102101100
999897
969594
939291
908988
878685
848382
818079
787776
757473
727170
696867
666564
636261
605958
575655
545352
515049
484746
454443
424140
393837
363534
333231
302928
272625
242322
212019
181716
151413
121110
987
654
321




Licence Creative Commons
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

Mots Clau : Rei Juan Carles l. Laura Borràs. Las Cortes de Madrid. Policia. JUSAPOL. Moviments socials anarquistes i independentistes radicals. Grècia i Turquia. Bisbe de la Seu i Príncep d’Andorra
   

Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya

13 març 2020

ODA AL CENT
I Cent! És difícil que una revista es mantingui en primera línia CENT números, però ho hem aconseguit. Aquests és el KARLITUS, nº 100! Gràcies redacció, gràcies equip tècnic, gràcies patrocinadors, gràcies policia.

El número CENT te ressonàncies venerables. És una paraula lligada a les grans universitats, als incunables i, sobre tot, a les monarquies. Sense anar més lluny, aquests dies celebrem els CENT milions de comissió que va cobrar –l’ara emèrit rei Juan Carles l- i l’ingrés a l’harem reial de la mantinguda numero CENT que, com les altres, han acompanyat al rei en els seus CENT viatges no oficials (molts d’ells a cavall d’una potent moto).

I si ens apureu, acceptant un punt metafòric, CENT van ser els policies que perseguien i increpaven a Laura Borràs, una política catalana de forta imatge presencial.

Finalment, CENT dones han concedit a la reina Sofia, una medalla en reconeixement a la puta vida que li ha tocat compartir amb el seu emèrit marit.

Visca el CENT.


SEGONA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
ELOGI A LA POLICIA
Estem vivint uns temps difícils, convulsos i altament preocupants. Sort en tenim, a nivell de tot el planeta, d’una gent abnegada i sacrificada que ens protegeix, cuida i vetlla per tots nosaltres: són la policia del món.

La policia, en efecte, és un cos servil i autoritari al servei de tots els estats i poders establerts, que defensen amb amor i entrega total els sistemes politico-econòmics tan igualitaris i que tant benestar projecten en la ciutadania.

El moviment obrer revolucionari i internacionalista ha fracassat històricament, en canvi la policia ha esdevingut un moviment fraternal també internacionalista amb èxit, que podríem dir que ha fet seu l'eslògan: “ Llibertat, igualtat i fraternitat”, de la revolució francesa.

Així, durant la dictadura franquista, les policies espanyola i francesa col·laboraven estreta i fraternalment entre elles en contra de la resistència antifranquista. Avui en dia es molt d’agrair la tasca de control i de repressió que fan els nostres Mossos utilitzant tots els mitjans possibles contra tots aquells moviments socials anarquistes i independentistes radicals que lluiten per transformar l’ordre social i també, en nom de la defensa de la propietat privada, actuen violentament en els desnonaments.

Ells són l’ordre i l’autoritat d’aquesta societat justa i democràtica. Són uns fidels servidors dels seus amos que dominen el món, ja que si no actuessin arribaria, de ben segur, el desordre, el caos i l’anarquia.

Exemplar és també la fermesa i entusiasme amb què la policia espanyola, en defensa de la unitat de la pàtria, assetja i intimida una diputada independentista al sortir de Las Cortes de Madrid. També és lloable la violència destructiva de la gendarmeria francesa que actua contra manifestants que, de ben segur, són perniciosos per a la democràcia francesa.

A Mèxic, un país amb un excés demogràfic, són notables les accions dels diferents cossos policials per a equilibrar la població per mitjà de múltiples massacres que sovint són amagades en fosses comunes clandestines.

Hi ha gent malpensada i malcarada que repeteix eslògans pels carrers com: ”la policia tortura i assassina”, i no entén que si a vegades això passa és pel nostre bé, és per eliminar les males herbes, per a purificar la societat. Mai n’hi haurà prou per agrair la tasca sana, desinteressada i de servei al poble que fan totes les policies del món.


