158157156
155154153
152151150
149148147
146145144
143142141
140139138
137136135
134133132
131130129
128127126
125124123
122121120
119118117
116115114
113112111
110109108
107106105
104103102
10110099
989796
959493
929190
898887
868584
838281
807978
777675
747372
717069
686766
656463
626160
595857
565554
535251
504948
474645
444342
414039
383736
353433
323130
292827
262524
232221
201918
171615
141312
11109
876
543
21




Licence Creative Commons
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

Mots Clau : Manifestacions. Crema de contenidors. Violència. Empresariat espanyol. Crisi. Desnonar una vella de 97 anys. Salvador Puig-Antich. Sarkozy. Jutjat número tretze de Barcelona. Covid i Setmana Santa
   

Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya

12 març 2021

VELLS RESSONS
Sempre passa el mateix. Després d’una erupció volcànica, el jovent s’emprenya, agafa magma ardent, el llença contra la muntanya... i es crema. Aleshores la gent de seny, critica els crits del jovent amb les mans cremades. Cap assenyat però, recorda que la lava ve de la muntanya, no del jove.

Sempre passa el mateix. Després d’una càrrega policial, la gent assenyada critica la violència dels joves cremant contenidors, però cap recorda que la culpa ve de més enllà, molt més que de les forces armades, ve del llunyà món del poder.

Sempre passa el mateix, després d’una manifestació descontrolada, els partits polítics condemnen la violència. La violència és inacceptable i inútil diuen entre escarafalls.

Si la violència és tan inútil, per què la utilitza la policia?

Sempre és el mateix. Els responsables polítics, posen en marxa el discurs oficial per enfrontar-se als resultats de la manifestació. Els responsables, son grups incontrolats entre els que destaquen un grup d’anarquistes (què faria el poder sense els anarquistes?) majoritàriament vinguts de l’estranger malgrat la Covid i els confinaments. La gent del país queda així tocada però no enfonsada. El país és més civilitzat que tot això. Podem dormir tranquils.

Sempre passa el mateix. Ningú no es pregunta que hi ha abans de la manifestació. El poder, la justícia del poder, la policia del poder, han fet potser alguna cosa que pogués justificar o, si més no, explicar per què els contenidors estan cremen? No. Aquest punt, no el toquem.

I tu, poder, em preguntes què es la violència? La violència ets tu.


SEGONA PÀGINA


EL CONVIDAT
LA SANTA PATRONAL
Quan un país no te tecnologia punta, ni investigació, ni indústria i quan els seus talents han d’emigrar a un altre país, li queden dues solucions, fer una unió amb Albània per repartir-se la misèria o dedicar-se al turisme. Espanya es dedica al turisme. Però tenim Covid i pols del Sàhara i els turistes no venen. Crisi!

I davant la crisi, els empresaris es revolten. I tenen raó. Aquest país, és una merda. El que potser obliden és que aquesta merda l’han evacuat ells.

Espanya és un país d’espavilats. Rucs però espavilats. El negoci es fa a curt termini. Hem munto un xiringuito al costat de la platja incomplint normes ambientals, venc la cervesa a litres a preus de visqui escocès, faig una paella congelada a preu de caviar i a l’hivern tanco, acomiado als treballadors i fins el proper any. Poc risc, molt benefici i el país convertit en taberna. Comencem bé.

Naturalment no tots els empresaris es dediquen a la restauració. El tèxtil, el metal·lúrgic, la construcció, el transport... Però, en quines condicions?

Fa molts anys que els que treballen en aquestes empreses van de gairó. Problemes de sou, de baixes incentivades o no, d’horaris... I són precisament aquests empresaris els que ara es queixen d’inestabilitat econòmica i amenacen en tancar els seus negocis, cosa que no deixa de ser una agressió a la societat. Però ells no es veuen violents. Els agressius són els seus treballadors quan fan vaga, o les masses que es manifesten contra l’atur, els desnonaments, la Covid o el que sigui. Els que els hi toquen la butxaca!

