221220219
218217216
215214213
212211210
209208207
206205204
203202201
200199198
197196195
194193192
191190189
188187186
185184183
182181180
179178177
176175174
173172171
170169168
167166165
164163162
161160159
158157156
155154153
152151150
149148147
146145144
143142141
140139138
137136135
134133132
131130129
128127126
125124123
122121120
119118117
116115114
113112111
110109108
107106105
104103102
10110099
989796
959493
929190
898887
868584
838281
807978
777675
747372
717069
686766
656463
626160
595857
565554
535251
504948
474645
444342
414039
383736
353433
323130
292827
262524
232221
201918
171615
141312
11109
876
543
21




Licence Creative Commons
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

Mots Clau : Augmenta el preu de les energies. Mort de Gorbatxov. Descoberta una carta de Dalí on proposa una nova religió. Salvador Puig Antich, negat de nou. Reentrada escolar o mercadeig ben publicitat. Suïcidi de Ravil Maganov. Pedrega a Catalunya. El P.P. clama contra l’apropament de presos d’ETA
   

Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya

9 de setembre 2022

LA GRAN ESTAFA
Augmenta el preu de les energies
Encara que no ho sembli, parlar dels preus de l’energia, té el seu sentit. Clar que coneixeu les tàctiques que provoquen aquestes pujades. Allò tan bonic que tot es paga segons el preu de la font energètica més cara, l’oblit de les fonts més netes i barates, allò altre no tan bonic d’anar cremant gas per fotre als altres, aprofitar la crisi per tornar al carbó i les nuclears. Tot això ho sabeu però potser entre tantes amenaces penseu –i aquí entrem nosaltres—que la culpa es vostre. Que si he deixat l’aixeta oberta, que si el cotxe gasta massa, que si no reciclem amb prou entusiasme... Els més fidels creuen que la crisi té origen diví en forma de plaga perquè un dia no vàrem confessar que de nit (i de dia) ens tocaven.

No, estimats! Karlitus està en disposició d’afirmar que aquesta vegada ni nosaltres ni el mateix Déu fet a venjances, tenim res a veure amb el preu de la llum. Esteu tranquils lectors i lectores, la culpa és de quatre bandarres que, això sí, governen el món. Allò que en diem el poder i que és com una mena de confraria secreta amb cucurutxo i tot, que serveixen al seu déu sacrificant sense pudor ni càstig a persones de totes les edats, sexes i races. Els mal parits de sempre que s’ajuden l’un a l’altre i arreglen casaments per no fer més gran la congregació.

Potser no serveixi de consol saber que som innocents mentre se’ns congela el nas sota la manta, però una mica ajuda.

Força companys. Penseu que tornarà l’estiu i aleshores ja podrem ofegar-nos de calor prop de la platja.


SEGONA PÀGINA


K.MEO
RECORDS DE GORBATXOV
Mort de Gorbatxov
Finalment a la tomba. Quan treguin aquesta exageració de flors i plantes em sembla que hi estaré bé, al costat de la meva Raïssa. Pobra Raïssa, quina vida li vaig donar.

He passat mitja vida intentant explicar la meva altra mitja vida o sigui que no sé molt bé què més afegir. Per resumir diria que em sento com en Woody Allen, molt estimat a Europa però ignorat al meu país. I jo he estimat a Rússia. Molt. Per això l’intent de treure-li el jou. Malauradament els russos prefereixen ser conduïts per un carreter de mal caràcter. Els russos volen ser grans, però busquen qui els condueixi enlloc de buscar la llibertat ells sols, sense cap estat al darrera. Només els poderosos saben fer això i Rússia segueix sent gran però pobre.

Diguin el que vulguin, em sembla que vaig fer bé, esfilagarsant la Unió Soviètica. Ha portat problemes, sí, però com a bloc probablement estaríem pitjor. No va ser tot mèrit meu, però vaig ajudar i n’estic content. Els darrers anys, ja se sap. Discret segon pla per no molestar gaire.

M’agrada que el Sr. Putin tingués l’agenda plena i no hagi pogut venir al meu enterrament. És una manera de quedar una mica més net, i per un polític, això ja és molt. El que no m’ha agradat tant, encara que en el meu estat tampoc em posaré neguitós, es l’absència dels representants europeus. No estaven d’allò més contents amb mi? Quanta por! Quanta diplomàcia espantadissa!

