130129128
127126125
124123122
121120119
118117116
115114113
112111110
109108107
106105104
103102101
1009998
979695
949392
919089
888786
858483
828180
797877
767574
737271
706968
676665
646362
616059
585756
555453
525150
494847
464544
434241
403938
373635
343332
313029
282726
252423
222120
191817
161514
131211
1098
765
432
1




Licence Creative Commons
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

Mots Clau : Central de Vandellòs. Policies a Catalunya. Denúncia anònima. Gent gran. Catalans independentistes. Resistència ciutadana. Alcalde de Perpinyà. Inmunidad. Turisme. NASA
   

Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya

3 juliol 2020

EN HORA BONA
En hora bona, el CONSELL de SEGURETAT NUCLEAR ha decidit que la central de Vandellòs (que havia de tancar d’aquí a un mes) pot mantenir-se activa durant DEU anys més. La bona notícia és que els vells lluitadors antinuclears se’ls ha girat feina i que mentre es manifestin podran morir heroicament per radioactivitat enlloc de fer-ho anònimament del COVID.

En hora bona el Ministeri de l’Interior ha resolt el problema d’abastiment de Policies a Catalunya. Com que cap servidor de la pàtria vol anar a un lloc tan perillós, s’ha decidit que hi vagin els darrers de cada promoció, dit d’altra manera, els més burros. Una bona motivació per fer estudiar als futurs policies.

En hora bona, la por i la misèria dels ciutadans, junt a la inestimable cooperació de les autoritats, ha fet revifar el noble esport de la denúncia anònima. El mètode, ja utilitzat amb molt d’èxit durant la dictadura franquista, determina exactament el nivell moral del país. La única esperança es que als delators, mentre espien des del balco, els agafi una pulmonia.


SEGONA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
AVIS I AVISES SUPERVIVENTS ES PREPAREN ERÒTICAMENT PER L’ESTIU
Aquests darrers mesos de collonavirus han estat una dolorosa experiència per a la nostra gent gran que ha acabat amb milers de les seves vides i ara que ha passat el pitjor i que tornem a una certa normalitat, molts dels supervivents es preparen per fruir com mai de l’estiu.

Molts d’ells quan eren joves, degut a la repressió franquista i catòlica, i també de molts dels seus pares, mai han sabut el què era lligar a la platja, a la disco i arreu amb els estrangers que ens visitaven, i d’altres ni tant sols van intimar amb els autòctons. Sempre hi havia un pare, una mare, una tieta que els deia: “no t’acostis massa que et poden portar disgustos o, fins i tot, una malaltia contagiosa”.

Aquells joves tímids i inexperts s’han fet grans i ara són més savis i decidits, no saben quant de temps els hi queda i volen aprofitar-ho i viure el present dia a dia, un cop superades les pors i les seves antigues repressions i prejudicis. És així que s’estan organitzant cara l’estiu, homes i dones, per places, parcs i cases particulars. Han creat una coordinadora anomenada: “A l’estiu tota cuca viu” i durant el mes de juliol han organitzat cursets d’idiomes i també classes amb tècnics en relacions personals. Han connectat amb la coral de iaioflautes, que realitzaran múltiples concerts per platges i altres llocs i espais freqüentats per turistes de diversos països amb l’eslogan : ”el contacte entre els pobles ens fa millors”.

És una gran oportunitat per als vidus, solters i tot aquell i aquella que no estigui aparellat i que vulgui deixar enrere la solitud i gaudir de noves experiències. N’hi haurà per a totes les edats i tots els gustos. Un cop més, la nostra gent gran, rejovenida i entusiasta, ens mostra el camí per millorar el món que ens envolta sense complexes, tot fruint plenament de les nostres vides. Serà un agost que promet, molt calent i que portarà cua. Tot just ara comença la campanya amb l’eslogan. “Qui lliga a l’estiu la seva cuca reviu “.

Aquest estiu els turistes no només deixaran diners als de sempre sinó que enriquiran la vida i les experiències dels nostres iaios i iaies.


LA KINTA FORKA
AHIR REBELS!
Tenen la memòria curta els catalans independentistes? El Procés cau en l'oblit. Ha deixat de ser un punt Cardinal política i èticament. Ahir eren rebels morals que van rebutjar la llei. Però la llei és la llei, i totes les lleis de la història d’Espanya són un vast corpus en vigor.

Ahir rebels, avui furiosos de veure els dirigents del Procés a la presó i exigint una vida normal gràcies a un decret d'amnistia. Lamentablement en el dia a dia no trobem el llegat de la resistència ciutadana.

