102101100
999897
969594
939291
908988
878685
848382
818079
787776
757473
727170
696867
666564
636261
605958
575655
545352
515049
484746
454443
424140
393837
363534
333231
302928
272625
242322
212019
181716
151413
121110
987
654
321




Licence Creative Commons
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

Mots Clau : Mapa mundi del segle XXI . Coronavirus. Delta de l’Ebre. Pagesos catalans. Vox. Extrema dreta. El mar. Antimonárquicos. Borrell. Europa
   

Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya

14 febrer 2020

EL MAPA MUNDI DEL SEGLE XXI
Al segle XV el món va descobrir el “Nou Món” i els cartògrafs se les van empescar per traçar el mapa mundi d’aleshores malgrat les múltiples imperfeccions que van anant corregint, a mida que els navegants els portaven noves observacions recollides durant els viatges d’exploració i descoberta.

Els cartògrafs d’avui en dia ja comencen a traçar al mapa mundi del segle XXI i que nosaltres presentem avui, gràcies a un espia infiltrat en les esferes científiques, lector assidu de Karlitus.
Sí, sí, així serà el món del 2068 amb les terres de cultiu infèrtils degut al canvi climàtic i en el qual el plat de menjar principal serà l’arròs. Cal també saber que els xinesos dominaran la terra encara no submergida i tindran el control total dels arrossars. La venjança del xinès Fu-Man-Chu consistirà en fer passar una mica de gana a la humanitat, menys als propis xinesos.

Al segle XV en les cartes marineres del “Nou Món” també si afegien els territoris encara no solcats per l’home blanc i habitats per animals estranys i sovint assassins. Als cartògrafs d’ara se’ls presenta el repte de representar en els mapes els virus amb que els xinesos castiguen a la resta del món. El virus de la Grip Aviar dels anys 2000 al 2006 es va fer famós per matar persones. Ara els xinesos ens fan conviure amb el Coronavirus i ensorren fires i congressos d’arreu del món. Segons el nostre espia, sembla ser que els xinesos ens tenen molta mania. Ves a saber perquè, però... als catalans ens tenen mania i un cert temor.

Karlitus ha pogut saber que el mal prové dels arrossars del Delta de l’Ebre. Aquella grapat de pagesos que es passen l’any remenant arròs posen en ridícul la baixa producció xinesa. Així que ben aviat, els viatgers que travessin l’Ebre ja no podran veure ni conreus d’arròs ni pagesos... el Delta s’està morint per culpa dels uns i dels altres... sempre i haurà però el restaurant de torn xinès... i el que no saben és que encara que tot el món quedés a les seves mans, la terra catalana seguiria sent un niu de serps.


SEGONA PÀGINA


LA KINTA FORKA
VOX POT GUANYAR!
A Europa els partits d’extrema dreta construeixen un front comú i a cada nova cita electoral estatal o europea guanyen més vots.

A Espanya és una alerta que cal prendre’s seriosament. La semi-victòria de VOX indica que “ja no cridem per espantar” i l'angoixa de molts polítics electes es veu confirmada: Les pròximes eleccions podrien portar una victòria de VOX.
Hi ha una lògica de victòria per part del "bloc de la gent" en contra del "bloc elitista" format pels partits Socialista i Popular, alhora que minoritari.

Pedro Sánchez segurament serà titular en les següents eleccions però llavors patirà el rebuig del qual es va beneficiar pel desgast de Mariano Rajoy. Per tant, les abstencions aniran en benefici de VOX com a força encara per estrenar a nivell nacional i legitimada pels èxits de les extremes dretes a l'estranger.

Una força curosament llimada de moltes de les seves asperitats extremistes, resoltes amb respectabilitat aparent, fins i tot presentades com ecologia localista i vot "groc" de les classes populars, abandonades tant per l'esquerra com per la dreta tradicionals.

Només l’extrema dreta ha estat capaç d'aprofitar el moviment de rebuig a la política i a la "histèria identitària antiimmigrant". Ha sabut trencar la política esquerra-dreta i l’ha substituïda pel xoc de, classe contra la classe, "el bloc d'elit contra el bloc popular". Els "de dalt" contra els "de baix" que rebel·lant-se esperen obtenir algun benefici.

La miopia del poder i de les elits cap els de baix és total i la vella promesa de l'ascensor social és un fracàs. L'elit és miop i segueix mantenint a la gent exclosa del present així com del futur. Però els de baix s'han adonat que són majoria i per tant del seu possible impacte?

El que és cert però és que la victòria de VOX només és possible si continuem creient que és impossible.


