177176175
174173172
171170169
168167166
165164163
162161160
159158157
156155154
153152151
150149148
147146145
144143142
141140139
138137136
135134133
132131130
129128127
126125124
123122121
120119118
117116115
114113112
111110109
108107106
105104103
102101100
999897
969594
939291
908988
878685
848382
818079
787776
757473
727170
696867
666564
636261
605958
575655
545352
515049
484746
454443
424140
393837
363534
333231
302928
272625
242322
212019
181716
151413
121110
987
654
321




Licence Creative Commons
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

Mots Clau : Taula de diàleg. Sendero Luminoso. Abimael Guzmán. Companyies elèctriques i tarifes. Aeroport de Barcelona. Operació Judes. Tamara Carrasco. Esquera Republicana i Junts negocien. Borrell i el ruïnós negoci dels submarins. Detenció del President Puigdemont a Itàlia. Eleccions a Rússia. Policies narcotraficants a Mérida. Cultiu marihuana a Catalunya. Esperanza Aguirre. New York Times. Espies russos a Catalunya. Nou Abad a Montserrat. Vacunació obligada a Itàlia. Turisme espacial
   

Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya

23 setembre 2021

Primera Pàgina
LA CONSPIRACIÓ DE IKEA
Recordaran els més vells o els aficionats als documentals històrics, el merder que es va organitzar abans de l’inici de les converses de pau a Paris entre els EAU i el Vietnam. El debat diplomàtic era si la taula de negociació havia de ser quadrada, rodona o rectangular mentre la sangria continuava als camps de batalla.
Amb la taula de diàleg entre governs català i espanyol, passa el mateix. Després d’un any de parlar-ne, a l’hora de la veritat, la taula trontolla. Per surrealista que pugui semblar, no sabem muntar una taula. Falten peces, en sobren, es plega quan t’hi repenges, balla una pota...
Els més ingenus (probablement a sou d’alguna institució) estan donant la culpa de tot a Ikea, una marca respectable que s’ha fet un nom internacional desconstruint les peces més senzilles del mercat, una mena de Ferran Adrià del mobiliari. No és cert, però en cas que la culpa fos de la taula, potser hauria arribat el moment d’asseure’s a terra. La taula fa patxoca però tampoc no és indispensable. Els sioux ho arreglaven tot asseguts a terra. El que cal a l’hora de parlamentar és saber els temes a debatre, les posicions dels convidats a la cerimònia (i si és possible el número de convidats) i una certa bona fe, que reconeixem que és més difícil des de que s’ha prohibit fumar. També cal, ho oblidàvem, un punt d’intel•ligència. La resta, taula inclosa, sobra.
El dubte ara és sí aquests polítics nostres són tan rucs com semblen o si s’emparen darrera la ruqueria per no dialogar, per deixar-ho tot igual perquè d’una manera o altra a tots els està bé la situació.
Si és això, que ho diguin. El que no es pot permetre és enganyar al personal en nom d’una trobada que, a la fi, es converteix en un aquelarre entre presidents que no presideixen i mengen apart, partits catalans que ni es saluden i governs dividits en el seu més íntim egocentrisme infantil.