Una Resistència guanyada durant el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre 2017 quan van respirar, durant moltes hores, una vida lliure i constituir un territori propi malgrat els milers de ferits de la mà de policies i guàrdia civils. Unes hores de govern sota les pròpies regles. Amb el Referèndum la ciutadania va aconseguir el seu objectiu: crear UNA normalitat. Però en fer-ho, va donar el cop de gràcia a aquest sorprenent breu període de suspensió de la legalitat gràcies a una inventiva desenfrenada que avui sembla un somni.

Ahir rebels... de fet va ser una situació excepcional, com la derrota de 1714, amb les seves seqüeles polítiques. Una situació que va generar reaccions excepcionals que perdrien la seva raó de ser si la lluita acabés sent victoriosa. Els rebels sempre apareixen cíclicament, efímers, i després la vida del dia a dia reprèn el seu curs.

Però el que és interessant són les relacions socials que prevalen sota el nou jou imposat per l’estat espanyol. Cal destacar el que mai es diu, el que sempre s’amaga com si fos un codi ocult. Són les paraules i els pensaments amagats en els silencis; les actituds que controlem i ocultem. És el preu de la tranquil·litat social i la pau però és un preu molt alt. Això genera un farcell d'emocions callades però omnipresents entre dominants i dominats, per trobar un modus vivendi acceptable i tolerable. Quan es produeixi una altra revolta les emocions enterrades avui de sobte tornaran a veure la llum.

A nivell social, els sobiranistes catalans han desenvolupat una doble vida. El que viuen a casa i entre ells i les relacions amb els altres. Els catalans segregats socialment a nivell espanyol han d'observar normes i codis apresos i integrats durant generacions. Malgrat que policies i governants opressors van rebre medalles per l’1 Octubre-17, la xapa de plom va saltar pels aires amb importants repercussions i la lluita per les llibertats cíviques continua intensament. Però això no impedeix sentir-se presumptament culpables pel fet de ser catalans i mantenir un pensament amagat... als altres. La sentència és clara: "com més amenaçador sigui el poder, més gruixuda serà la màscara."

Bàsicament, la primera cosa és aprendre que vivim en una societat on la virtut és el silenci per preservar una harmonia aparent. A partir d'aquí, hem de ser capaços de tornar en benèfiques les emocions que genera la vida social quotidiana.


EL CONVIDAT
OFF DE RECORD
Me caes bien, no tienes nada que ver con Marine, pero eres atractiva y aunque te presumas de ser izquierdista…

Soy de izquierdas.

No que va, ni yo soy de derechas. No, no somos una ideología Yo soy político, tu periodista y las circunstancias, nos llevan a que cada uno haga su discurso.

Y un rábano.

Vale, como quieras. Me caes bien de cualquier manera y te propongo un pacto. Te voy a decir la verdad a todo lo que me preguntes. Ya ves una exclusiva mundial: Político dice la verdad. Pero solo la diré para ti. No puedes grabar, ni tomar notas. Lo que digas luego, lo negaré. No habrá pruebas.

¿Y yo sabré de verdad lo que piensa?

Toda la verdad.

Vale, me gustaría saber qué piensa sobre Catalunya y la situación actual…

Amo a Catalunya, me gusta. Su lengua, cuantos acentos, su cultura, Dalí, el folklore, la sarda, que bonito unidos de las manos y contando. Que laboriosos... Si me nombran alcalde de Perpinyà, apoyaré la cultura catalana y me comprometo a establecer unos juegos florales bianuales y organizaré unos de coros y danzas de tanto arraigo en España y…

Me está diciendo su verdad o la de la falange?

L’home riu dolçament, em dóna uns copets al colze... Demasiado joven todavía. ¡La verdad un político!


TERCERA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CA LA MEUCA
CAPÍTOL TRENTA-NOU... DE LA SÈRIE
LA BEN PLANTADA
Perdone que insista, pero es un pecado desaprovechar estas curvas. En cuatro días se hacia una clientela de cine.

Ya tengo bastante con la política, gracias.

Pero es que ya no se ven culos como el suyo, querida... haría furor, sobre todo entre la nobleza, tienen unas mujeres tan secas, los pobres.

No quisiera ofenderla, pero es que yo soy muy recatada. El culo se me hizo de tanto llevar mochila.

¿Y qué hacia usted con una mochila?

Ir al campo.

Jesús.

La Madame y la Laura tenen aquesta conversa a la cuina del puticlub. La Laura diu que està esperant a un company diputat, però no acaba d’aparèixer. La Madame suspicaç: ¿Seguro que han de encontrarse aquí?