LA REALITAT OCULTA
ELS PAGESOS CATALANS REACCIONEN DAVANT LA CRISI
Recentment diversos sectors joves de la pagesia han creat el Consorci de Recursos Gastronòmics de Catalunya per veure de superar la crisi econòmica en el camp alimentari. Es tracta de crear nous llocs de treball pel jovent sense feina de les ciutats i, en definitiva, fer que totes les panxes de Catalunya no pateixin i estiguin sempre més o menys plenes.

Així s'han multiplicat els criadors de cargols, més enllà de les comarques lleidatanes, que donen feina a molta gent jove desocupada.

S'han enriquit les diferents salses de Romescu amb herbes aromàtiques del país, a l'hora que la indústria exportadora de cargols en llauna ha superat en el darrer mes els 5 milions de llaunes. Absorbits majoritàriament pel mercat russo-xinès i escandinau.
L'esforç realitzat no ha estat menor en el sector dels calçots, s’ha allargat la producció a tot l'any a base de crear hivernacles arreu del país.
L'exportació a l’estranger ha augmentat notablement però el més significatiu ha estat la gran demanda de salses “romesco” que ja han arribat a tots els continents.

Però l'èxit més rotund ha estat la gran producció de bolets de tot tipus i durant tot l'any, mercès a l'acció clandestina de comandos boletaires que han aconseguit la desviació de parts del riu Ebre d’Aragó cap a Catalunya. Una aigua necessària per l’humitat i el creixement dels bolets. Així, alhora que hi ha un gran volum d’exportació al exterior gairebé no falta en cap àpat a les taules del país un plat de rovellons o pinetells. Ara ningú no passa a Catalunya i milers de joves desvagats han passat ara a engrossir amb dignitat el teixit social de treballadors.

Amb gran satisfacció, aquest migdia a totes les llars, han pogut veure la retransmissió a TV3 del Govern català en ple inaugurant el dinar de l'any. Ha començat amb un aperitiu de calçots i romesco acompanyat de vi del Penedès amb porró; tot seguit continuat amb una gran cargolada amb exquisida salsa i pamtomaquet;  acabant amb una graellada de bolets de tota mena i per postres una crema catalana.

També s’ha comunicat en exclusiva a Karlitus, que totes les setmanes que el Futbol Club Barcelona jugui al Camp Nou, els seus jugadors dinaran aquests exquisits plats recuperats i actualitzats pel Celler de Can Roca, un dels millors restaurants en l'actualitat.

A última hora també hem rebut un comunicat del Consell comarcal del moianès que per la seva importància patriòtica donem a conèixer:
"Ja n'hi ha prou de colonialisme madrileny a casa nostra. Que a Madrid per demanar un cafè... està molt bé que ells en diguin “café solo”, però aquí, des de sempre, un cafè és un cafè i no un “cafè sol”. Fem-nos respectar!"


EL CONVIDAT
LA CULPA
Estic amb un vell del Delta. Mirada llarga sota la boina.

La culpa és molt negre, senyor. Ningú no en vol de culpes. Xupa una pipa apagada. Em recorda a Luard, el mariner empordanès però en versió Delta. En tinc vuitanta tres.

Doncs ja em perdonarà però si no vigila, Déu el trobarà amb un sac ple de culpes sense confessar i ja veurem què passa.

Somriu. Vol la veritat de veritat?

Home encara que sigui per una vegada, em faria il·lusió.

La culpa la té el mar. És insubornable. No es deixa comprar, ni urbanitzar, se’n fot dels sants i les novenes. No es pot negociar amb el mar. La Indústria necessita pantans, els pantans retenen sediments, aprofitant que tenim el riu controlat edifiquem a la seva llera. Negoci segur. I els pagesos avancem un pam el conreu. Més negoci. Però no ens quedem aquí, en volem més. Un altre pantà, una altra urbanització, un altre pam de terra... I pensem, ja ho tenim. Però no. El mar, senyor, és incorruptible. I un dia fastiguejat per la mesquinesa de l’home, diu prou. Aquest és el problema del delta. Que el mar es conforma en ser el que és.

Em paga una absenta.

L’avi riu obertament: Aquesta gent de ciutat, sou uns caguetes.


TERCERA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CA LA MEUCA
CAPÍTOL DINOVÈ... DE LA SÈRIE
EL COÑODEVIRUS
A la Madame li cau la cendra del cigarret que te entre els tremolosos llavis.

¿Pero cómo se te ocurre negarte?

La Encarna sense cap mena de remordiment s’asseu sobre la pica: El Coronavirus mata, y provoca cáncer de boca y garganta.

¡Pero si es Don Hermenegildo de Guzmán y Pelayo!

Por si acaso.

¡La nobleza no tiene virus, Encarnita!

