SEGONA PÀGINA


GUIA BREU PER SUPERAR EL NADAL SENSE DESTROSSAR EL PLANETA
Ara ve Nadal
Mirar la petjada de carboni de la temporada nadalenca potser no sigui la manera més agradable d’enfrontar-se al Nadal, però la conscienciació de la gent de Karlitus està per sobre de festes paganes.

Les celebracions nadalenques són sinònim d’excés. Massa embalatge, massa regals, massa greix, sucre, alcohol, purpurina i plàstic. Nosaltres volem desitjar-vos unes bones festes sostenibles amb l’ajuda d’aquests pocs consells recollits de la premsa internacional.

Segons Der Spigel, l’arbre de Nadal és menys perjudicial que els regals que l’envolten i els àpats que presideix. La BBC també reivindica l’arbre assegurant que aquests arbres joves no són significatius en el cicle del carboni sobre tot si ho comparem amb la producció de cultius com el blat de moro. L’arbre de plàstic en canvi té una petjada de carboni de 7 a 20 vegades més alta.

En quan als àpats, el País recomana cuinar-se’ls un mateix amb el que disminuïm embalatge i transport alhora que s’assegura el consum de productes frescos. Si es vol impressionar als invitats amb un còctel de gambes amb alvocat, millor que l’advocat vingui d’Andalusia i no de Mèxic, (allò que se’n diu productes de proximitat).

Caldria fer regals ecològics, embolicats a la teva revista preferida o en tela. Aprofitar tovalles antigues que funcionen molt bé. Aprofitar productes de segona mà i fets a mà. També pots triar experiències (teatre, exposicions etc) en lloc de comprar el darrer model de telèfon mòbil. Per evitar flors plenes de pesticides, la Generació Z, segons Los Angeles Times, arriben a cultivar els seus propis rams.

I el més difícil de tot: com resistir-se als desitjos més plastificats dels nostres infants? The Guardian i altres mitjans s’han trencat el cap buscant alternatives. N’hi ha, moltes i especialment interessants però si alguna cosa saben els redactors de Karlitus és que contra els nens no s’hi pot fer res.
Bona festa malgrat tot.




 Descarregar en Pdf 

TERCERA PÀGINA


MISSATGE REBUT A KARLITUS PER UN VEÍ CONSCIENCIAT
A la meitat de pisos de Barcelona crien herba enlloc de nens
Acabo de llegir que les plantacions de marihuana ocupen els menjadors i les habitacions dels pisos de Barcelona i em sembla indignant. (se sent una pipada a un porro). És molt fort tiu com és la gent. Punxen la llum de l’escala i provoquen una sobredosis de corrent i els fils peten pataplaf i calen foc a la casa, quina barra tiu, de vegades flipo. (pipada).

Estic molt sensibilitzat en el tema perquè un dels edificis que van cremar l’altre dia era davant de casa. El fum va pujar pel forat de l’escala i es va escampar per tot el barri i els bombers tiu, tot de sirenes i llums i els veïns no volien sortir de casa Hahahaha. (Pipada) Perdona tiu, ja sé que no és per riure però és que la veïna del tercer, la de VOX es va posar a ballar una sardana al mig de la vorera i deia que volia un fill del Lamine Yamal (Pipada) i el veí del quart que és pastor evangèlic, va sortir en pilotes al carrer i no hi va haver manera que es tapés la tita perquè deia que el nudisme s’havia legalitzat a Barcelona.

La gent reia des dels balcons en veure tanta gent rara però a mi em fan pena perquè necessiten la droga per ser ells mateixos (Pipada) no sé si m’enteneu. Pobra gent. La droga és molt fotuda tius. On anirem a parar Karlitus? (Pipada i atac de tos) Fi del missatge.


TOTHOM VOL COLLIR I NINGÚ NO VOL SEMBRAR
El conflicte dels pescadors amb ells mateixos
Quan la Comissió Europea va imposar un seguit de mesures per frenar la depredació dels fons marins catalans van sonar els corns de caça contra la mesura estrella: la retallada de dies de pesca.

