SEGONA PÀGINA


EL PODER DICTA SENTÈNCIA
Judici contra el Fiscal General
Franquisme, església i judicatura eren el poder de la dictadura. Dreta, conferència episcopal i tribunal de justícia, és el poder de la democràcia. Deixeu tota esperança, la història és una reiteració basada en la força. Els parèntesis no compten. Els darrers anys de relativa democràcia han estat un miratge.

L’actual situació política espanyola aparentment convulsa no fa sinó reforçar el camí de retorn a la normalitat. Ha estat la democràcia qui ha forçat un canvi contra natura. La dreta, el poder, no fa més que recuperar el seu paper, manar.

La dreta espanyola està convençuda del seu paper de lideratge. La mateixa església li va confirmar en atorgar-li el comandament de Franco a la gràcia de Déu. Qualsevol pèrdua de poder per la dreta és un furt. Una desviació del que ha de ser i com a bons ciutadans intenten recuperar-lo. Es senten realment i de forma sincera, els salvadors de la Pàtria. Les tècniques no són especialment refinades, ni encara menys intel·ligents. El poder va acompanyat per la força no pas per l’enteniment i d’altra banda hi ha pressa per recuperar el que consideren seu. D’aquí la seva tàctica invasora, de contagi, capaç de provocar una epidèmia nacional. Les seves armes, la calumnia, la religió i la judicatura, tres mentides. Les tres mentides que han utilitzat per condemnar al Fiscal General de l’Estat quan, després del judici ni els mateixos acusadors veien cap possibilitat d’èxit. Poques vegades haurà estat tan clara una sentència. Ni una prova inculpatòria, ni un testimoni, apart dels interessats, han donat veracitat a les acusacions i malgrat tot, els fiscals han amés el seu veredicte acusatori. Els fiscals no han sentenciat segons la legalitat ni tan sols segons la ideologia. Haurien fet el mateix si l’acusat fos el líder dretà del país però ells exercissin en un estat comunista. Ho han fet, només, per mantenir el poder que la història sembla reservar-los-hi.

Només els molt ingenus podien pensar que unes oposicions i una dinastia familiar poden donar el do de la justícia. Només els molt fidels poden creure encara en la infal·libilitat eclesial. Només els més burros poden creure en la paraula d’Ayuso.




 Descarregar en Pdf 

TERCERA PÀGINA


UNA LLIÇÓ DE FE
La Conferència Episcopal parla
Amb la humilitat a la que m’obliga el meu servei al Déu creador, he de confessar que em sento molt orgullós del meu discurs a la Conferència Episcopal. He dit el que havia de dir. Ras i curt. On va aquesta gentussa a recordar el passat? La roba bruta es renta a casa!

La memòria històrica no ajuda a la reconciliació nacional, és més jo diria que la reconciliació nacional no interessa. Per què? Per barrejar bons i dolents? L’esquerra veu la història parcialment, o sigui, que només veu la realitat del que va passar però no les moltes idees que justificaven el que va passar. El que volen és revenja i per aquí, ni jo ni l’església hi passem. La revenja és pecat.

I encara millor, amb el permís del Senyor Aznar, vaig fer una fina al·lusió al comportament d’una part molt petita de l’església que va donar suport total i absolut a Franco. I això tampoc és pot fer. Tots els humans cometem errors i gairebé segur que Franco també, d’acord doncs, parlem-ne, però per això no cal anar obrint fosses comunes. És que els dόnes una ungla i se t’enduen el braç aquests cabrons de l’esquerra.
Monsenyor Argüello, dixit.


LA QÜESTIÓ ÉS COMENÇAR
Expulsen d’Espanya a 16 reincidents
I es nota, escolti. Vas pel carrer i trobes menys gent. Els expulsats eren multi reincidents, d’aquells que entren per una porta i surten, havent robat la cartera al poli de guàrdia, per l’altra.

No és una xifra estratosfèrica però tot és començar. On la notícia augmenta el seu valor és al conèixer que això va passar a Catalunya i més concretament a Barcelona. Fins ara a Barcelona als reincidents se’ls parlava de vostè. És el que diu Vox que d’immigració en saben un ou: “el bonismo, es malísimo”.

No es tenen notícies de que l’expulsió hagi provocat manifestacions ni cartes al director. Ha passat desapercebuda i les autoritats estant ruminant d’aprofitar la bonança per treure a mitja dotzeneta més de lladregots.

Digueu-me feixista però als professionals que porten un promig de sis furts diaris i quatre detencions setmanals, intentaria portar-los a algun lloc, a la presó per exemple, sense mirar-ne el lloc de naixement. I no és que els tingui molta mania però ho trobo lleig.