El millor del comiat, les paraules d’un bon home, l’Ian Ratxinski. Va dir que jo era l’únic governant de la història russa que considerava que el més important era la persona i no pas l’estat. Amb aquesta frase puc descansar ben tranquil.
Un record per Ucraïna.
M. GORBATXOV (post mortem)


LA GARSA PROSTÀTICA
OPOSICIONS PER SER DÉU
Descoberta una carta de Dalí on proposa una nova religió
Dalí, el rei del surrealisme, escriu al pare del surrealisme André Breton per explicar-li el projecte de crear una nova religió, una religió com gairebé totes, basada en el racisme i el suprematisme. Total, surrealisme del dur.

La bogeria daliniana, a vegades fingida a vegades real, és prou coneguda. No cal afegir res per comprendre que la ment de Dalí estava tan llefiscosa com els seus rellotges. Però els bojos fan bitlles i Dalí, amb aquesta carta ens demostra una coherència sorprenen. Ell vol ser Déu o encara millor, ell es creu Déu. Què necessita doncs? Una religió. Uns creients, els surrealistes i una filosofia, el poder sobre totes les coses. Si bé es pensa, el Déu occidental, va seguir les mateixes passes. Necessitava súbdits i va crear l’home, necessitava poder i els va donar unes taules de la llei i es va atorgar una força, la de la por, que el feia pràcticament invulnerable. O sigui, que Dalí no anava del tot desencaminat. Però li va fallar la parròquia i els surrealistes enlloc de venerar-lo el van fotre fora del seu moviment artístic.

Es fa singular aquesta tendència de tots els aspirants a Déu pel poder. En el primer que pensen és en com tenir lligats i ben lligats als pobres escuders que se l’escoltin. Dalí proposa un govern racista (l’esclavitud de totes les races donaria immenses possibilitats als blancs, escriu), sadomasoquista (com si tothom tingués una Gala disposada a donar canya) i amb unes gotes del nazisme del seu admirat Hitler.

Una joia de nano en Dalí però es va passar. No calia fer una religió nova per acabar copiant els tics de totes les religions antigues. Aquí li va faltar un punt d’imaginació.


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
SALVADOR PUIG ANTICH, NEGAT DE NOU
En aquest país anomenat Catalunya sovint la cançó de Bob Dylan “ The Times They Are A-changin” (Els temps estan canviant) no tenen massa senti, ja que hi ha actituds que no canvien: el 1974 l’Assemblea de Catalunya no va fer res i, fins i tot, tot el possible perquè no hi haguessin actes de solidaritat i manifestacions per salvar la vida de Puig Antich. Alguns parits polítics ja estaven negociant amb el franquisme i tot allò que representava Puig Antic els resultava força incòmode.

Ara ha tornat a succeir el mateix amb l’ANC, 48 anys després. Abans però, un article de memòria històrica, 45 anys més tard, sobre en Salvador va ser rebutjat pel diari ARA “perquè no volien saber res de terroristes”. Enguany aquells que remenen les cireres a l’ANC han impedit també que es fes un homenatge conjunt a la model d’en Txiki afusellat al setembre del 1975 a Cerdanyola i d’en Salvador assassinat el 2 de març de 1974 a aquesta presó. Primerament mentint descaradament dient que els seus companys no en volien saber res d’en Puig Antich; i un cop descoberta la farsa, han dit que “no era convenient”, igual que no ho era pels polítics de torn el 1974.

Els darrers anys l’ANC ha envaït els carrers amb samarretes festives de diversos colors;
enguany, però, ha triat el negre, de dol tal com està el país. Patètic! Molta estètica sense ètica. El seu color negre no és de cap manera el negre de les banderes dels catalans que, secularment, les han brandit en defensa de les seves llibertats amenaçades en una lluita sense treva fins al final. L’ANC també forma part de la misèria del circ polític actual.

Salvador, encara avui, a l’any 2022, segueixes sent incòmode per molts demòcrates i alliberadors de la pàtria que no respecten la teva lluita i el teu somni de llibertat.


CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


KINTA KOLUMNA
RESCALFAMENT MENTAL I ACORD HISTÒRIC
Reentrada escolar o mercadeig ben publicitat
Els sindicats han acceptat la proposta del detestat Conseller Cambray que havia ofert reduir una hora lectiva dels professors catalans i han desconvocat les dues vagues que hi havia programades a l'inici del nou curs escolar el 7 i 28 de setembre.

Reduir una hora lectiva era una demanda llargament reclamada pel sector educatiu. A canvi d'aquest oferiment els sindicats han donat per acabats els enfrontaments amb la Generalitat.

Fumata blanca. Després d’un any d'enfrontaments constants, el Departament d'Educació i els sindicats del sector han arribat finalment a aquest acord que ha permès dir adéu a la guerra sota rerefons del 25% de castellà i una dotzena de grans problemes no resolts.

El curs, que comença dilluns vinent, arrencarà amb normalitat malgrat les crítiques que havia generat l'avançament d’una setmana de l’inici el curs, decidit unilateralment per la conselleria de Cambray i anunciat sense cap negociació prèvia amb les organitzacions sindicals.

L’acord s’ha escenificat al Departament de Treball. En una roda de premsa posterior, el conseller ha posat l'èmfasi en el fet que aquest és "un acord històric que no es produïa en el sistema educatiu català des de fa més de vint anys" i que Catalunya mai havia tingut tant personal docent com el que es preveu pel 2023.

La reducció de l'hora lectiva ha estat reclamada des de fa temps pels sindicats, però Educació la rebutjava perquè assegurava que no era viable econòmicament ni tècnicament, i va proposar reduir l’hora en primer lloc a primària (aquest curs 2022-23), i després a secundària (pel curs 2023-24). La unitat sindical va fer que el comitè de vaga demanés el pastís sencer, i finalment s'ha sortit amb la seva. El Govern calcula que tirar endavant aquesta mesura costarà aproximadament 170 milions d’euros, i que això implicarà introduir 1.463 mestres a infantil i primària, i 2.009 a secundària.

Cal tenir en compte, no obstant això, que aquesta mesura no entrarà en vigor fins al pròxim mes de gener, ja que les plantilles i els horaris d’aquest setembre ja estan fixats. De totes maneres, tot plegat es traduirà en les següents reduccions d’hores lectives: els professors de primària passaran a fer 23 hores (en comptes de 24), i els d’ESO passaran a fer-ne 18 (en comptes de 19).

En definitiva, es tracta de l’horari que els docents d’aquest país tenien abans que es fessin les retallades per culpa de la crisi econòmica el 2008. Ho sigui una bona merda i no cal oblidar que les paraules que facin servir els adults de l’escola formaran part del patrimoni de l’Infant. Canviant d’idioma, a les criatures que no senten el català enlloc més que a l’escola els prenem la possibilitat que el facin seu. Però ja se sap els pobles fan història mentre que els governs la manipulen.


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
MORT ACCIDENTAL D’UN OLIGARCA
Suïcidi de Ravil Maganov
Des de l’esclat de la guerra d’Ucraïna s’han matat la tira de prepotents russos. Maganov, es va llençar per una finestra de l’Hospital on es recuperava d’un infart (o semblant). Putin i els que queden, estan consternats, clar que amb en Maganov la cosa no podia acabar d’altra manera, el molt ruc, prenia antidepressius. Qui no es mata quan pren antidepressius?

Altres companys seus de poder, com Protosenya o Avayev, també han optat darrerament pel suïcidi. Aquests però, aprofitant l’avinentesa primer han matat a la seva família. Normal també en casos de depre greu. Tanmateix, estudiant la història de la Gran Rússia aquests fets recorden molt l’epidèmia tsarista quan tota la família Romànov amb el Nicolau II al cap davant, van suïcidar-se per voluntat pròpia un dia que feia fred.

Els Romànov, probablement van sentir la crida de la mort per evitar mals majors quan un grup de xiquets armats rondaven per casa seva, però no és segur.

A hores d’ara encara es desconeixen els motius de la darrera auto immolació dels oligarques russos. Podria pensar-se que tots els morts en un moment o altra van manifestar-se en contra de la guerra amb Ucraïna, però la teoria és impensable en un país democràtic i Rússia és la hòstia de democràtica.

