126125124
123122121
120119118
117116115
114113112
111110109
108107106
105104103
102101100
999897
969594
939291
908988
878685
848382
818079
787776
757473
727170
696867
666564
636261
605958
575655
545352
515049
484746
454443
424140
393837
363534
333231
302928
272625
242322
212019
181716
151413
121110
987
654
321




Licence Creative Commons
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

Mots Clau : Trump. Bolsonaro. Hong Kong. Rei de Tailàndia. Líders bojos als poder. Assassinat de l’afroamericà George Floyd. Fake News. Coronel Cobos. Indigents. Publicitat al servei del diner
   

Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya

5 juny 2020

EFECTES SECUNDARIS
Tota malaltia, tota medicació, tota follada, té els seus efectes secundaris. La pandèmia del COVID 19, també. Per exemple, des que s’injecta lleixiu, al President Trump li ha donat per anar matant negres i el que ell considera anarco-comunistes (que seran una colla). Bolsonaro, més primitiu, però no menys afectat pels efectes adversos, mata el que pot, sigui via infecció, via policial o via intravenosa. Xi Jinping, President de la República popular de la Xina, vol tornar a fer de Hong Kong una nova presó temàtica. Rama X, rei de Tailàndia, aprofita el confinament sanitari per traslladar-se a Alemanya, amb un seguici de cent llepaculs i una vintena de senyoretes de bon veure. I per no ser menys, encara que en versió pitufo, l’inefable Diego Pérez de los Cobos, aprofita el moment per denunciar al seu govern, en la -per ara darrera mentida- de l’ínclit Coronel de la Guàrdia Civil. I mentre, el nostre Patufet català, incapaç de matar una mosca, es deixa sacrificar per Nissan, l’empresa més subvencionada de la història.

La pregunta és: ¿aquestes conductes són conseqüència dels efectes secundaris de la pandèmia, o és la resposta habitual del poder (amb o sense virus)?


SEGONA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
EL COLÒS EN FLAMES
Finalment ha estat als Estats Units d’Amèrica, el paradís de l’individualisme i el liberalisme econòmic al món, on ha esclatat amb força per tot arreu la protesta i la revolta dels més marginats i empobrits en un país de grans desigualtats.

L’espurna que ha fet esclatar el polvorí ha estat l’assassinat de l’afroamericà George Floyd per un policia a la ciutat de Minneapolis, a l’estat de Minnesota. El racisme institucional es manifesta sovint a través de la repressió brutal de la policia en contra de la minoria afroamericana que representa un 13% de la població i la majoria dels 110.000 morts per coronavirus a moltes ciutats. No és de estranyar que arreu dels país es manifestin juntament amb molts altres grups de manifestants.

Representen la crisi total de valors humans i democràtics d’un país, el frau de model de democràcia, llibertat i justícia. Un país on una gran part de la població treballadora no té accés a la sanitat i encara avui hi ha un 8% d’analfabetisme amb una inversió per part del govern d’un 0,2% del pressupost general anual del país per a l’educació pública, amb més de 40 milions d’aturats i augmentant i amb grans bosses de pobresa extrema arreu del país.

El malestar latent es manifesta de nit i de dia, malgrat el toc de queda, on feia molts anys que no es veia. Els manifestants surten aïrats al crit de “Sense justícia no hi ha Pau” i “No puc respirar” en múltiples ciutats, fins al punt que el president Trump, megalòman, mentider, autoritari, dèspota i ultradretà, ha enviat per a reprimir les manifestacions i controlar els carrers de les ciutats a la Guàrdia Nacional i amenaça amb treure l’exèrcit al carrer i ha declarat al grup de manifestants ANTIFA (antifeixistes) com a organització terrorista. Als manifestants que s’han reunit davant la Casa Blanca els ha amenaçat que si intenten passar les reixes dels jardins deixarà anar el gossos i donarà ordres de disparar contra la gent.

El país de l’opulència va perdent poc a poc la seva hegemonia mundial alhora que es posa clarament de manifest, als ulls del món, la marginació, la misèria i la pobresa en què malviu bona part de la seva població, especialment els afroamericans, els hispans i grups asiàtics. L’exemple de país gegant, pròsper i de benestar per a tothom fa aigües, s’ensorra mostrant-se com el país amb més desigualtat i injustícia d’Occident.

El sistema capitalista trontolla i cada cop més els marginats es revolten arreu del planeta. Quines seran les properes rebel·lions socials al món?


LA KINTA FORKA
MENTIDES D’ESTAT I CRIMS DE GUERRA
És molt greu quan mentides o falses noticies “justifiquen” una guerra d'agressió. Els catalans en sabem molt i alhora molt poc sobre les agressions que els estaments espanyols, Rei, estat, govern, església, banca, empresaris i premsa, mantenen contra Catalunya i contra els catalans que tenen ganes de fotre el camp d’Espanya cansats de ser uns ciutadans de segona classe, reprimits i brutalitzats en permanència.

