177176175
174173172
171170169
168167166
165164163
162161160
159158157
156155154
153152151
150149148
147146145
144143142
141140139
138137136
135134133
132131130
129128127
126125124
123122121
120119118
117116115
114113112
111110109
108107106
105104103
102101100
999897
969594
939291
908988
878685
848382
818079
787776
757473
727170
696867
666564
636261
605958
575655
545352
515049
484746
454443
424140
393837
363534
333231
302928
272625
242322
212019
181716
151413
121110
987
654
321




Licence Creative Commons
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

Mots Clau : Polítics catalans. Mohad Rasoulof, director de cinema iranià. Eleccions regionals i departamentals franceses. 9 independentistes indultats. Munic, amb els colors del poder gai. Canadà, fossars amb criatures indígenes. La Caixa
   

Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya

2 juliol 2021

EFICIÈNCIA CATALANA
Fan veure que no, però els polítics catalans, tant els que ja estaven al carrer com els que han alliberat ara, es senten herois del poble, aguts, valents... Cadascú d’ells, està convençut que gràcies a la seva estratègia personal i intransferible, ara mengen coca en llibertat.

Ells, quedi clar, no volen l’indult, però que no els hi treguin, porfa. Ells volen la llibertat del poble, però que els deixin lliures un finde darrera l’altre. Ells han doblegat la resistència del govern espanyol.

I a canvi de què? De rés. Només demostrant dia rere dia la seva força moral, la seva decisió política. Des de les associacions polítiques també estan molt contents i també creuen que són ells qui han fet la força necessària per treure als presos polítics. Sense anar més lluny, un parell de dies abans de l’excarceració, els que dirigeixen el sentiment popular, van anar fins a Madrid carregats de caixes amb signatures que demanaven la llibertat dels presos. Quina gran pensada! Quina pressió moral per Espanya. Segur que les signatures han fet decantar el dubte cartesià de Sánchez i finalment ha signat l’indult.

I a canvi de què? Però quina mania?! A canvi de res. Alguns catalans vells però, es mostren escèptics. Dubten que l’Estat no tregui res dels indults, és més, quan els hi preguntes, es treuen la barretina, baixen els ull i diuen... de moment la policia ja té més de dues-centes mil signatures de catalans per afegir als sospitosos habituals. I tu dius: no pot ser, però després hi penses i dius: doncs sí senyor. Dues-centes mil firmes orgullosament portades fins el Congrés espanyol han servit perquè avui, uns ases com les associacions catalanes, hagin servit en safata un bon fotimer de catalans que cauran a la propera batuda... que vindrà segur.

D’això se’n diu política a la catalana. Només hi falta la crema.


SEGONA PÀGINA


EL CONVIDAT
ATENT A LA PANTALLA, MOHAD
Mohad Rasoulof és un director de cinema iranià, com si diguéssim una espècie en perill d’extinció que, enlloc de protegir-lo, les autoritats intenten anul·lar definitivament.

Quan escoltes una notícia d’aquests tipus, els europeus, exagerats com sempre, imaginem tortures, masmorres humides i fosques, rates... Doncs no.

Al Mohad Rasoulof, l’han detingut, l’han jutjat i, lògicament l’han condemnat, només faltaria, però tot molt educadament, amb bones maneres i sempre atorgant-li al pres un punt de respecte i confiança. El Tribunal, sabent que els canvis de domicili costen d’organitzar, li va donar un marge. Qui sap si havia d’acabar el muntatge d’alguna de les seves pel·lícules, qui sap si necessitava una maleta nova pel trasllat. Total, que li van dir: Senyor Nohad, pot anar a casa i estigui tranquil, el dia que hagi d’ingressar a presó ja l’avisarem per WhatsApp. En quan rebi la notificació tingui la bondat de presentar-se directament a la presó on l’estaran esperant. Bon dia tingui senyor.

Això és un empresonament! Això és civilització. Donar la confiança al pres, que sàpiga que té un lloc reservat a la presó.

Un altre tema seria si ens preguntéssim que ha fet en Mohad per merèixer presó. Cine. Cine i prou. Un cine que denuncia l’estat autoritari del seu país però només ha fet cine. Ni revolta, ni guerra, ni ha llençat bombes ni ha cremat ningú. Cine.

Una altra cosa seria també, preguntar-se quina pena li ha caigut. Un fotimer d’anys (té dues condemnes pendents) però si tenim present que a l’Iran només per dir: Jo no estic d’acord... (sense dir en que no estàs d’acord) ja et cauen cinc anys, segur que el Mohad se’n sortirà prou bé. Avantatges de la fama.