 Descarregar en Pdf 

QUARTA PÀGINA


UCRAÏNA, LA PAU QUE NO ARRIBA
Els polítics negocien, el poble ucraïnès es dessagna
El president Trump dόna total suport als vint-i-vuit punts del pla de pau de Putin, que equival a una total humiliació i rendició d’Ucraïna, contestada pels 19 punts de pau de Zelenski, defensats per la UE i rebutjats per Putin. I mentre els diplomàtics negocien i negocien, continuen morint els soldats d’ambdós bàndols, que ja superen el milió i mig entre morts i ferits.

Dia i nit, els drons i míssils russos, terroritzen el poble ucraïnès en ciutats i pobles destruint les infraestructures fonamentals, deixant sovint a la gent a les fosques, sense aigua ni calefacció. Assassinant indiscriminadament a la població civil i traumatitzant els infants.

Així, entre la població civil, ja són 13.000 els morts i més de 30.000 els ferits. Putin s’acosta cada cop més a Netanyahu en la cursa per aconseguir el premi Nobel de la mort i el terror.

Els poderosos tirans, Trump i Putin, simpatitzen tot refregant-se les mans, animats en el repartiment del pastís ucraïnès. Ucraïna, sense el suport dels EUA i la feble ajuda de la UE podrà aconseguir una pau digna davant la tot poderosa Rússia? A hores d’ara els negociants topen amb el teló d’acer rus mentre, per la seva banda, Zelenski aconsegueix 100 avions de combat de l’estat francès, prop de 1.000 milions de € del govern espanyol i molt bones paraules, promeses i copets a l’esquena dels governants europeus.

De moment però, els soldats ucraïnesos segueixen aturant la invasió russa en tots els fronts de lluita, i diversos escamots de combatents, comandats i coordinats per l’Andreu, l’espia català, ajudat també per guerrillers anarquistes russos de l’organització clandestina BOAC, continuen actuant sense treva, minvant les defenses russes amb actuacions de sabotatge als arsenals d’armes, aeroports militars i línies fèrries.

Arribarà finalment la primavera per al poble ucraïnès? Tornaran a casa els milers de soldats i civils presoners? I recuperaran els seus pares els milers d’infants segrestats?




 Descarregar en Pdf 

CINQUENA PÀGINA




 Descarregar en Pdf 

SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


PER ARA NOMÉS ROBEN. ACABARAN MATANT?
La nissaga PePera ha tingut bons mestres
No hi ha cap dubte que el Franquisme va ser una escola d’alt nivell per aprendre a robar els diners que els ciutadans paguen amb els seus impostos directes o indirectes, com també ho va ser per tornar a les dones a l’edat de pedra a base de violència i crueltat. El que no sabem és si aquestes facilitats per robar o maltractar van en augment o són les escorrialles de la fi del franquisme.

En tot cas fora bo de fer-ne esment i aquí va el primer. A Almeria: "Han pegado un pepinazo a los precios de las mascarillas que no veas". Un gran escàndol de corrupció de dirigents del PP.

L’alcalde d’Alpedrete, del PP, nega que el últim crim masclista al seu poble sigui violència de gènere. Segurament deu pensar que la dona s’ho mereixia...

Detingut l’alcalde de Villar del Humo, del PP, després que la Guàrdia Civil hagi desmantellar una plantació de marihuana a casa seva.

Sevilla 24 milions d’€ gastats en contractes d’emergència pel SAS andalús. La investigació judicial dels contractes sanitaris d’emergència del Govern de Moreno, del PP, dóna com a resultat que dos anys desprès d’acabada l’emergència la contractació a dit i sense controls s’ha practicat fins els 2023. Durant aquest temps s’han gastat 242 milions.

El president i vicepresident de la Diputació d’Almería, del PP, detinguts pel cas de les mascaretes comprades a preu d’or i ells cobrant comissions milionàries.

Judici pel cas més gran de corrupció a Castella i Lleó que acorrala un electe del PP que repartia el bacallà a canvi de comissions en la construcció de la trama eòlica.

Podríem seguir esmentant casos i casos però necessitaríem com a mínim totes les pagines d’un diari i escrit en lletra petita. Espanya té remei?

