169168167
166165164
163162161
160159158
157156155
154153152
151150149
148147146
145144143
142141140
139138137
136135134
133132131
130129128
127126125
124123122
121120119
118117116
115114113
112111110
109108107
106105104
103102101
1009998
979695
949392
919089
888786
858483
828180
797877
767574
737271
706968
676665
646362
616059
585756
555453
525150
494847
464544
434241
403938
373635
343332
313029
282726
252423
222120
191817
161514
131211
1098
765
432
1




Licence Creative Commons
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

Mots Clau : Eleccions catalanes. Urdangarin. Massacres d’animals. Felipe VI. Vacunes Covid-19. Expresident Torra. Seat Tarraco. Canvi climàtic. Cap d’Any. Bisbe de Solsona
   

Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya

8 gener 2021

LA CURSA DELS LLEBRERS
Ensumen la llebre (encara que és de plàstic). Dins les gàbies es regiren neguitosos. Els amos els esperonen amb paraules que ells no entenen però que els exciten. És el dia del gran premi de la Sirena d’Or (altrament coneguda com a Generalitat) . Només es celebra un a vegada cada quatre anys. Però a vegades s’avança la competició. Els amos sabien que aquesta vegada hi hauria un gran premi extra, però el pobres llebrers s’ho han trobat de sorpresa i ara, es mostren més excitats que de costum. Els porten a la pista entre lladrucs i dubtes.
A ER, l’amo el te aferrat com si –segur com està de guanyar- volgués donar avantatge als adversaris. Al PdC, el tenen una mica lluny de la línia de sortida, els propietaris creuen que li van més les llargues distàncies. El PP no deixa de mirar enrere, li han dit que si no fa una bona sortida, no tornarà a optar al premi. El mateix passa amb la representant de la camada C’S, que ja no sap si li toca corre a ell o si a darrera hora li posaran el germà bessó. El que es veu més tranquil és PSC, és la primera vegada que participa a la cursa, van dir-li fa pocs dies i encara no compren la importància de la cosa. Ell venia del tranquil món de la medecina i no acaba d’entendre el neguit dels seus companys. Queden dos llebrers més però sembla que no s’adonin de la festa. Un que se’l distingeix només per la lletra C i després un llarg etcètera, es rasca l’entrecuix passant de tot. Ja sap que encara que no guanyi, seguirà al podi. I un d’una altre raça però inconcebiblement acceptat (un Voxdog) que borda sense parar i s’enfronta amb el seu entrenador, s’atura davant un jutge, li fot una queixalada, se li endú mitja cama i s’asseu a terra a digerir. Sap que la carrera, aquesta vegada no va amb ell i es reserva.
Gran dia, grans esperances i temors, grans apostes. Només una cosa falla. Les grades estan buides. La cursa només interessa als gossos.

SEGONA PÀGINA
EL CONVIDAT
LA OVELLA BLANCA
En contra de la mil•lenària tradició judicial espanyola que no allibera una presa fins haver-la batejat, la Fiscalia ha concedit règim de semi llibertat al bo de l’Iñaki Urdangarín. Ja era hora!
L’empresonament d’Urdangarín és un cas de consciència com ho són els dels polítics independentistes catalans. Tots ells són bona gent, gent ingènua que sovint paga els errors d’altres molt més perillosos. Hi ho fan per amistat, per evitar conflictes, perquè estan envoltats pel poder i això els permet fer molts favors. Quin mal hi ha en voler ajudar un amic o en demanar la independència per acontentar un poble? Doncs no, tots a la presó.
Urdangarín és un noi basc, fort, esportista, de missa diària, de sexe físic i mental ben desenvolupat. Un noi sa. I ara imagineu-lo a la presó i després penseu en la seva família, que el va apartar des del primer moment apel•lant a la igualtat de la justícia. Penseu en l’emèrit, l’actual, el cunyat, els nebots que, confinaments a banda, campen per on volen.
El mateix succeeix amb els separatistes empresonats. Gent sana, demòcrata, fervents defensors del diàleg, amb un cara d’innocents que tira d’espatlles... aquests estan a la presó, i ara penseu amb els militars que postulen un assassinat preventiu de vint-i-cinc milions d’espanyols, o en la camada de Vox, o ens els empresaris que roben a palades, el pressupost de l’Estat. Ells, campen, confinaments a banda, per on volen.
Sortosament, aquest any de desgràcia acaba amb la bona notícia d’Urdangarín. Ja podrà passar el dia a casa, podrà abraçar a la dona, als nens i escoltar música clàssica. Retornarà la família clàssica espanyola, jove, forta, de somriure fàcil, amb nens rossos i un pressupost guanyat honestament que permetrà a la canalla fer activitats extra escolars.
Només dues pegues: una, que Urdangarín haurà de variar el seu horari per complir amb la dona i dues, que cada vegada resulta més perillós ser la ovella blanca del remat.

