237236235
234233232
231230229
228227226
225224223
222221220
219218217
216215214
213212211
210209208
207206205
204203202
201200199
198197196
195194193
192191190
189188187
186185184
183182181
180179178
177176175
174173172
171170169
168167166
165164163
162161160
159158157
156155154
153152151
150149148
147146145
144143142
141140139
138137136
135134133
132131130
129128127
126125124
123122121
120119118
117116115
114113112
111110109
108107106
105104103
102101100
999897
969594
939291
908988
878685
848382
818079
787776
757473
727170
696867
666564
636261
605958
575655
545352
515049
484746
454443
424140
393837
363534
333231
302928
272625
242322
212019
181716
151413
121110
987
654
321




Licence Creative Commons
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

Mots Clau : Volodímir Zelenski viatge a EEUU. Transcripció literal de la carta als reis de la Redacció de Karlitus. Es facilita la jubilació a Espanya. L’espia Andreu segueix actiu des d’Ucaraïna. La Gran Muralla Estats Units-Mèxic. Afganistan prohibeix a les dones l’accés a la universitat. A Perpinyà no volen pessebre... o sí. Feijóo vol ocupar el Parlament
   

Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya

30 de desembre 2022

EL VIATGE MÀGIC AL PAÍS MÀGIC
Volodímir Zelenski viatge a EEUU
Gairebé un any després de la invasió putiniana a Ucraïna, el país resisteix. Impensable per a tots. Com a bon actor, Zelenski és un home innocent, una mica vergonyós, a qui els grans escenaris li fan por. Per això, en trobar-se els russos al menjador de casa, va fer una crida a Europa. Països veïns, teòricament amics i en tot cas molt implicats en les conseqüències econòmiques del conflicte. Zelenski va resistir -seria millor dir que el seu poble va resistir. Bones paraules, molta gestualitat, premis honorífics, però armament poc. Bé, sí que li van enviar armament, però de la vella Europa. Les metralletes espanyoles disparaven per la culata, als avions francesos els faltava alçada i la gran potència imperial alemanya plena de bona intenció enviava Pumes (tancs no pas feres) que tenien goteres (sic). Vista la humitat del paisatge van substituir els Pumes pels Leopards, els tancs amb els que van fer la segona guerra mundial que molts de vostès ja sabran com va acabar.

Total, que Zelenski, malgrat la heroïcitat dels seus compatriotes ho tenia fotut. I ha viatjat de secret als EEUU.

Amb menys de vint-i-quatre hores i un centenar d’agraïments i reverències als senadors americans, Zelenski ha tornat a Ucraïna carregat amb míssils Patriot, i un crèdit bancari que ja voldria per a ella tota l’Àfrica junta. Això sí, el material donat pels americans té caràcter defensiu. No fos el cas que s’acusés als EEUU de promoure un atac.

Europa, bressol de la cultura, de la ciència, del Can-Can, però vella. EEUU hipòcrita, sense escrúpols, racista, però jove. Amb empenta. Entenent de què va el món. Fins i tot un ancià americà sap com funciona el món mentre Europa gesticula. Quan abandoni la presidència d’Ucraïna, Zelenski anirà a viure a EEUU.


SEGONA PÀGINA


K.MEO
BONS DESITJOS
Transcripció literal de la carta als reis de la Redacció de Karlitus

Peticions, per ordre econòmic, dels membres d’aquesta magnífica revista tramesa als reis mags (perquè em estat bons)

Grup editor: que tot segueixi igual.

Director: A la merda.

Ideòleg/a: mnsl0 hgfe png´ñyu erksfnmklhjie fmk ei dsyubdfk.

Sots director/a: Que les rates surtin dels caus i mosseguin a tots els fills de puta del món mundial.

Secretàri/a del Director: A la merda.

Redactor primer/a: que el virus muti i afecti a perpetuïtat als qui es creuen immortals.

Redactor segon/a: Per la confusió de les llengües al Congrés.

Redactor tercer/a: Que a la dreta se’ls hi rovellin les armes, fins i tot la gola.

Corresponsal/a: Que em destinin a la lluna.

Col·laborador/a: Un porro a cada taula.

Dibuixant/a: Que els fills de puta siguin desnonats.

Grafisme i Fotografia: A cada mentida uns ulls més sortits de la cara.

Corrector/a d’estil: que els redactors escriguin bé d’una punyetera vegada.

Plumilla/e: A veure si podem cobrar d’una vegada.

Maquetejador/a: Que a Trump el portin a una reserva índia.

Responsables/es ecologisme: Foc, foc, foc.