ARA ELS ANARQUISTES
Trump acusa als grups antifeixistes d’anarquistes
No dóna l’abast. Cada dia Trump ens sorprèn amb una o altra declaració. Després d’anunciar que el partit demòcrata americà hauria de ser detingut, en la seva totalitat, jutjat i posteriorment penjat en una forca. Trump sap els veredictes abans dels judicis, com els jutges espanyols. Després d’aquesta perla, dèiem, el President va iniciar una nova creuada. A partir d’aquest moment, tots els membres que formin part de grup antifeixista, ja sabeu, aquells que protesten quan es suspèn el dret a l’avortament per exemple o que van a favor de Free, Free, Palestina són declarats anarquistes. Toma! I una vegada t’oficialitzen com a anarco, ja saps que ho tens fotut. No hi ha res pitjor que l’anarquisme, gent sense escrúpols que van pel món reclamant la pau (per despistar) i l’esperanto per entendre’s. Per sort, Trump no deixa racó sense passar-hi l’espolsador i es manté a l’aguait de factors o sectors que fan perillar l’estabilitat mundial. Potser per les presses Trump va oblidar de donar la sentència contra els anarcos. Personalment ens inclinaríem per enviar-los a una illa sense lleis que s’espavilin. No reneguen de l’autoritat? Doncs que es muntin la vida en perpètua assemblea.

Si a Trump no li donen el Nobel de la Pau és descaradament perquè que li tenen mania. LLUFA




 Descarregar en Pdf 

SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CAL DRAPAIRE
Catalunya busca terres rares, o el que sigui
A falta d’altres riqueses naturals, Catalunya s’ha posat a buscar terres rares. En tenim, en tenim! Pel que sembla tothom té en un o altre racó del país terres rares, miquetes de metalls enganxades a la pedra que, de ser separades, serveixen per fer moltes coses. De moment a Catalunya se n’han trobat però poques. Catalunya és un país conservador, poc fet a la raresa, gairebé podria dir-se que refractari a la raresa. Amb “el chico de la peca” i l’Albert Plà ja omplim la quota. Resulta però que les terres rares es paguen bé i a Catalunya potser per l’esperit conservador que esmentàvem, la pela li agrada. No us estranyeu doncs si aquesta temporada enlloc de veure boletaires us topeu amb tot de famílies d’allò més, amb el cotxe d’alta gamma aparcat a la cuneta, deixant-se els ronyons buscant terra estranya.

El país no dόna per gaire. Encara que tot el subsòl estigués farcit de valuosos minerals, la collita seria migrada però això sí, serien les millors terres rares del món. Tot el que tenim, sentim, veiem i pensem, són el millor del món.

La recerca és bona cosa, permetria per exemple donar feina a molta gent i a poc que ampliéssim expectatives, les quadrilles de buscadors podrien eixamplar l’àrea d’interès i dedicar-se també a les collites de temporada o a altres coses, que segur que en tenim també. Veure a la gent enfeinada relaxa l’esperit, li dóna confiança i si de cada roca esmicolada en traiem qualsevol cosa habitual o rara, peix al cova.

No és matèria precisament singular però hi ha una catifa de plàstics per tot el país. Qui diu que no fora útil i potser econòmicament rendible a la llarga, que ens enduguéssim els plàstics que hi ha envoltant pedra.

Sigui com sigui, és encoratjador veure com Catalunya es llença a la darrera moda amb aquest entusiasme. No hi ha industria, ni recerca, ni esperança a la que els catalans en siguin aliens. Aquí fem des de coets fins a punts de mitja noruec. Tot el que busqui ho trobarà a Catalunya.




 Descarregar en Pdf 

VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


POBRE CISCO
El govern vol tancar les Fundacions en memòria de Franco
Inconcebible la darrera iniciativa del govern central: tancar les Fundacions democràtiques destinades a major glòria i honor del Dictador Franco. Per què?!

Floquet de Neu apart, Franco va ser l’animal més conegut d’Espanya. Dins la seva gàbia regnava l’ordre i la pau. Els habitants anaven a missa cada diumenge, cantaven nadales per Nadal i feien dejuni i abstinència durant la Setmana Santa. Com podem renunciar a semblant ensenyança?

El que passa és que l’esquerra té mania a Franco. L’esquerra ha malbaratat una colla de líders per cobrir cinquanta anys de democràcia i encara amb llargs intervals d’oposició mentre que Franco, ell solet es va cuidar de dirigir el corral mig segle. I bé que estàvem. Es podia anar pel carrer segur que apart la policia ningú t’atracaria, que els robatoris cas de produir-se serien oficials i que si eres un ciutadà de bé la justícia no et molestaria, no com ara que fins i tot els Fiscals Generals són represaliats.

Com a ciutadà amant de la pau, he visitat assíduament les fundacions franquistes. Quina pau, quina serenor, quina olor a net que feien aquelles parets. I quins actes, quines conferències tan ponderades i assertives, quines lliçons d’història política i natural perquè allí no es parlava únicament dels fets viscuts també s’investigava antropològicament a l’enemic d’Espanya.

