230229228
227226225
224223222
221220219
218217216
215214213
212211210
209208207
206205204
203202201
200199198
197196195
194193192
191190189
188187186
185184183
182181180
179178177
176175174
173172171
170169168
167166165
164163162
161160159
158157156
155154153
152151150
149148147
146145144
143142141
140139138
137136135
134133132
131130129
128127126
125124123
122121120
119118117
116115114
113112111
110109108
107106105
104103102
10110099
989796
959493
929190
898887
868584
838281
807978
777675
747372
717069
686766
656463
626160
595857
565554
535251
504948
474645
444342
414039
383736
353433
323130
292827
262524
232221
201918
171615
141312
11109
876
543
21




Licence Creative Commons
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

Mots Clau : Corrupció europea copada pel PPE. Suïcidi de Verónica Forqué. Albert Benages acusat d’assetjament als seus alumnes. President Puigdemont. Mariano Rajoy declara al parlament per l’operació Kitchen. Suïssa arxiva el cas del rei emèrit. 25% de classes en castellà. Es concedeixen els premis St Jordi, Sta Llúcia, Sta Claus...
   

Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya

28 de desembre 2021

EL NIU DEL PPE
Corrupció europea copada pel PPE
La cort de comptes europeus ha trobat un veritable entrellat de conflictes d’interessos i tràfics d’influències que afecta no només a la comissió sinó també al CJUE, el temple del dret europeu.

El més extraordinari de la notícia és que implica essencialment als membres del PPE (partit popular europeu), que s’han fet un niu al cor de la Unió Europea.

Es congènit?

Gairebé a la mateixa hora, l’ex president espanyol Rajoy assegurava no tenir notícia de cap doble comptabilitat al seu partit. Tenia els peus recolzats sobre muntanyes de proves que demostren la corrupció en la que està implicat, però la negava.

Presenta la dreta una morfologia que l’obliga necessàriament a robar?

Els humans venim del mono i la dreta de les aus rapinyaires?

La dreta té la impunitat dels segles, de la força de les armes, de la justícia que s’atorguen a ells mateixos, de l’església que li perdona els pecats, de l’infern que castiga als altres... Però si ja ho té tant guanyat, quina necessitat té d’esgarrapar les engrunes? És pur instint animal?

Fa anys, a Espanya s’intentava sobreviure a la realitat franquista imaginant el miracle europeu. Aleshores pensàvem que tot, fins i tot la dreta, era a Europa, civilització i cultura. En aquests sentit, amb Franco vivíem millor. Teníem com a mínim esperança. Ara ja no ens queda ni això. La dreta s’ho ha menjat tot, i segueix rosegant.


SEGONA PÀGINA


L’ENTREVISTA IMPOSSIBLE
ESTIC SEGURA QUE HE FET BÉ
Suïcidi de Verónica Forqué
La vaig entrevistar in extremis. L’ànima se la mirava impertorbable, com qui veu una realitat que dóna per feta.

-Ja sé que no és bon moment però...

-I què vols que et digui? No està prou clar? Vols que em pengi una carta al coll explicant raons evidents que ningú no vol entendre? Donar més carnassa a la bèstia?

No en faci cas, està una mica irritada. Va dir l’ànima.

Aquí hi ha molt fill de puta noia, seguí la Verónica. Amics que t’odien, amors que et deprecien, companys que t’envegen. No em ve de nou. Ho sé de fa anys però aleshores jo era més forta, encara desitjava descobrir coses. Encara tenia esperança, en els altres i en mi mateixa també. Però som massa cruels. Especialment amb els dèbils i encara més si tenen problemes psíquics. Creuen que la depressió és un luxe, una invenció de pijos. A la gent l’encanta veure una persona que s’enfonsa i plora i es defensa panxa enlaire. No ha estat el programa, el programa només busca audiència i sap que la gent vol sang... Doncs ja la tenen. I ara, si em permet...

Una última pregunta només... quina va ser la causa...

Vosaltres, tots vosaltres.

La Verònica mira a l’ànima que ara sembla una mica emocionada. Verònica dibuixa un darrer somriure dels que la caracteritzaven.

Hem sembla que he fet bé, diu abans d’aclucar els ulls definitivament.


