221220219
218217216
215214213
212211210
209208207
206205204
203202201
200199198
197196195
194193192
191190189
188187186
185184183
182181180
179178177
176175174
173172171
170169168
167166165
164163162
161160159
158157156
155154153
152151150
149148147
146145144
143142141
140139138
137136135
134133132
131130129
128127126
125124123
122121120
119118117
116115114
113112111
110109108
107106105
104103102
10110099
989796
959493
929190
898887
868584
838281
807978
777675
747372
717069
686766
656463
626160
595857
565554
535251
504948
474645
444342
414039
383736
353433
323130
292827
262524
232221
201918
171615
141312
11109
876
543
21




Licence Creative Commons
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

Mots Clau : Karlitus erra el diagnòstic bèl·lic amb Ucraïna. Jordi Pujol torna als fòrums polítics. Els Mossos compren unes fundes d’on no surt la pistola. Des de Ucraïna en flames amb amor. Mobile World Congress, MWC a gogo. Tribunal europeu a favor del servei domèstic espanyol. Set especialistes diuen que el català va bé. Bunyols de quaresma
   

Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya

4 de març 2022

JA NO SOM ELS QUE ÉREM
Karlitus erra el diagnòstic bèl·lic amb Ucraïna
Portàvem massa bons resultats. Predicció que fèiem predicció que clavàvem i amb el temps et relaxes, baixes la pressió i la cagues. Portàvem setmanes assegurant que Europa i l’amic americà pressionaven a Rússia però que el bo del Putin no cauria a la trampa i mai no atacaria Ucraïna. Cagada pastoret. Putin ataca com Atila.

No només hem errat al pronosticar que no hi hauria guerra, ens hem equivocat de mig a mig amb l’actitud de Rússia, el seu avenç sense complexos com un Hitler qualsevol, amb la mentalitat enterbolida, amb una planificació tan acurada com farisaica.

Per a nosaltres i com mig món, l’atac rus a Ucraïna ha estat tant sorprenent com l’aparició del Covid. No ens ho podíem creure, de fet encara no hi créiem quan els hospitals ja llençaven els malalts per les finestres. Era massa bèstia i allí també ens vam equivocar. No només nosaltres. Amb el Covid encara ara tot el món va equivocat.

És el que tenen les desgràcies. Que mai no les esperes, però hi són. Des de la primera pesta, passant per grips espanyoles i seguint amb olis de colza fins el virus actual, l’home és atacat amb traïdoria. Un element, sempre petit de mida com el mateix Putin, es va ficant com aire als pulmons fins que un dia deixa anar tota la merda que porta a sobre sense avisar, sense pietat.

Potser al final sigui bo que t’agafin amb calces. Ser incapaç de imaginar que mentre un individu rep a la taula del menjador a un invitat francès, està premen el botó de la guerra, potser dóna un punt d’esperança a la raça humana, per molts Putins que hi hagin.


SEGONA PÀGINA


L’ENTREVISTA IMPOSSIBLE
COM DÈIEM AHIR...
Jordi Pujol torna als fòrums polítics
Se l’havia desterrat com a Puigdemont i de sobte, el tornem a tenir entre els Presidents vius de la Generalitat. (Aragonés no hi va anar, estava netejant la taula). Vellet, arrugadet, timidet, amb un bastonet, gairebé no se’l veia entre tanta honorabilitat, però hi era. I com qui diu, al cap d’una estona, només hi era ell. Just des del moment que va agafar la paraula i ja no va deixar-la. Va fer bé perquè la resta d’ex, van estar a l’alçada de quan no eren ex, el mec.

A Catalunya li falta pluja, un davanter centre i polítics, molts polítics. I de la mateixa manera que amb la sequera hem de tancar l’aixeta, amb l’escassetat de intel·ligència política, s’ha d’obrir les orelles quan en parla un de debò. No es pot malbaratar l’enginy i la saviesa.

Amb Jordi Pujol pots estar-hi a favor o en contra et pot recordar l’avi o el dimoni. En Pujol ha mentit com tots, però ho ha fet amb l’elegància de la burgesia catalana, amb educació, ni un sol renec, parlant de vostè al cambrer. Tot un exemple per la política d’ara agressiva, mal educada, rabiosa...

Jordi Pujol també va despistar algun euro (uns milers potser? uns milions?), poca cosa per les carretades que s’enduen ara, però ho va derivar cap a terres catalanes, res d’illes llunyanes, a Andorra ho va portar, que és com si no els hagués tret de casa. Tant d’exili per això?