La UE ha hagut de renegociar per culpa de la brama, i la retallada dràstica dels dies de feina que inicialment plantejava, que era de nou dies a l’any han tornat a ser igual que als del 2024: un total de 143.

Com s'ha passat de 9 a 143 dies? Per què l’acord inclou 12 mesures de sostenibilitat com la mida dels forats de la xarxa d'arrossegament, complir amb els dies de veda, tenir un vedat on no pescar mai i augmentar-lo en profunditat, i equipar les barques amb arts que no malmetin tant el fons del mar.

Durant la negociació, Espanya ha fet front comú amb França i Itàlia per pressionar Brussel·les. Els pescadors admeten que millora la seva situació, però que continuen per sota del mínim de viabilitat econòmica que defensa el sector, fixat en 180 jornades malgrat que també han aconseguit poder vendre els exemplars de tonyina capturats accidentalment a la Costa Brava.

L'any 2019, quan es va començar a aplicar el pla actual de pesca, en 35 de les 40 poblacions de pesca que es van analitzar al Mediterrani, espècies com el lluç, l'escamarlà i la sardina, estaven sobreexplotades, és a dir, que se'n pescava més del que es regenerava.

Aquesta política que uneix "sostenibilitat i rendibilitat" donarà fruits amb el temps?

Mentrestant la lluita segueix i els pescadors catalans podran sortir a pescar l'any vinent, en canvi, les retallades són molt dures al Cantàbric i al golf de Cadis, amb una reducció del 50% de l'escamarlà, del 40% del mero, del 18% de l'abadejo i del 70% del verat que afectaran greument arts com l'arrossegament i el cèrcol.

La lluita segueix contra ells mateixos, però evitaran ser els seus propis depredadors de la vida al mar?




 Descarregar en Pdf 

QUARTA PÀGINA


UN BON COP DE GUILLOTINA AL CATALÀ DE FRANÇA
El català esdevé llengua clandestina a la Catalunya Nord
La justícia francesa ha prohibit definitivament que el català pugui ser parlat als plens municipals dels ajuntaments d'Elna, els Banys, Portvendres, Sant Andreu de Sureda i Tarerac, després de gairebé 4 anys d’àrdues batalles judicials iniciades per la denúncia del prefecte del departament dels Pirineus Orientals. Res més natural i lògic per enaltir “la grandeur de la France”.

La dèria lingüicida de l’estat francès ve de lluny, ja al segle XVIII durant el període absolutista, s’imposa oficialment el francès tot i que només era parlat per un 5% de la població i es titlla de “patois” a totes les altres llengües. Durant la Revolució Francesa, tot i parir la Declaració Universal dels Drets de l’Home i del Ciutadà, s’accentua encara més la persecució de les llengües regionals en ser considerades un obstacle per al progrés i la unitat de l’estat nació. I durant la tercera república, quan s’imposa l’educació primària obligatòria, la llengua que s’ensenya i es parla a l’escola és la francesa, com a única llengua de l’estat.

Pel que fa a la Catalunya Nord, el 1700 el rei Lluís XIV prohibeix el català i obliga les dones catalanes a parlar en francès als seus fills. Malgrat tot, el català perviu com a llengua popular fins després de la 2a guerra mundial, quan sota una gran pressió política, social, econòmica, cultural i psicològica del nacionalisme francès, els pares deixen de parlar en català als seus fills i a l’escola els alumnes que parlen català són durament castigats. Aquesta política francesa de desforestació lingüística contradiu la Declaració Universal dels Drets Humans de 1947. I per reblar el clau, el 1999 el Tribunal Constitucional Francès va impedir al govern la ratificació de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries signada pel president de França.

La llengua francesa, elevada per l’ultranacionalisme durant segles com a dogma patriòtic, ha penetrat en els paràmetres mentals dels seus habitants fins al punt de perdre i menystenir el seu ric patrimoni lingüístic.

