212211210
209208207
206205204
203202201
200199198
197196195
194193192
191190189
188187186
185184183
182181180
179178177
176175174
173172171
170169168
167166165
164163162
161160159
158157156
155154153
152151150
149148147
146145144
143142141
140139138
137136135
134133132
131130129
128127126
125124123
122121120
119118117
116115114
113112111
110109108
107106105
104103102
10110099
989796
959493
929190
898887
868584
838281
807978
777675
747372
717069
686766
656463
626160
595857
565554
535251
504948
474645
444342
414039
383736
353433
323130
292827
262524
232221
201918
171615
141312
11109
876
543
21




Licence Creative Commons
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

Mots Clau : Gabilondo tampoc veu tan malament l’espionatge a Catalunya. Nova cònsol mexicana a Barcelona. No hi ha cambrers per servir als turistes. El rei emèrit Joan Carles arriba a Galícia. Peatge a quatre euros a Barcelona. Villarejo torna a obrir la claveguera. La Batet prohibeix parlar en català a l’Albert. Ada Colau es torna a presentar com alcaldessa
   

Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya

27 de maig 2022

DEFENSOR DE QUÈ?
Gabilondo tampoc veu tan malament l’espionatge a Catalunya
Angel Gabilondo, professor, membre del PSOE, ex ministre d’Educació, portaveu del grup parlamentari socialista, pretesament erudit i progressista. Des de l’any passat, Defensor del poble.

José Luis Calana. No cal fer-ne currículum. És jutge i amb això ja n’hi ha prou.

El Defensor del Poble, ha tret ferro als espionatges dirigits contra personalitats catalanes en el cas Pegasus. Per les seves paraules sembla que no n’hi ha per tant. És això defensar al poble, encara que el poble sigui el català?

El Jutge Calana, ha desestimat la pretensió de la Generalitat de presentar-se com acusació particular en el mateix cas. El jutge, preveient mals majors ha anunciat que els possibles acusats, estarien en desavantatge davant institucions com la Generalitat que, segons l’eminent jutge no es veu ofesa pel possible delicte. Com si diguéssim, se’t follen a la filla però no tens dret a presentar-te com acusació en nom de la família perquè total la família no ha estat ofesa. Genial interpretació legislativa.

Mentre Junts i Esquerra discuteixen per fer una nova redacció del Timbaler del Bruc, Espanya ha posat la directa i arrasa sense pudor una part del que ella vol que sigui el seu país. Sense complexos ni vergonya. Impúdicament.

Tenim mania persecutòria? Segur?

Entre les dues figures de l’estat de dret espanyol, el progre Gabilondo i el jutge Calana, hi ha una sola similitud. Els dos són espanyols.


SEGONA PÀGINA


L’ENTREVISTA IMPOSSIBLE
¡AI MECACHIS!
Nova cònsol mexicana a Barcelona
Mèxic té tradicions sagrades, els seus tacos i frijoles, els corridos i rancheras i en política allargassar la vida dels polítics corruptes enviant-los a fer de consols.

A aquesta tradició correspon la Claudia Pavlovich. Ex governadora de Sonora.

¿Señora cónsul?... Soy su secretaria, la señora Pavlovich, se está haciendo el color... Faena tendrá... ¿Qué le quiere?... Hablar un poco de su pasado no estaría mal... Imposible. Borrón y cuenta nueva ha hecho la cónsul... Ella quizá pero sus víctimas... Cualas víctimas, dice usted caballero.... ¿Se acuerda de una guardería?... Y què, vos supone que fue a echarle mecha? Perdón, usted es mejicana... Si señor, teñida... Pues decía yo... Barbaridades decía. Una gobernadora no quema guarderías, por Dios... Ya pero a lo mejor sí podría ir a visitar a los padres de las víctimas... Eso, para que le lloren y le manchen la blusa. Aquí la única que tiene que hablar es la justicia, señor... Si pero la señora cónsul atrasó el juicio hasta el dos mil ventiseis... Sólo para que la vida, la Seguridad y salud de los implicados no se pusiera en riesgo.

Faig una pausa, recordo aquestes paraules... miro els full de diaris que tinc sobre la taula. El que acaba de dir la secretaria són les mateixes paraules que va utilitzar la Pavlovich. O una altra possibilitat, estic parlant amb la Pavlovich i es fa passar per la secretaria.