L’empresariat espanyol ha mantingut sota mínims la justícia social del país, però per ells això no és violència. Per l’empresariat, la violència, ve sempre de sota, de la massa, dels que posen les vuit hores de feina perquè ells puguin viure com a reietons.

Un tal Brossa, al que potser algun empresari va pagar-li un dinar, va dir fa temps: per els qui tenen el poder la violència és legal, només la condemnen quan la utilitzen els de baix. Al tal Brossa, a vegades no se l’entenia, però aquí va ser força clar.


LA KINTA FORKA
BON DÉU, ATURA’M QUE SI NO…
Des del començament de la pandèmia ara fa exactament un any, la justícia espanyola ha ordenat tres cents mil desnonaments. Contents de la seva eficàcia aquesta setmana passada van ordenat el 300.001. De fet sembla un número de la ONCE, sí home sí, el dels invidents. Què no hi caus encara?

Fas cara compungida. Mira que n’ets de tova. Els jutges ordenen desnonaments amb un designi secret. Què quin? T’ho explico però no ho diguis a ningú. S’estan entrenant per desnonar a tots els rics de Catalunya. Si, home, si, aquells que guanyen tres o quatre milions any. Què no t’ho creus? Cony, què és veritat. Es veu que volen desnonar els rics per albergar els pobres. Què, no ho entens encara? És tracta d’una conspiració secreta que els jutges han muntat. Què ho dubtes? Mira que n’ets de brètol. Mira si és veritat que l’altre dia van desnonar una vella de 97 anys. Clar què es van equivocar de pis. Sí, home ja ho sé però espera’t i escolta. És van equivocar d’adreça però van buidar el pis com a bons professionals. No van fer cas dels veïns que els deien que no estaven a la bona adreça. No van deixar ni un mocador.

Veus com són realment bons. Mira, quan la neta de la Rosario, la senyora de 97 anys, va dir-los que era un error, al jutjat li van respondre que els mobles, vaixella, electrodomèstics, roba, objectes de valor i altres continguts propis d’una vivenda ja estaven en altres mans. Mira si ho fan bé, que a peu de carrer, en menys de deu minuts, ho van vendre tot. Realment, són tan bons que no semblen ni espanyols! Què no ho veus? Sembla l’eficàcia dels bons nazis per traure’s del damunt els jueus. Ho entens ara?


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
SALVADOR PUIG-ANTICH, FINALMENT RECUPERAT
En aquest mes de març, coincidint amb el 47è aniversari de la seva execució, estaments cabdals de Catalunya han recuperat en Salvador Puig-Antich.

Així, els excursionistes de la FEEC, han fet uns nous itineraris seguint els camins clandestins que en Salvador recorria des de Barcelona a França; culminats amb el canvi de nom del Puigmal pel de Puig-Antich. El gremi de restauradors, coneixedors dels seus bons gustos, han fet un menú amb el seu nom que compren: canalons, botifarra amb seques, un pastís i una copa de ratafia. El col·legi de metges de Catalunya ha suggerit que a totes les consultes mèdiques hi hagi un retrat d’en Puig-Antich, ja que ell era conegut en la clandestinitat com “El metge” i sempre tenia cura de ferits i malalts.

També el Barça amb l’elecció del nou president Laporta, coneixedor del seu gran barcelonisme i la seva admiració per en Johan Cruyff, ha decidit erigir una estàtua d’en Salvador al Camp Nou. Per la seva banda l’arquebisbat de Barcelona ha proposat al Papa la seva beatificació, basada en testimonis fidedignes que afirmen que abans que el matessin, al pati de la Model, va resar un Ave María i un Pare Nostre.

Amb tot, la patronal catalana, amb Foment del Treball i el Círculo Eqüestre al capdavant, ha emès un comunicat en el que afirmen: ”A aquest jovent rebel d’ara que no para de fer destrosses, els recordem com va acabar en Puig-Antich i els hi diem que si fan bondat tot els hi anirà bé”.