Davant això el poder s’esparraca la camisa davant les "Notícies falses" d'Internet?

Seguim! El 1870, el canceller Bismarck vol aconseguir la unitat d'Alemanya i provoca una guerra contra França amb una mentida diplomàtica. El resultat: tres guerres franco-alemanyes, dos de les quals mundials.

Als Estats Units, el 1845 el president James Polk ordena que una patrulla americana ataqui el territori mexicà i en dona la culpa als mexicans. Serà un passeig militar amb l'annexió de Nou Mèxic, Arizona, Califòrnia, etc. Al Congrés l’únic que va protestar fou Abraham Lincoln.

El 1898 per apoderar-se de Cuba i les darreres colònies Españolas s’aprofita l’explosió accidental de la caldera d’un cuirassat americà en visita a la Habana.

Qui no recorda les mentides de la guerra del golf del 1991, amb el relat d'una infermera kuwaitiana, al Congrés dels EUA, sobre les violacions de dones i l’assassinat de nadons. Aquest "testimoni" va mobilitzar l'opinió internacional contra Saddam Hussein. Més tard es va descobrir que aquella "infermera" era la filla de l'ambaixador de Kuwait a Washington.

L'abril del 2003, Washington i Londres tornen a la guerra contra l'Iraq amb la mentida que el sanguinari Saddam Hussein disposava "d’armes de destrucció massiva" perilloses per a la pau mundial. El secretari d'estat, Colin Powell, va mostrar al Consell de seguretat de l'ONU una caixeta amb pols blanca dient que era àntrax (verí perillós). D’aquesta mentida n’ha resultat la ruïna de tot l'Orient Mitjà, des del Pakistan fins a Egipte, i de l’odi sanguinari entre els xiïtes i sunnís.

La història i l’actualitat mostren que la llibertat d’expressió i la veritat estan més amenaçades pels Estats, democràtics o no, que per les collonades que circulen per Internet.

Quin crèdit es pot acordar a la Casa Blanca quan, tantes vegades, els presidents nord-americans han estat atrapats dient mentides? Quina confiança es pot donar a la Unió Europea, que és una adepta de l’Omertà mafiosa?

Són les mentides d’Estat i els silencis qui creen els rumors de conspiracions i alimenten les "Fake News". L'antídot només pot trobar-se en l’absoluta llibertat d'expressió (a part de la difamació i l’ insult).

Quan els mitjans d’expressió es mostrin disposats al debat i la crítica, quan acceptin abordar els temes “molestos”, quan s’abstinguin de demonitzar els divergents, es pot pensar que s’acabaran les "Fake News". Però estem lluny d'això. Un exemple que ens va colpejar personalment : Els diaris espanyols, durant el 2017 van dedicar moltes pàgines al Procés català sense mai escriure contra o qüestionar la violència salvatge de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil.


EL CONVIDAT
EL DE LA PALMERA
¿Me dejaría pasar, buen hombre? Vaig preguntar a un home ajagut sota una mini Palmera. Les seves cames m’impedien passar.

Seguro que no es del barrio. Aquí no preguntan, aquí te sueltan los perros.

Cristiana fins la medul·la, intento fer-li veure que la vida és meravellosa. Venga hombre, no exagere, aquí debajo de la palmerita tan ricamente... Lo que pasa es que está un poco deprimido.

No señora, estoy cagao, meao, hambriento y hecho una puta mierda.

Passa una veïna. Déjelo estar, son unos guarros. Toda la calle está llena de gentuza. Hacen sus necesidades donde les parece, ¿no huele?

Pues déjame entrar en tu lavabo, so puta, diu l’home que després em mira amb cara innocent. ¿Lo ve?
Surt la mestressa d’una botiga amb una galleda plena d’aigua i lleixiu. La llença als peus de l’home. ¡Lávate ya, cochino!

D’algun lloc apareixen un parell d’indigents que es solidaritzen amb el seu company. Van directes a la botiga i s’hi pixen. Des d’un balco, llencen una ampolla buida de plàstic. Cerdos.

Pues así todo el día, ya ve usted. ¿Y nosotros qué hacemos si no tenemos donde caer muertos?

A lo mejor si no mearan tanto…

Ya me extrañaba a mi, la señoritinga…

Rollo post coronavirus. Pues bueno, pues vale, pues adiós.

Sort que no hi ha turistes.


TERCERA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CA LA MEUCA
CAPÍTOL TRENTA-CINC... DE LA SÈRIE
PROCÉS DE CANONITZACIÓ DEL CORONEL COBOS
Sobre la taula de la cuina, un Crist i una Bíblia. Les quatre dones juren dir tota la veritat.

¿Puede afirmarse que las aquí presentes conocen bien al presunto beato?

Lo afirmamos.