No, pero me han dicho que los viernes le toca.

¿Y por qué no le llamaba por teléfono?

Es que no me contesta. Pero así es mejor, porque si no me hace el favor que le pido, siempre tendré un as en la manga.

Uy que putita, si solo le falta decidirse... De todas formas no crea, todo el mundo conoce nuestra clientela.

También sabíamos todos lo del rey y hasta que no salió en el HOLA, la gente ni se inmutó.

Y que hizo usted, si puede saberse, así en confianza.

Nada, yo soy totalmente inocente. Pero la gente habla y miente y acusa…

Es que la gente es muy mala. Con esa carita es inocente seguro.

Y anque no lo fuera. ¿Que mal hay en ayudar a un amigo? ¿Qué no daría usted por un amigo?

Ah, yo se lo doy todo. Sin manías.

Pues eso.

La Madame li acaricia les galtes molsudes: ¿Así que no todo es mochila eh?

La Laura que no sap exactament què contestar, utilitza la tècnica diplomàtica, és a dir, parla d’una altra cosa: Me cae usted muy bien señora, bueno, a mi el pueblo siempre me ha caído.

Laura mira el rellotge. La Madame es dóna un copet al front recordant...
Ahora que caigo, hoy no vendrá. Los primeros viernes de mes, va a la vigilia de la Virgen en la Almudena.

Pues yo no puedo esperar más... Laura agafa paper i llapis de la seva enorme bossa de mà... Por favor, cuando venga le dice de mi parte que quiero esto. I li ensenya un paper que la Madame intenta llegir.

Inmunidad. Díagale que exijo inmunidad como todo el mundo. Que una cosa es ser catalana y otra muy distinta tener que pagar el pato. O me asegura la inmunidad o levanto la alfombra. Y que me llame y no haga como el burro del presidente que no tiene línea con Catalunya.

¿Y de parte de quién le digo?

¡De la bien plantá!
TO BE CONTINUED


HUMANOTECA
TURISME: POESIA V PROSA
El turisme uneix a les persones. T RIFAI... Especialment a les cues del BUS Turístic.

El Turisme te com a finalitat fer millors persones, no fer grans fortunes. S.R.A. (mentre anava fumat fins a les orelles)

Viatgem no per canviar de lloc sinó d’idees. H. TAINE... Per això en totes les avingudes de les grans ciutats trobes les mateixes botigues, per obrir la ment.

El món és teu perquè l’exploris... ANUNCI ENGRESCADOR... si et deixen entrar després de quatre hores de cua a la Sagrada Família... i llavors t’adones que ja està explorat.

Viatjar és viure. H ANDERSEN... abans del COVID 19.


LA LLUFA
EMBÚS AL CAGADOR DE LA N.A.S.A.
Els qui han vist les primeres càpsules espacials, ho tenen clar. Allí dins no hi ha qui pugui cagar. Per això, una de les primeres normes per seleccionar als astronautes, era buscar-los restrets. Tres dies de restrenyiment no mata a ningú. Això sí, la NASA tenia la precaució de fer aparcar la nau en algun paratge desert o al mig de l’oceà, llocs allunyats de nuclis urbans de manera que si després de tan retenir, els astronautes s’esplaiaven, la pudor no s’escampés més enllà dels límits oportuns.

A mesura que els viatges s’han allargat però, ha estat necessari fer servir l’enginy evacuador. El primer problema es va resoldre amb facilitat. Pixar és fàcil –excepte pels prostàtics- i una goma succionadora i un senzill mètode potabilitzador, feia que els homes de l’espai poguessin orinar i beures la pixerada en forma d’aigua potable en un plis plas. En quan a l’evacuació sòlida... bé, per què seguir parlant de marranades?

El problema, com sempre, va arribar al moment d’incorporar-se les dones als programes còsmics. Que si no hi cabien (la veritat és que conec molts culs que no cabrien en el quadradet que els proporcionen), que si les tapes no eren de color rosa, que si la bosseta era transparent... Xorrades que, molt probablement, han estat la causa, de l’embús en un dels satèl·lits que dóna voltes per allà dalt i que té a la tripulació, que no caga (en el més estricte sentit de la paraula).

I què fa la N.A.S.A.? organitzar un concurs de wàters de disseny. De conya, però mentre es redacten les bases, s’obra la sol·licitud, es fa el concurs, es proclama guanyador, comença la producció i -no poca cosa- es fa el repartiment, què faran els astronautes que tenen la tassa a vessar?

LLUFA PER LA NASA, (departament sanitari) i pel sindicat de pilots per voler dedicar-se a coses tan rares.