I finalment ens podríem preguntar què pot passar-li si quan li arriba el WhatsApp, no li funciona el mòbil, o s’està dutxant o senzillament li agafa la rauxa i no es presenta. Preferim no pensar-hi. A l’Iran encara s’utilitza molt l’espasa i hom sempre es pot tallar, però en qualsevol cas segur que el Mohad se’n sortirà. Per fer cine no cal ni tenir mans ni peus. Només cal tenir un puntet de geni. Ell el té. Els de les espases està per veure.


LA KINTA FORKA
AVE MARIA, HI HA ALGÚ?
Amb una abstenció record del 67% ha acabat el primer torn de les eleccions regionals i departamentals franceses, la més alta des de l’existència de la cinquena République. Al segon torn les coses han anat per un camí semblant.

El resultat és un guirigall impensat. Macron no guanya, ni tampoc l’extrema dreta de Marine Le Pen i les esquerres queden diluïdes. Per Macron, un president obsessionat per soldar les noves generacions al voltant dels valors republicans i de la llengua francesa és la segona bufetada que rep en poc temps.

Però clar, Macron s’ha passat tres pobles. Durant anys ha destruït els avantatges del teixit social dels francesos. Ha provocat a tort i a dret fins que els “gilets jaunes” li van plantar cara. S’ha carregat el sistema de jubilacions i ha conduït a la pobresa una munió de ciutadans.

Una de les seves paraules favorites és ADAPTAR-SE. Que l’atur parcial et puteja? Adapta’t! Abans érets botiguer? Fes-te pagès. En definitiva que si portes mascareta i s’entelen les ulleres, rebenta’t els ulls!

Segons els resultats electorals està clar que monsieur Macron haurà d’adaptar-se als nous temps. En sabrà?


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
MALLORCA, ILLA PROMESA DEL PLAER I DE L’AMOR
A les illes balears hi podran accedir turistes del Regne Unit. Això ha estat una gran notícia per l’economia insular després de tants mesos de sequera. També ha estat rebuda amb gran alegria per les Putes Llibertàries del Raval, dones que igualment han patit la sequera i que, de sempre, han participat activament en lluites socials contra els desnonaments i a les barricades contra la repressió. Així, unes quaranta han tret un bitllet pel dia i de juliol a les 22:30 en el vaixell Rosalind Franklin, que arriba a Palma a les 6, per anar a treballar.

A la nit, quan elles ja havien embarcat, han sentit la música de l’orquestra Som i Serem. Poc després, arriben Pere Aragonès, Laura Borràs i l’alcaldessa Ada Colau, que s’acomiaden amb abraçades dels 9 independentistes indultats que han estat invitats a passar el cap de setmana a Mallorca per la presidenta de ses Illes, Francina Armengol i pel president de L’Obra Cultural Balear, Josep de Luis Ferrer.

Al pujar al vaixell sona Els Segadors amb solemnitat. Al mateix temps una de les treballadores sexuals s’adona de la presència de personatges sospitosos que discretament observen l’escena.

Al restaurant del vaixell s’hi apleguen els nou independentistes invitats en una taula rodona especialment guarnida per a ells. Al mateix temps, es nota la presència sorollosa de les quaranta dones del Raval. Al veure, també sopant, als presos polítics alliberats, tres d’elles s’atansen per anar a la seva taula per mostrar la seva solidaritat i demanar-los un autògraf. Una d’elles els hi diu, abaixant la veu, que vagin en compte perquè han detectat policies secretes que els vigilen. Quan acaben de sopar les dones són invitades a prendre una copeta.

Ha estat una casual trobada que els ha complagut a totes i a tots i que els augura una bona estada a Mallorca.


QUARTA PÀGINA


HUMANOTECA
LA FOFA UEFA FA FIGA
En Franco ja ho deia: “el contubernio de Múnich es muy malo”.

CONTUBERNI. Cohabitació il·lícita o amistançament.

MUNIC.- Ciutat alemanya dedicada a beure cervesa i, a vegades a cedir els seus carrers a mala gent.

FUTBOL.- Joc que es desenvolupa en un camp amb unes porteries on un equip format per onze jugadors ha d’entrar la pilota a la porteria de l’altre equip (també amb onze jugadors excepte si l’arbitra està comprat).

UEFA.- Contuberni a l’engròs que organitza les competicions de futbol i que aquesta vegada a designat entre altres llocs a Munic.