Tanmateix, aprofitant la nit del 2 de març un col·lectiu anomenat “Puig-Antich segle XXI” ha expropiat 127 milions d’euros del banc d’Espanya i ha deixat una nota que diu: “Aquests diners son producte de l’explotació que pateix la classe treballadora i els retornarem a la gent més necessitada i serviran també per a continuar la lluita contra el capitalisme depredador”.


QUARTA PÀGINA


HUMANOTECA
CAP A LA SEGONA REVOLUCIÓ FRANCESA
President.- Cap d’un consell, tribunal o comunitat.
Presidiable.- Que mereix estar en presidi.
President Francès.- Combinació perfecta i reiterada de les dues definicions anteriors.
És com un costum. Polític que passa per l’Elisi, home que acaba a la sala de justícia acusat de corrupció i/o altres mèrits.
França va donar una de les lliçons més memorables de la història de la humanitat: la Revolució. Volent o sense voler, la resta del món va acabar aplicant la seva pròpia revolució nacional i la humanitat va millorar una miqueta.

Ara França ha començat la segona Revolució. No dóna immunitat als que havien estat els seus amos, ben al contrari, els busquen les pessigolles. Vive la France! Només cal que les altres nacions, volent o sense voler com varen fer dos segles abans, la imitin i comencin a engarjolar a tots els Presidents, Monarques, Ministres, vocals i personal subaltern que s’ho mereix.

Un problema: en alguns països, i no ens feu especificar més, caldrà ampliar les instal·lacions penals.


ÚLTIMA HORA
EL JUZGADO Nº TRECE. CANTA J BAEZ
Al juzgado número trece ya lo van a jorobar,
se filtró en la prensa, su manía desleal,
y antes de amanecer, la verdad se ha de saber
porque juzgó a Bertemeu y al gobierno catalán.
Los juzgué, sí señor y si vuelvo a nacer yo los vuelvo a condenar.
Señor no me arrepiento ni me da miedo la publicidad,
yo se que en el Parlamento, el Congreso me juzgará,
Voy a seguir sus pasos, voy a hacerme de la patronal.
Ay, ay, ay, ay, ay.

Preguem amb vehemència que aquests nois que canten pels carrers gesticulant com si tinguessin algun mal demoníac (que el deuen tenir) s’abstinguin d’adaptar aquesta cançó de la Baez. No és ficció. Repetim, no és ficció. El jutjat número tretze de Barcelona existeix de veritat i està operatiu les vint-i-quatre hores del dia per temes relacionats amb Catalunya. Fem extensiu aquest prec, als socis i simpatitzants del Barça, esquer preferit del mencionat jutjat. Que no cantin això i que, a cada glòria del club, es limitin a cridar GOOOOL!

Des d’aquestes pàgines un agraïment sincer pels membres del jutjat que, malgrat tenir número de mala astrugància, s’ha demostrat absolutament indispensable per la salut social d’aquesta pobra, bruta, trista, dissortada pàtria i club de futbol. Una sort tenir semblant protecció.


CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
LA SANTÍSSIMA SETMANA
El Covid entre nosaltres. La Setmana Santa a la vista. Què farà el govern? Respectarà la tradició espanyola afavorint unes jornades de recolliment i oració o l’aprofitarà per obrir fronteres i deixar que els bàrbars turistes entrin al país? Aprofitarà per recomanar a les famílies cristianes que tornin al tancament espiritual familiar o faran els ulls grossos permetent que cada bombolla agafi el seu cotxe i es desplaci a la segona residència? Mantindrà les mesures restrictives a locals d’oci i restauració, o alliberarà horaris i distàncies?

Tots sabem la resposta. Per Setmana Santa, com per Nadal o durant les vacances d’estiu, les autoritats recolzades per informes mèdics de tota solvència, asseguraran que la pandèmia es retira i que és hora de tornar a la normalitat. A la normalitat de guanyar diners per sobre de guanyar salut.

I per què no? Tots ens hem de morir. No ve de quinze dies o quinze anys. L’home està fet per morir, però abans, el poder en vol treure el suc. Fins aquí tot normal.

Però el dilema governamental comença a fer-se pudent quan enlloc d’acceptar la seva visió de mercat, juga a enganyar al ciutadà i a tractar-lo com sempre d’imbècil.