Així, per major glòria de França, el català esdevé clandestí i cada cop més només es parla als cementiris.




 Descarregar en Pdf 

CINQUENA PÀGINA




 Descarregar en Pdf 

SISENA PÀGINA


COMUNICAT DE LA UNIÓ EUROPEA
Europa aprova enviar immigrants a tercers països
Ara que la UE ha aprovat que cada país podrà enviar els immigrants no desitjats a camps de deportació situats en Països extracomunitaris, la Presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, ha emès un comunicat amb una sèrie de consells bàsics per fer front a una nova vida sense immigració:

1.- Els veïns que facin servir butà per cuinar hauran de pujar ells mateixos les bombones a casa. Si no tenen ascensor poden substituir el butà per la crema de llibres. Amb la combustió de “l’Ètica” d’Spinoza es poden fer uns ous ferrats, amb la “Critica de la raó pura” es fa bullir una cafetera, i amb “La recerca del temps perdut” es pot cuinar un arròs a la cassola passable.

2.- Els prostíbuls s’hauran de convertir en centres de balls folklòrics. Cal apreciar les pubilles del continent encara que no parlin en to sensual ni sàpiguen remenar la cintura.

3.- La falta de mà d’obra en la construcció es resoldrà amb la intel·ligència artificial. Direm, “Alexa construeix un edifici” i llestos.

4.- Els vells que quedin sense cuidadores a domicili seran enviats als mateixos països extracomunitaris que acolliran als immigrants. S’ha signat amb Trump S.A. un acord perquè construeixi complexos geriàtrics al costat dels camps de deportació a fi que els immigrants deportats puguin seguir treballant. Tal com va dir Aristòtil, la virtut es manifesta en l’acció.


WELCOME TO PAKISTAN
Intervenció policial contra 30 Supers pakistanesos
És el far, l’estel, el punt de llum que es promet acollidor a plena nit de tempesta. És el Nadal amb els seus tres-cents seixanta cinc dies de l’any amb vint-i-quatre hores de servei. És el Super pakistaní. Molt més reconfortant que la farmàcia de guàrdia perquè no t’estalviarà el dolor, el Super et dόna plaer, la menja capritxosa, la beguda per oblidar. Els Super pakistanès donen acollida a occident.

Els contractes poden ser sospitosos, l’allau de botigues donen peu a càbales, la permissivitat d’horaris aixeca suspicàcies, però el bon rotllo que desperten aquests supers fa oblidar qualsevol possible frau de llei.

Altra cosa és entrar-hi. Just passar el llindar de la porta et rep un personatge amb cara de son (fa un any que està a la botiga dia i nit) que deixa de veure la tele pakistanesa i dirigeix la mirada a les càmeres de seguretat que tenen per tot el local, t’apropes als prestatges i veus els preus multiplicats per tres, si vas al congelats trobes una muntanya de productes caducats i si t’aventures fins el fons de la botiga en busca de productes de neteja trepitges pel camí cuques, caragols i paneroles.

En un parell de nits la Policia Catalana (els Mossos) han investigat una trentena de botigues i n’han fet l’informe. Ara veurem què passa. Si troben o no troben la LLUFA.




 Descarregar en Pdf 

SETENA PÀGINA


FA UNA MICA DE VERGONYA, OI?
Visita del canceller alemany a Netanyahu
Que el passat genocida nazi condicioni la actual política alemanya, és natural. La visita de Friedrickh Merz a Netanyahu és una vergonya.

Que l’avi matern de Merz fos nazi professional, no permet al seu net, saltar-se la dignitat a la torera. Si vol expiar culpes que ho faci a casa i amb la seva vida personal, no legitimant el sionisme que està massacrant Gaza amb l’excusa de l’autodefensa. Merz, vulgui o no, representa un país, i no té cap dret a emmerdar-lo i convertir-l’ho en titella. És tan indigne anar de visita a la casa de Netanyahu com negar l’holocaust. L’horror nazi no es neteja fomentant horrors paral·lels.