LA GARSA PROSTÀTICA
CRONOLOGIA APROXIMADA D’UN TOCADOR
Albert Benages acusat d’assetjament als seus alumnes
Neix. No fa cap mal. Plora. Serà simpàtic diuen.

Acaba els estudis que no acaba. Un amic de l’oncle el posa a treballar al bar del camp de futbol d’un equip de tercera divisió.

Amb quatre classes i homes de la junta li proporcionen un títol de professor de gimnàstica. El deixen ajudar a l’entrenador del club quan aquest arriba al camp absolutament torrat.

Coneix a un jugador important de primera divisió de qui no es despenja i amb qui coneix a la resta de jugadors i tècnics del club gran. Ell també es fa gran.

Amb l’aval dels jugadors importants és fa important al club petit i a les escoles on dóna classes. I encara és simpàtic.

Porta a jugadors importants a les seves escoles. Reparteix alguna entrada per algun partit. Ell ja és intocable. Des d’aleshores comença a tocar als altres.

La trista i reiterada història del poder, la immunitat i el sexe.


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
VIATGE CLANDESTÍ DEL PRESIDENT PUIGDEMONT A RÚSSIA (1ªpart)
A les cinc de la matinada del 29 de desembre, en el port flamenc d’Antwerpen, a sota zero, una barcassa s’atansa a la proa d’un mercant rus des d’on un home s’enfila per unes escales fins arribar a bord. Es tracta d’un fals mariner. És rebut a coberta per l’Andreu, l’espia català, al crit de: “benvingut president Puigdemont”.

El vaixell salpa per les fredes aigües nòrdiques rumb al port de Primorsk, prop de Sant Petersburg, on arribarà l’endemà al migdia. Allà és rebut per Nina Ptreovskaya, d’ascendència catalana, junt amb dos acompanyants més. Poc després tots s’adrecen a l’hotel Petro Palace, al centre històric de la ciutat. Després de sopar l’Andreu li diu : “Carles, sé que t’agraden els escacs i et tinc preparada una grata sorpresa: aquí et presento a Karpov, un agent dels més actius que tenim a Catalunya”.

L’endemà al matí, l’Andreu i la Nina el porten a l’aeroport on li espera una altra gran sorpresa. En Carles s’emociona en veure aparèixer la Marcela i les seves filles, Maria i Magalí. Han arribat de Bucarest per a evitar la vigilància de la policia espanyola. Tots van cap a l’hotel per a després de dinar visitar els llocs més emblemàtics de Sant Petersburg amb la companyia de la Nina.

A la nit, després d’un gran sopar, les cançons melodioses dels cors de l’exèrcit rus s’afegeixen a la festa, abans de l’arribada del nou any. El govern rus els cedeixa una esplèndida dacha prop de Sant Petersburg on passaran les properes nits. Durant el dia veuran altres llocs interessants de la ciutat.

Serà el 4, quan en Carles s’acomiadi de la Marcela i les filles a l’aeroport Púlkovo, elles aniran a Catalunya via Bucarest mentre el president, una hora més tard, sortirà del mateix aeroport en un helicòpter, en companyia de l’Andreu, en direcció a Moscou, on aterrarà poques hores després al Kremlin.


CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA KINTA FORKA
RAJOY BRILLA COM AUTOR
Què és una novel·la negra?

És hora de fer-nos aquesta pregunta mentre la meva novia i jo ataquem la quarta versió d’aquesta secció. Això és la felicitat en aquest gènere satirico-literari. És simpàtic repetir versions quan no hi ha res de res a explicar i cal inventar-s’ho amb base al "NO SABE, NO CONTESTA” de Mariano Rajoy. El seu comportament avarca moltes categories: el thriller polític, el thriller psicològic, el thriller històric, la novel·la negra, la novel·la policíaca clàssica i, la novel·la d'espies amb un punt de sexe macabre.

Congrés dels “Diputados”, escenari Madrid. "No conozco al señor Villarejo y no me consta haberlo visto en sitio alguno. Por lo tanto, no me reuní con el señor Villarejo nunca, no hablé con él nunca, no me consta que me haya mandado ningún mensaje y jamás en mi vida le he mandado ningún mensaje", va dir-los als de la comissió parlamentaria dedicada a investigar l’operació Kitchen i les seves ramificacions.