Segona pàgina
EL KONVIDAT
ABIMAEL GUZMÁN. AL SENDERO SE LI APAGA LA LLUM.
Hem arribat tard a l’entrevista amb el professor Abimael. La veritat és que tampoc teníem cap necessitat de parlar amb ell. Il•luminats n’hi ha de sobres.
El tal Guzmán és el típic líder sud americà dels seixanta-setanta que va passar de la filosofia a la teologia. Es va creure Deu, va fundar la seva secta, Sendero Luminoso d’inspiració místic maoista i va començar a matar gent en nom del poble. Se l’hi atribueixen de trenta a seixanta mil víctimes segons les fonts. Una anècdota comparat amb les mortaldats de Stalin, Hitler o el nostre vell i enyorat dictador Franco que va morir al llit amb el braç de Santa Teresa entre les cames. Però al Guzmán, el va enxampar i a l’hora de morir (no sabem si cristianament) portava vint any a la presó.
Per la història queda qualificar la labor de Guzmán però ja podem avançar que per la dreta serà un criminal demoníac i per l’esquerra maoista, un líder celestial. Com qui diu, que no cal esperar que dirà la història. Tampoc cal saber les causes exactes de la seva mort però hi ha una pista, tenia 86 anys i això al Perú, és molt.
El que sí que encurioseix l’entorn mortuori de Guzmán és que el Govern no va donar el cos a la família ni a la ciència i pel que sembla ni a Deu. Les restes del Guzmán és a partir d’ara secret d’Estat. “no volem que la tomba es converteixi en un lloc de pelegrinatge ni una base d’apologia del terrorisme” diuen les autoritats. OK, però on el fotem? Doncs no se sap. La incineració podria ser una sortida, però queden les cendres. On fotem les cendres? Alguns (pel que sembla enemics de Guzmán i ecologistes) es neguen a llençar-les al mar per no embrutar més les aigües marines i d’altres aposten per cremar les cendres cada primer divendres de mes. Alguna cosa en faran...
A tot això i com no podia ser d’altra manera, l’extrema dreta peruana ha llençat la primera teoria de la conspiració: El Guzmán, no ha mort, asseguren. El President del Perú l’ha deixat escapar. Decididament l’extrema dreta és un niu de grans idees.

HUMANOTEKA
LA FERIDA LLUMINOSA
ESCOLA D’ALT RENDIMENT.- Una mena de pista americana on s’entrenen sota foc simulat, els futurs directius de les companyies elèctriques.
RECORD.- Marca que supera totes les anteriors. Els amos dels rècord actuals són el Reial Madrid amb vuit copes d’Europa y les Companyies elèctriques, amb tres-centes pujades diàries del cost de la llum.
DOPING.- Substància que prenen alguns esportistes per aconseguir rècords. El Dòping dels directius elèctrics, és la impunitat a la vena.
PRESIDENT COMPANYIA ELÈCTRICA.- Personatge sensible a les necessitats de la població que cada fi de mes dona una espelma al seu personal.
CENTRE PENITENCIARI.- Una altra mena de pista americana però aquesta amb foc real, on van a parar tots els desgraciats que no poden pagar la factura elèctrica i acaben fent un pont.
NOVA PROMOCIÓ.- Grup de directius de carburants que estan acabant un curset per augmentar la gasolina a la mateixa velocitat que els elèctrics.
ARBITRES.- Membres del govern, oposició, Llotja del Bernabeu i altres organisme que no veuen mai un penalty quan el comet el seu equip.
LA FERIDA LLUMINOSA. Obra teatral catalana de ciència ficció on ja fa molts anys es veia venir les ferides que poden fer una mica de llum.

Tercera Pàgina
REALITAT OCULTA
QUÈ BONICA ÉS BARCELONA VISTA DES DE UN AEROPLÀ....!!
Els pagesos del Baix Llobregat estan força preocupats perquè perilla el conreu de la carxofa, els espàrrecs i la cria del pollastre de pota blava. Els ecologistes no paren de bramar per la destrucció de la llacuna de la Ricarda i el Delta. Parlen de l’emergència climàtica i l’augment de la contaminació per l’ampliació de l’aeroport. Molts d’altres protesten per supeditar el model econòmic al creixement turístic.
Malgrat que ara el projecte està en standby, es pot reactivar en qualsevol moment. Els polítics i els homes de bé, com el mateix president Aragonès, es manifesten entusiastes per aquest projecte modernitzador. El vicepresident Puigneró defensa que serà “l’aeroport més verd d’Europa” i Josep Sánchez Llibre que “es crearan 350.000 llocs de treball” i que “no podemos renunciar al progreso”. Joan Canadell qüestiona que “si no s’amplia l’aeroport, de què voleu que treballin els nostres fills?”
D’altres consellers “verds” preparen amb cura, ajudats per enginyers, una ampliació per mar a través d’hidroavions, transportant el passatge amb Golondrines. També crearan una pista soterrada a la zona protegida. Si l’arribada de nous turistes provoqués un encariment dels barris, amb la marxa forçada de milers de persones, això seria molt beneficiós per a tothom, perquè respirarien aire més pur alhora que repoblarien la Catalunya buidada. A més Barcelona esdevindrà un parc temàtic amb feines per tota la població que entretindran als turistes. S’incentivaran fets i itineraris històrics com episodis entre franquistes i antifeixistes, cors de clavell, balls típics catalans i castellers, venta de porrons i barretines....
Els barcelonins amb les mascaretes d’oxigen sortides de les noves fàbriques, que donarien encara més llocs de treball, es salvarien de l’aire contaminat i serien més feliços.

