Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf Mots Clau : República catalana. Estatut. Polítics mafiosos. Símbols. Revolució 1936. Diagonal de Barcelona. President Torra. Rafael de Casanovas. Derrotes de Catalunya. Montserrat. Diada
Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya
14 de setembre 2018
1. Catalunya cotitza a la baixa. No tenim independència, ni gairebé estatut, la caixa ha quedat buida i el pitjor: la senyera s’està quedant negra com la Mare de Déu de Montserrat.
2. Amb l’únic que tenim superàvit és amb: narcos, polítics mafiosos, turisme de calça curta i policies espanyols.
3. Ens estem quedant sense símbols!!! El juliol de 1936 la revolució va fer seva la Diagonal barcelonina. Al 2018 els milers de manifestants previstos ho aconseguiran?
4 - 5 - 6 - 7 i 9. Fiasco institucional de la Diada. Els polítics catalans no tenen arguments per mantenir el foc sagrat de l’independentisme. La falta d’arguments no es notícia. El fotut d’ara es que tampoc tenen imaginació per fer un nou discurs. Els actes oficials són rònecs, ritualistes i sense emoció. Quan el president diu en el seu discurs que està content és que alguna cosa falla molt... L’únic que segueix ferm, com sempre, han estat els ciutadans de Catalunya.
8. Patètic però reversible. Si es mira amb optimisme la situació actual a Catalunya pot acabar ajudant molt al país. Als ponts, fins i tot els italians, se’ls fa una prova de càrrega abans d’obrir-los a la circulació. Els atletes entrenen sense treva per assolir marques mundials. Darrerament, en els seminaris capen els futurs capellans per evitar futures desgràcies. No és doncs normalíssim que Catalunya hagi de patir la ineptitud de la seva classe política per arribar alguna vegada a poder celebrar una victòria?
Segur que sí!!! El problema és trobar un optimista.
10 - 11 i 12. Ja li ha costat però finalment el món ha començat a preocupar-se del problema català. Articles d’opinió, jurats belgues, alemanys, suïssos, escocesos... manifestacions al món sencer. Diaris com el New York Times i altres europeus... fan referència en els seus acudits la relació Espanya-Catalunya-món. Per coses de l’atzar això passa precisament quan els catalans comencen a oblidar les seves reivindicacions. Si ens haguessin escoltat quan Catalunya era tota eufòria a hores d’ara els catalans presidirien la Unió Europea, la OTAN i la UNESCO. De quina s’ha lliurat el món!!!
PD: Malgrat l'11-S tot segueix igual.
Fins quan?
1. Catalunya cotitza a la baixa. No tenim independència, ni gairebé estatut, la caixa ha quedat buida i el pitjor: la senyera s’està quedant negra com la Mare de Déu de Montserrat.
2. Amb l’únic que tenim superàvit és amb: narcos, polítics mafiosos, turisme de calça curta i policies espanyols.
3. Ens estem quedant sense símbols!!! El juliol de 1936 la revolució va fer seva la Diagonal barcelonina. Al 2018 els milers de manifestants previstos ho aconseguiran?
4 - 5 - 6 - 7 i 9. Fiasco institucional de la Diada. Els polítics catalans no tenen arguments per mantenir el foc sagrat de l’independentisme. La falta d’arguments no es notícia. El fotut d’ara es que tampoc tenen imaginació per fer un nou discurs. Els actes oficials són rònecs, ritualistes i sense emoció. Quan el president diu en el seu discurs que està content és que alguna cosa falla molt... L’únic que segueix ferm, com sempre, han estat els ciutadans de Catalunya.
8. Patètic però reversible. Si es mira amb optimisme la situació actual a Catalunya pot acabar ajudant molt al país. Als ponts, fins i tot els italians, se’ls fa una prova de càrrega abans d’obrir-los a la circulació. Els atletes entrenen sense treva per assolir marques mundials. Darrerament, en els seminaris capen els futurs capellans per evitar futures desgràcies. No és doncs normalíssim que Catalunya hagi de patir la ineptitud de la seva classe política per arribar alguna vegada a poder celebrar una victòria?
Segur que sí!!! El problema és trobar un optimista.
10 - 11 i 12. Ja li ha costat però finalment el món ha començat a preocupar-se del problema català. Articles d’opinió, jurats belgues, alemanys, suïssos, escocesos... manifestacions al món sencer. Diaris com el New York Times i altres europeus... fan referència en els seus acudits la relació Espanya-Catalunya-món. Per coses de l’atzar això passa precisament quan els catalans comencen a oblidar les seves reivindicacions. Si ens haguessin escoltat quan Catalunya era tota eufòria a hores d’ara els catalans presidirien la Unió Europea, la OTAN i la UNESCO. De quina s’ha lliurat el món!!!
PD: Malgrat l'11-S tot segueix igual.
Fins quan?