LA QINTA FORCA
HUNTING SPAIN PORTUGAL MONTEROS DE LA CABRA
Pobres caçadors! Cada dia tenim més mala premsa. Deia un caçador veien les fotografies de 540 senglars i cérvols massivament afusellats en una finca portuguesa classificada com a zona de caça turística. Gràcies als nostres fusells els portuguesos i els espanyols mantenim l’equilibri ecològic i cinegètic als nostres països. Sense nosaltres, els senglars ja faria temps que viurien a la plaça de Catalunya.
El caçador, ben excitat per les imatges, apuntava amb el dit a un dels cérvols de la fotografia i exclamava, pam!. Un altre! Pam, pam i dos més! Com m’hauria agradat estar allà i donar-los un cop de ma. Han degut xalar fort.
Veus! Aquestes fotos me les ha enviat el meu cosí que ara mateix encara està allà. Se n’han fotut una fart de disparar ell i els altres quinze que formaven part de la partida de caça. I fixat, afegia, totes les xarxes socials ja en van plenes. D’aquesta gran caçera en sortirà, per fi, que a Espanya es creï la carrera universitària sobre la caça i s’ensenyin els valors i les utilitats de matar com més animals millor. Nosaltres, els caçadors de cor, estimem molt els animals però sempre que no ens envaeixin com els negres aquests que no paren d’arribar a les platges. Si de mi depengués, això dels negres duraria els temps d’una dotzena de trets disparats per un quants companys d’escopeta i fusell.
Durant uns minuts va continuar mirant fotos i vídeos al seu mòbil i de tant en tant es deixava anar un... I aquest també! Pam, pam!!. Dos trets per si de cas!!! Ara era ell qui xalava fort.
Després va callar una bona estona fins que va venir la seva dona a qui va tornar a ensenyar els vídeos i explicar les massacres amb pels i senyals. Llavors va rebre una trucada del seu cosí. Durant sis minuts va escoltar i callar i després va tallar la comunicació mentre es mirava a la dona amb ulls plorosos.
No ho entenc, tothom diu que és un extermini... inclús les associacions de caça...i que a partir d’ara la finca serà transformada per instal•lar-hi una central fotovoltaica de 775 hectàrees.
Tanta innocència enamora, veritat?

TERCERA PÀGINA
REALITAT OCULTA
L’OPERACIÓ “ARAN” AMB FELIP VI AL DESCOBERT
Fa mesos que s’ha establert una petita però eficaç xarxa d’espionatge coordinada des de Rússia per l’espia català Andreu que disposa d’agents russos i catalans que, darrerament ha obtingut una important informació aconseguida per un informant del Palau de la Zarzuela. Es tracta del viatge del rei Felip VI a la Vall d’Aran sense la Leticia que estava refredada, després de passar en família l’any nou.
Fa temps que el rei està molt emprenyat pel tracte que rep a Catalunya i ha emprés una operació que té com a finalitat aconseguir la separació de l’Aran de Catalunya, com a una nova comunitat autònoma. Per això ha aprés unes nocions d’aranès i ha arribat a Vielha per a establir l’estratègia de l’operació que consistirà en fer-se amb l’estima dels aranesos tot donant una important quantitat de diners a la industria turística que comprèn hotels, restaurants i serveis d’altres sectors que s’hagin vist afectats per l’actual crisi. S’ha reunit amb el Síndic d’Aran i personalitats representatives a fi de crear la comunitat, després de realitzar una consulta, que rebria tot l’ajut i protecció de l’estat i de la Corona, sent anomenat fill predilecte de la vall.
El rei ha aprofitat per a esquiar a Vaquèira Beret i també per a passar la nit del 4 de gener a Bossots amb una distingida dama aranesa. L’endemà ha arribat a Font Romeu on s’ha entrevistat amb Jean Castex, exalcalde de Prada i actual primer ministre de França, per preparar la visita dels reis d’Espanya pel juny a París. En aquest cas les pistes estaven tancades però això no ha estat obstacle per a que el rei gaudís, també, de la companyia d’una bella i elegant baronessa de Chateau Champchevrier, prop de Tours. Ha estat una cita molt esperada per part de Felip VI, amb una dona de menys de 40 anys, de molt bon veure i dolça i alegre que contrasta amb el caràcter fred i autoritari de la Leticia.
Tota la informació ha estat possible per la diligencia dels nous agents que s’han desplaçat al Pirineu des de París i Barcelona. Agents que han obert un nou dossier (Felip VI segueix les passes del seu pare) que es farà públic en el moment oportú per afeblir i enfonsar, encara més, la monarquia espanyola i les institucions de l’estat que li donen suport, a l’hora que afavorir l’ independentisme republicà català.


