169168167
166165164
163162161
160159158
157156155
154153152
151150149
148147146
145144143
142141140
139138137
136135134
133132131
130129128
127126125
124123122
121120119
118117116
115114113
112111110
109108107
106105104
103102101
1009998
979695
949392
919089
888786
858483
828180
797877
767574
737271
706968
676665
646362
616059
585756
555453
525150
494847
464544
434241
403938
373635
343332
313029
282726
252423
222120
191817
161514
131211
1098
765
432
1




Licence Creative Commons
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

Mots Clau : Exercit espanyol. Vacunar AstraZeneca. Ttrombosis cerebral. Esquerra Republicana. Pasionaria. Ffi de la guerra contra el virus. Esclat violent a Irlanda del Nord. Tarja d’identitat digital republicana. Capital contra l’independentisme a Catalunya. Mascaretes
   

Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya

16 abril 2021

EN DEFENSA DE LA PÀTRIA
Igual que un nen que serra les dents i es nega a empassar-se el darrer tros de carn, l’exercit espanyol, tots a una com en ells és costum, ha decidit que no es vol vacunar amb l’AstraZeneca. I no es vacunen. La Ministra ha dit que d’acord, que val, que decideixin ells... i s’ho estan rumiant. A la primera votació van sortir com a possible substitutiu, una ampolla de Brandy Soberano per cap, però encara no és segur.

I alguns es preguntaran com un col·lectiu que passa el dia oferint al poble fins la seva darrera gota de sang, ara s’escagarra per una vacuna, per molts efectes secundaris que tingui.

No, senyor, no és això. Massa mal pensat hi ha per aquí. Si l’exercit no vol l’Astra és per prevenir millor la possible ruptura d’Espanya. Perquè, cal que se sàpiga, catalans i bascos i algun gallec despistat està a la que salta i ara imaginin vostès si no aprofitaria l’ocasió per declarar la independència davant un exèrcit sencer atacat per una passa de trombosis cerebral. S’imaginen el merder? És lògic i bo que els comandaments militars no vulguin un exercit tarat que vagi al front amb cadira de rodes i sense poder donar ordres clares ni imaginar estratègies efectives, ni disparar amb la dreta perquè la tenen paralitzada. Això seria una conya i no un exercit.

O sigui, que ens sumem a la intel·ligent mesura ministerial i recolzem que els militars no hagin de passar pel tràngol d’una vacunació sense la fiabilitat necessària. Que vacunin als civils amb l’Astra, total els civils no tenen altra feina que viure del “cuento”. Els civils no tenen responsabilitats dignes de menció. Si un civil queda tocat, se l’hospitalitza i està com Déu fins que al final es mora i a sobre els vidus cobraran pensió extra.

Es que és molt seriós això de ser militar, senyors. Una mica de respecte.


SEGONA PÀGINA


EL CONVIDAT
LES DUES BESSONES
Les dues bessones eren tres però una es va morir fa temps. Es deien –diuen- Dolores, Dolors i Carme. La Dolores, com el nom indica, era de la part materna, castellana i molt sentida. I per distingir-la de La Dolors, com que era molt vehement li deien Dolores la Pasionaria. Les dues bessones de la part de pare, catalana, eren més modosetes... i encara ho són.

Diu la rondalla, que les dues bessones orfes de germana, varen tenir seriosos trastorns de la personalitat. Volien omplir el lloc que havia deixat la Dolores però no se’n sortien fins que un dia un mag dolent però de bones intencions, els va inocular el virus de la política (que és com el Covid però sense cura). I les germanetes, van entrar a un partit polític Esquerra Republicana que també es molt sentida a la catalana.

Durant un temps les coses van anar bé. Les nenes es dedicaven a fer coses bones i alhora, quan algun obstacle se’ls posava per davant, treien l’esperit de la Dolores, es queixaven una estona i tornaven a l’equilibri.

Tan disposades i fermes se les veia que poc a poc escalaren posicions dins el seu grup. Les invitaven a totes les festes i balls, les portaven d’excursió i a vegades fins i tot les deixaven parlar als invitats. Al final les van nomenar reines del partit i les van col·locar en lloc d’alta responsabilitat. La felicitat regnava a la casa els pares ploraven recordant a la Pasionaria Dolores. “Nos han salido igualitas a la Dolores” deia la mare amb orgull... Però un llop d’orelles llargues, dents afilades i cua caiguda, s’apropa sigil·losament a la casa.

El llop, diu la llegenda, era estranger però això no afecta al gruix de la història. El que sí la condiciona és que les dues germanes van oblidar que venien de la part paterna –catalana- i que per molt que volguessin, mai no podrien tenir l’esperit revoltat de la germana morta.