Noi/a dels cafès: Que els cambres aprenguin que un cafè és un cafè i no un cafè amb llet.

Tècnic/a informàtic/a: m,nbkiweu gjl.z
Transportista/a: que Espanya aprengui a llegir, a pensar i a no tocar els collons.

Agnòstic/a de la colla: Aneu creient amb els reis, vosaltres...


LA GARSA PROSTÀTICA
LA LLARGA MALALTIA JA NO ÉS UN XOLLO
Es facilita la jubilació a Espanya
Si la Llei s’aprova, el PSOE té majoria absoluta pel que li resta de vida. Com tota regla parlamentària l’afavoriment de la jubilació està plena d’opcions i barreges però resumint-la, ve a significar la possibilitat de que els espanyols es jubilin abans d’hora. El resultat final de la proposta tindrà efectes molt més ràpids que els del canvi climàtic. D’aquí a quatre dies a Espanya no treballa ni la Puríssima.

Algunes idees poden resultar positives si s’apliquen en el lloc adequat. Per exemple al Japó pots regular tan com vulguis el dret a la vaga que ells seguiran pencant com a conills hiperventilats. Són així. Però Espanya no és precisament el millor lloc per deixar una escletxa a la vagància.

Treballadors andalusos que cada matí creuen l’estret per anar a la feina africana, tenen durant el trajecte amb la barcassa, el sorteig d’un pernil. Qui guanya, torna cap a casa. Per què treballar si ha guanyat un pernil?

Doncs això està passant amb la discussió de la nova Llei. Només assabentar-se’n, mitja Espanya està fent ja els papers per la jubilació anticipada. Inclús els que gaudien de llarga malaltia, prefereixen jubilar-se que no pas tenir l’ensurt de trobar-se un dia amb l’esquena dreta i haver de tornar a la feina.

Els espanyols es creuen prou íntegres com per haver de malgastar-se buscant la dignificació que dóna la feina. Aquí tots són dignes, com a l’exèrcit tots són senyors, malgrat passis el dia escarxofat al sofà amb una cervesa a les mans.

El PSOE, amb Lleis com aquesta té el poder assegurat però cal preguntar-se què podran manar. Com a molt, un país de jubilats que malbarataran la seva pensió i hauran d’anar a la finestreta de Servei Socials per demanar una bestreta. Malauradament per ells, la finestreta estarà tancada. El funcionari encarregat s’haurà jubilat.


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
L’ESPIA ANDREU SEGUEIX ACTIU DES D’UCRAÏNA
Ja fa tres mesos de l’última estada de l’espia Andreu a Catalunya, però ell, des de l’Ucraïna en guerra, mai ha deixat de pensar-hi i de mantenir contacte directe amb el seu país.

A la seva datxa prop d’Odessa ha tingut sempre com a referent a Garbo, l’espia barceloní Joan Pujol que com agent doble va enganyar als alemanys en el desembarcament a Normandia. Així, a la seva tauleta de nit hi ha els llibres “Operation Garbo”, escrit pel mateix Jon Pujol i “Garbo, el espía”, de Stephan Talty, publicat per Destino l’any 2013. Dos llibres que rellegeix quan disposa de temps lliure.

Mercès a la seva audàcia i coneixement dels serveis secrets russos ha frustrat un intent seriós d’acabar amb la vida del president Zelenski, dies abans de la seva anada a Nova York.

Fa pocs dies s’ha produït una gran desfeta russa en la que han mort centenars de soldats russos, amb milers de presoners, en la que la seva actuació ha estat decisiva.
Les tropes russes de Zaporiyia en el front del riu Dnièper han avançat fins a Guliaipolé, ciutat del revolucionari anarquista Nèstor Makhno, perquè segons les seves informacions l’exèrcit ucraïnès havia abandonat el lloc per en perill de Chervone i Dorozhnyanka. La realitat, però, es que al creuar el riu Gaichur han caigut en un
parany: els ucraïnesos no havien marxat i els han massacrat sense possibilitat d’escapatòria.

L’Andreu ha rebut la noticia des de Velyka Balka, a uns 20 quilòmetres d’Odessa, on dirigeix una base d’entrenament per a joves catalans de contra espionatge, guerra cibernètica i preparació física i mental de futurs activistes resistents que quan tornin a Catalunya eixamplaran les xarxes de lluita i de control efectiu del territori.

L’Andreu, sempre esperançat en aconseguir l’alliberament de Catalunya, sap que la lluita és l’únic camí i que l’oportunitat arribarà més tard o més d’hora.


CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


KINTA KOLUMNA
FRONTERA PERMEABLE COM UN COLADOR
La Gran Muralla Estats Units-Mèxic
Es tracta d’una separació discontinua, aixecada pels EUA al llarg dels 3145 Km de frontera amb Mèxic, de la qual s’ha construït prop de 1300 Km constituït de filferrades i murs per impedir el tràfic de droga i sobretot d’essers humans.

Des que Joe Biden es va convertir en president dels Estats Units, 1,3 milions d’emigrants han estat detinguts a la frontera mexicana, el nivell més alt en 20 anys. De fet paga el preu de la seva política i d’uns discursos menys agressius que els de Trump, el seu predecessor. Quan va arribar al poder va suspendre el finançament del inacabat mur i va aplicar una moratòria de 100 dies a les expulsions dels sense-papers.

Però potser el que li ha fet més mal és haver admès les demandes d’asil polític. Els demanadors han pogut passar la frontera hi omplert els carrers de les ciutats frontereres americanes. Milers d’immigrants, dones, homes i infants malviuen al mig del carrer mentre que l’administració està completament desbordada i no dóna abast a resoldre tanta demanda.

Imagineu-vos els llargs tràvelings de Hitchcock desvetllant trames d’espionatge tot recorrent els carrers actuals de Tijuana, de El Paso, o Chihuahua mostrant milers de persones menjant o dormint al mig dels carrers. Sobretot després del pas de la "tempesta del segle" que ha espatllat la nit de Nadal americana. Els Estats Units s'han vist afectats per una tempesta hivernal a una escala no vista en dècades, acompanyada de temperatures mínimes extremes, causants de mort i destrucció amb moltes carreteres infranquejables i la cancel·lació de milers de vols. A causa del vent, la temperatura ressentida era de menys -48 °C.

Nosaltres, per contra, encara estem patint l’empatx dels dinars de Nadal i Sant Esteve mentre que el regust àcid del cava ens torna a cada rotet. Però si no voleu mirar cap a Amèrica podeu fer una visió retrospectiva de l’any 2022. Trieu acuradament els fets de tot el que us ha sorprès, transit, encantat, intrigat, mogut. Des d’un viatge psicodèlic a Portugal, una immersió al rap-gangsta a Taiwan, un viatge a un festival de jazz a les Comores, un ball a Argentina o fins i tot un desvio pels carrers en obres de l’eixample d’una Barcelona plena a rebentar de turistes vestits de primavera, pit, espatlla i cames destapades mentre que els d’aquí anem suant la gota grossa però no gosem treure’ns l’anorac per por a la humitat.
BON ANY NOU!


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
PROGRESSOS A LA TALIBANA
Afganistan prohibeix a les dones l’accés a la universitat
Fins a nou avís, diuen les autoritats talibanes. Les dones afganeses esperen aquest nou avís des que els talibans van tornar al poder prometent respecte i igualtat per elles. De moment, se’ls ha prohibit assistir a les escoles secundàries, no poden treballar per les ONG, no poden sortir soles al carrer si no van acompanyades d’un mascle. No poden barrejar-se amb homes... Fins a nou avís.

Els que ordenen aquestes barbaritats, tenen un llibre sagrat a la butxaca i una arma a les mans. Mala combinació. Els que diuen això porten la idiòcia pintada a la cara. Els que defensen aquesta moral per les dones, porten una cabra entre les cames dins de la gel·laba empastifada... I amb tot, no son els únics culpables. La situació d’absolut esclavatge de les dones seguirà mentre els talibans portin llibre a la butxaca i armes.

És la resta del món, la que es diu i creu civilitzada, la que ha de posar remei a la barbàrie. La complicitat occidental és tan o més responsable de la tortura permanent que viu la dona afganesa. No valen protestes ni informes ni denuncies impreses. El talibà no deixarà anar l’arma voluntàriament, ni el seu religiós discurs, ni els seus sentiments arrelats com els cactus. Cal actuar. Cal posar en marxa la llei del talió. La idea queda lletja però no és tan descabellada com sembla. En realitat La civilització aplica cada dia aquesta llei. M’ataques? M’hi torno. M’insultes? no et venc gra. Passes gana? Ni aigua perquè tu no em dones petroli. La Llei del Talió tal qual, però civilitzada.

Afganistan ha de ser educada perquè aprengui a ser cínic com ho som nosaltres. No hi guanyaran gaire, ni les dones, perquè Europa també té formes educades de marginació però com a mínim, una meitat de la humanitat serà lliure d’estudiar el que vulgui i uns quants descerebrats hauran de seguir donant-se gust amb la cabra.
LLUFA per les cabres.


SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA ÚLTIMA PEDRADA
A LA CATALUNYA NORD, TAMPOC S’ENTENEN
A Perpinyà no volen pessebre... o sí
Désolé. Així estic jo pels pobres francesos que els ha tocat quedar-se amb la Catalunya Nord (sud de França per ells). Tan units i orgullosos com podrien estar, però els toca una mica d’herència catalana i ja hi som, desordre, caos i desgavell.

A Perpinyà el jutge no vol el pessebre per mantenir pura la no confessionalitat francesa però surt l’alcalde Aliot, un dretà de “mucho cuidado” i diu que allò no es pot treure perquè pertany a la memòria històrica catalana. Ho entenen? Jo, tampoc.

Fa uns dies, el bar gai Backstage de la mateixa ciutat va ser atacat per un grup desconegut (la qual cosa vol dir de dretes). Com és natural, el grup LGTBI es va queixar, és una de les seves millors virtuts, es queixen com Déu. Com ja no resulta tant habitual, l’autoritat de la ciutat ha respost com un sol home en defensa del grup atacat.

Per posar-nos en situació i no perdre el fil: La dreta francesa, que prohibeix o impedeix en la mesura de les seves possibilitats qualsevol tipus d’expressió de la cultura catalana, ara defensa el pessebre i aquests mateixos que en els seus programes polítics ataquen tot el que no sigui la família tipus Josep, Maria i en nen Jesús, han promès mobilitzar tota la força policial per tallar d’arrel qualsevol atac homòfob i buscar “refugis segurs” per a ells. Igual que la fauna rara.

Lloables i sorprenents decisions que ens deixen amb el pas canviat. Aliot és un esquerrà infiltrat a l’Agrupació Nacional? La dreta francesa és més progre que l’esquerra espanyola? Què li passa a França –apart de parlar una llengua estranya– que ens deixa amb el cul a l’aire?

Si les coses segueixen igual, Catalunya faria bé en oblidar la independència d’Espanya i demanar la fusió amb França.


VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTEXT
GERMANS DE SANG
Feijóo vol ocupar el Parlament
A Trump, que si no el deixen tornar a ser President del país vol dirigir el Gran Circ Americà amb moltes bèsties per fer la punyeta als ecologistes, li ha sortit un imitador –de circ també– a Espanya. Es diu, si no menteix, Feijóo.

Trump, americà salvatge, ho va intentar a la seva manera. Mentint, acusant sense proves, anunciant apocalipsis i quan res li va servir va formar el seu exèrcit patriòtic i estúpid, amb un bisó (bisonte pels catalans no normalitzats) al front.

Feijóo amb menys color que Trump ho intenta a la espanyola. Mentint, acusant sense proves, anunciant apocalipsis i quan res no li serveixi, farà coalició amb Vox.

El lector agut, veurà que les tècniques són bastant similars. Només ens separen uns quilòmetres i una pradera més plena d’animals, però la finalitat i la tècnica s’assemblen molt, com els germans.

Compartir gens fa que surtis igualet que l’altre i els gens Trump i Feijóo els comparteixen gairebé tots perquè són fills de la dreta, engendrats per la força i el cretinisme. Diferències? Un està a les portes dels Jutjats i l’altre a les portes la presidència espanyola, però això són matisos de cada país.

Totes les nacions tenen la seva quota de cretins. Només depèn del cicle reproductiu dels mascles de la manada. Sembla demostrat però que el seu nivell reproductor minva i s’eleva per períodes de vint anys. Després cal esperar que les cries creixin i en quaranta anys ja tornem a tenir la jauria.

Trump i Ferijóo són fills de dos períodes diferents de fecundació però no importa, ser engendrat per la dreta dóna caràcter, com la confirmació. I ja els tenim aquí, fuetejant als seus països i la seva gent. Ja tenen edat per perdre les formes –com qualsevol adolescent– i nosaltres acabarem perden la llibertat.


NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TELEGRAM
L’ÈXIT
Acord per salvar el trenta per cent del món
196 països acorden per l’any 2030, haver protegit el 30% de la superfície del planeta (idea generada per un català, tot sigui dit). El triomf de la diplomàcia i la consciència ambiental. Especialment si no pensem en el 70% restant. Molt malament van les coses quan les nacions necessiten dues setmanes en comprendre que la terra està fotuda, el mar és cementiri i l’aire sostre de plom. Però ho han aconseguit. Felicitats. Només falta saber quina part del tracte s’haurà acomplert en arribar a l’any trenta.