QUARTA PÀGINA
ÙLTIMA HORA.
LA GRAN ESCAPADA
Fa molt temps, un grup de presoners van escapar d’un camp nazi. La majoria de presos eren ianquis i britànics i un dels seus objectius principals, era creuar la frontera Suïssa. Terra de llibertat, puntualitat i neteja... també (ensopiment).
Els temps han canviat. Durant aquestes darreres vacances nadalenques, dos-cents britànics han escapat de Suïssa. L’excusa és que els volien posar en quarantena pel Covid, però hi ha altres raons, Suïssa, fa por.
Ser formal te aquestes coses. Als europeus i inclús els britàniques que són d’una altra raça, no els agrada el control helvètic. El bancari sí, és a dir, no però sí, en el sentit que el tràfic monetari estigui garantit i això els suïssos ho fan de conya, però la pulcritud formal, el no poder llençar un paper a terra, l’aturar-se en cada semàfor vermell, i no tirar ni la cadena del wàter passades les nou de la nit, és un anacronisme social. El clima tampoc ajuda, o sigui, sí, les estacions d’esquí tenen fama, però no, perquè el clima a Europa es combat amb dormides gegantines, plats sense gelatina i sobre tot alcohol i la seriositat suïssa no permet cap d’aquests excessos. Els europeus no necessiten llet munyida de vaques esplèndides, els europeus necessitem brandi i wisqui i vi i arengades per combatre la neu.
Aquesta darrera fugida de britàniques de Suïssa, és un avís més important del que sembla i no augura res de bo a la petita í bonica i trista nació cantonal. O es posen les piles i apart de moneda deixen circular cervesa o s’hauran de conformar el que resta de vida a fer formatges i ser protestants.


HUMANOTEKA
DE LA ORGANITZACIÓ DE CASA.
Fa pocs anys, d’una dona es podien dir dos pecats que justificaven amb escreix que el marit la tortures fins la mort. Una era puta, l’altra, ser incapaç de portar una casa. No tenir la casa neta, els fills nets, no tenir la cassola a punt quan el marit arribava cansat de la feina, tenir la regla quan el marit volia follar... Greus pecats que justificaven greus penes. D’això, ara se’n diu, incapacitat d’organització o, més modernament, falles logístiques.
LOGÍSTICA.- Branca de “l’art” militar que ha de proporcionar-se a les forces armades (llegiu aquí, marit) els mitjans que li calen per tal de satisfer les seves exigències. (Qualsevol diccionari)
Temps a... moltes dones cremaren a la foguera o foren marcades a foc amb la lletra escarlata de l’adulteri per fallar en la seva logística,
Al segle vint-i-ú, pendents de l’arribada de la vacuna salvadora, quan tots els periodistes han plantat la càmera davant el geriàtric de torn, una falla logística al segon dia ja deixa als vells sense vacuna, als periodistes sense notícia mentre el govern, es queda tan tranquil, s’espolsa les responsabilitats i el seu representant màxim (ministre de sanitat) se’l premia amb passar a encapçalar la llista socialista per la Generalitat catalana.
Sempre serà millor que anar cremant dones, però avisem que d’aquests relaxament moral, en sortirem tots malparats.

