322321320
319318317
316315314
313312311
310309308
307306305
304303302
301300299
298297296
295294293
292291290
289288287
286285284
283282281
280279278
277276275
274273272
271270269
268267266
265264263
262261260
259258257
256255254
253252251
250249248
247246245
244243242
241240239
238237236
235234233
232231230
229228227
226225224
223222221
220219218
217216215
214213212
211210209
208207206
205204203
202201200
199198197
196195194
193192191
190189188
187186185
184183182
181180179
178177176
175174173
172171170
169168167
166165164
163162161
160159158
157156155
154153152
151150149
148147146
145144143
142141140
139138137
136135134
133132131
130129128
127126125
124123122
121120119
118117116
115114113
112111110
109108107
106105104
103102101
1009998
979695
949392
919089
888786
858483
828180
797877
767574
737271
706968
676665
646362
616059
585756
555453
525150
494847
464544
434241
403938
373635
343332
313029
282726
252423
222120
191817
161514
131211
1098
765
432
1




Licence Creative Commons
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

Mots Clau : República catalana. Estatut. Polítics mafiosos. Símbols. Revolució 1936. Diagonal de Barcelona. President Torra. Rafael de Casanovas. Derrotes de Catalunya. Montserrat. Diada
   

Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya

14 de setembre 2018

1. Catalunya cotitza a la baixa. No tenim independència, ni gairebé estatut, la caixa ha quedat buida i el pitjor: la senyera s’està quedant negra com la Mare de Déu de Montserrat.

2. Amb l’únic que tenim superàvit és amb: narcos, polítics mafiosos, turisme de calça curta i policies espanyols.

3. Ens estem quedant sense símbols!!! El juliol de 1936 la revolució va fer seva la Diagonal barcelonina. Al 2018 els milers de manifestants previstos ho aconseguiran?

4 - 5 - 6 - 7 i 9. Fiasco institucional de la Diada. Els polítics catalans no tenen arguments per mantenir el foc sagrat de l’independentisme. La falta d’arguments no es notícia. El fotut d’ara es que tampoc tenen imaginació per fer un nou discurs. Els actes oficials són rònecs, ritualistes i sense emoció. Quan el president diu en el seu discurs que està content és que alguna cosa falla molt... L’únic que segueix ferm, com sempre, han estat els ciutadans de Catalunya.

8. Patètic però reversible. Si es mira amb optimisme la situació actual a Catalunya pot acabar ajudant molt al país. Als ponts, fins i tot els italians, se’ls fa una prova de càrrega abans d’obrir-los a la circulació. Els atletes entrenen sense treva per assolir marques mundials. Darrerament, en els seminaris capen els futurs capellans per evitar futures desgràcies. No és doncs normalíssim que Catalunya hagi de patir la ineptitud de la seva classe política per arribar alguna vegada a poder celebrar una victòria?
Segur que sí!!! El problema és trobar un optimista.

10 - 11 i 12. Ja li ha costat però finalment el món ha començat a preocupar-se del problema català. Articles d’opinió, jurats belgues, alemanys, suïssos, escocesos... manifestacions al món sencer. Diaris com el New York Times i altres europeus... fan referència en els seus acudits la relació Espanya-Catalunya-món. Per coses de l’atzar això passa precisament quan els catalans comencen a oblidar les seves reivindicacions. Si ens haguessin escoltat quan Catalunya era tota eufòria a hores d’ara els catalans presidirien la Unió Europea, la OTAN i la UNESCO. De quina s’ha lliurat el món!!!

PD: Malgrat l'11-S tot segueix igual.
Fins quan?