237236235
234233232
231230229
228227226
225224223
222221220
219218217
216215214
213212211
210209208
207206205
204203202
201200199
198197196
195194193
192191190
189188187
186185184
183182181
180179178
177176175
174173172
171170169
168167166
165164163
162161160
159158157
156155154
153152151
150149148
147146145
144143142
141140139
138137136
135134133
132131130
129128127
126125124
123122121
120119118
117116115
114113112
111110109
108107106
105104103
102101100
999897
969594
939291
908988
878685
848382
818079
787776
757473
727170
696867
666564
636261
605958
575655
545352
515049
484746
454443
424140
393837
363534
333231
302928
272625
242322
212019
181716
151413
121110
987
654
321




Licence Creative Commons
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

Mots Clau : Afers varis de l’església amb la sexualitat. Confessions de Barrionuevo. Cimera mundial per controlar el canvi climàtic. De la vaga il·limitada dels metges Madrilenys a la vaga nacional. Davant el Festival mundial de Qatar. Màrqueting nacionalsocialista. Erasmus en català. Eleccions a EEUU
   

Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya

18 de novembre 2022

PROPOSTA PER ABOLIR ELS PECATS DE LA CARN
Afers varis de l’església amb la sexualitat
Se li preguntava a un nen què volia ser de gran i se li donava una bíblia i un bitllet de mil. Si el nen posava el bitllet com a punt de la Bíblia, se sabia que volia ser de l’Opus Dei. Ara, enlloc del bitllet hi posen la polla.
Darrerament l’església s’està apropant a la carn com els llops als remats. Onze representants de l’església francesa reconeixen haver pecat amb infants. El Cardenal francès Ricard, confessa haver tingut relacions indignes amb una noia de catorze anys. I ara, el Papa, ha dit que no permetrà més que els capellans i les monges utilitzin el mòbil per veure pornografia. Què els hi passa a aquesta gent? És la calentor amagada de segles?
Diria jo que vistos el esforços que representen pel mateix gremi religiós ser cast i diligent i totes les virtuts que es demanen per anar al cel, potser seria millor treure del catecisme els pecats (com la llei de sedició que s’esborrà del Codi Penal Espanyol). Amb l’alliberament de la feligresia els mossens i “mossenes” podrien estalviar-se també els esforços per reprimir el seu desig i així ens estalviaríem de veure l’infern ple de sotanes i hàbits socarrimats. Sense tant orgasme reprimit podria també normalitzar-se el plaer. No cal violar nens per arribar al clímax, n’hi ha prou amb estimar a algú que t’estimi a tu (encara que sigui poquet) i que estigui d’acord en donar-se i donar-te gustet. És molt més fàcil del que pensa l’Església i ara que el seu poder està a la baixa gairebé totes les avantatges anirien per ells. Malauradament no semblen per la feina i mentre defensen l’indefensable, segueixen forçant a criatures.
I mentre això passa l’Escolania de Montserrat fent una gira per Amèrica. Que Deu els protegeixi.


SEGONA PÀGINA


K.MEO
L’ÚLTIM SERVEI A LA PÀTRIA
Confessions de Barrionuevo
Querida Menchu: por una vez voy a desoír tus consejos. Me lanzaré a la arena y que pase lo que Dios quiera. Bien sabes tú lo chulo que fui yo en tiempos ministeriales pero eso se acabó. La cárcel desgasta mucho. ¿Y que puede hacer un hidalgo de lanza partida, pelo cano y panza de Sancho? Pues supongo que hacer el ridículo, pero tampoco viene de una.

Heme así pues, en creciente duda. ¿Sigo callado o me lanzó y así, de paso, le doy un capote al que ministro me hiciera?

Demasiado honesto soy, y tu bien lo sabes, querida, para alargar la duda. Así pues aprovechando una entrevista que me han reclamado, Ah cuantas entrevistas hacía yo antes mintiendo siempre con sereno espíritu e impávido rostro, iré al plató y la liaré contando la verdad (que tampoco será cierta). Mucho riesgo no presenta la contienda pues lo de los Gal lo aprenden los niños de primaria en cualquier escuela laica, pero aún y así yo voy y lo cuento a mi modo. Que mejor es buena lápida, que cuna regia.