Cinquena pàgina
QUINTA FORCA
TAMARA T’HAN TOCAT ELS JUDES
Ja ho deia la meva mare, “val mes sentencia de metge que de jutge” i quanta raó tenia ella que coneixia bé el percal de la repressió.
La Fiscalia insisteix en l’acusació contra l’activista dels CDRs Tamara Carrasco. Tot i absolta dues vegades, el fiscal no es dona per vençut i ara ha presentat un recurs al Tribunal Suprem amb l’esperança que traslladar el cas a Madrid serveixi per condemnar-la. A la tercera va la vençuda?
I als de Manresa, un jutge de l’Audiència Nacional diu que volíeu utilitzar la violència per assolir la independència. I que sou “violents” que és com us haurien d’anomenar a partir d’ara.
Segons el magistrat, els “violents” compartiu principis ideològics favorables a la independència. I per aconseguir-la volíeu fer atemptats per forçar les institucions i poder separar Catalunya de la resta d’Espanya.
I per tant, l’Audiència Nacional, als 13 “violents” us asseu al banc dels acusats. Delicte: sou CDR i pertanyeu a una organització terrorista.
Hòstia nano que fort! Però si Catalunya és una bassa d’oli, no hi ha hagut cap atemptat ni res de res a part els milers d’independentistes pacífics matracats, detinguts, insultats, humiliats i condemnats per les forces policials conjuntades amb les forces judicials.
La Fiscalia General de l'Estat en el seu informe anual per a l'any 2019, en el capítol dedicat al "terrorisme nacional" diu que els Comitès de Defensa de la República (CDR) així com la plataforma "Tsunami Democràtic" son semblants a ETA, GRAPO i altres grups armats anarquistes. Hòstia xaval que fort!
El document es basa en la presumpta relació entre 9 persones detingudes al setembre de 2019 en el marc de l'Operació Judes contra els CRD. Segons la Guardia Civil i la fiscalia els “violents” formeu un "Equip de Resposta Tàctica” encarregat de preparar "accions” radicals.
Que durant els registres i detencions els picoletos no trobessin res tant si val. L’estat necessita enemics i quan no en troba els fabrica.