Y siendo tan buena persona, cómo se está tomando el recibimiento multitudinario de Barcelona. Creo que la quieren echar hasta los de Vox... Ni se les ocurra a esos, parte de los seiscientos cincuenta mjillones de pesos fueron para ellos.... Operación Safiro, lo recuerdo, un nombre muy apropiado... Lo que yo les diga. Ah espere que se pone la señora cónsul.

Un segon de silenci i la mateixa veu que diu. Cacho mamón.


LA GARSA PROSTÀTICA
LLANÇAMENT DE LA CAMPANYA: CATALUNYA AVENTURA
No hi ha cambrers per servir als turistes
Després de dècades d’explotació salarial, horària i personal, després d’acomiadaments per Covid i sovint aprofitant el Covid, després de tot això, ara que ha tornat la feina, els empresaris es queixen de la falta de candidats per omplir aquests llocs de treball. Els treballadors de l’Hosteleria, han aprofitat la pandèmia per buscar altres alternatives laborals menys dependents de les propines. I més d’un les ha trobat. Els amos ara ploren la manca de fidelitat dels seus treballadors. Han pensat si ells s’han merescut aquesta fidelitat? Recorden allò de: i si no vols la feina en tinc a dotzenes que la farien encantats i més barato que tu! Quantes vegades han repetit aquesta frases els propietaris de bars i restaurants?

El sector però és fort i immediatament els cervells han imaginat una nova solució. Han llençat pels estrangers de possibles, una cosa inaudita. Als turistes que no els ha faltat la sal des del dia del bateix, ara els proposen passar un dies de sol i platja en un país on has de fer-t’ho tot tu. El llit, l’esmorzar, el dinar, canviar les tovalloles. Serà com un safari arriscat però controlat a la vella Europa. Els turistes, en un noranta per cent de peles i cervell escàs, han respost a la crida. I arriben a Barcelona carregats d’estris de casa i llibres d’instruccions, alguns, més polits, es porten les minyones de casa. Si tot va bé. La temporada s’haurà salvat. Les úniques víctimes, altre vegada, seran el servei d’Hosteleria perquè el proper any no els voldran ni per netejar les caques dels gossos turístics.


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
EL REI EMÈRIT JOAN CARLES ARRIBA A GALÍCIA
Finalment, s’ha produït l’arribada de l’excels i esperat fill pròdig rei Joan Carles a Galícia. Arribat de terres llunyanes a l’aeroport de Vigo, rebut per Pedro Campos, empresari amic seu, i la infanta Elena. Es dirigí l’endemà al port nàutic de Sanxenxo, on fou aclamat pel públic patriota assistent. A la nit, en un gran sopar de gala i d’homenatge, li foren atorgats diversos premis: El Foment del Treball i el Círculo Eqüestre de Catalunya, una miniatura de la Sagrada Família en or com a premi al millor emprenedor de l’any.

El rei, un home senzill i “campechano” que del no-res, sense tenir ni cinc, ha arribat en pocs anys a posseir una de les fortunes més grans d’Espanya, gracies a la seva suor i esforç continuats. També fou obsequiat amb una cigala d’or pel Cercle Pornogràfic Espanyol pels seus mèrits eròtics i per l’associació Pirates del Carib, un ull de vellut, i dues crosses de fusta de roure del pirata Francis Drake.

L’endemà el seu veler Bribón salpà de Sanxenxo mar endins al capdavant de les altres embarcacions, però, tot d’una, el Bribón s’aturà després d’una petita explosió, i molt de presa va començar a entrar-hi aigua i enfonsar-se. Un sabotatge? Els tripulants, amb el rei Juan Carlos inclòs, anaren a l’aigua essent recollits per una llanxa de la guàrdia civil, mentre que van aparèixer desenes de barques de pesca guarnides amb banderes gallegues i negres, amb grans pancartes com: “Galiza non ten rei”, “Fora o rei Borbón e Bribón da nosa terra” i “esiximos xusticia pra os corruptos e criminais”, alhora que per tota la ria fins a Pontevedra arribaven els sons musicals de les gaites i acordions, cants de l’himne gallec, “Negras Sombres” i cançons populars i revolucionaries com “Ay Carmela”, “BellaCiao”, “Grandola Vila Morena” i “Uah” de Suso Vaamonde.

Evidentment, com sempre, en aquesta exemplar i plena democràcia espanyola, aquesta rebuda ha estat censurada i silenciada.


CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA KINTA FORKA
PEATGE A QUATRE EUROS A BARCELONA
Quan la ciutat esdevé ingovernable gràcies als seus propis dirigents
L’Alcaldessa Ada Colau quan es mira al mirall encara no s’ho pot creure. Militant social com poques i pocs, una dona càlida i generosa. Es va rebel·lar contra la violència policial de la Guàrdia Urbana de Barcelona i la negació d’aquesta violència, contra els controls per la pinta que hom té, contra el racisme estructural que governa aquesta ciutat.

Ben aviat es va oblidar dels desnonaments familiars, de la liquidació dels Okupas socials, de la manca de les vivendes socials, dels joves despullats de futur. Val a dir que també s’ha oblidat de la droga que es ven a les cantonades a la vista de tothom, dels okupas mafiosos i dels pisos narcotraficants... o de la repressió policial actual contra tot el que no sigui la seva llei i els seu ordre.

Anys passant com alcaldessa, es troba en un govern que parla com d’esquerra però que actua molt de dretes practicant una política agressiva i gens participativa. Per què?

Una setmana més tard d’informar a la ciutadania que es tornarà a presentar… i potser guanyar, ja que enfront no hi ha cap figura emergent o consolidada, els seus sentiments de com ha de ser la ciutat i com han de patir els seus ciutadans no s’han mogut ni una iota.

Després de la ZE, la zona de baixes emissions, que ha obligat als més pobres a anar a peu i a desprendre’s dels cotxes vells per contaminants, l’Ada Colau segueix aprovant en humanitat. Pensadora de l'esquerra crítica catalono-espanyola és incapaç de posar en dubte o d’anar en contra de la brutalitat de les reformes liberals dutes a terme pel seu govern.

Ara proposa -més aviat disposa- que aviat les persones que entrin a Barcelona hauran de pagar QUATRE euros per travessar les portes de la capital catalana. I ens sembla molt bé, diuen els rics: Els pobres no han de tenir cotxe, han de caminar i escurar les butxaques amb impostos.

Segons els rics s’acosten temps difícils amb carència alimentaria, amb manca de tot. I clar, ells han de seguir sent rics, continuar amb cotxes de luxe, menjar els millors mets. Els pobres que s’ho facin mirar i callin, sort en tenen que no els eliminem!

Seria subestimar-la dir que amb l'arribada de les noves eleccions municipals canviarà la seva actitud autoritària.

A Karlitus, que ens agrada considerar-nos un xic estudiosos de les minories urbanes riques i de l’exercici del poder, ens sorprèn que el món acadèmic, científic i tecnològic de Catalunya no l'estudiï com un cas a part. Com per exemple hi ha qui estudia Stalin, Castro, etc..

El pitjor de tot? Realment, per què serà que la dreta del PP, C’s i Vox ni tan sols la critiquen.


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
“LAS CASSETTES DE VILLAREJO”
Villarejo torna a obrir la claveguera
Astut, enginyós, sense escrúpols, a favor de qui calgui quan cal... Villarejo és perillós. Molt més del que pot mostrar la seva imatge de còmic ranci. El jurament en fals és el seu esmorzar diari.

Veure com un participant més que actiu en l’Operació Catalunya, ve a la tele catalana, en canta les excel·lències de la llibertat d’expressió i ho aprofita per explicar les repugnants maniobres estatals contra el país i, a continuació afirmar que tornaria a fer el mateix, fa tremolar. Es necessita molta impunitat moral per jugar a dues bandes en un espai de cinc minuts.

La presència de Villarejo repèl a qualsevol amant de la veritat i l’honestedat. Però el pitjor de tot és que aquest personatge ha estat i probablement és encara, la mà dreta del poder espanyol. De dretes, d’esquerres, de centre, de missa, de lleis i d’armes.

Amb Villarejo no hi ha hagut permissivitat, i ha hagut conxorxa a canvi de convertir-se en el Don Limpio dels diferents governs i oposicions d’Espanya. El piròman bomber que neteja la merda que ell mateix ha aixecat.

Villarejo, tard o d’hora, morirà o el mataran, però les clavegueres del poder seguiran funcionant a tota màquina amb escoltes més o menys primitives, filtracions absolutament falses, acusacions fingides i deslleialtats aberrants... i el país seguirà sent la cova de fems que és ara.

Villarejo és perillós però molt menys que els que l’utilitzen sigui per no pagar una multa de trànsit o per espiar a Déu.
UNA LLUFA BEN GRAN PERQUÈ OCULTI TOT UN PAÍS.


SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA ÚLTIMA PEDRADA
LA GUERRA FRATRICIDA
La Batet prohibeix parlar en català a l’Albert
Per algú que no sigui polític i cregui en alguna cosa (democràcia, llengua, història, matemàtiques) ha de ser molt dur, enfrontar-se amb una altra persona que parla o defensa les mateixes idees que tu has anat covant al llarg dels anys. Això és el que va fer la Batet (PSOE o PSC, és igual) a l’Albert Botran (CUP). Prohibir-li parlar en català al gran hemicicle de la democràcia espanyola.

Em sentiria avergonyida de censurar a qui parla com jo sento. De fet, se’m caurien els ovaris a terra. A la senyora Batet, Presidenta del Congrés Espanyol, no li va caure ni el monyo. Ella és política i això dóna molta llicència moral. Els polítics tenen el seu Pantoprazol particular: és la llei, diuen i els hi passen tots els mals.

Enmig de la selva política d’aquest país, el fet no té massa importància informativa. De ben segur que fins i tot hi ha tres pàgines de lleis constitucionals que avalen la conducta de la Batet, però el fet no deixa de ser per ella humiliant, crepuscular, depriment... Ah no, perdó, la Batet és política, però un Pantoprazol sí l’haurà de prendre...

Sabem de l’eròtica del poder. Jo mateixa vaig ser presidenta d’escala i el meu marit va demanar la separació. Vaig perdre el nord. Però quan hom pren una determinació que implica manar, encara que sigui a un fill acabat de néixer, cal estudiar les contradiccions en les que pots trobar-te i aleshores acceptar, o no, el mandat.

La Batet ha prohibit la seva llengua, la Batet ha prohibit al seu germà. Un altre Pantoprazol, porfa.


VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTEXT
POLIFEM
Ada Colau es torna a presentar com alcaldessa
Té dos ulls i és femella, per la resta em recorda molt al ciclop Polifem. Es diu Ada Colau. També ella com el gegant vivia humilment i sobrevivia del seu ramat (la Colau encara ho fa però d’una altra manera). També com Polifem és una persona dura, poc comunicativa excepte quan ha de demanar auxili. I els dos mantenen una gran semblança en quan a ser incapaços de que els altres els entenguin.

Un dia, així com Polifem va trobar-se amb l’arribada d’Ulisses, la Colau es va trobar en que una fama –sobrevalorada i ara oblidada– li obria les portes de l’Ajuntament. I com Polifem, la Colau es va encegar.

Una dona que es retira del lideratge sobre els desnonaments perquè necessita tornar a l’anonimat de la llar i la tendresa de la maternitat i que quatre dies després es presenta com a alcaldessa, no és de fiar.

Una dona que accepta aliances poc saludables per mantenir-se en un càrrec que havia perdut a les urnes, no és de fiar per molt que sigui de llàgrima fàcil.

Una dona que vulnera fins i tot els estatuts del seu partit i es presenta per tercera vegada per un mandat que només podia repetir-se dos cops, no és de fiar.

Què? Qui? Com? Quan? ha fet possible la carrera de la Colau? Un poble que flota amb l’aigua al coll entre el progressisme i la comoditat burgesa. Que protesta en família i calla quan cal donar la cara. Uns partits que no s’entenen ni a hòsties. Un poder pactista fins a la medul·la, capaç d’engolir-se el gripau a canvi de la impunitat de sempre. Una terra, la pobra, que ha perdut força i destí mentre esmerçava energies en promeses falses. I, sobre tot, els humoristes que així tindran matèria fàcil per carregar-se a una alcaldessa que s’ha carregat una ciutat.


NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TELEGRAM
SER-HI, HI SÓN
El Pentàgon reconeix albiraments desconeguts
Mira que són rucs, mira que són tancats però al final els militars del Pentàgon han reconegut que del mig miler d’albiraments dels darrers anys, més de setanta són d’origen i naturalesa desconeguda. A la merda l’ego dels terrícoles. La pregunta en tot cas és: per què han estat negant evidències tan clares? Per no despertar el pànic de la població o per la vergonya que ens pot fer als habitants d’aquesta terra, que algú ens vegi tal qual som?