Así que ya sabes, mi querida querida, voy a ser otra vez noticia.

Pondré un dedo en cal viva como prueba indeleble (ya compré la crema para evitar escozores), soltaré un par de anécdotas, digamos que divertidas, me reafirmaré en lo sucedido y en la oportunidad del hecho y ante todo, dejaré limpio de polvo y paja a mi presidente, que en mi fuero interno sigue siéndolo, González.

A la cárcel no voy a volver, más enemigos tampoco se me acumularán y la cadena me dará una pasta que nos podemos pulir después de tanto estrujarse el cinto. Espero también un detalle de Felipe. Ya te contaré.

Tu héroe por España que lo es y que te quiere, querida.

RECONSTRUCCIÓ DE CARTA TROBADA A LA BROSSA D’UNA CASA. La carta presentava evidents senyals d’haver estat esquinçada amb ràbia i mantenia la humitat d’unes llàgrimes recents encara.


LA GARSA PROSTÀTICA
LA COP 27 VA DE CONYA
Cimera mundial per controlar el canvi climàtic
I finalment, una bona notícia. Els països del món s’han reunit a Egipte per tallar d’una vegada i per totes les adverses conseqüències del canvi climàtic. No han pogut acudir (malgrat ser els països més contaminants) ni Xina, ni Rússia, ni la Índia però segueixen les reunions amb suma atenció. La resta de nacions estan allí com un sol home i una sola voluntat. On no hi ha hagut cap absència és en el sector de les petrolieres invitades pels governs per si tenen alguna idea que ajudi a mantenir el planeta net.

De veritat fa goig de veure les reunions que es fan allí. Els nostres corresponsals (quan el tema és seriós, no estalviem en despeses) asseguren des de la finestra de l’Hotel, que impressiona de veure la corrua de cotxes que cada matí es reuneix al centre de congressos. Detalls no en tenen perquè tampoc tenen credencials però s’han fet amb la col·laboració d’un policia subornat que els explica la reunió. Tot va com una seda.

Sembla que, sobre tot, interessa prioritzar les compensacions econòmiques dels països rics cap els pobre que són els menys contaminants. Ja s’hi havien compromès en la reunió anterior però no es troben els diners. L’altre tema és intentar que el planeta no es posi a bullir abans de trenta anys (límit en el que els congressistes pensen haver passat a millor vida).

Finalment es treballa amb el llistat que els governs donaran als seus ciutadans per ajudar en la gran lluita. Poca d’espessa energètica, reciclatge de plàstics i ampolles, anar tot el dia en bicicleta i sobre tot, dutxar-se poc amb l’esperança que la merda política quedi dissimulada per la pudor a aixelles.

Els quatre-cents avions particulars esperen la fi de la cimera per tornar als seus països.


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
DAVANT EL FESTIVAL MUNDIAL DE QATAR
Tot just comença el mundial de futbol a Qatar en uns estadis que vessen sang de més de 6.000 obrers morts en la seva construcció. Per què a Qatar? A causa de la mafiosa FIFA de Blatter i la UEFA de Platini, que ajudat per Sarkozy, ha cedit al xantatge milionari de l’emir de Qatar. Els jocs s’havien de celebrar als Estats Units en un principi. Qatar és un petit país de prop de 3 milions d’habitants dels quals el 90% són estrangers i el seu territori és la tercera part de Catalunya.

Qatar és el país més ric del món degut al petroli, és un règim tirànic de l’emir Hamad Al Thani que manté en règim d’esclavatge als treballadors immigrants. Les dones, discriminades per la llei, estan supeditades a l’obediència patriarcal familiar. És un país racista, sense llibertat d’expressió, ni drets polítics ni socials, on el col·lectiu LGTBI és perseguit.