Sisena pàgina
LA LLUFA
PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓ POLÍTICA
Esquerra Republicana de Catalunya, no vol la República. Junts per Catalunya, hereva de la pactada llei de peix al cova, no vol pactar. Llàstima que una de les dues formacions no segueixi defensant el que fa pocs anys era la seva contrasenya. Ara estarien d’acord i l’independentisme seria una realitat triomfant, rica i plena. Què haurà passat?
Molt senzill, Esquerra és diu Jonqueres, màrtir patró de les presons espanyoles. Junts, (quina conya posar-li aquest nom) és Puigdemont, màrtir i patró dels exiliats. Jonqueres i Puigdemont no es poden veure, es fan la guerra i com a dany colateral, li fan a Catalunya, pàtria del meu cor.
Un joc barruer, nefast, vergonyant, al que hi participen de tot cor els segons de cada partit, els seguidors de cada partit, i l’estat espanyol. La història del mai acabar. La incapacitat catalana d’arribar a l’acord amb el germà i guardar forces per enfrontar-se al cunyat, és absoluta. No hi ha manera.
Es diu que dos dels primers apòstols de Crist eren catalans, però que a l’hora de confeccionar el programa d’expansió cristiana, un reclamava Catedral a Tarragona i l’altre a Reus. I que, malgrat la intervenció de Crist, un va marxar del grup i es va fer romà i va morir matant cristians. L’altre es deia Judes i els negocis el van portar a l’arbre del penjat.
Donada aquesta mala tradició, no seria descabellat, fer una analítica als representants polítics perquè sempre han estat ells els qui han atiat aquestes situacions de desacord. Potser ho porten a la sang, potser formen part d’una subespècie de cromosoma diferent. Potser tenen una tara genètica i no només cerebral.
No és fàcil fer la prova però si aconseguíssim esterilitzar a la classe política catalana i fossin uns altres els que agafessin el poder, podríem trencar amb aquesta festa de sang i horror com es va acabar amb les curses de braus. Si passat un temps les coses seguien igual, i els nous caps surten amb les mateixes manies, podríem tornar a endollar la part reproductora dels polítics castrats i que segueixin parint més polítics fratricides. Tant per tant, tenen més pràctica.
Tornant a la teologia, com Caín i Abel es van jugar el Paradís, els nostres partits, es juguen Catalunya.
LLUFA ESQUERRA, LLUFA JUNTS. VERGONYA CATALANA

Setena pàgina
ÚLTIMA HORA
BORRELL NO TE COBERTURA
Es constitueix una nova aliança internacional formada per la Gran Bretanya, els EEUU i Austràlia. Només aquests anunciat, a la mare més ingènua del planeta, ja li talla la llet. La raó política és bona, frenar a la Xina. On aniríem a parar si els EEUU i la Gran Bretanya no ens protegissin de la Xina?
Però n’hi ha més, la pela. Política és pela com futbol és l’Atlètic Albaceteño. L’aliança doncs entra de immediat en conflicte amb la resta d’occident, especialment amb Europa i encara més significativament a França que es queda amb un fotimer de submarins encarregats per Austràlia que ara no sap on posar. La pela és la pela.
La cosa es complica. No gaire, ja sabem que França cobrarà per un altre costat però ha de fer el paper d’ofès i crida al seu ambaixador a consultes i els EEUU han de dir que val, però no val.
En resum, aquesta és la història, i ara arriba la notícia.
De tot aquest merder internacional, el representant de la Unió Europea en Afers Exteriors i Política de Seguretat, de tot aquests merder, insistim, aquest senyor no en sap res. Impossible!. No! Aquests senyor es diu Josep Borrell i Fontelles (raier). Ah és clar! Ara ho entenc. Doncs això.
El Sr Borrell porta en la política des de l’any 1979. I, segons sembla, encara ningú no li ha preguntat: i vostè què hi fa aquí? Pel bé del món, esperem que algú s’atreveixi a preguntar-li i llest com és, segur que deixarà la política i es farà Sant Pare.

Vuitena pàgina
CONTEXT
UN PRESIDENT ELECTE DETINGUT A SARDENYA
EN AQUESTS CONTEXT, QUAN UN POLÍTIC DEMÒCRATA COMENÇA A DENUNCIAR PERSECUCIONS IL•LEGALS CONSTANTS, EN REALITAT NOMÉS HI HA UNA RESPOSTA POSSIBLE: LA SÀTIRA.
COM A REACCIÓ AL SEU EXILI VA NÉIXER EL LLOC HUMORÍSTIC KARLITUS, ANOMENAT AIXÍ EN RESPOSTA A LA DESMESURADA REPRESSIÓ ESTATO-ESPANYOLA A CATALUNYA.