I així fou com a la primera de canvi, la Carme i la Dolors van ser raptades pel llop de camí al Parlament i que les va pujar en una furgo policial i les va jutjar i que porten un fotimer d’anys a la presó. Elles es queixen, sí, però poquet, a la catalana, en paper de víctimes conformades, apel·lant a lleis i consciències enlloc d’agafar el micro, aixecar el puny i cagar-se en alguna cosa sagrada. Just el que hagués fet la seva germana de la banda castellana. I l’únic que dóna fruit a la societat espanyola.


LA KINTA FORKA
¡LA GUERRA HA TERMINADO!
Som a l’abril de 2021. Com passa el temps! Cal dir que després de la 14èna modalitat de confinament vaig deixar de comptar. Tretze mesos amagant-me pels jardins amb amics d’infortuni, fugint dels controls als carrers i als límits comarcals per escapar de les multes i els tocs de queda. Fixa't, no hem tingut ni temps d'avorrir-nos. Ara cada matí és la promesa d'una nova aventura! Un dia al Born on se celebra a l'aire lliure una exposició sobre les dones. Una nit de lluna plena al port, dormint a casa d’una amiga. El dia següent amb el llibre del periodista Antonio Talia: entre Reggio de Calàbria i Siderno, al sud d'Itàlia, la regió amb més densitat de crims del món.

I ara que ja ens hem fet una raó el Pedro Sánchez diu que en poques setmanes declararà la fi de la guerra contra el virus. El Macron, a França, diu el mateix i la Merkel a Alemanya i altres... Innocent de mi, vaig telefonar a la Generalitat i a la Moncloa preguntant si el VIRUS havia mort... Em van penjar el telèfon però ja va ser un reconfort que despengessin tot i que no vaig poder ni acabar la frase.

Ara espero el comunicat oficial... ”En el día de hoy, cautivo y desarmado el Covid-19, la guerra ha terminado. Las tropas gubernamentales han alcanzado sus últimos objetivos militares con el control de la población y total sumisión del sistema sanitario”.

Després vindrà el farciment en interminables cites sobre les víctimes a cada estat de la UE, del Japó, de... O per discutir de nínxols i cremacions dels cent mil morts llargs a cada país. O el que és pitjor, tornaran a omplir les teles i ràdios, de tertulians avorrits parlant del que no saben i d’emissions sobre el Barça i el Real Madrid. Ha, no, això sí que ja no ho podré suportar... sort que el VIRUS no està mort i continua de parranda!!!


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
LA BANDERA BRITÀNICA S’AFEBLEIX DAVANT LA REPUBLICANA IRLANDESA A L’ULSTER
Irlanda del Nord torna a ser víctima de la seva herència colonial britànica. Colonitzada brutalment per Anglaterra, d’ençà fa quatre segles, amb l’expulsió dels irlandesos del seu territori pels nous invasors i amb l’expropiació de bona part de les seves terres pels nous propietaris arribats de la baixa Escòcia i del nord d’Anglaterra.

L’Ulster, que a hores d’ara té una població de més d’1,8 milions d’habitants i un territori que s’acosta a la meitat de Catalunya, va continuar unida al Regne Unit quan Irlanda s’independitzà, al 1921. Aleshores, els republicans irlandesos – majoritàriament catòlics – només eren un 35% però aquest percentatge ha anat augmentant any rere any i sobretot desprès de la pau de 1998, que va acabar amb l’enfrontament armat de varies dècades amb 3.254 morts i 50.000 ferits.

Malgrat la pau, la tensió s’ha mantingut sempre alta i encara més, quan els privilegis dels unionistes van disminuint i la població republicana irlandesa s’ha anivellat amb la unionista monàrquica. Ara, l’esclat violent per diverses ciutats nord irlandeses el protagonitzen joves obrers unionistes juntament amb adults paramilitars que veuen perillar la seva hegemonia i se senten abandonats per Londres.

Només faltava una guspira per que esclatés de nou la revolta. Aquesta s’ha fet palès aguditzada per la pandèmia, el resultat del brexit i el no actuar, ni la policia ni els jutges, contra els assistents al funeral d’un exmembre de l’IRA, que s’havien saltat les restriccions. Els revoltats no suporten que ara hi hagi una frontera comercial amb Anglaterra, amb duanes, al mar d’Irlanda mentre aquestes no existeixen a la frontera amb la República d’Irlanda.

Sens dubte, és un símptoma evident de que, cada cop més, la Unió Jack (la bandera britànica) s’inclina davant la bandera republicana irlandesa a Irlanda del Nord.


QUARTA PÀGINA


HUMANOTECA
Hi ha moltes targes. D’identitat, de crèdit, pel bus, pels supers, pel zoo. Targes de la Seguretat Social, de les Mútues, dels jubilats, d’estudiants, d’invalidesa varia, una de les més buscades perquè permeten aparcar a qualsevol lloc...