A Catalunya els fenicis han fet escola: la pela és la pela, el negoci és el negoci i deixem-nos de romanços i punyetes, si no que li diguin a l’eixerit Gerard Piqué, gran culer i noi de casa bona, que ha fet un gran negoci amb un altre règim tirànic com el d’Aràbia Saudita fent de mitjancer amb la federació espanyola de futbol. També el Barça, més que un club, que fins fa poc duia publicitat de Qatar Foundation a les seves samarretes.

Davant del miratge de la independència i de la traïció dels líders com diria en Xirinacs i la contínua repressió de l’estat, què ens queda un cop acabat el campionat de Qatar per desfogar-se i entretenir-nos?

Sempre quedarà el Barça de Xavi Hernández – per cert, gens crític amb el règim qatarià dins la seva situació de privilegi – per donar-nos de nou alegries i satisfaccions als culés. Compte amb la plaga de voltors cada cop més nombrosa i que viuen i es multipliquen xuclant la sang del poble i sembrant misèria arreu.


CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


KINTA KOLUMNA
EL GRA AL CUL DE AYUSO
De la vaga il·limitada dels metges Madrilenys a la vaga nacional
És com un “dejà vu” de quan el govern d’Artur Mas es va carregar el sistema sanitari català privatitzant a tort i a dret i retallant pels quatre cantons.

A Madrid, de primer plat, una mani monstre per escalfar motors. Centenars de milers de manifestants en defensa del sistema públic sanitari de la regió. Els metges dels hospitals madrilenys inicien un històric moviment contra la precarietat de la professió i les massives retallades laborals. Un moviment unit i sincronitzat entre els diferents hospitals que demostra la radicalitat del moviment.

De segon plat, el 21 de novembre començarà la vaga il·limitada de 5.000 metges, inclosos pediatres, que protesten contra la "sobrecàrrega de treball", les "inacabables" llistes d’espera i "el temps insuficient” dedicat als pacients.

I Ayuso, molt xula ella, diu que la vaga s'està extingint però intenta trencar-la amb serveis mínims abusius que van del 50% al 100%. És per Ayuso el tret de la derrota? En tot cas o la seva ministra de sanitat marxa, o tot el govern regional del Partit Popular se'n va.

Aquesta és la resposta a les polítiques sanitàries de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, la gran figura del Partit Popular que està reestructurant el sistema sanitari privatitzant-lo.

Madrid és la regió que menys inverteix en salut per càpita. La mitjana nacional és de 1.700 euros però a Madrid és de 1.300 i la que té menys metges i infermeres per càpita i una gestió desastrosa com la dels nous centres d'atenció d’urgència no hospitalària, alguns dels quals només ofereixen vídeoconsultes. I per tan hi ha una manera molt senzilla d’aturar el moviment: donar contractes que no siguin només d'un mes, d’una setmana o d’un cap de setmana. Però aquí la cosa es complica.

El tercer plat és contundent. Es convoca la primera vaga, en 25 anys, a nivell nacional contra el Reial Decret Llei del 29/2020 que permet la contractació de metges no titulats, no europeus i la mobilitat forçosa d'especialistes entre els diferents serveis. En definitiva, precarietat, sobrecarrega, mal pagats i esgotats després de vuit mesos de pandèmia.

Els que més pateixen són els pacients, covid i no covid, oncològics, neurològics, crònics... La seva atenció es retarda, s'acumula i perden la Qualitat Assistencial. El virus va obligar a ajornar més de 50.000 operacions i gairebé un milió de consultes als hospitals madrilenys només entre març i abril.

Al sistema sanitari madrileny, les dades mostren l'abast dels abusos. Segons dades del Ministeri de Sanitat, dels 11.970 metges, 6.215 tenen contractes precaris temporals i afecta totes les especialitats mèdiques: traumatòlegs, oncòlegs, cirurgians, internistes i metges d'urgències.