A Rajoy li agrada la literatura molt popular (llegir Partit Popular). Es tracta de la novel·la de no-ficció, real i narrativa com el crim real. La notícia explicada a la manera d'una novel·la. Això no és nou, l'autor nord-americà Truman Capote s'ho va treballar bé el 1966 amb In Cold Blood, un relat de l'assassinat, sense motiu aparent, de quatre membres d'una família agrícola de Kansas. Però Rajoy excel·leix molt més! Com a president de l’estat mai va saber que el seu ministre de l’interior destruïa proves acusatòries contra el Partit sense motiu declarat.

La meva novia gira la seva pantalla d’ordinador cap a mi i em diu, llegeix! Estàvem d’acord en que jo fes la part més política de l’home i ella la part més sexual. Llegeixo: "Ella, a sobre d’ell, a cavall d'ell, els cabells molls fregant-li el pit, i els seus pits, uns pits que semblaven no haver hagut de disculpar-se mai per res. Com es poden tenir uns pits tan lliures? Ella era allà, sobre ell, gairebé nua, i ja no es va gratar. Pot ser molt banal el comerç de cossos però mai quan la pell d’ella era plena de blaus. Ell se la va treure del damunt i va tornar-se’n al Congrés a declarar.

Rajoy tornà a negar per tercera vegada l’existència de una comptabilitat paral·lela al Partit Popular, torna a negar haver rebut sobres plens de bitllets, malgrat que l’Audiència Nacional, en dues sentències ho hagi ratificat, relatives a la trama Gürtel i al pagament en “negre” de les obres de la seu del partit a Madrid.

La meva novia em diu: "Explicar la història politiqueta de la societat espanyola o de la catalana és una evolució natural de la novel·la negra. Amb la narrativa de no ficció, a l’espanyolet o al catalanet lector se li fa un nus a la gorja perquè la història apel·la a les emocions humanes. Quan publiquis aquest article, cap el 28 de desembre, evita la condemna per convicció de Mariano Rajoy. Millor expliquis com va poder ser nomenat president d’Estat i passar un munt d’anys en la pell d'un “NO SABE, NO CONTESTA”. Obre aquesta reflexió a tots els altres períodes de la seva història. Fes-ho sense temor, tria un títol i ja està resolt.

I ella, la noia, com acaba? Li pregunto al meu torn. M’inspiro en pensaments inèdits inspirats per l’univers del crim.

Era l'esquinçament de la pell. Era anar al perill, amb la boca ben oberta. La veu d'ella enganxada a la seva orella quan es va fondre damunt la seva pelvis, mantega en mantega, calor enganxós, que cobreix com un mantell. La seva veu que li diu: "Saps, Mariano, et volia...". Els ulls d’ella. Això és el que fa del sexe un misteri. I pam, pam!!!

Una estona més tard Mariano camina per un carrer molt madrileny en direcció al Congrés del “Diputados” per un tercer interrogatori. "El seu regust a remolatxa i api era massa repugnant, i ella com a dona molt dolenta cuinera, no podia més, vaig disparar."

Després del cap d’Any em faig el propòsit d’escriure al BOE recomanant-los que també publiquin coses d’aquells que des de la seva alta posició en la jerarquia de l’estat espanyol ens convencin per la força literària de les seves històries. Ja tinc el títol de la serie: “Les bèsties negres” que publicarien específicament i exclusivament a tots aquells polítics que s’ho guanyin per mentiders i al capdavant de tots Mariano Rajoy.


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
PER REIS DEMANAREM UN OBSEQUI REIAL
Suïssa arxiva el cas del rei emèrit
Ara parlarem de justícia.

Suïssa, la cova d’Alí Babà europea, és un país políticament neutral però econòmicament no tant. Tota la confiança que se li pugui tenir ve dels paisatges, la puntualitat i la neteja ciutadana. Els bancs són com a tot arreu. Molt foscos.

Parlant de foscos, podríem mencionar a l’Aràbia Saudita. Molt maco també però fosc com la gruta dels lladres.

I parlant de lladres, no faria res parlar d’Espanya que no som nets ni puntuals però tenim molt sol. Com es deia abans, tres països germans.

Val, seguim amb la justícia. Aràbia es construeix un tren d’alta velocitat per substituir als camells. El rei d’Espanya hi fica cullerada i s’endú la construcció ferroviària cap a casa i una comissió per la feina feta. Després el rei desembarca a Suïssa i deixa el paquetet.