Només queda donar temps al temps, que els papers policials surtin a la llum d’aquí a uns quants segles i podrem esbrinar amb major exactitud el per què de tot plegat.

Una pregunta inquietant queda a l’aire. Vivint com viuen els oligarques russos, per què coi es van matant per les cantonades?
LLUFA per la oligarquia suïcida.


SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA ÚLTIMA PEDRADA
LA ULTIMA PEDREGADA
Pedrega a Catalunya
La part de país que queda sense cremar és un rostoll. Els pantans ensenyen les seves vergonyes amagades de fa anys. Restes de cotxes, barques, víctimes assassinades, ossos d’enterrats en terra que fou santa, poblets, esglesioles... tot serveix per fer-se una selfi. La indústria va a la deriva, el Barça s’ha de vendre copes per contractar a temps parcial a un defensa de disset anys. Tenim restriccions de tot tipus, la meva iaia ja no pixa per exemple. Políticament... deixem-ho corre. L’únic que queda de Catalaunya són porcs senglars, conills i una part de la collita que es va salvar de les altes temperatures. Encara podrem fer un mos.

Nanai! Han arribat les pedregades. Blocs de gel de fins a onze centímetres, han emblanquinat carrers, foradat caps, cotxes i teulades i, naturalment, arrasat les collites. Ni un raïm queda, ni una mala pera per fer-ne suc, ni una figa amb prestància. Una mar de deixalles és el camp ara.

Per sort, Rússia encara no ha tancat l’exportació de caviar, però pels que tinguin la butxaca escurada se’ls presenta un hivern de garrofes i moniato.

Què ens passa als catalans? Per què aquesta mala folla? Tan fills de puta eren els almogàvers que encara n’estem patint les conseqüències divines? Si som tan desgraciats a sant de què venen tants turistes, per enfotres de nosaltres, ens prenen com el parc temàtic de les desgràcies?

Catalunya no sap ploure, no sap fer calor, no sap fer fred, no sap de primaveres ni tardors... Tenim en contra fins i tot les forces de la natura. Arribarà el dia que no sabrem fer ni pa amb tomàquet.

I el pitjor de tot, aquesta vegada mal que ens pesi, la culpa no és de Madrid.


VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTEXT
DE L’ART D’ESQUINÇAR-SE LES VESTIDURES
El P.P. clama contra l’apropament de presos d’ETA
Són tretze, com els apòstols més un. La majoria d’edat provecta o els seus descendents. Fa anys que respiren els aires castellans, aires sans, secs, aromàtics. Estan de conya allà però a les famílies se’ls feia una mica feixuc tanta Renfe.

“Sánchez entrega la dignidad de los españoles” diu el P.P. tot pàtria i camuflatge. Per una vegada, Sánchez ha estat de mà ràpida i ha recordat als esfereïts dretans que ells, quan manaven, van apropar al País Basc, vuit-cents tres presos d’Eta.

Se suposa que el P.P. replicarà recordant que ells van mantenir la dignitat espanyola a base de no tocar a Txapote i Parot dels seus exilis enreixats. I?

La sensibilitat pepera, apart de falsa, comença a resultar avorrida. Un grup capaç de flirtejar amb VOX hauria de callar quan es parla de sensibilitat. Hi ha massa distància entre la moral que el P.P. reclama i la que utilitza. Massa descarnament.

El partir del senyor Feijóo donaria el pit a tots els etarres a canvi de tenir poder, més poder, tot el poder. Després els tronarien a tancar lluny de casa, però això seria després. Mantenir l’estrès polític amb exclamacions barates, utilitzar el passat per mantenir-se forts en el present, no és precisament una línia massa honorable.

ETA s’ha acabat. Víctimes d’un i altre costat intenten reflexionar junts, atiar a hores d’ara el que va ser, resulta immoral. I que es vagin estripant les vestidures. Ells rai, tenen fons d’armari, però no la dignitat que reclamen.


NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TELEGRAM
LA MAR DE CACA
Fracassa el tractat global sobre els oceans
Semblava que sí, però al final és que no. Com sempre. Després de vint anys veient la tele, els governants encara no tenen clar si el mar està contaminat. Si, home, plàstics n’hi ha, la pesca disminueix, els corals estan a les joieries... però ja farem. El mar és molt gran, no vindrà d’una mica. Fer una àrea marina protegida podria empipar als nostres pescadors. Deixem-ho per una altra reunió. Quan la fem? Més endavant.