I ara els postres. La batalla ha esclatat concretament per la recent mesura del govern madrileny, és la gota que fa vessar el vas. Molts metges exerceixen des de fa deu, vint o trenta anys amb contractes temporals renovats. El govern de Ayuso posa en marxa la Plataforma d’Oferta Publica d'Ocupació. Es tracta de convocar concursos per fer contractes fixos. Com a efecte pervers, ha provocat més de 6.000 acomiadaments, el mes passat, entre el personal sanitari contractat específicament per lluitar contra la pandèmia.

I com a cafè, implica que tots els metges contractats, malgrat la seva experiència i capacitats, han de superar exàmens per continuar treballant. Concretament, significa acomiadaments massius que podrien arribar a nivells històrics, perquè l'experiència en la professió no es correspon quasi mai amb les matèries dels exàmens.

Aquest clímax de crisi sanitària és la conseqüència d'unes polítiques neoliberals que continuen sent les constants i impregnen les polítiques sanitàries de tots els governs autonòmics, independentment del seu color polític.


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
SOM D'AQUÍ. I...?
Màrqueting nacionalsocialista
La indústria publicitària ha trobat un nou eslògan pels productes o empreses o caganers catalans. Som d’aquí! O les seves derivades: Som de casa, som proximitat... De conya. I què?

És o era d’aquí la Caixa (amb seu a València des del procés). És d’aquí el Sr Millet, prohom de la cultura catalana empresonat. És d’aquí la Sra Camacho política de renom. És d’aquí Jordi Fernàndez, emèrit polític... En fi, que jo no em sento massa cofoi per ser compatriota de tots aquests.

Estem acostumats a que la publicitat busqui els nostres instints bàsics. Sexe per anunciar begudes, hipoteques per comprar una casa luxosa, cotxes d’alta gamma que demostra poder o dentífrics per poder ensenyar un somriure. La publicitat té la seva feina. Enganyar. Però hi ha una línia. Sempre hi ha una línia, encara que no la volem veure.

Ser d’aquí, pot fer que t’estimis el que és d’aquí, però això és amor i l’amor no resulta precisament objectiu. Hi ha una altra manera de veure les coses. Ser d’aquí no és amor sinó animadversió contra els altres. Pressuposa un prejudici contra el que no és d’aquí. I, em sembla que no estem per depreciar ningú. Ni és bo fer-ho.

La finalitat publicitària és fer mercat, crear tendència. Hitler va crear tendència antisemita, Franco anti-tot el que no fos ell. No són exemples a seguir.

Utilitzar la terra pròpia per menystenir a les altres, és un concepte feixista. Catalunya, bonicona ella, petitona ella, té totes les mancances que té el món i entre la seva població hi ha un fotimer de fills de puta. No pots refiar-te que una empresa no t’estafarà perquè és catalana. Voleu la llista?

Perillosa, molt perillosa aquesta línia de vendre uns cacauets perquè són de proximitat, o de casa. La tendència no hauria de ser fer-se talibà. El món no està per més antis, sobre tot quan els prepotents som molt poqueta cosa.
LLUFA PELS QUE VENEN A QUALSEVOL PREU


SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA ÚLTIMA PEDRADA
ORGASMUS SUBVENCIONAT
Erasmus en català
El català està discriminat en els programes Erasmus. Cagun l’olla!

Primer els explicarem que el programa Erasmus consisteix en colles de joves que a l’estiu van d’excursió a un país estranger per conèixer millor les seves platges, els seus climes i sobre tot al jovent que viu allà. D’aquí que l’Erasmus es conegui com a Orgasmus, perquè és l’activitat a la que majorment es dediquen els estudiants desplaçats.

Queda clar doncs que Catalunya, terra de mestissatge, paga les negatives conseqüències d’aquesta marginació. Sense opció d’enviar la nostre jovenalla a fora, aquí van neixen nens de colors barrejats, mentre per Europa no hi corra gairebé sang catalana.