Senyor President li vaig dir al final de la xerrada. Em va quedar mirant fixament, va somriure. Ja el conec a vostè, si home, ara no sé de què, però el tinc vist... caram se’l veu bé a vostè. I va somriure amb aquell je, je, tan seu i va desaparèixer. Ja no recordava que algun dels euros derivats havien tornar a Catalunya per pagar-me aquestes humils línies que he escrit al seu favor, sense que es noti gaire.


LA GARSA PROSTÀTICA
MESURES DE SEGURETAT
Els Mossos compren unes fundes d’on no surt la pistola
Com a mesura de Seguretat, el Conseller d’Interior amb una carrera política digna d’estudi, ha uniformat als Mossos amb unes noves fundes per les seves pistoles. Son negres, llampants, de bon plàstic, però tenen un petit problema, no permeten treure la pistola amb rapidesa. Amb això estem segurs que es reduiran els casos de policies de desenfundar i disparar gratis, a no ser que l’anhel per complir amb la llei, els porti a disparar-se al peu.

S’ha de reconèixer que és una idea original i dissuasiva. Sabedors de la feinada que tenen per treure la pistola, els Mossos començaran a desenfundar la pistola tot just sortir de la caserna per quan es trobin amb l’alteració d’ordre públic que van a controlar i el personal en veure’ls sortir de la furgoneta amb la pistola a les mans es rendiran al moment.

L’invent també podria servir per fer un repàs dels tècnics estratègics i armamentistes que té la Generalitat, però probablement el tema s’abordarà en comissió i va per llarg.

L’únic problema és que en adonar-se de la pífia i el neguit que ha suposat pel cos de policia tanta indefensió, ara els han dotat de bombes de mà que duen penjades al coll i que no cal desenfundar. Ull quan veieu una patrulla!


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
DES DE UCRAÏNA EN FLAMES AMB AMOR
Ja fa dies que Ucraïna pateix la guerra i el terror de la invasió russa amb bombardejos constants i la resistència fèrria dels soldats ucraïnesos, amb milers de civils que li fan costat. La capital, Kiev, resisteix ara la penetració dels blindats russos igual que d’altres ciutats com Jarkov, Odessa i Maripol.

En el barri governamental, prop de la plaça Maidan, hi ha un vell conegut, l’espia català Andreu, conversant al costat d’una barricada amb joves llibertaris que pertanyen a la brigada Nèstor Makhno, que són a Kiev per defensar la capital. Què fa l’Andreu a Kiev? Ell, junt amb altres agents del servei d’intel·leguèntsia han estat enviats a Bielorússia per infiltrar-se en les línies ucraïneses.

Ell, un home intrèpid, amant de la llibertat i la justícia social, ja feia temps que no li agradaven gens coses que passaven a Rússia, i finalment, quan la nit abans de la invasió fou llençat en paracaigudes a 30 Kms. de Kiev, amb l’objectiu de connectar amb altres agents per a liquidar al president Zelenski i el seu govern, va decidir desertar juntament amb Nina Petroskaya i dos agents més, per alertar al president ucraïnès del perill imminent que corria. Així, l’ha informat d’altres objectius i infiltracions i ha passat a reforçar els serveis d’intel·liguèntsia d’Ucraïna.

L’Andreu, amant de la cultura del poble rus, i que havia creat una important xarxa d’espionatge a Catalunya, decebut del tarannà dels dirigents independentistes catalans, ha passat, ara, a ser un dels homes de seguretat de major confiança del president Zelenski. Alhora, des de Moscou, Putin ha decretat la seva mort i la dels tres altres agents que, seguint la seva consciència han desobeït al Kremlin per posar-se al costat del poble ucraïnès. Què passarà a partir d’ara amb l’Andreu? Sobreviurà? Tornarà Catalunya?

CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA KINTA FORKA
Mobile World Congress, MWC a gogo
Aquest any 2022 és especial per a Barcelona, la fira que es fa aquí per decisió personal de Stéphane Richard ha pogut tornar! Richard és algú ben enamorat de Barcelona i el president de la GSMA, una de les associacions comercials més poderoses del món, capaç d'incidir en tota mena de governs sobre força aspectes, des de polítiques fiscals fins a estratègies comercials.