LA KINTA FORKA
GRÈCIA I TURQUIA: UN CONFLICTE MILITAR A PUNT D’ESCLATAR
Una de les raons que retarda el conflicte són les purgues d’oficials turcs després del cop d'estat avortat de l'estiu de 2016.

La tensió entre aquests dos socis de l'OTAN és d’un nivell altíssim degut a que el president tuc Erdogan construeix una autocràcia i alhora imposa una política exterior expansiva. Tensió exacerbada per la negativa d'Atenes a extradir els oficials turcs exiliats a Grècia que van participar en el cop d'estat.

Fruit d’això l'any passat l’armada turca va violar 2.000 vegades les aigües territorials gregues. I la seva aviació de combat, l'espai aeri grec 3.300 vegades. Salta a la vista que el conflicte entre Ankara i Atenes és el més explosiu d'Europa.

El fet que entre els dos exercits sumin una potencia de foc més gran que la dels altres països europeus en conjunt: 830 tancs, 2.500 vehicles de combat i 450 avions de guerra.

Si esclata el conflicte les grans potències intervindran ? El 1996, els Estats Units van intervenir en la crisi al voltant de l'illa d'Imia. Però actualment no hi ha evidència que l'administració Trump faria el mateix.

Ara la Unió Europea s’adona de la gravetat del problema però està lligada de peus i mans i Erdogan ho aprofita augmentant el poder i la influència turca per tal de restaurar la grandesa de l'Imperi Otomà.

Grècia és, de fet, en fallida, mentre que Turquia viu l’auge econòmic. Grècia envelleix mentre que Turquia viu una explosió demogràfica. Grècia no pot invertir en defensa mentre que Turquia cada any inverteix més en armament.

En pocs anys Turquia serà molt més forta militarment i sobretot és i serà molt més important per als europeus que Grècia, sobretot per la crisi migratòria… Grècia és la virtual perdedora.


EL CONVIDAT
UN HOME COM CAL
El Sr Gómez és un bon home. Bon fill, bon marit, bon pare (suposant que sigui fill, marit i pare) i bon company. El Sr Gómez té una cara franca i musculatura prominent com correspon a un membre de la Seguretat Nacional.

El Sr Gómez és el President d’una Associació formada per Policies i Guàrdia Civil, nascuda a Palència (JUSAPOL) que reclama cobrar el mateix que les policies autonòmiques. Raó en tenen. Ells defensen millor que ningú l’estat democràtic, es peguen amb qui sigui i cada hostia seva porta un potencial destructiu un trenta per cent superior a les que dona la policia autonòmica, que són unes nenes.

Malgrat les objectives reivindicacions, els diversos governs no se’ls escolten i farts de tanta injustícia, JUSAPOL, ha decidit dedicar-se a la vaga, les manifestacions i altres mostres democràtiques de protesta.

La darrera ha estat aprofitar una manifestació per perseguir i insultar a una diputada catalana que sortia del Congrés.

Ignorem si demostrades les seves virtuts i gallardia, el govern acabarà accedint a les seves demandes. El segur és que el Sr Gómez ha guanyat molta popularitat entre el món de l’ordre (militar i civil) espanyol.

Com a Convidat, volíem tenir una entrevista amb el Sr Gómez, però ens ha fet por.


TERCERA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CA LA MEUCA
CAPÍTOL VINT-I-TRES... DE LA SÈRIE
MONSENYOR
Capa negra, barret d’ala ampla i veu de tiple afònica. Monsenyor, passeja nerviós per la cuina de la Madame, mentre ella d’esquena a l’invitat, es tanca la bata i s’ordena el pitram. Un toc al cabell i es gira rumbosa humitejant-se els llavis.

Así está mejor, ¿ve usted?

Perdone, es la falta de costumbre. Aunque la Conferencia se reúna a menudo en esta humilde casa, lo hacen con sus alias respectivos y tejanos, excelencia.

Por favor, no me llame excelencia. Yo soy un simple servidor.

La Madame s’asseu i invita a Monsenyor que l’imiti. Ell ho fa però en la cadira més allunyada d’on descansen les natges de la Madame.

