou increment històric de 13 euros per megawat hora quan només feia un any costava 42,01 euros. Un preu triplicat en un any.

En primer lloc, l'augment del cost de l'electricitat es deu a l'augment del preu del gas natural al mercat internacional. Per qüestions geopolítiques com l'augment del consum a l'Àsia, especialment a la Xina, la falta d'oferta a través de gasoductes russos o les tensions entre Espanya i el Marroc, el preu del gas natural ha assolit nivells rècord a Europa, i en particular a Espanya, on el gas natural representa el 30% del mix energètic del país.

Des del 2009, l'electricitat s'ha liberalitzat a Espanya. Per tant, els consumidors poden triar la seva empresa i la seva tarifa. Concretament, tenen l'opció de triar entre dos tipus de tarifes: fixa o variable. La primera permet conèixer el preu per endavant i que sigui estable tot l'any.

La segona correspon a la tarifa PVPC, Preu Voluntari al Petit Consumidor. Es tracta de consumidors amb una potència inferior a 10 kW, és a dir, la majoria d'individus. Es calcula a partir del preu que costa produir electricitat al país en funció de l'oferta i la demanda. Per tant, varia cada hora i cada dia. Una anàlisi del Banc d'Espanya, publicat a l’agost de 2021 atribueix la meitat d'aquest augment al preu del gas, mentre que el preu del carboni seria responsable d'una cinquena part. La resta del que paguem és part de la mala gestió o de la mala voluntat de les elèctriques?


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
MI FACCIO PROTESTANTE
El P.P. recolza les llengües pàtries
Perduda la brúixola de fa temps, sense saber llegir els estels i amb l’únic i fatídic destí d’embarrancar a la roca de Gibraltar, Pablo Casado ha donat suport a les llengües basca, gallega i catalana. Ho ha fet per retardar l’aprovació dels pressupostos de l’Estat que van aprovar-se una setmana després. Allò que se’n diu una victòria pírrica i ridícula.

Casado no és el primer governant que es posa pinxo i acaba fatal. Enric VIII d’Anglaterra va haver de fer-se protestant per casar-se amb Ana Bolena i tres anys després n’estava tant fart que es va veure obligat a decapitar-la. Això passa. I encara que no ho sàpiga és el que li ha passat a Pablo Casado.

Recolzar les llengües cooficials espanyoles és tan antinatural pel partit popular com fer copular una girafa amb un conill. No hi ha qui pugui explicar-ho. Com ho justificarà d’aquí a una temporada, com ho justifica ara? Farà tallar el coll als que s’aprofiten d’una llei que porta la seva signatura?

Sembla que Ayuso i Abascal han acabat fent petja en la ment, ja de per sí tova, de Casado. No sap on va ni per què hi va. En part és el seu estat natural, però fa un temps aparentava més coherència. Insultava als mateixos, amb les mateixes paraules, era previsible, que és el mínim que pots esperar d’un home perillós, saber quan donarà el cop definitiu. Ara no, ell mateix es ven gat per llebre, es contradiu de paraula i obra, culpa l’escola catalana de nazi i per fer la punyeta tres o quatre dies al President Sánchez, és capaç de recolzar una llei a favor del català.

Estarà tan sonat com ens pensàvem? O aquestes contradiccions formen part de la seva normalitat?

LLUFA, nen.


SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA ÚLTIMA PEDRADA
AQUEST L’HI MENTEIX AL NEN JESÚS
Segons Casado els nens que parlen castellà no poden orinar
No caldria parlar-ne, és inútil, absurd, no servirà de res i encara se l’hi dóna canxa. Però és superior a nosaltres. Tenir un àngel de la mentida com a cap d’un partit polític i no aprofitar-ho, costa, costa molt.

“En Cataluña, a los niños que hablan en castellano los maestros no les dejan ir al lavabo” ha dit per començar. I per acabar en una sessió històrico-delirant, ha afegit... “y les ponen piedras en las mochilas”... per finalitzar en a la seva tornada (estribillo) particular. “Esto es nazismo. Peor”.

Aquests és el Sr Pablo Casado. (I en el parèntesi podeu afegir els sinònims que us vinguin a la ment en escoltar aquest nom i veure aquella rialleta)

Però encara que el Sr Casado segueixi mentint a Déu i sa mare, és Nadal i a la fi, ALELUIA, el govern català a part de certificar la mentida, ha posat el cas del fariseu a mans de la justícia. Oficialment l’acusa de falsari. Ja era hora! Fa temps que a cada mentida se li havia de respondre amb una demanda.

Només un problema. La justícia és l’espanyola. Si portem un cas més a Brussel·les, ens desterren a l’Àfrica. O sigui que, el cas haurà de ser jutjat per un personal que, com a col·lectiu, menteix més i millor que el mateix Sr Casado. És igual, no importa el resultat de la sentència, com no importa que nosaltres reincidim parlant d’aquesta màquina de mentir. No aconseguirem ni tan sols avergonyir per un instant a un home que va néixer sense vergonya.

I segueix la campanya contra la llengua catalana.


VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTEXT
JO T’ABSOLC
L’església investigarà casos de pederàstia
Des de fa segles l’església és la institució universal més pecadora. Sants Pares amb fills que passaven a ser bisbes als dotze anys i allitant-se amb les seves pròpies filles, Cardenals amb corrua d’amants, mossens perseguint vídues. O sigui, que no cal escandalitzar-se tant quan ara es descobreixen casos de pederàstia. Això, ve de lluny.