No creiem però que l’alcaldessa Colau hi tingui res a veure en això de les influències i pressions. El MWC es fa aquí i prou. No cal dir que cada any hi ha grups de pressió importants que volen emportar-se el MWC a casa seva. París ho ha intentat; Madrid ho intenta cada any oferint l’oro i el moro; algunes capitals importants també ho van provant però ca home ca el MWC es celebra aquí peti qui peti. Gràcies Richard!

El MWC Barcelona és la fira més influent del món per a la indústria de la connectivitat. És on les empreses líders mundials i pioners comparteixen les últimes novetats sobre la progressió i el futur de la connectivitat. I és el millor lloc per a oportunitats de networking amb empresaris influents de la indústria mòbil i tecnològica. En definitiva és un esdeveniment molt important per a la indústria de la connectivitat a tot el món. Aquí es donen cita els operadors mòbils globals, els fabricants de dispositius, els proveïdors de tecnologia, els proveïdors de proveïdors i els propietaris de contingut.

Vols acompanyar-nos a la Fira? Descobrirem com els editors, sovint històrics en la integració de dades, han anat evolucionant les seves ofertes cap al núvol i quins punts diferenciadors destaquen. Oi que és fàcil d’entendre això? El ciutadà normal, aquest que sempre s’està mirant el mòbil segur que sabrà apreciar la riquesa funcional, l’automatització, la simplificació per codi Low.

Visita l'estand 7G51 i descobreix més sobre el núvol de marca blanca! Com que les empreses operen en entorns híbrids, és essencial crear interconnexió i interacció entre dades i aplicacions, ja siguin situades al núvol o a les instal·lacions d’una empresa.

També et pots interessar per l'iPaas, aquesta plataforma d'integració en el núvol. A diferència de les arquitectures monolítiques de middleware com EAI, ETL o DISTRIBUTED ESB, iPaas utilitza els avantatges del núvol i els microserveis per aportar més agilitat i simplicitat en la integració de dades, especialment per a aquests entorns heterogenis barrejant aplicacions on-premise i SaaS/Cloud.

l'iPaas és potser la millor resposta per reconciliar aquests dos móns. El d’ells i el dels ciutadans que no entenen ni fava. Però per consolar-te sempre podràs anar a l’estand de la Seat que presenta un concepte de vehicle dissenyat per a la micromobilitat urbana.

Però és a fora de la Fira on el ciutadà s’adona de lo important que és el MWC. Els treballadors dels trens i del metro es posen en vaga. Els taxistes amenacen de fer-ho. Alguns cobren 200 dòlars per anar des de l’aeroport a la Fira per recuperar-se de la vaga impensable. Els hotels estan plens de prostitutes a l’hora del vermut. Tot s’anima i tothom està cofoi. Els restaurants s’omplen amb les reservacions dels milers de congressistes. Total, els assistents fan negocis i s’ho passen bé i riuen quan algú els pren el pèl.


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
LA ROBA ES RENTA A BRUSSEL·LES
Tribunal europeu a favor del servei domèstic espanyol
Ni amb el servei domèstic, encerten els tribunals espanyols. El col·lectiu ha tingut que anar a Brussel·les per tenir reconegut el seu dret a cobrar l’atur. Fàcil, no? Si una persona que fa de secretari/a, l’acomiaden, cobra l’atur. En conseqüència si aquesta persona es dedica al treball domèstic també. Oi? Doncs no. Pels tribunals espanyols, no.

Són molt burros, molt insensibles, molt fatxes o senzillament tenen ganes de fastiguejar al personal? Es pot comprendre que tocant a ideologies polítiques, els senyors jutgen es vinclin tots cap a la dreta. Amb això entenem les sentències contra els polítics catalans, a favor dels polítics espanyols, els violadors, en contra de l’avortament... però amb el servei domèstic? Què els hi passa amb el servei domèstic. Quina justificació poden trobar -no en les seves consciencies que prou feina tenen- sinó en algun llibre de lleis? Potser sigui pura empatia amb els amos del que sigui, de diners, de persones, de cabres... O potser curt i ras una misogínia ancestral de doble fil perquè imaginen que a netejar cases només poden dedicar-s’hi les dones i aquestes ja tenen al seu marit per alimentar-les.

Si seguim a aquest pas, els belgues acabaran tancant la frontera en quan s’ensumin un espanyol. Per la feina que els hi donen copant els jutjats però sobre tot perquè s’imaginen l’entrada dels bàrbars que a ple segle XXI no deixen que el servei domèstic cobri l’atur quan els foten fora.
MES LLUFES PER LA JUSTÍCIA ESPANYOLA.


SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA ÚLTIMA PEDRADA
CONCLUSIONS EXPERTES
Set especialistes diuen que el català va bé
Catalunya és terra d’experts. Catalunya és un eixam d’experts. Per cada matèria tenim mitja dotzena de comissions d’experts. Per exemple, no saps com fer una patata bullida, truques a Gen.Cat (agència d’informació del govern català) i acabes fent cargols a la brasa.

Doncs un grup d’aquests experts ha presentat les seves resolucions sobre el futur del català (com a llengua). Segons diuen la cosa va bé. La llengua no està en crisi. Potser sí que hi ha alguns entrebancs, alguna llei castellana que no ajuda, pocs jocs cibernètics, d’aquests que fan funcionar els nens, en la llengua de Pompeu, però que no cal preocupar-se. El català és i serà llengua viva.

Els que van pagar l’informe estan encantats. Paga la pena pagar un estudi si els resultats resulten tan afalagadors. I el català mitja, el de la botiga que llegeix la Vanguardia, plega el diari d’allò tan satisfet abans de fer l’aperitiu del diumenge. No hi ha qui ens aturi, diu l’home satisfet a la seva muller que està abraçant al net que acaba d’arribar... Hombre Raimundo, cómo has crecido, ven a darle un beso a tu abuelo, diu el prohom català.

Diuen que tan l’aperitiu com el dinar van resultar perfectes. Ja amb el licor a la copa l’home va preguntar al seu fill que és un dels experts de l’informe. Així que el català té bona salut... Millor que la teva va respondre el fill. I van ser feliços.

En un apartat de l’informe hi ha una dada: entre el 2003 i el 2018, s’han perdut 280.000 parlants de català.


VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTEXT
BUNYOLS DE QUARESMA
Les darreres desgràcies humanes (resum)
La psiquiatria laica recomana que aquest any es suspengui la quaresma. Prou penitència portem damunt les espatlles des de fa dos anys. O sigui, que el personal s’oblidi del dejuni i l’abstinència. I que es dediqui exclusivament als bunyols.

Estem parcialment d’acord amb el consell professional dels psiquiatres. Suportem dos anys de desconsol sistemàtic i a poca aflicció quaresmal que hi afegim, acabarem fent un pet com un gla. La previsió però mai no està de més i nosaltres afegiríem als consells psiquiàtrics, uns a altres de culinaris. Atenció amb els bunyols.

Mireu, els bunyols estan fets, en temps de normalitat de farina, ous, sucre i oli bàsicament.

A aquests ingredients s’hi ha afegit aquest any, sense possibilitat tècnica de separar-los, els següents elements:
La mala llet per un virus que ens ha tingut confinats, vacunats i espantats. El fum d’un terratrèmol que ha sacsejat la geografia mundial, el vi agre que ens transmeten els parlamentaris espanyols i catalans, la bilis que s’acumula davant la solidaritat del PP i la mala sang que ens provoca veure a un nou dictador enviant a la mort a qui sigui perquè li passa per on sigui.

Potser són masses precaucions però de la manera que estem, l’ala d’un pardal ens pot deixar paraplègics. O sigui que alerta.

Segur que els bunyols es faran amb la cura i pulcritud de sempre. Pot ser que ni el sucre ni l’oli ni la farina (els ous ja són un altre tema) estiguin contaminats pels fums del volcà ni per Xernòbil. Pot ser, però recordeu que nosaltres portem a dintre, mala llet, bilis, vi agre i mala sang. Un bunyol rebut a ple estómac amb aquestes condicions, pot provocar qualsevol cosa.


NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TELEGRAM
NO HI HA DRET
Cotxe ucraïnès contra tanc rus
Putin està indignat i amb raó. Tots ho vam veure. Mentre un tanc rus passejava tranquil·lament per Kiev buscant un Super, va ser envestit brutalment i sense avís previ per un turisme ucraïnès. Lamentable. Abans eren els tancs qui atacaven als cotxes civils, però ara qualsevol mindundi es veu en cor de trencar les normes. Com diu Putin, les guerres o segueixen un codi d’honor o són una merda.