D’ON ES POT DEDUIR FÀCILMENT QUE: Com deia Franco, el contuberni és una merda, que si els responsables del contuberni pertanyen a la UEFA el terrabastall pot adquirir proporcions bíbliques, que el futbol és el que menys importa perquè n’estem tips de veure pilotetes entrant a porteries, i que el que volem és veure homes amb calça curta i que la UEFA ensumant-se una depravació sexual entre els aficionats, ha decidit no permetre il·luminar els camps de futbol amb els colors de l’arc iris i que Munic, per una vegada ha deixat de veure cervesa i ha il·luminat tota la ciutat amb els colors del poder gai.

Per saber resultats de la competició, consulteu el BOE.


ÚLTIMA HORA
NETEJA ÈTNICA AL CANADA
La novel·la del dinou va ser la primera en presentar els internats com a centres de terror, governats per individus criminals i emparats per idees abominables. Es van quedar curts.

Al Canadà, allà on la policia vesteix de vermell i munta esplèndids cavalls, un paradís natural i, semblava, també cultural, estan descobrint fossars i més fossars amb les restes de criatures, totes indígenes. El que se’n diu una veritable neteja ètnica. Una neteja més assassina en quan els morts no són adults, són nens. La mort dels infants és la fi d’una civilització i d’una cultura.

Al genocidi, hi van participar els primers colons, francesos i anglesos especialment i institucions tan sagrades com l’Església Catòlica que, ara, ha mostrat el seu repetiment. L’Església actual ho fa molt això de penedir-se. Ells rai, es confessen i tornen a estar nets com una patena.

Què té la raça humana que necessita matar a criatures a canvi d’assegurar-se una mica de terra o senzillament de satisfer la seva ànsia de poder? Es necessita ser molt bèstia i que governs i institucions religioses hagin participat en aquest martiri col·lectiu, provoca una repulsió i un agnosticisme absolut. En què podem creure?

Estem acostumats a fets com aquest. La història de l’home n’està farcida. Al Canadà durant un temps retran homenatges a les víctimes i aprovaran lleis que mai es posaran en pràctica. I el món seguirà tan tranquil mentre trepitja sense pudor, els cadàvers dels innocents.


CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
PLUJA D’ESTELS
Després de veure un documental científic rus, podem afirmar que l’Estrella de la Caixa, no és un estel sinó l’expansió (a càmera lenta) d’una llufa expulsada per un Ex Director General de l’Entitat. Comprovacions posteriors han demostrar que l’estel-pet, es belluga en totes direccions i ho emmerda tot, com el Covid.

La notícia ha causat gran impacte. Les accions de Caixa Banc han baixat (si era ja possible) per sota els mínims històrics. Els nous directius s’han afanyat a tancar oficines i acomiadar treballadors i aquests, per primera vegada a la història han iniciat una vaga. Alguns s’han presentat a les portes de les oficines amb corbata, recordant els moments de brillantor passats, quan els vellets tenien la Llibreta de la Caixa amagada en llocs inversemblants perquè els futurs hereus no els deixessin a la misèria en vida i quan posar i treure cinc durets al compte, era un ritual esperat per tota l’ancianitat catalana.

El més llufa de tot però és el raonament que els actuals responsables fan de tot això. Tenen moltes coses a explicar, com la milionada que s’endú cada responsable quan abandona l’Entitat, però poques ganes de fer-ho, així que han optat per passar pàgina de les milionades i centrar-se només en el tancament de sucursals. La culpa, senyores i senyors, la tenen els clients. Els clients de la Caixa són els responsables del comiat dels treballadors perquè com tothom sap, els clients ho volen tot per Internet!

La meva família, és nombrosa a lo Franco, i conserva encara membres d’edat molt avançada. Els nebots doncs, per intentar cobrar alguna cosa el dia que traspassin, els acompanyem sovint a la Caixa, perquè no es perdin però sobre tot per controlar el que posen i treuen. Si tenim moltes ganes de riure, deixem que siguin ells qui manipulin el Caixer automàtic. T’hi pots passar una hora i al final qui fa l’operació ets tu, però es divertit. Doncs ara resulta que aquests analfabets de la modernitat, reclamen a la Caixa manipular els seus capitals per Internet. Per això, la Junta de l’Entitat, sempre al servei del client, s’ ha vist obligat a acomiadar als seus estimats treballadors.