Ara Espanya demana a la justícia suïssa quin nom cal donar-li a l’embutxacada Juancarlista, però Aràbia Saudita, d’honestedat contrastada, no vol ni sentir a parlar de comissions i diu que la milionada que va rebre el rei d’Espanya és un obsequi reial saudita i que si Suïssa se’n va de la llengua, es quedarà amb mitja cova buida. De manera que Aràbia fa callar a Suïssa i Suïssa no contesta a Espanya i Espanya se l’empassa i fa el ridícul com sempre afirmant que els problemes exposats són familiars, no pas polítics. I que la roba cal rentar-la a casa.

Fins aquí la crònica judicial de la setmana. Si volen xafarderies comprin l’Hola i sabran la versió de la Corina.
Visca la reial LLUFA.


SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA ÚLTIMA PEDRADA
TOTS CONTRA EL CATALÀ
25% de classes en castellà
Sorprèn com el feixisme que té com a base de la seva força la ignorància, hagi entès que un poble és una llengua i, en conseqüència, que Catalunya no és Espanya. Ni ho serà mentre la seva llengua segueixi viva. D’aquí el seu afany per aniquilar-la.

Com sempre hi ha dues maneres d’imposar-se, per la raó o per la força. Matar una llengua no té raonament possible, és un acte etnocidi. Només queda la força i tots els seus aliats: la mentida, la maquinació, l’empara d’una justícia feta a mida. És el que fa Espanya.

La força però no té mesura i Espanya està transgredint les mínimes normes de convivència exigible a qualsevol societat civilitzada. A favor, tenen un govern català feble ambigu i temorós que com a única arma utilitza el pacte i fa discursos institucionals passats per aigua. En contra, Espanya té un poble, potser també feble, potser cansat i temorós, però sense un escó a perdre.

La llengua és la força de Catalunya, no els seus governs. Quan Catalunya exigeixi la seva llengua quan faci la meitat del que ara denuncien que estan fent, Espanya haurà de plegar veles i tornar cap a casa. Està a les nostres mans.

Seguirem parlant del tema en la mesura que Castella continuï atacant la nostra llengua, que és com dir, a cada un dels catalans.


VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTEXT
EL SANTORAL CULTURAL
Es concedeixen els premis St Jordi, Sta Llúcia, Sta Claus...
Els resultats podran ser discutibles, però està bé premiar exercicis literaris encara que potser a Catalunya hi ha més premis que autors premiables. En tot cas cada poble té un sant patró i cada patró té el seu premi, i no ens queixarem Quedi clar, en tot cas, que la proliferació de premis no significa precisament l’ascens de la temperatura cultural d’un país. Com a molt representa un incert miratge.

Ni tan sols Sant Jordi representa per la cultura (sí per la industria editorial) pas gaire cosa, igual que l’Onze de setembre, no fa independència.

Sí que és un bon símptoma de salut literària la inauguració de set llibreries en el centre històric d’un sol poble. Perquè l’estímul, apart de singular, és directe i va en moltes direccions. Diversos temes atrauen a diverses persones. I sobre tot és cultura, els incentius fiscals que les autoritats locals han atorgat a aquestes set llibreries.

La cultura la fa l’entorn. El carrer, la xerrada al bar, a les botigues. La cultura neix de la curiositat i creix després amb l’esforç. L’augment de vendes a les llibreries durant els temps de pandèmia, on teníem temps per l’esforç, n’és un bon exemple.

Tothom sap que els premis literaris catalans són una mena de subvencions que es donen periòdicament i de manera ben calculada a una sèrie d’autors que d’altra manera no podrien seguir fent obra. És un recurs trist, però també ho és la situació cultural catalana. Segur però que si els diners atorgats en premis literaris que queden a les estanteries de les editorials, s’utilitzessin en experiències vives, com pot ser reclamar des de set aparadors diferents l’atenció d’un possible lector, la cosa aniria millor.


NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TELEGRAM
LA GUILLERMINA DIU QUE NO
Guillermina Motta passa del Sant Jordi
L’altre dia vaig veure a la Consellera de Cultura llençant besses als coloms de la Plaça Catalunya. Sense voler la vaig imaginar atorgant els Premis Sant Jordi. Catalunya té més Premis Sant Jordi per cada mil habitants que infectats per la Covid. I la Guillermina, bé per despit, bé per un cert sentit de justícia, ha dit que ara no toca, que té vuitanta anys i ja no creu en sants i que reculli el premi qualsevol altre que passi per la Plaça de Sant Jaume. Dit en música: Guillermina ha dit que no, visca la revolució.

UNA VIDA PER NO RES
Ofensiva de Ciutadans contra el català
Ciutadans, el partit taronja, va néixer per fer la punyeta a Catalunya. Ho ha aconseguit, però sobre tot, després de la seva demostració ideològica, ha aconseguit quedar-se sense votants. Els tres que romanen al partit, preparen ja les absoltes. Serà un enterrament humil però digne, ha dit la seva líder amb la miqueta de veu que li queda. Fa encara no quatre dies, van passar pel notari per fer el testament. Vox serà el beneficiari únic i sense haver de pagar l’impost de transmissions.

EL PAH HA QUEDAT ORFE
Membres del PAH ocupen oficina de JUNTS
Eren família nombrosa. Pobres però honrats. Ara, la mamà viu a Palau i els papes, que en tenien més d’un, estan entre la Generalitat i despatxos oficials. A ells els ha quedat la samarreta verda destenyida. Segueixen fent la seva feina. Són encara pobres i honrats. Volen, malgrat les circumstàncies, parlar amb els seus progenitors, van a veure’ls a casa... però els pares no hi són. Han canviat de domicili.

LLAÇOS GROCS ASSASSINS
Inhabilitat per no amagar el llaç grog
De primer el jutjat 3 de Lleida va enviar una causa contra Pau Juvillà, diputat de la CUP i secretari de la mesa del Parlament de Catalunya, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè era aforat.
Els crims? El primer segons fonts judicials és per no haver retirat els llaços grocs que tenia penjats a les finestres del seu despatx a la paeria durant un període electoral.
El segon crim el va cometre negant-se a treure els llaços grogs a rel de la denúncia de Ciutadans a la Junta Electoral durant la campanya de les municipals del 2019.
La fiscalia li va demanar vuit mesos d’inhabilitació i una multa per un delicte de desobediència comès per autoritat o funcionari públic. Ara la sentència l’inhabilita malgrat que la Borràs, la presidenta si oposi i es cagui en tot. Sense comentaris!

PER NADAL EL CAC HA CAIGUT
Llei de l'Audiovisual amb trampa
El president de Catalunya lamenta la cacicada de l’executiu espanyol, que ha deixat fora de joc el Consell Audiovisual de Catalunya. L’autoproclamat “Gobierno més progressista de la història”, d’amagatotis, aplica una llei pensada per finançar únicament les produccions en castellà i desfer-se dels mitjans i de la llengua de Catalunya.
Una estocada més contra els migrats mitjans catalans. La llei, perjudica la indústria catalana, i també l’europea, atès que només un 5% dels beneficis de les grans plataformes aniran destinades a finançar obres europees. Spain is diferent, com ells la volen!

A LA TERCERA NO VA LA VENÇUDA
A Nova Caledònia guanya el NO a la independència
Guanya França amb l’abstenció unànime dels Canacs, un 38% dels habitants. No hi ha com ser més puta que bonic. Els canacs són els bonics i l’administració francesa els putes. Pacten tres referèndums i guanyen cada vegada els francesos gràcies a la seva capacitat de fer el que millor els sembla i quan els sembla per poder guanyar.
El referèndum va sorgir a rel d'un enfrontament armat als anys 80 entre els independentistes canacs -la població autòctona- i els descendents d'europeus, que són el 30% de la població.
El FLNKS, Front d'Alliberament Nacional Canac Socialista, assegura que la "unitat" a Catalunya al voltant de l'1-O els ha donat "molta força i coratge" en el reclam per la independència de Nova Caledònia. I clar amb un exemple com aquest només podien perdre. Era de calaix!


DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTRAPORTADA
VACUNA I PANDÈMIA
NO ES POT CONFIAR EN ELS CIUTADANS, NO ESTAN CAPACITATS PER SER LLIURES NI QUE PUGUIN DECIDIR COMPORTAMENTS SOCIALS