Els diccionaris, antics com són, es limiten a dir que les targes són una mena de placa rectangular o ovalada, feta de diferents matèries, on hi ha escrit un nom o una indicació.

Les reials acadèmies de la llengua estan molt lluny de la realitat social. Perquè les targes, encara que faci riure, serveixen per moltes coses. Totes menys una, la que s’han inventat darrerament: LA TARJA D’IDENTITAT DIGITAL REPUBLICANA. ????????????????? Què és això? Un passi per anar a veure manifestacions folklòriques? Una eina per a masoquistes que volen ser detinguts per la Guàrdia Civil? Un altre signe egocèntric d’identitat catalana?

Prou malament van les coses, prou mostres d’inutilitat i egoisme donen els nostres representants polítics perquè, mentre no són capaços de tenir un puto mal govern, algunes ments preclares pensin en fer una targeta d'identitat republicana! Fa uns dies vàrem saber que Catalunya era la Nasa d’Europa llençant una caixeta de nines a l’espai, ara ens fem un carnet republicà. Acabarem, dient-nos tots Jordi i Montserrat? És això el que cal fer?


ÚLTIMA HORA
CONTAMINACIÓ EMPRESARIAL
L’Estat espanyol va fer mans i mànigues per fer marxar les empreses catalanes més representatives fora de Catalunya durant l’anomenat Procés. La idea era demostrar que el capital estava en contra de l’independentisme i que Catalunya quedaria en la més absoluta misèria industrial i econòmica. Com, sempre, el diner fent cas de la veu del seu amo, va fer les maletes i es va traslladar a les Espanyes.

El que no va fer el Govern ni les empreses migratòries va ser endur-se la merda.

Repsol, Naturgy i Porlan són les tres empreses que més contaminen a Espanya i les tres estan a Catalunya, això sense comptar la Tarragona Química que és tota ella un mar minat amb espoletes retardades.

És d’agrair que el Govern apart d’endur-se la morterada de diners, deixés a Catalunya una mica de feina perquè els catalans poguessin seguir fent coses, però ja que ens van netejar de juntes d’accionistes, no hagués quedat malament que ens compressin uns quant filtres –res, tres o quatre- per netejar l’aire que havien corromput l’alè de les tals juntes.

Madrid encara no ho sap, però l’atmosfera es pot higienitzar. Encara es pot lluitar per un aire pur. El que ja s’ha demostrat és que mai una ciutat o un país podrà respirar lliurament mentre hi hagin empresaris –trànsfugues o no- que enverinen més que les tres empreses més marranes d’Espanya.


CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
LA YENKA
Izquierda, izquierda, derecha, derecha, delante, detrás, un, dos, tres.

La Yenka era inaguantable, per això va ser un gran èxit, però va tenir dos detalls importants d’agrair: només va durar un parell d’estius amb algun petit rebrot i la lletra es va mantenir sempre igual: esquerra, dreta, endavant, endarrere, un, dos, tres.

Tot un govern nacional, un fotimer d’autonòmics, el col·legi de metges, farmacèutics i veterinaris, el gremi d’hotelers i afers turístics, no han aconseguit que a Espanya hi hagi una mateixa lletra per deixar clar què han de fer els ciutadans amb la mascareta. Se la tregui, se la posi, si fas esport no, si en fa sí, només a l’aire lliure, dins el lavabo de casa, quan està amb bombolla pròpia, quan està en bombolla aliena, quan xarrupa un tallat sí però no pot aprofitar-ho per fer una caladeta. I ara, darrerament, quan ja no saben què dir ni què fer, algun eminent de secà, decideix que a la platja cal dur el morrió i a dins de l’aigua també i quan et capbusses encara més per no contaminar els bancs de sardines. I aquests senyor, ens preguntem, no hauria d’anar recobert de mascaretes de cap a peus al psiquiàtric? Tot el dia i tota la nit?

De la pandèmia, el que més ha interessat als polítics és la seva influència en el moment de les eleccions. Tots saben que si tens un índex de contagi baix, guanyes escons i si et toca rebrot, et quedes com a Ciutadans, amb el Secretari General i la dona de fer feines, d’acord, que aprofitin tan com vulguin la vulnerabilitat de l’elector, però tampoc cal que el tornin boig donant instruccions diferents cada dia, perquè al final el votant acabarà grillat i llençant-se pel balcó.

Incomprensiblement encara no ha sortit cap versió de la Yenka amb el títol de “la mascareta”, però sortirà. Hi ha imbècils de sobra. Esperem de tot cor que els autors, especialment de la lletra, no imitin els dubtes del poder perquè si un dia ens fan anar endavant i un altre endarrere, un dia a la dreta i l’altra a l’esquerra, s’organitzarà un merder pitjor que el que té plenes les UCI’s hospitalàries.
LLUFA pels controladors de mascaretes.