Sort que amb el Covid hem alleugerit pes perquè si seguim així, els vells poden acabar amb l’ocupació del país.
LLUFA PELS VELLS INFORMÀTICS


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TELEGRAM
TORNEN ELS CASTELLERS
La tradició és el primer. Un català es pot morir de Covid o de gana però mai ningú no permetrà que abandoni aquest món amb les ganes de veure un vuit de quatre sense folra. Els castellers conscients del seu valor, han decidit tornar a omplir places. De moment faran castells només en horitzontal, és a dir, clavats a terra tots. A la porta de l’Ajuntament hi posaran un enxaneta, a metre i mig els dosos, a la mateixa distància els tresos... i així fins arribar a la pinya que enlloc d’un grup d’homenots forçuts estarà format per uns sacs de pinya pinyonera. Segur que n’hi agafen el Covid, ni fan llenya.

NO SABEN EL QUE ES FAN
El Vaticà, la fàbrica que més pedòfils registra per metre quadrat, s’oposa a la proposta del Govern italià per promoure una llei contra els agressors del col·lectiu LGTBI. Si la mitjana de nens (especialment nens) agredits pel clergat és la que és, com coi podran ara els mossens, bisbes i cardenals, seguir exercint l’homosexualitat, sense que uns fatxes els deixin la cara marcada. Volen ser màrtirs? Una mica de coherència!

JA ENS PODEM MORIR
Catalunya, finalment aprova la llei d’eutanàsia. Finalment els catalans podran morir per voluntat pròpia i no com fins ara que depenien de la voluntat de Madrid. Quan hom estigui tip d’injustícies, agressions, judicis i presons, podrà demanar que el degollin de cara a Montserrat. La llei també serveix per si algú la passa molt puta per culpa d’una malaltia i decideix LLIURAMENT, dir que val, que ja en té prou. Felicitats.

ELS DIALECTES SÓN ELLS
Segons estudis alemanys altament erudits com tot l’alemany, el català és la llengua mare del castellà. A meitats del segle IX ja se sabia però com ràpidament va venir el Franco es va prohibir que la troballa es fes pública. Nosaltres, els de Karlitus, ja ho sabíem. Com explicar si no el: “vamo a plega”, “la rachola” i “Visca el Barça”. L’Acadèmia de la Llengua Espanyola ha quedat estorada, i volen presentar una queixa al Tribunal Constitucional.

DE GUERRILLER A DICTADOR
Daniel Ortega, el president de Nicaragua que postula per un quart mandat com a president veu amb molt mal ull que els seus opositors es vulguin presentar contra ell. Ha trobat la formula magistral, acusar tot oposant com terrorista a sou de Washington. Fins ara n’ha trobat 19 però el vell guerriller sandinista brama a tort i a dret que n’hi ha molts més i que ell en serà l'àngel exterminador. Realment, cal tot això per fer un món?

PEKIN CONTRA HONG KONG
«Apple Daily», el darrer diari prodemòcrata de la ciutat rebel obligat a tancar en nom de la llibertat d'expressió. Sembla evident que la llibertat decretada per Pekin no té res a veure amb la defensada pels habitants de Hong Kong.
El més curiós és com ho han fet. Les autoritats han detingut els directius del rotatiu i n’han congelat els actius tot negant que persegueixin la llibertat de la premsa. Clar que tanca! Sense diners el diari genera deutes; sense responsables ningú pot prendre decisions.

MASCARETA DE QUITA I PON
Els entesos diuen que comencem a veure el final. La plaga bíblica es va diluint i el temps ho cura tot. El virus patogen ens ha fet tremolar de valent però ara li plantem cara sense mascareta.
Sense mascareta serem millors? Haurem aprés? Ca, home ca!
Continuarem criticant la gestió política mancada d’eficàcia, rigor i previsió.
No entendrem mai com van aturar el món al mateix moment. Ni com l’economia ha estat en coma induït.
I sobretot, que la por és el pitjor virus que ens tenalla.

NUCLEAR? SI GRACIES!
Una avaria d’un dels generadors de vapor provoca l’aturada de la central de Vandellòs 2. Una altra avaria provoca també l’aturada a Ascó 2. Una tercera avaria atura la central de Trillo. Cap de les avaries no comporta riscos per als treballadors, la població o el medi segons diuen. Paral·lelament, els cercles empresarials empenyen a favor de l’energia nuclear, mentre els ecologistes continuen oposant-s’hi. Fins aquí la normalitat.
Mentrestant la factura del consum elèctric dels ciutadans augmenta 46%. Els ciutadans deixaran de ser mesells?