Sensibles a la pèrdua d’ADN, les autoritats docents catalanes han decidit establir un Erasmus català. Excel·lent notícia. D’aquí a uns anys anirem pels racons d’Europa i escoltarem com una mare de trenes rosses cridar a un nen entre rosset i blanquet i morenet i negret dient-li... Pep! I el nen, obedient, es girarà i correrà a abraçar a la seva mare vikinga.

L’experiència educativa serà una càrrega econòmica important per la Generalitat que donarà uns quaranta euros a cada noiet perquè pagui la cervesa a la vikinga o el víking, però s’ho val.

Recolzem doncs el projecte cultural. I posats a ser generosos, recolzem també a Càritas, al Banc dels Aliments i Arrels per exemple, sense fer omissió d’altres grups, perquè els catalans que es quedin sense Erasmus, puguin com a mínim seguir menjant aquest hivern.

Ens tranquil·litza en tot cas, saber que els joves universitaris que no poden orgasmar a l’estranger, dins de casa tinguin com a mínim un tros de pa per fer-se passar el fred.


VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTEXT
TORNA EL FARD WEST
Eleccions a EEUU
Sempre m’han agradat les pelis de l’Oest, són fàcils d’entendre. El noi maco es casarà amb la noia maca i el lleig i malcarat que mana a la colla de bruts borratxos, acaba malament... molt malament.

És el que tenen de bo els EEUU. Se’ls veu venir.

A vegades però, dominant el cinema com dominen, saben donar un gir de guió i aleshores la peli guanya. Un exemple recent: tothom donava per fet que al iaio Biden no el votaria ni la seva dona i el foll Trump, sense presentar-se, seria el guanyador. Doncs ves per on, no.

Alguna cosa tenen els americans (probablement els indis de la reserva) que a vegades desperten de l’empatx de bandera i fan servir el cap i converteixen una peli de l’oest en una d’art i assaig.

El problema en aquests cas és que s’uneixen dues grans mentides, el cine i els EEUU i aleshores ja no pots fiar-te de res. Primera trampa, aquí no hi ha cap noi guapo amb la qual cosa ja és més difícil inclinar-te per un o altre. Segona, fins ara ningú no us ha dit que això no passa a una barriada de Cincinnati, sinó a tot el país. Tercera no es veu la baralla final o sigui, no saps qui guanya i surts amb les crispetes remollides a mig engolir.

Resumint, no és una peli, és el pilot d’una futura sèrie. Llarga, pesada, repetida una i mil vegades. Només una cosa queda clara, el iaio i el foll representen exactament la meitat del país. Ni una milla d’avantatge per cap dels dos, ni un congressista ni un senador. Mal escenari. Especialment quan una de les dues parts va armada fins les dents, el coeficient intel·lectual els arriba a l’insult i tenen una enorme bandera –molt maca– per embolicar-s’hi.
A mi, em fan patir.


NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TELEGRAM
IMPOSSIBLE DE CREURE
Un Guàrdia Civil, primer acusat de transmetre notícia falsa
Pensava que eren com l’aigua i l’oli, que no podia barrejar-se una mentida amb un membre del Cos de la Guàrdia Civil, però es veu que vaig entendre malament la lliçó. Es barregen.
A veure, tot té una explicació, l’home (el Guàrdia Civil) estava fart de veure injustícies i barrabassades que un tipus de personal, especialment estranger (o català) causaven a la societat civil castellana i com que les rondes no li donaven per més, va buscar major influència. Penjar un vídeo a Internet, a vegades funciona. Les víctimes no eren d’aquí i els botxins no eren de fora d’aquí, però més enllà de petits detalls, la idea del Civil era bona. Ah que sí?