No sabem res del cert, però diuen...
Diuen que ja a l’avió que els traslladava a l’Alguer, la comitiva del President Puigdemont van sospitar d’un passatger. “Alguna en passa” es van dir. Just aterrat a l’aeroport, a la mateixa pista un parell de policies italians vestits de paisà van interceptar a Puigdemont i se’l van endur. D’alguna manera això vol dir que el Ministeri italià sabia alguna cosa.
Diuen que la euro ordre de detenció contra els tres exiliats catalans estava retirada, si més no és el que afirma el Tribunal Europeu. El Suprem espanyol però, diu que no, que mai no van retirar l’ordre de cerca i captura.
Diuen que ni el govern italià ni l’Espanyol sabien res de la trama organitzada per arrestar al President Puigdemont.
I pensem nosaltres...
Pensem que és molt difícil de creure als governs i encara ens ho posen més difícil quan els governs són l’italià i l’espanyol. Com ja hem comentat, no va ser un control duaner el que va detectar la presència de Puigdemont (entre altres coses perquè en el viatges dins d’Europa no cal presentar passaport) era la policia qui l’esperava i, o els policies anaven per lliure o necessitaven una ordre o un silenci administratiu per poder fer el que van fer.
Ens hem de creure als italians, encara que només sigui per una vegada? Tampoc és fàcil acceptar les versions que es donen des de la Moncloa. De cada cinc notícies que donen, sis son mentida.
Però aquesta vegada els hem de donar el benefici del dubte. Al PSOE el que menys l’interessa en aquests moment és un nou xoc amb les forces més o menys nacionalistes catalanes. Si, per exemple, ER retira el seu suport als pressupostos generals de l’Estat (i haurà de fer-ho per nassos si Puigdemont és extradit a Espanya) el PSOE es queda amb el cul a l’aire.
Pensem doncs que la idea ha sortit d’un altre cau, un encara més fosc més humit i més pudent. El que està a la dreta del Senyor.
La dreta, des del P.P. fins a Vox passant per la judicatura, les forces armades, la policia i més d’un membre de la patronal, i dels sindicats li tenen jurada a Puigdemont. No el poden ni veure.
Alguns com l’heroi nacional LLarena, s’ha compromès personalment a portar Puigdemont a Espanya. Tot un repte per un individu que viu de reptes i que no morirà tranquil si no els aconsegueix tots.
D’aquí, ens atrevim a assegurar, han sortit els dos policies italians vestits de paisà.
D’aquí i de la passivitat europea davant els sistemàtics incompliments de la Justícia espanyola.
Pensem en les conseqüències d’aquesta detenció si més no qüestionable i irregular. Moltes.
Ja hem dit que els partits catalans si no per gust sí per vergonya, hauran de fer veure que estan units i hauran de trencar peres amb els govern espanyol. Pressupostos enlaire, però també taula de negociació, també desglaç institucional, també l’efecte balsàmic de l’indult. Espanya i Catalunya, encara que no en tinguin ganes han de tornar a ensenyar-se les dents.
Naturalment un nova onada de violència portarà més problemes econòmics i això serà més llenya que l’empresariat no dubtarà de posar al foc que més escalfa.
Les dues Espanyes segueixen vives. Però Puigdemont sortirà d’aquesta. Catalunya sortirà d’aquesta, el problema és que Espanya, la dreta espanyola, no sortirà mai del seu paper de creuat embogit.

Novena pàgina
TELEGRAM
INCERTESA A RÚSSIA
Quan llegiu aquesta informació ja hi haurà guanyador a les eleccions russes. Però qui serà?. Gran dubte.
Després de la persecució indiscriminada de la oposició, després de detencions, denúncies i segrestos, la oposició a Putin se sent molt forta... però sense personal. Hi ha partits que han de presentar-se anònimament, o amb el cosí segon del que era el líder perquè ell està a Siberia. No ens voldríem avançar als fets, però l’experiència política de Karlitus, ens fa ser audaços i vaticinar que Putin tornarà a guanyar.

