322321320
319318317
316315314
313312311
310309308
307306305
304303302
301300299
298297296
295294293
292291290
289288287
286285284
283282281
280279278
277276275
274273272
271270269
268267266
265264263
262261260
259258257
256255254
253252251
250249248
247246245
244243242
241240239
238237236
235234233
232231230
229228227
226225224
223222221
220219218
217216215
214213212
211210209
208207206
205204203
202201200
199198197
196195194
193192191
190189188
187186185
184183182
181180179
178177176
175174173
172171170
169168167
166165164
163162161
160159158
157156155
154153152
151150149
148147146
145144143
142141140
139138137
136135134
133132131
130129128
127126125
124123122
121120119
118117116
115114113
112111110
109108107
106105104
103102101
1009998
979695
949392
919089
888786
858483
828180
797877
767574
737271
706968
676665
646362
616059
585756
555453
525150
494847
464544
434241
403938
373635
343332
313029
282726
252423
222120
191817
161514
131211
1098
765
432
1




Licence Creative Commons
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

Mots Clau : Eleccions. Zarzuela. Vox. Reis d’Espanya. Prèdica dels polítics. 69. Mites religiosos, patriòtics, sexuals. Somniar en un món millor
   

Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya

21 de maig 2019

1.- Geogràficament la Zarzuela és una finca als afores de Madrid envoltat per bells i tranquils jardins. Políticament es un búnquer, gris plom, atapeït de vanitat.

2.- Consell del pare del redactor en cap. No feu broma amb Vox, és com enfotre-s’en del càncer.

3.- El Rei ofereix una paellada al 73% del cens de la Zarzuela. S’ignora el criteri de selecció.

1 a 12.- EXTRA SEIXANTA NOU
Per una revista polític satírica, arribar a 69 números, és un èxit. Per a una persona, un 69, és un esdeveniment que no oblidarà. I l’atzar ha volgut que nosaltres puguem celebrar ambdues conquestes en un mateix dia gràcies a l’esforç col·lectiu, i pel mèrit d’un dels redactors que ha aconseguit coronar l’empresa. (Tenim foto que ho certifica).
Alguns sexòlegs opinen que el 69 és una excusa tàcitament acceptada per les parelles. És una manera de dir que sí, que hi ha bona fe, bona intenció, dedicació i ganes, però alhora permet (sempre que els pesos corporals siguin mínimament equilibrats), un cert relaxament, un anar fent sense matar-s’hi i si algú descobreix que jugues a poques revolucions, sempre es pot dir que ho fas per l’altre, perquè necessita un ritme lent. És a dir, el 69, permet mentir.
I parlant de mentir és fa inevitable la correspondència política. Efectivament, el 69, s’assembla molt a la prèdica dels polítics. Teòrica bona fe, dedicació, esforç, estima sobre tot, però sense matar-s’hi, adoptant una postura còmoda i sobre tot, lenta. La promesa de l’amor queda lluny, la seva culminació, es fa esperar i mentre, vas ofegant lentament al que tens a sota (el ciutadà), que de bona fe t’infla... de diners mentre el polític en prou feines endreça el pati.
El món està ple de mites. Mites religiosos, patriòtics, sexuals... Tot fals però el més emprenyador és que són precisament aquests mites els que més marquen i condicionen el destí de les persones. Els nens/nenes traumatitzats per tocar-se, els nens/nenes, amb els genolls esconyats de tant confessar mentides. Els joves amb les esperances escapçades pel poder, obligats a no somniar en un món millor. Joves morts defensant una terra que és la granja del poder... Embarassos obligats, divorcis prohibits, abusos físics psíquics... Tot això l’home i la dona ho pateixen per fer cas dels mites. Paraula d’honor.
Acabem la celebració aprofitant que la taxa alcoholèmia puja, i deixem de preocupar-nos pel 69. Total, res.