¿Reconocieron en él, algunos poderes, digamos especiales?

Las medallas.

¿Y qué más, quizá una sonrisa beatífica, una voz como del más allá. Quizá les provocaba un gozo especial, una alegría espiritual...?

Bueno espiritual... Les dones es miren entre elles sense saber molt bé què dir. Els dos homes, de negre rigorós (van amb sotana), les miren inquiets.

Recuerden –diu un d’ells- que aún estando cesado, su liderazgo puede provocar la ausencia repentina y absoluta de los números del Cuerpo a esta casa. Por iniciativa propia, claro.

La madame reacciona ràpid. Yo sé lo que es un orgasmo, gracias a él. Que digo uno, miles.

Encarna amb ganes de col·laborar remata. ¡Entraba por la puerta y zas! El charquito.

¿Milagros? O supuestos milagros que para esta fase del informe ya sirven.

Puri, indomable com sempre. Un día remató. Però davant les mirades agressives del comitè catòlic, afegeix... de cabeza... No saben lo difícil que es en la posición habitual, acabar rematando de cabeza.

A mi un día me dolían los riñones, vino él y se me pasó.

Apunta eso, diu un amb sotana a l’altre de sotana. ¿Y ya nunca más tuvo dolor ni nada?

Bueno sí, cuando se bajo de encima, pero mientras mantuvimos la comunión, ni notarlo.

Que cosas... Lo que nos estamos perdiendo, Eustaquio. I l’Estaquio contesta, habla por ti, chato. Yo aprovecho mucho la confesión.

¿Algunas palabras, algunos consejos que guiaran sus vidas...?

Sí, casi siempre la misma... sigue sigue…

¿Y les iban bien?

Bueno, es lo que hay... conocemos nuestro trabajo.

Cuando se alejaba, ¿sentían ustedes como una gran relajación?…

Enseguida no, porque venía con la tropa, pero al acabar con todos, nos relajábamos, sí.

Francamente y sin presión alguna, ¿ustedes notaban en su presencia una sensación de paz?

Muchísima, diu la Madame.

Como no somos catalanas, ni de izquierdas.

Santa casa, conclouen els dos mossens que recullen la Bíblia i el Crist i tot. Bueno hojita a hojita, vamos puliendo el informe. En cuatro días tenemos al coronel santo.

¿Aún estando en vida?
¿Por que no? Es español.
TO BE CONTINUED


HUMANOTECA
BOJOS AL PODER
La realitat sempre està controlada pels individus que estan més bojos. S. ADAMS.

Tots naixem bojos. Molts segueixen en la mateixa situació per sempre. S BECKETT.

No cal anar a un manicomi per trobar ments desordenades, el nostre planeta és la institució de salut mental de l’univers. S.V. GOETHE.

Els bojos sempre estan segurs de no estar bojos. N. EPHRON... I alguns estan disposats a demostrar-ho a trets. KARLITUS.

Pensament molt profund. Els líders més bojos actualment al poder, representen a les nacions més grans (EEUU, RÚSSIA, XINA, BRASIL, GB), si ens creiem que són votats democràticament, la conclusió és simple. La majoria humana planetària, està sonada.


LA LLUFA
TOTS DIABÈTICS
Pujada de sucre a la població espanyola durant la fase d’aïllament a causa de la pandèmia del COVID 19. Era de preveure. Els hàbits saludables de la població, s’han vist dràsticament alterats. Falta d’activitat física, augment del sedentarisme, una alimentació menys rigorosa, sucres afegits, més ingestió d’alcohol...

La pujada però està resultant alarmant. ¿Es possible que el desgavell físic i alimentari hagi estat tan important que la diabetis s’estigui ja considerant la pitjor de les seqüeles del virus? Els investigadors, s’han posat en moviment. No hi haurà alguna nova causa que pugui explicar aquest augment de diabètics a Espanya? Hi és.

És la publicitat institucional amb la que ha estat bombardejada la població durant el seu captiveri. Melmelada en vena.

Junts, herois, forts, solidaris, llàgrimes, aplaudiments i homenatges per a tothom. Que macos que som, com ens estimem. La força que tenim. Els bancs ens ajuden, les autoritats vetllen per nosaltres, les empreses donen els seus beneficis, els comerços tanquen per nosaltres, la policia multa als insolidaris, els avis poden estar tranquils, els estimem molt als vells... I al cap de dos mesos d’escoltar tants missatges edulcorats, el país fa una pujada de sucre que acaba amb la insulina de les farmàcies.

La població treu sucre per les orelles. Veu un pastís i vomita. Ja no pot més. O els anuncis ens obliguen a comprar com sempre, a deixar-nos enganyar com sempre per bancs i Ibex, o això no hi haurà qui ho aguanti.

La publicitat, sempre ha estat al servei del diner. A que coi els ve ara de posar-se al servei del poble? Puta LLUFA pels creatius de la llagrimeta.