Que els nens venen de París funciona un cert temps, però no s’acostuma a trobar gaires joves fent la mili que encara s’ho creguin. No és possible allargassar una mentida fins l’infinit, excepte en qüestions de fe religiosa impermeable a qualsevol argument racional.

El país no brilla precisament per la seva agudesa mental, però tothom sap que la pandèmia no respecta miraculosament els ponts i les festes de guardar, per reaparèixer després amb més força.

L’hem cagat tres vegades. Ara serà la quarta. I després vindrà la cinquena i el poder seguirà deixant-nos gastar uns dinerons durant les festes. I després, tots a casa o a la UCI.
LLUFA PELS MENTIDERS.


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TELEGRAM
UNA DE FISCALS
Villarejo, torturador d’etarres, medalla al Mèrit policial, blanquejador de diners, i agent secret de la Secretaria d’Estat ha sortit en llibertat ja que els fiscals no han tingut temps, en quatre anys, d’instruir tanta feina com ha arribat a fer aquest súper-comissari dels poders ocults espanyols. Criminal o geni? Haureu de triar!

UNA DE FISCALS NORD-AMERICANS
El Trump vol tornar a la política. Ara que es veu les orelles i sap que no el condemnaran ja torna a insistir en que ell va guanyar les eleccions a la presidència del EUA. Joe Biden és molt llarg, potser inclús més que la seva alçada mètrica. Deixarà fer a Trump la seva feina, es a dir, dividir els republicans i esborrar-los del mapa electoral durant deu o dotze anys.

UNA ALTRA DE FISCALS
La “Fiscalía Superior de Cataluña” -hòstia, tu, quin nom més estrany!- ha presentat una querella per desobediència contra el president del Parlament, Roger Torrent, i tres membres de la Càmera catalana per haver permès la tramitació de mocions vinculades al procés independentista. La gent del carrer no els entén però. Quan tenen un criminal no el jutgen però si és un catalanet grisot però més o menys indepe sempre troben el temps. Mira que en són de llestos, no?

UNA TERCERA DE FISCALS
La fiscalia de l’estat ha presentat els recursos contra el tercer grau penitenciari que la Conselleria de Justícia de Catalunya, aplicant la llei, va concedir als set presos polítics independentistes. A més, demana la suspensió immediata d'aquesta semillibertat, cosa que només depèn dels jutges de vigilància penitenciària. Amb un “Aquí mando yo” han rubricat els seus recursos. Serà que no entenen la llei perquè està escrita en català? Ho ha preguntat una velleta molt antipàtica.

UNA DE MILITARS ESPANYOLS
Es tracta d’un grup d’oficials instructors. Són molt avorrits. Cap sorpresa. Sempre disposats a matar en nom de la pàtria. Normal. Tenen consciencia de lo “chapuces” que són. Estrany. Per poder fer un exercit espanyol més espavilat s’han inscrit en un grup neonazi. Molt bé. Ara només els queda matar els qui els fan nosa. Sobretot anarquistes, comunistes i separatistes. Millor impossible, tenen el vist i plau de moltíssims generals.

UNA DE FISCALS GAVATXOS
L’expresident Sarkozy condemnat a tres anys de presó per corrupció i tràfic d’influència... ho la la que són catxondos aquests francesos! Tot ho fan com si sovint tornessin a assaltar la Bastille. De moment ja porten un grapat d’expresidents jutjats i condemnats. Aquests sort en tenen que la guillotina es va abolir que si no...

UNA DE POLICIES
Una noia.
Escolta una cosa. Si la violència no serveix per a res perquè la policia utilitza la violència? Pregunta una noia a un mosso d’esquadra durant la mani pel raper Hasel.
Em preguntes que és un policia? Li respon el mosso d’esquadra. És un repartiment de responsabilitats. Mira! Jo disparo. I tu perds un ulls. Això és ser policia.
Minuts després la noia era noticia mediàtica mentre era atesa pel socors mèdics. Estava mig ajaguda al terra amb un ull penjant.