A PEU DE MINA
Roben portes d’alumini
L’alumini és el metall més abundant de la terra. Té un munt d’avantatges i és barat. Vals doncs, l’Alumini va pels núvols. Per què? La resposta està en el vent, i aprofitant la ventada, han sorgit una sèrie de noves professions. Recollidor d’alumini, reciclador d’alumini i darrerament, lladre d’alumini (o altrament conegut com els miners de Badalona). La cosa és fàcil. Només t’has de llevar aviat, anar fins a qualsevol porta del veïnat, descaragolar-la i te l’endús, sobre l’espatlla, a cal reciclador. Ja falten més de deu portals. Encara no han trobat a cap minaire.

ES VA EMPRENYAR PERÒ NO VA QUEDAR PRENYAT
Una rebolcada amb un Guàrdia Civil li costa sis mesos de presó
Dia de nervis, primer d’octubre. Referèndum. Un home surt de votar, rellisca i s’endú per davant a un Guàrdia Civil. Varen rodolar uns quants metres abraçats l’un a l’altre.
El Guàrdia no es va creure que la rebolcada fos accidental. No sap si la cosa anava de patriotisme o de sexe, però no li va agradar. Ara el jutge li ha dit que sigui la raó que sigui, ell té raó i l’home que va caure i es va endur al Guàrdia ha estat condemnat a sis mesos de presó. Per marica o independentista, que tan li fa.

UN XULO-PISCINA MENYS
L’agonia de Casado s’acaba a l’abril
Casado ha perdut contra Ayuso. La seva llengua d’acer i la seva capacitat de decisió agressiva l’han vençut. Ens demanem qui és el fill de sa mare que li ha demanat que aguanti fins el mes d’abril o fins el congrés del PP.
Amb alguns copets a l’esquena aquest xiquet hauria marxat contentíssim. Inclús se li podia oferir algun massatge i cap a casa falta gent. La seva dona ja ha rebut múltiples telefonades per oferir feina ben pagada a l’ex-líder. Des d’anuncis de publicitat, fins a venedor a domicili. Casado faria la promoció de la llengua castellana venent l’enciclopèdia de la Real Academia Espanyola.
La millor però ha estat la de telefònica, aquesta companyia té un cementiri pels elefants de la política que han fracassat. Gràcies als seus immensos beneficis pagats per les butxaques ciutadanes li han ofert que es cuidi de la piscina dels VIP; res homes res, un parell d’horetes per dia i les butxaques plenes.

AYUSO, I ARA QUÈ?
La millor de Madrid ha guanyat?
Aquesta dona sembla que acabarà tenint problemes greus. No per les malifetes del seu germà empresari. Malgrat que aquest importava vins de luxe amb pols d’or incorporat i a preu de ric. Tampoc perquè aprofitant els transports de luxe i camuflés milions de mascaretes per impedir trencadisses. El germanet de l’Ayuso és un empresari i és normal que aprofiti ocasions i contactes.
A Ayuso els problemes li vindran des de dins el PP. No sembla que els “mandamás” del partit puguin admetre que una dona els mani. Això seria massa per la misogínia imperant.
De moment el conclave del PP està estudiant com tallar-li el coll a l’estil francès o amb el garrot vil espanyol. Vagi en compte senyora presidenta de la capital.

AVERTIS NO PERDONA
El cas de Florentino Perez
L’estat acaba de pagar al senyorívol Florentino la petita compensació de 1.070 milions d’euros per les pèrdues ocasionades en deixar de cobrar peatges a les autopistes AVERTIS que són d’ell com es pot deduir.
Clar que tothom pot pensar que si les autopistes havien depassat de dos decennis el temps de la concessió. També que els ciutadans havien pagat fins a 700 vegades el preu de cost de la seva construcció. Perquè l’estat paga a Florentino el que ja ha cobrat amb escreix?
Però el senyoriu de Florentino és immens fins el punt de poder reclamar a l’estat 400 milions més. I aquí ni Tribunals Suprems, ni Tribunals de Cuentas pipen un mot. DEO GRATIAS


DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTRAPORTADA
VLADIMIR POUTINE I EL FANTASMA STALINIÀ
OMPLE DE MEDALLES ELS SOLDATS PER ALLIBERAR ELS UCRAÏNESOS DE L’OPRESSIÓ
TOTHOM ESTÀ CONTRA LA GUERRA PERÒ ELS FORTS LA NECESSITEN PER DEMOSTRAR ALS FEBLES QUE SÓN FORTS
(ORDENA L’ALERTA NUCLEAR)