290289288
287286285
284283282
281280279
278277276
275274273
272271270
269268267
266265264
263262261
260259258
257256255
254253252
251250249
248247246
245244243
242241240
239238237
236235234
233232231
230229228
227226225
224223222
221220219
218217216
215214213
212211210
209208207
206205204
203202201
200199198
197196195
194193192
191190189
188187186
185184183
182181180
179178177
176175174
173172171
170169168
167166165
164163162
161160159
158157156
155154153
152151150
149148147
146145144
143142141
140139138
137136135
134133132
131130129
128127126
125124123
122121120
119118117
116115114
113112111
110109108
107106105
104103102
10110099
989796
959493
929190
898887
868584
838281
807978
777675
747372
717069
686766
656463
626160
595857
565554
535251
504948
474645
444342
414039
383736
353433
323130
292827
262524
232221
201918
171615
141312
11109
876
543
21




Licence Creative Commons
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

Mots Clau : República catalana. Estatut. Polítics mafiosos. Símbols. Revolució 1936. Diagonal de Barcelona. President Torra. Rafael de Casanovas. Derrotes de Catalunya. Montserrat. Diada
   

Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya

14 de setembre 2018

1. Catalunya cotitza a la baixa. No tenim independència, ni gairebé estatut, la caixa ha quedat buida i el pitjor: la senyera s’està quedant negra com la Mare de Déu de Montserrat.

2. Amb l’únic que tenim superàvit és amb: narcos, polítics mafiosos, turisme de calça curta i policies espanyols.

3. Ens estem quedant sense símbols!!! El juliol de 1936 la revolució va fer seva la Diagonal barcelonina. Al 2018 els milers de manifestants previstos ho aconseguiran?

4 - 5 - 6 - 7 i 9. Fiasco institucional de la Diada. Els polítics catalans no tenen arguments per mantenir el foc sagrat de l’independentisme. La falta d’arguments no es notícia. El fotut d’ara es que tampoc tenen imaginació per fer un nou discurs. Els actes oficials són rònecs, ritualistes i sense emoció. Quan el president diu en el seu discurs que està content és que alguna cosa falla molt... L’únic que segueix ferm, com sempre, han estat els ciutadans de Catalunya.

8. Patètic però reversible. Si es mira amb optimisme la situació actual a Catalunya pot acabar ajudant molt al país. Als ponts, fins i tot els italians, se’ls fa una prova de càrrega abans d’obrir-los a la circulació. Els atletes entrenen sense treva per assolir marques mundials. Darrerament, en els seminaris capen els futurs capellans per evitar futures desgràcies. No és doncs normalíssim que Catalunya hagi de patir la ineptitud de la seva classe política per arribar alguna vegada a poder celebrar una victòria?
Segur que sí!!! El problema és trobar un optimista.

10 - 11 i 12. Ja li ha costat però finalment el món ha començat a preocupar-se del problema català. Articles d’opinió, jurats belgues, alemanys, suïssos, escocesos... manifestacions al món sencer. Diaris com el New York Times i altres europeus... fan referència en els seus acudits la relació Espanya-Catalunya-món. Per coses de l’atzar això passa precisament quan els catalans comencen a oblidar les seves reivindicacions. Si ens haguessin escoltat quan Catalunya era tota eufòria a hores d’ara els catalans presidirien la Unió Europea, la OTAN i la UNESCO. De quina s’ha lliurat el món!!!

PD: Malgrat l'11-S tot segueix igual.
Fins quan?