TROBALLA DE VIDA INTEL·LIGENT AL SINDICAT DE METGES
Queixa contra l’estat de la sanitat a Catalunya
La sanitat catalana està bastant més greu que els malalts als que atenen. De malalts, n’hi ha que se’n surten, la sanitat en general cada dia té pitjor pronòstic. Falten metges (uns sis-cents a Barcelona segons el Sindicat) i cada vegada les constants vitals dels metges de capçalera, van diluint-se.
La denuncia, una mostra de que no tot és esterilitat, caldria que trobés ara, un segon punt de vida intel·ligent dins les institucions on poguessin germinar les protestes i les propostes per millorar la situació. Mentre, els metges de Catalunya el mateix dia de la graduació compren un bitllet per anar a exercir a l’estranger.

LA FAM COM A ARMA
Tones de blat es podreixen dins els contenidors
Índia, terra de la fam. Milers de contenidors s’apilen a les portes del país sense poder sortir. Algú passarà gana, en concret els de sempre.
Causes?, les que vulguin, des de la guerra d’Ucraïna, fins les bogeries dels tsars. Cap però per culpa de la Índia. Com ha de ser i com ha estat sempre. Abans s’assetjava una ciutat i es feia morir de gana als seus habitants. El mateix passa ara però sense altres muralles que la indignitat i la injustícia humanes.

L’AVORTAMENT A L’ESTAT ESPANYOL
Despenalitzada la interrupció de l'embaràs fins la 14a setmana de gestació
La nova i poc atrevida nova llei aporta una nova edat mínima i serà lliure i gratuït (la sanitat pública n'assumeix el cost). Ara cal veure si l’aliança entre Magistratura i PP no la deixarà en paper mullat.
En tot cas hi ha una ampliació de l'avortament fins a la setmana 22 en cas d'haver-hi risc greu per a la salut de la mare o si es detecta alguna malformació al fetus i no hi ha límit en cas que es detecti una malaltia molt greu i incurable del fetus o anomalies incompatibles amb la vida.
De tota manera les dones haurien de malfiar-se. Els polítics quasi sempre van contra elles.

LA CASA RÚSSIA TANCADA I BARRADA
Pintades contra la guerra a Ucraïna
Per bé que l'objectiu principal de la Casa de Rússia a Barcelona és l'assistència activa en el desenvolupament de relacions econòmiques, comercials i culturals internacionals entre Rússia i Espanya. Incloent la promoció de l'art contemporani rus, la cooperació entre entitats educatives, centres científics, organitzacions culturals, esportives i juvenils d'ambdós països la cosa està en el seu moment més fred.
La casa Rússia ha tancat les portes, primer, perquè ningú té ganes d’anar-hi. Segon, les dones grans del barri, grans freqüentadores de la casa boicotegen l’assistència. Tercer, els administradors no poden pagar el lloguer.
D’això se’n diu efectes col·laterals de la guerra de Putin que no surten en els manuals.

EL FESTIVAL DE CANNES, 75ª EDICIÓ
Zelenski convoca l'esperit de Chaplin
Ens cal un nou Chaplin que demostri que el cinema no és mut contra la guerra. No es segur que aquestes paraules passin a la posteritat però donen un to polític a la frivolitat del festival.
Des de Kíif, Volodymyr Zelensky, en uniforme, va fer una aparició estel·lar invocant els esperits i va rebre grans ovacions dels grans del món del cinema.
Aquest home no en deixa passar una per mantenir l’esperit de resistència ucraïnesa. Continuarem lluitant, va dir, no hi ha cap altra solució.
Zelensky diu estar convençut que el dictador Putin perdrà aquesta guerra però mentrestant a Ucraïna centenars de persones moren cada dia i les destruccions són incalculables.
Veurem si ha convençut al món de la ficció que allà no es tracta d’una pel·lícula de guerra amb un final que diu “Tallem!” i els morts s’aixequen.


DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTRAPORTADA
DARRERE LA IMATGE PUBLICA INVENTADA DE VOX, HI HA EL FANATISME, LA HOSTILITAT ALS DRETS DEMOCRÀTICS I UN ANTI-INTEL·LECTUALISME AMB UNA FALSA APARENÇA DE POPULISME I EL SUPPORT INDESTRUCTIBLE AL MILIARISME ESPANYOL
QUAN L’EXTREMA DRETA ES FUSIONA AMB ELS PODERS DE L’ESTAT ESTEM MOLT APROP DE QUE ORDENIN RETIRAR LLIBRES QUE ELLS CONSIDEREN INACTEPTABLES PER A LA DRETA CRISTIANA