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TELEGRAM
PER UNA VEGADA, GUANYA TURQUIA
Ofensa d’Erdogan a la senyora Úrsula a qui va fer seure en una cadira plegable. OH! No, els turcs van seguir fil per randa el protocol europeu. OH! La Úrsula s’emprenya amb en Charles que li va prendre el sillonet. OH! Protocol apart, no deixa de ser significatiu i vergonyant que Europa s’enfadi amb Turquia. Turquia ha fet prou barrabassades com per ser expulsada del mon sencer. Però els europeus no es queixen fins que una senyora es queda amb la cadira de campanya. OOOOOOHHHHHH!!!!!!

DRETA EXTREMA
Segons l’estudi del Centre d'Estudis Estratègics i Internacionals encarregat pel Washington Post, el terrorisme "domèstic" dins els Estats Units està en el seu nivell més alt en vint-i-cinc anys. L’amenaça prové dels supremacistes blancs, antimusulmans i antigovernamentals d'extrema dreta, responsables de 267 atacs o intents d'atemptat des del 2015 que han matat 91 persones. Penseu en VOX i tanqueu els ulls.

ELS GITANOS NO CONTAMINEN
A la bandera, una roda de carro (no de tractor), a la feina, recollida de residus, venda de calces als mercats, casetes de fires, vidents i cants de rumba i flamenc. El seu problema és que no es conformen amb seixanta metres quadrats per viure catorze de família. Prefereixen els camins i unes lleis molt endarrerides. Son masclistes fins i tot les dones. Mala cosa. Van celebrar fa poc el seu dia internacional. Van demanar allò que mai se’ls ha donat ni se’ls donarà. Amb el gitanos no hi ha qui s’entengui.

LA CONSAGRACIÓ DE LES INJUSTĺCIES
VOX provoca a Vallecas, l’esquerra li barra el pas. La policia atonyina a l’esquerra. La ultra dreta envaeix una reunió de catalans a Madrid. La policia no participa. Els jutjats, anys després de l’atac, encara no tenen clar si cal condemnar a aquests nois de bona família i espera més proves. El Consell General del Poder Judicial, en plena orgia, composa una simfonia dedicada als heroics jutges que mantenen net com un corral, la justícia a Espanya. La titulen, la Consagració de les Injustícies.

DEL MATEIX SEXE PERÒ NO IGUALS
Tot i que les feministes no denunciïn la violència en parelles no heterosexuals, no és un fenomen marginal. En un metanàlisi als EUA apareix que entre el 25 i el 40,4% de les dones lesbianes, i entre el 26,9% i el 40% dels homes en parelles homosexuals han experimentat violència domèstica. Aquests índex, equivalents a les de les dones en parelles heterosexuals, inclouen violència física, verbal, psicològica, material o social. Algú creu que tenim remei?

DONCS MIRA QUINA SORPRESA...
Una mica abans de la Setmana Santa, les autoritats van acordar que la pandèmia anava de baixa. I Oh casualitat, van decidir que es podien obrir les restriccions de moviment social. Ha passat la Setmana Santa, els restaurants han fet calaix i les autoritats, Oh sorpresa, diuen que la pandèmia torna i tanquen els perímetres. Ho sabíem tots. Per una vegada inclús els polítics sabien el que passaria, però ves per on tots vàrem jugar al joc dels disbarats. Això sí, els restauradors continuen molt enfadats. Els malalts com que estan intubats, no diu ni piu.

LLENGÜES DE MUSEU ?
L'Assemblea Nacional francesa ha aprovat un projecte de llei de protecció del patrimoni i promoció de les llengües regionals dient que: Les llengües regionals "constitueixen una autèntica riquesa per al patrimoni nacional" i han de "ser protegides i recolzades per adaptar-se als beneficis que proporcionen". Aquesta opinió no és compartida per Espanya que continua legislant sistemàticament en contra del català. Cada terra té la seva guerra.

PROU AMAZON
En nom del bé de la humanitat, voldria assistir a un comitè executiu amazònic. Per veure com els directius i Jeff "Ironman" Bezos, inventen noves estratagemes per modificar més els nostres hàbits de consum, la nostra vida quotidiana i ara les nostres aspiracions culturals i la nostra imaginació. Aquests genis empresarials han posat en marxa la producció de "documentals" sobre l'esport tan poc mereixedors d'aquest nom que aviat caldrà pensar en establir una especificació que ens protegeixi. De fet, es tracta de biografies autoritzades cofinançades pels poderosos de l’esport. Exportar al món del documental el mètode Amazon, no gràcies!