LA POLICIA DESARTICULA UNA BANDA DE TRAFICANTS
Gran èxit policial a Mérida. Ha estat desarticulada una perillosa mafieta de traficants. L’alegria de la Comissaria de Mérida es va veure una mica enterbolida en saber que els detinguts eren els seus companys de caserna, (cinc polis i un guàrdia civil, sembla). Hi ha dubtes legals sobre la implicació de la policia en una malifeta com aquesta, però vist el nivell intel•lectual del cap del grup, que es promocionava com “a mas rico que Escobar”, és molt possible que els acusats siguin culpables. Merda atrau merda.

IMPULS A LA AGRICULTURA CATALANA
Una colla d’albanesos i altres armaris mirall de l’est, s’han establert a les frondoses terres catalanes per promocionar l’agricultura. El producte estrella és la marihuana. Boscos abandonats (caliu de futurs incendis) son ara noves i rutilants parcel•les de natura. El problema és que molts veïns dels pobles propers, han decidit avançar la collita i arrenquen els fruits abans d’hora. Els albanesos i altres armaris, han pres nota. I apart de marihuana han sembrat també trampes contra els lladres locals.

LA ÚLTIMA ESPERANZA
A Esperanza Aguirre li han trobat un altre forat –i no és el tercer- a Hisenda. La cosa és complicada com sempre que es parla de diners però no cal tenir por. La Esperanza, molt abans de ser incriminada oficialment, ja ha declarat que és víctima d’un complot (més que probable tenint present a quin partit pertany) i que es pensa querellar contra tot aquell que digui que és una defraudadora. Accepta, això sí, el títol de poca vergonya. Esperem, pel be de la salut de la redacció, que aquesta sigui la darrera notícia referent a Aguirre.

NEW YORK TIMES DE QUÈ VAS?
El diari explica que Josep Lluís Alay, conseller del president Puigdemont va conspirar amb funcionaris russos per aconseguir la independència de Catalunya. Putin diu no saber-ne res però l’Eurocambra obre una investigació.
Ja no se sap qui és més mentider de si els americans, els russos o els europeus però el que és cert és que el president exiliat ja hauria volgut una mica d’ajuda i es va haver d’espavilar-se ell solet. O tot plegat és una intoxicació pagada pel CNI espanyol?

NOU ABAT ABANS D’ABAT NOU
A Montserrat han elegit un Abad progre i culte com s’escau, que hauria de resoldre problemes urgents com la manca de diners, atreure de nou turisme estranger, tenir una línia de conducta cultural coherent i un centenar de qüestions més... sinó el risc de fallida econòmic i espiritual pot ser una realitat en poc temps.
Montserrat és una mitjana-gran empresa amb un funcionament capitalista clàssic que haurà d’adaptar-se als canvis provocats per la pandèmia o haurà de desfer-se del seu patrimoni.

TANT SI VOLS COM SI NO VOLS
Itàlia imposa la vacunació obligatòria a tots els treballadors a partir del 15 d’octubre. Però aquesta vegada el govern s’ha passat un munt, multes de fins a 1000 euros i suspensió de feina i sou és la gran amenaça. Us recomanem la relectura de 1984 de George Orwell ja que segurament us serà de molta utilitat per comprendre en com ens estan transformant sense quasi oposició.
Molta sort treballadors italians!

PRIMERS TURISTES ESPACIALS
Els primers turistes de SpaceX han realitzat el primer creuer espacial comercial de la història. El viatge, “ofert” per l'empresa astronàutica d'Elon Musk va transcórrer sense complicacions.
No sabem si els quatre turistes espacials nord-americans ho han viscut com un increïble viatge cap a on no hi ha gravetat o bé s’han queixat de la manca de decoració de la nau espacial on hi ha passat tres dies en òrbita al voltant de la Terra. Un vol sense astronautes professionals a bord, un primer històric i una botifarra a la NASA.

CONTRAPORTADA
LA MALA SORT DE LA PALOMA
L’any 1975, la paloma va ser l’emblema de l’any Internacional de la Dona de les Nacions Unides.