NO ÉS BO LLEPAR A LA BÈSTIA
Ordenances als Parcs naturals d’EEUU
Sembla que alguns gripaus –com molts humans també– van fer la ruta del bacallà fa uns anys i s’han quedat impregnats de droga. Ara van molt buscats perquè és un traficant inofensiu i que no cobra pel servei. En els parcs naturals dels EEUU s’ha posat de moda llepar gripaus i va bé, et col·loques, la gent, si no es mora, surt encantada. Mirat fredament però, molt necessitat has d’estat per recollir un gripau per llepar-lo. I si en surt un Príncep? Abans de fotre la llengua sobre un gripau deixaria la droga. Aquesta.

LENTS PERÒ SEGURS
Noves velocitats màximes a les autopistes
També es pot anar amb carro, però per la vorera. Els tres carrils principals seguiran pels grans cotxes de grans motors de gran potència i gran prestància. Això sí, poquet a poquet perquè no prenguem mal. És possible que la mesura eviti víctimes mortals a les carreteres però farà molt mal a l’ego dels conductors. Fa no res, la gent lluïa d’anar per l’autopista, i quan pagaven ho feien amb una seguretat magnífica. Tenien peles. Ara és gratuït com qualsevol pista forestal, va ple de camions que embruten les vistes i per rematar l’orgull, no et deixen anar a més de cent. Què és això? Si la gent es mata que els enterrin, els cotxes estan fets precisament per això, per matar-se amb un ego fora mida.

DRONS CONTRA L’AVORRIMENT
Curiositats de la presó de Lledoners
Els detinguts en presó, ja se sap, ho viuen com poden. En aquest cas sembla ser que els detinguts juguen a fer aterrar drons, controlats via mòbil, i fan concursos de destresa.
Fins que algú va fer la juguesca de dir que volia que el tabac li arribés via dron. Era un capo, qui sinó ho podria demanar. I a poc a poc va anar demanant més coses. Fins que un dia va demanar un carregament de droga i va muntar el xiringuito corresponent per vendre-la als companys de captiveri. I clar, això va provocar enveges i baralles.
Llavors els capos de la presó van demanar que els drons els lliuressin pistoles a més a més de droga.
Llàstima que un dron s’ha estavellat i els guardes han descobert que portava armes i droga.

TWITTER SEN VA EN ORRIS
Elon Musk és un patró normal i malparit
De primer va estar mesos per decidir-se a comprar Twitter a canvi d’una muntanya de dollars. Semblava que esdevindria l’àngel exterminador dels vicis de Twitter i faria que només els bons de la terra hi escrivissin. Quan es va decidir i comprar, per no avorrir-se massa va acomiadar l’equip dirigent. Això és el que fan els bons patrons. A continuació va acomiadar milers de treballadors de tot el planeta Terra. Encara una altra marca de bon patró. I per acabar ha acomiadat 4.400 dels 5000 treballadors fixos de l’empresa.
Com que continuava avorrit, va tocar els pebrots als anunciants. I aquests es van emprenyar i ja no li compren espais de propaganda.
I per acabar els seus divertiments l’ha cagat del tot perdent milers de milions. Redéu quin patró més interessant.

A LONDRES, L’EMÈRIT HO TÉ NEGRE
Les intimitats de l’amant de la Corinna
Increïble, havien de ser els pèrfids anglesos els que tallessin el cap a l’emèrit Juan Carlos? Clar que a Espanya ja se sap que els reis tenen màniga ampla i llibertats sàdiques i impúdiques.
El pobre Emèrit ha ensopegat de nou amb la tossuda Corinna que l’acusa d’assetjament i altres malifetes. També ha ensopegat, pobret, amb uns jutges diferents dels espanyols que malgrat les pressions de Madrid no acoten el cap.
La paradoxa és que l’Emèrit no arriba a creure’s el que li cau al damunt. Tants d’anys fent fills bastards, tants d’anys pagant amants, tants d’anys omplint-les de regals consistents en bosses plenes de milions d’euros perquè mai parlessin. I finalment li ha sorgit la perla negra.
Realment es mereix que Déu faci un miracle i li eviti la forca.


DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTRAPORTADA
LA VIDA ÉS UN MISTERI QUE CAL VIURE
I NO UN PROBLEMA A RESOLDRE