NO PASSA RES
Cues als tanatoris de la Xina
El xinesos han perdut el llibre de Mao. Passen mesos confinant ciutats senceres quan pràcticament no tenien casos de Covid, però davant les protestes generals, passen al pla B. Que campin com vulguin. Efectivament campà comporta encomanar i els xinesos segueixen morint. Però les autoritats ara diuen que no. Que a la Xina no moren ni les rates. Els hereus de Mao donen xifres de dos dígits per comptar els morts de Covid. I mentre ho diuen -Oh santa ingenuïtat- a les portes dels tanatoris s’acumulen cadàvers en fileres interminables. Algú hauria de fer una repassada al llibre vermell, o una segona versió directament. No es pot ser tan contradictòriament estúpid i fals.

LA COMPAÑERA AYUSO
Ayuso promociona la propina
Quina millor manera d’afavorir l’economia d’un país que demanar el retorn de les propines. És un sistema fàcil, equitatiu, que genera riquesa... Vas a prendre una cervesa i dones uns centimets de propina pel cambrer, amb aquests centimets el cambrer va al barber que es guanya un client i una propina i content, agafa un taxi i dóna una propina al xofer, i el xofer sorprès va al bar de la cantonada i deixa vint cèntims pel bon servei de la cambrera. I la cambrera, que no se’n sap avenir, li proposa casament a l’amo de l’estanc i van a buscar un pis amb l’ajut d’un crèdit i el banquer, sense ells saber-ho, els cobra la seva propina.
Amb una Ayuso a cada casa, això seria una altra cosa.

UN CANTANT I DUES PERSONALITATS
Serrat: quan la veu era missatge
Aquest Cap d’Any és el triat per Joan Manuel Serrat per jubilar-se del públic català. El noi del Poble Sec ha viscut la seva carrera en dues etapes bipolars. En la primera cantava en català i va portar la llengua a un nivell força interessant tot fent vibrar unes generacions que es bolcaven cap a la recuperació del català com a llengua vehicular.
En la segona etapa va decidir cantar en castellà i deixar les reivindicacions al rebost de casa seva. Cal dir que aquesta darrera etapa li va donar fama i diners però alhora mai més va tornar a ser aquell home que desvetllava somnis de llibertat.
Potser alguns esperaven que en el seu darrer concert aconseguís mostrar una mica de cada cosa però res de res. Ell ha esborrat una part de la seva pròpia història.

VA DE PERIODISTA MATXO
Saül Gordillo denunciat per agressió sexual
Tot comença per un sopar d’empresa i unes copes a la sala Apolo de Barcelona. Dues joves periodistes, en moments diferent i per separat, tenen la desagradable sorpresa de sentir unes mans a l’entrecuix, magrejant-les. Quan s’adonen que les mans en qüestió són del seu capo es queden paralitzades de por i de plors però valentes com són van i el denuncien al mossos.
Saül s’ha acabat creient el títol del seu llibre: Superperiodistes en la era de la sobreinformació o la cagat per això mateix? I és que no pot ser bo estar inclòs en el lloc 32é del ranking dels 50 catalanes més influents a Twitter.

LA LLEI TRANS DE TOTS ELS EQUILIBRIS
Determinació de gènere sense requisit de diagnòstic i tractament des dels 14 anys
El Congreso aprova la llei i ara passarà al Senat. Segons la ministra d’Igualtat, Irene Montero: Avui tornem a situar-nos en l'avantguarda dels drets de les persones LGTBI.
Com a mínim ha sabut agrair el treball de totes les associacions i organitzacions LGTBI que han col·laborat en l'elaboració del text.
També ha estat generosa destacant que la llei suposa una continuació de la llei que va aprovar el govern de José Luis Rodríguez Zapatero el 2005 sobre el matrimoni homosexual. Bé, fins aquí bé!
Després ha fet política barata amb un missatge rotund: "El Govern de coalició està amb les persones trans, amb les persones LGTBI i les seves famílies. I la traca final: Això serveix perquè Espanya sigui un país amb cada vegada més drets en el qual tots puguem ser feliços." Oido?


DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTRAPORTADA
UN DIA NECESSITAREM UN VISAT PER PASSAR DEL 31 DE DESEMBRE A L’1 DE GENER
HI HA DIES, MESOS, ANYS INTERMINABLES EN QUÈ NO PASSA GAIREBÉ RES.
HI HA MINUTS I SEGONS QUE CONTENEN TOT UN MÓN