Voler tancar aquests centres culturals només pot equiparar-se a la insana mania de fer desaparèixer símbols, estàtues, monuments commemoratius i plaques destinades al record del Generalíssim i la seva època. Un desbarieg, un atemptat a la memòria històrica de veritat, una mostra de rancúnia.

Fa patir de pensar com creixerà el jovent espanyol, sense referents de bona tinta, ignorants de tot el que es va fer per l’Espanya actual durant la llarga i pròspera etapa de Franco. I sobre tot fa patir el que a hores d’ara deuen sentir els franquistes de tota la vida. Orfes deuen sentir-se sense llocs on recollir-se i resar el rosari. Sense guia per aprendre com fer la nova revolució democràtica armada. Pobres nanos.




 Descarregar en Pdf 

NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


NOVA LLEI DE L’HABITATGE
Cremen un grup de barraques al barri a St Martí
Al Cap de Bombers de la zona li ha caigut el pèl. Va rebre una trucada urgent informant d’un incendi i per cosa del costum, va engegar tot el dispositiu per apagar-lo. Sortosament no va arribar a temps i les barraques, que era el que cremava, van quedar fetes cendra. Tot i això, algunes restes eren encara visibles l’endemà al matí i van obligar als serveis de neteja a fer una passada per la zona. Mentre el Cap parlava tot cofoi als reporters, va rebre una trucada pel mòbil. Va quedar blanc/groc i es va disculpar davant la premsa. Darrera les restes de les barraques va arrancar a plorar. La trucada l’havia informat que l’incendi formava part del nou pla de l’habitatge a Barcelona i la idea era que no en quedés ni rastre. L’Ajuntament li ha donat tres mesos de vacances sense sou.

LA FORÇA DEL PENEDIMENT
S’escapa de la presó i torna als tres dies
És un costum que té. En Jonathan va entrar a presó fa molts anys per una petita falta però a base d’anar-se escapant cada vegada que pot, ja porta un fotimer d’anys a la presó. A vegades torna, a vegades espera que l’enxampin, però sempre de bon rotllo. El que ha sorprès aquesta vegada és que la fugida ja tenia un cert toc de professional, amb un cotxe que l’esperava i tot. Va estar tres dies en llibertat amagat sota el llit d’un cosí germà del seu oncle. Passades les hores va trobar a faltar les estones de pati penitenciari i al tercer dia va tornar a la presó, va trucar al timbre i es va entregar. La fugida pot costar-li uns anys més de presidi, però per ell és una manera d’acumular escapatòries i fama. Si el deixen anirà a les properes olimpíades.

LA RD DEL CONGO I L’M23 SIGNEN UN MARC PER LA PAU
Aquesta vegada hi arribaran?
Durant mesos Qatar, els EUA i la Unió Africana han intentat posar fi al conflicte per poder explotar la seva riquesa minera en coltan.
L’M23 va néixer el 2012, una insurgència liderada pels tutsis. El 2025 els rebels van ocupar Goma ajudants per la sempiterna presencia de tropes ruandeses. És la por de quedar-se sense coltan la que ha fet bellugar el cul dels americans en la seva creuada per ser els primers fabricants de mòbils i ordinadors.
Malgrat que l’M23 sempre ha tingut a tothom en contra, americans, russos, xinesos, l’ONU... ningú ha aconseguit vèncer-los. Trump ho aconseguirà?

EL SOL NAIXENT CONTRA LA XINA I VICEVERSA
Un conflicte provocat per la dama de ferro japonesa
Japonesos i xinesos ho tenen ben magre quan es tracta d’entendres per relaxar les tensions entre ambdós països. En aquest cas la primera ministra els va dir a la cara que enviaria els seus soldats a Taiwan si els xinesos continentals l’atacaven.
Rojos de fúria com la seva bandera els xinesos van pràcticament trencar relacions. Els timbals de guerra van ser desempolsats per uns i altres. I aquí s’acaba tot i la dama de ferro japonesa s’ha penjat una medalla de guerrera samurai.




 Descarregar en Pdf 

DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTRA ESPANYA AMB POEMES DE NO AMOR
LA TRANSICIÓ, LA CHAPUZA DELS NOSTRES PARES
LA GUERRA, ELS 500.000 MORTS QUE VAN FER ELS NOSTRES AVIS
DE FRANCO NOMÉS QUEDA LA MALA BABA DE LA FOSCOR

 Descarregar en Pdf