Eso me ha dicho, pero me ha confesado que estuvo en China en mil novecientos ochenta y nueve. Se lo he visto nomás mirarle la cara.

Pero si en esta época no había ni chinos, casi. ¿Y se ha marchado sin más?, porque a mi no ha venido a quejarse.

Dice que hablará con la permanente de la corte.

La permanente de la corte. ¡Nos has hundido!

La Putira que està enfeinada menjant una llauna de musclos amb escabetx, intenta llimar la tensió.

Ese es un noble venido a menos, ni caso le van a hacer. Y usted siéntese señora que, con tanto nervio, hace vibrar toda la vajilla.

La Madame, més que asseure’s, es desploma sobre una cadira.

Los catalanes no vienen, la derecha está tan cabreada que ni sabe qué tiene entrepierna y ahora la nobleza. Tendremos que irnos todas a Barcelona. Santo Cielo, con la guerra que tienen ahí.

Sona el mòbil de la Madame.

¡Viva la nobleza espanyola! Diga.

Cariño, soy yo, la Montserrat.

No estoy para hostias Tita.

Ni yo. Nos van a suspender el Mobile
óvil, cariño. Imagínate, reina. La mismísima campaña de Navidad como si dijéramos, suspendida. Ya no nace el niño Dios ni la madre que lo parió.

¿Qué habéis hecho esta vez? Seguro que habréis bombardeado algo.

Que va, es por el coño del virus.

Pues si yo te contara...

Pero a que viene aquí la corona, si aquí somos antimonárquicos.

Pues será por eso. A ver si aprendéis a respetar la tradición española.

Y no será que el puterío ya no está de moda. Como ahora todos follan como conejos por las esquinas... s’aventura a insinuar la Montserrat.

Quita ya, que donde esté una buena profesional. Anda que no cuesta darles gusto a esos cabrones de hombres. Además vosotros tenéis muchas ferias, alguna va a quedar.

Y si nos fuéramos a Alicante... Al menos hay sol.

Mira Tita, si tienes problemas te arreglas que ya estoy bastante fastidiada. Por culpa de una gilipollas, me voy a quedar sin la nobleza.

¿Y qué es Madrid sin la nobleza?

Pues por eso te lo digo.
TO BE CONTINUED


HUMANOTECA
MÉS I MÉS I MÉS
A. MAUROIS.- L’origen de tots els mals és la cobdícia.

R. H. PEREZ.- La cobdícia és una forma de vida de l’esser humà que molt aviat acabarà amb ell.

J. de MARIANA.- La cobdícia porta dintre seu la voluntat de fer el mal.

J. SWIFT.- L’ambició porta l’home als actes més vils. Per això, per trepar, adoptes la mateixa postura que per arrastrar-se.

Fixeu-vos-hi: abans la cobdícia afectava al caràcter humà, ara ja s’ha transformat en la responsable directa de la mort del planeta. La resposta, la té el diner, el poder, les petrolieres i, sobre tot, la característica essencial de tots els que en surten beneficiats: l’egoisme.


LA LLUFA
UN BUFÓ A LA CORT DEL REI ARTUR
Un virus, ara que estan de moda els virus, pot passar inicialment desapercebut, però en Borrell?!

Ho té tot. Malgirbat (tot ell), mantell reial (el pijama), vestuari romboïdal (a la corbata), barret de tres puntes (en el seu cas són banyes), cascavells (a la cua com les serps) i ceptre (en el seu imaginari paranoic). Doncs els europeus, després d’examinar-lo, l’han votat perquè els representi. Com es pot avalar a un individu que cada dues paraules diu tres mentides i quatre insults? Un polític que renega dels sentiments dels joves que lluiten per un món habitable?

A veure, alguna cosa passa a Europa. I ha de ser alguna cosa molt grossa i molt poc neta... o molt agosarada per part europea perquè, que els espanyols hagin aprés a conviure amb la plaga, no vol dir que ells en siguin immunes. Amb un representant con Borrell, Europa pot tornar a les tenebres de l’edat mitjana, als horrors de Goya i a la santíssima inquisició. No ho veuen? Cap diputat europeu no ha plantat encara, al centre de l’hemicicle, la bandera d’alerta de la quarantena?

Que en la política domina el joc brut, és cosa sabuda. Que els interessos valen més que les fidelitats i la coherència, és profecia però que tot un continent estigui disposat a fer-se l’harakiri, resulta certament sospitós.

Els pobres ciutadans de carrer, mai no sabrem exactament quines són o han estat les raons per acceptar a l’interior d’Europa un personatge com Borrell, però tots sabem, ja ara, que la política cada dia està més lluny dels nostres interessos. I Europa era la última esperança que ens quedava.

Llufa per Europa.