Aquests reguitzells de pecats però estaven amagats. L’església té una biblioteca plena de documents reservats igual que la CIA o la Policia Espanyola que no poden obrir-se fins a passats molts anys i, a ser possible, mai. Qüestió de poder.

Quan l’església i el seu missatge han perdut poder, el poble ha perdut por i, especialment, quan un estri anomenat premsa domina el món, la realitat deixa de ser confidencial. És la única diferencia entre el Papa Luna i ara.

També és una diferència que a vegades surti un Sant Pare que cregui en Déu o senzillament que tingui sentiments. Aleshores és més fàcil perquè aquest Sant Pare, posem Francesc per exemple, apressa al seu col·lectiu a denunciar els abusos comesos. Uns abusos que, a no ser per un diari que els denuncia o per un Sant Pare disposat a anar per feina, l’església sembla desconèixer.

Per desgràcia, queda un darrer obstacle. La investigació que ha de fer-se de la pederàstia litúrgica, la farà la pròpia església. Exactament aquells que fins ara no sabien res del que passava dins dels murs.

I hom, que no és precisament un fan de la policia, es pregunta si no podrien ser els cossos de seguretat els que investiguessin aquests fets, de la mateixa manera que s’ocupen dels delictes seglars. Serà que els eclesiàstics segueixen tenint butlla?


NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TELEGRAM
ELS ALTRES CATALANS
Facebook, l’exterminador
Els Rohingya són una ètnia de Birmània. Al 2017 eren un milió, ara en queden uns 300.000 i la majoria d’ells fora de Birmània. El genocidi s’explica gràcies al govern birmà que sempre els ha negat la nacionalitat birmana i a FACEBOOK que ha col·laborat a canvi de molt poder, a estigmatitzar aquesta minoria. Ara FACEBOOK ha estat condemnada a pagar 150 mil milions de dòlars al poble Rohingya. Facebook apel·larà la sentència, arribarà a un acord, deixarà anar uns millonets pel poble massacrat, farà un comunicat de premsa llagrimós i seguirà fomentant l’odi o el que calgui, a canvi d’un bon negoci.

L’ESCOLANIA DE MONTSERRAT PASSA A L’ORFEÓ
L’escolania contaminada pel Covid
L’any passat van cantar des de casa. Aquests any, ni això. L’Escolania de Montserrat ha quedat muda per culpa d’un contacte amb un positiu de Covid. Alguns diuen que el responsable és el dimoni però no està confirmat. En tot cas porten dos anys sense poder cantar i al pas que anem quan puguin fer-ho, als nens els haurà canviat la veu. De barítons cap amunt. Per no malgastar tantes jornades d’estudi, s’ha signat un conveni amb l’Orfeó Català. Els escolans aniran a l’Orfeó i els vells de l’Orfeó es faran Monjos. En vista del panorama, la Verge farà pont.

REORDENANT EL CENS
Líbia suspèn les eleccions previstes
Des de la mort de Gaddafi, Líbia segueix igual de malament. Després de molt pensar varen decidir fer eleccions, però s’han adonat que els falta quòrum. Els homes s’estan matant pels carrers i les dones alleten els seus fills. No hi ha qui es pugui prendre un dia de reflexió per anar a votar. Per no haver, no tenen ni urnes ni paperetes, ni col·legis electorals, ni cens. O sigui que no cal donar veu a una democràcia que no respectaria ningú. Hi hagué un temps, diuen, en el qual Líbia fou un país pròsper. Temps era temps.

XILE, QUINA ESQUERRA HA GUANYAT
Gabriel Boric nou President
Sorgit de l’esquerra radical, el guanyador de les eleccions ha estat comparat a la figura socialista de Salvador Allende. Però per sortir el seu país del neoliberalisme del qual n’ha estat el laboratori americà, la política de Gabriel Boric només pot ser socialdemòcrata.
No cal fer cap comparança amb Allende, desposseït en 1973 pel cop d’Etat d’Augusto Pinochet. Malgrat tenir només 35 ans i ser radical d’esquerra, la seva política estarà ancorada al centreesquerra ja que no té una majoria al parlament, la seva coalició disposant de 37 escons sobre 155. Mala peça al teler.

L’AJUNTAMENT DE LLEIDA VA TARD
Retirat l’escut franquista del castell de Gardeny
Decidint la retirada de l’escut franquista de l’antic castell de Gardeny i també caserna abandonada de l’exèrcit espanyol, l’ajuntament de la Terra Ferma no mostra massa voluntat d'erradicar el passat feixistoide de la ciutat. I és que encara els queda molta feina com a resultat d’haver-ne fet ben poca durant molt de temps.
Potser els joves, en general, ja no saben qui era el dictador Franco, però els no-joves encara el tenen ficat al moll dels ossos. Diguem que la pell dels seus partidaris és molt dura de pelar.

NOVA SÍNDIC DE GREUGES
Un rol ben galdós
Esther Giménez-Salinas actualment membre del Comitè d’Honor de la Universitat Ramon Llull des del 2013 i dirigint la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL, anteriorment, havia exercit com a professora de Dret Penal a la Facultat de Dret Esade-URL.
De vegades no entenem per què una persona accepta un càrrec del qual ningú entén massa bé perquè pot servir. Aquest és el cas del SÍNDIC DE GREUGES. No és que manquin greuges, ni injustícies, ni deplorables personatges al poder. El que manca és la saviesa en decisions i en capacitat d’exercir-les. Benvinguda però!


DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTRAPORTADA
PRIMER DIA DE L’ANY
SÍMBOL DEL MOMENT DEL BIG BANG
CALENDARI CÒSMIC DE CARL SAGAN