CINQUENA PÀGINA
LA LLUFA
EL VERSET DE NADAL
Totes les famílies han passat pel tràngol d’haver d’escoltar el verset que s’ha preparat, per després de l’àpat, el fill de puta més petit de la reunió. La mama pica la copa obligant al silenci, el nen dels trons puja a la cadira que trontolla aixecant les esperances dels familiars a veure si el maricón cau de cap, però que mai acaba de descavalcar al reiet de la casa que comença el poema.
Els pares els cau la baba, a l’avia se li escapen les llàgrimes i la resta de família força un somriure mentre intenten treure’s el tros de Turró que els ha quedat entre les dents. Després quan el nen acaba amb un Visca Nadal, la gent aplaudeix, el padrí dona uns euros al nen i tornen al xampany mentre l’avia es menga a petons al poeta mal parit.
El bonic de la infantesa és precisament això. Fer el ridícul més espantós mentre et creus sincerament el protagonista del món. Al nen ja no se’l tornen a escoltar fins els nadals següents, però avui ha aconseguit un èxit tan sonat com inútil.
El mateix, el mateix li ha passat a Torra, l’ex President de la Generalitat de Catalunya. Quan tots estàvem estudiant com organitzàvem les bombolles de Nadal, el xiquet s’ha agafat una cadira, ha demanat a la tieta que li fes un vídeo casolà, i ha fet el seu discurset particular.
Però que coi diu aquests senyor? Qui és aquests senyor? No en va tenir prou de lamentar-se durant la Presidència? Quines ganes de fer el pallasso. Ens consta però que Torra es sent eufòric pensant que el les seves paraules són l’estel que ha de guiar als catalans cap el futur.
Si el Covid ens ho permet i tornem a temps de relativa calma, potser serà el moment de pensar de què està fet l’home per tenir aquesta necessitat de sentir-se Déu. Però si a Déu no li fa cas ni Déu!
Un home de la intel•lectualitat catalana, no ha entès que les seves paraules han estat un pou de buidor mentre era al poder? No pot reconèixer que els seus laments se’ls enduia el vent? És tan incapaç de veure la realitat com perquè ara, quan ja ni tan sols te tribuna, es vegi obligat a dirigir-nos unes paraules? Tan criatures sóm encara? LLUFA PEL DISCURS, PER L’ORADOR I PELS QUE NO VAN SABER-LI TREURE LA CADIRA A TEMPS.

TELEGRAM
SIN NOTÍCIAS DE TARRACO
Després de llegendaris llançaments de models com Alhambra, Altea, León, Ibiza o Toledo, un dia de ressaca, els propietaris de Seat varen decidir posar el nom de Tàrraco a un nou vehicle. Anys després de la seva presentació, és el cotxe amb menys publicitat des de que el Sr Ford va treure quatre rodes i un volant a les carreteres. No serà pas pel seu nom?

CANVI CLIMÀTIC
Quan el mateixos homes del temps, comencen a acceptar un fenomen anomenat canvi climàtic, resulta que vivim l’hivern més fresc de les darreres dècades. Els meteoròlegs haurien d’estar en presó preventiva.

SISENA PÀGINA
TELEGRAM
CAP D’ANY AMB FESTES CLANDESTINES
Aquest Cap d’Any ha estat un dels millor pels atrevits. A cada 9.999 persones que s’han quedat a casa, ni hi ha un que ha fet una festarra. Fent càlculs exactes hi ha hagut 10.000 persones que s’ho han passat divinament bé.

ELS TRIBUNALS DENEGUEN L’INDULT
Rectificar és de savis, insistir en l’error, de rucs. Creure’s Déu omnipotent és pecat. Aferrar-se a la venjança, és de Magistrats espanyols de missa diària.

DESXIFREN UNA DE LES ESCRIPTURES MÉS ANTIGUES DE LA HUMANITAT
Nova Història, una entitat catalana molt catalana que assegura que tots els personatges importants de la història tenen origen català, afirma que aquesta llengua, és el català antic.

REBAIXES SOCIALS
El poder ha optat per no pujar els preus dels transports públics. És una bona notícia pels treballadors.. Malauradament no podran gaudir d’aquesta avantatge perquè els tenen confinats i perquè la majoria ha quedat sense feina.

L’ANY QUE S’AIXECARAN MÉS BARRERES A DE PEATGE A CATALUNYA
El 2021 acaben les concessions de l’AP-7, l’AP-2, la C-32 nord i la C-33 d’Abertis, uns 450 quilometres. Els catalans han pagat vuit vegades el seu cost. Ens falten set autopistes!!! O són?

EL BISBE DE SOLSONA ESCORA
Xavier Novell, és el bisbe que a Catalunya ha carregat contra la llei de l’eutanàsia el 2021. També és qui el setembre de 2015 va fer un sermó demanant votar independència. I el maig del 2017 va carregar contra els homosexuals i declarat persona non grata a Cervera. És un catxondo!!!