LA MAR DE CACA
Les pensions es disparen... contra els pensionistes
Coneixia de fa temps un pensionista que va pencar quaranta set anys a pic i pala aixecant l’asfalt de parcs i jardins. Per descansar, els dissabtes es manifestava a favor de l’augment de salaris i pensions. Per fi l’hi han fet cas. Li han pujat la jubilació un cinc per cent. En total cobrarà gairebé cinc-cents euros... Vaja, cobraria si no s’hagués matat llençant-se des del taulat d’Hisenda.

EL JOC BRUT DE LA BANCA
El rescat del banc SAREB va disparar el deute públic al 120% el 2020
La banca espanyola va ser rescatada amb 64.349 milions d'euros de diners públics i només ha retornat 5.150 milions segons el Banc d'Espanya. Un rescat que ens ha costat un altíssim preu en retallades de serveis públics i minva de condicions de vida. Avui, una dècada després, no s'ha retornat.
Un rescat per al qual l'Estat va donar al BFA+Bankia+BMN 24.069 milions d'euros públics i del qual tan sols ha recuperat 3.303 milions d'euros.
El rescat a Bankia ha costat 20.766 milions d'euros a les arques públiques, sense que ningú demani comptes als responsables, passats i presents, d'aquest espoli. No només això, sinó que se li ha regalat CaixaBank gratis.
Mentrestant mitja Espanya no té accés a una oficina bancària.

QUAN L’ESTAT PARLA DE SEXE
Que volen realment les dones
Mentre l’Estat aprova la llei de garantia integral de llibertat sexual, nou dones sobre deu declaren haver tingut una relació sexual no desitjada amb el seu partner.
Acceptar no es resumeix en un simple "sí" i cedir no vol dir acceptar. No obstant això, és aquesta noció de consentiment la que permet distingir les relacions íntimes lliures de la violència sexual. Un terme que no aclareix prou la nova llei i va molt més enllà dels signes verbals que donen assentiment a les relacions sexuals.
En els últims anys, gràcies a les mobilitzacions i accions públiques del moviment feminista, les violències sexuals han obtingut una major visibilitat social i s'ha posat de manifest l'envergadura dels desafiaments a què s'enfronten els poders públics per a la seva prevenció i erradicació.

CAIGUDA CATASTRÒFICA DEL NIVELL DE VIDA
El Regne Unit viu una onada de vagues
Més de 40.000 treballadors ferroviaris representats pel sindicat RMT (Ferrocarril, Mar, Transport) i la TSSA (Associació de Personal Assalariat del Transport) continuen el cicle de vagues ferroviàries nacionals. Al voltant de 10.000 membres de la RMT de metro i transport de superfície de Londres faran vaga un dia a la setmana. 1.600 treballadors de l'autobús de Londres United començaran dos dies d'acció.
Més de 200.000 estan en vaga en una acció que tindrà un impacte massiu en l'economia britànica, 1.900 treballadors del port de Felixstowe, responsables de la meitat del transport de mercaderies de contenidors, iniciaran una vaga de vuit dies. Més de 500 treballadors també van votar a favor de la vaga al port de Liverpool, el quart més gran del Regne Unit. Prop de 115.000 treballadors de Royal Mail que són membres de la CMU (Sindicat de Treballadors de la Comunicació) faran vaga. A Mick Lynch se li ha girat feina.

LA MAR DE CACA
Trump coneix els sex secret de Macron
Això sí que és important. L’ex dels EEUU, conegut també com el sonat nuclear, ha fet unes declaracions advertint que té la vida sexual de Macron gravada. Sembla que la cinta li va passar Villarejo. El que ningú no sap –excepte experts com nosaltres– és que Macron té gravada la vida sexual de Trump. Sembla que la cinta li va passar Villarejo. La diferència entre una i altra cinta és que la de Trump, dura menys que una erecció. Com un spot, digue’m. La tempesta si avvicina. I el món, en calces.


DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTRAPORTADA
VACANCES
TEMPS DE TEMPTACIONS
DEL QUE MAI T’ATREVIRÀS A DIR-TE
SOMMNIS FUGISSERS D’ESTIU