El caso es que...

Lo sé, lo sé, le han hecho Presidente.

Que enterada está usted.

Es parte de mi trabajo.
Molt confidencial, Monsenyor s’apropa a la Madame; Oiga, son limpias, ¿verdad?

Como una patena, con perdón.

¿Y no dicen palabrotas?

Ni una, por Dios.

Por eso lo digo precisamente.

Nada, ni se va a enterar.

No piense usted, mi apreciada dama que me da gozo de explayarme en compañía de señoritas, pero la Iglesia nos obliga a que nos mezclemos con el mundo exterior, que vivamos las realidades del rebaño.

Desde luego. Es lo mismo que le pasaba al señor Falcone... que era el alias de Rouco.

Altre cop confidencial i apropant-se força a l’escot de la Madame... Me han dicho que tenemos rebaja…

El quince por ciento.

¿Y no podríamos llegar al veinte? Es que Roma nos pide mucha austeridad, ¿sabe usted?

Entonces deberían hacerse una paja.
Podría confesarlas una vez acabado el Servicio.

Mire Monsenyor, las chicas son limpias y educadas pero de beatas no tienen nada. No sabe usted lo ateas que están las coses.

¿Y si venimos en grupo, y algunos solo miran?

Anda que no es usted pillo ni nada... La Madame mira satisfeta a Monsenyor. Ella és molt de missa... Vamos a hacer una cosa, les hago el veinte si vienen siete a la vez, me ocupan a las tres chicas, se me excitan un poco y luego se alivian pero fuera... menos usted, naturalmente que por algo es Presidente.

Monsenyor rumia però un somriure lasciu el delata.

Bueno, lo consultaré en la próxima reunión, hija mía y que Dios la bendiga.
TO BE CONTINUED


HUMANOTECA
DIA DE LA DONA
S. de BEAUVOIR.- La dona no neix, es fa.

H. J. IBSEN.- La nostra societat és masculina i fins que no hi entri la dona, no serà humana.

M. WOLLSTONECRAFT.- No vull que les dones tinguin poder sobre els homes, sinó sobre elles mateixes.

D. F. SARMIENTO.- És pot jutjar el grau de civilització d’un poble en funció de la posició social de les dones.

A. PERILLAN.- Ser dona en el primer món, és difícil però ser-ho a la resta del món, és heroic.

J. LENON.- Com ja és habitual, darrera de cada idiota hi ha una gran dona.


LA LLUFA
EL BISBE DE LA SEU
El Bisbe de la Seu i Príncep d’Andorra, ha dit que nanai, que mentre tingui poder, a Andorra no avorta ni Déu. Que si les andorranes volen avortar tenen a tres passes a la França i a l’Espanya, pecadores, per fer les marranades que calguin, però que a casa seu, nanai (com ja em dit).

I ara molts, els descreguts especialment, optaran per la crítica fàcil i es carregaran al pobre Bisbe i diran que és un carca, però no. El Bisbe de la Seu te poderoses raons per anar contra l’avortament. I una de les principals és la neboda del Canonge de la Seu i el seu malvat i sàtir amic Tomeu que la va deixar embarassada fingint ser donzella prenyada (veure cançó de la Trinca).

Els embarassos, ja és hora que se sàpiga, són gairebé sempre fruit de l’engany i de la calentura dels mascles. Fins i tot quan es passa per la vicaria, follar és un pecat. Per això la Verge concebí sense pecat. A veure si anem entenen les coses. El que potser no queda molt clar és que l’església criminalitzi la relació sexual i alhora beneeixi les famílies nombroses, però això ja és teologia.

En tot cas, queda ben clar i demostrat per aquesta història del canonge, que la música és un altre greu perill per l’església i faria bé el bon Bisbe de la Seu de prohibir-la. Queda dit.

Així doncs la nostra llufa no va pel Bisbe, cosa que encantaria als progres pecadors, sinó contra la neboda del Canonge de la Seu i al seu amant Tomeu. Per guarros.