Sobre Netanyahu penja la condemna de genocidi. No pot sortir del seu país perquè en teoria seria carn de presidi a qualsevol lloc d’Europa però el President alemany, com si el trobés a faltar, corre a retre-li cortesia a casa seva.

Per afegir hipocresia a la visita, apart voler blanquejar l’assassinat massiu que duen a terme els sionistes, també es van tractar temes econòmics. Està clar que Alemanya no necessita del suport econòmic israelià, però si del americà i Trump te una ombra més allargada que la seva corbata. De ben segur Trump ja ha felicitat a Merz, de ben segur alemanya sucarà en algun dels negocis del President americà. El viatge a Israel haurà sortit beneficiós pels alemanys si més no, fins que la decència no torni a cotitzar.

Fa massa temps que la política ha perdut els mínims nivells de dignitat per convertir-se en un mercadeig cada vegada més vulgar que recorda les compravendes de la edat mitjana i on no hi falten ni els esclaus que es subhasten al mig de la plaça. D’Espanya fins a la més oriental de les terres russes, els comandaments inspiren desconfiança. El poder sigui polític o judicial està podrit i això s’acaba pagant. La ferum atrau a la dreta, s’hi troba com a casa i surt de l’amagatall. Però més enllà del preu polític, actuacions com les de Merz, tenen un alt cost en la moral de la població. I a la població ja no li està quedant moral.




 Descarregar en Pdf 

VUITENA PÀGINA


ELS BONS, ELS DOLENTS I ELS LLETJOS
Atemptat a la Torre de Londres
La Torre de Londres, en altres temps presó centre de tortura i execució està molt lligat com no podia ser d’altra manera a la corona britànica, per això després de diverses funcions ara és una mena de Museu de les joies reials britàniques. Mirat a l’engròs, podria dir-se que l’unça de joia custodiada a la Torre equival a la vida d’unes quantes famílies monàrquiques angleses. Potser per això, un grup de trapelles, els que coneixem com els lletjos de la societat han atemptat contra el tresor.

Tot i ser els lletjos no se’ls pot negar un punt –o dos– d’enginy. No ataquen les joies de la corona llençant femta per exemple, les coses fines reclamen protestes fines i el que fan és untar les joies amb natilles, molt estimades per la reialesa i pastís de poma, ideal pel te de les cinc.

La reacció, malgrat la polidesa de la protesta, ha estat immediata, els dolents (els de sempre i sovint els propietaris de les joies) ja reclamen venjança, els bons (crítics amb la monarquia però gent d’ordre a la fi, lamenta l’atac i el condemna perquè la tradició és sagrada) i als lletjos, els que fan alguna cosa per reclamar una atenció que mai no obtindran, ja se’ls han carregat.

Si alguna vegada els lletjos tinguessin poder, o capital (que ve a ser el mateix) podrien recobrir tota la torre de fonaments a bandera amb mantega. L’edifici quedaria prou llefiscós com per no visitar-lo en un temps i sobre tot, recordaria molt el tarannà de la monarquia anglesa. Tot aparença, tot façana però en el fons, colesterol pur.

Sense saber-ne ben bé la raó, a la monarquia britànica se li ha concedit una mena de butlla singular. Com si la institució hagués nascut amb el poble i hagués estat al seu servei. Caldria recordar que dins els reis anglesos hi ha tants bandarres com n’hi ha en la institució monàrquica espanyola, o francesa o recentment ara, com la monarquia reial de Trump a Amèrica. Es important sospitar per defecte dels que, enlloc de boina es calen una corona.




 Descarregar en Pdf 

NOVENA PÀGINA


LA REPRESSIÓ CONTINUA
Ordre de recerca sobre Josu Ternera
La dreta judicial segueix la seva particular creuada. Portem anys i dies en pau al País Basc, però volen més carnassa i demanen a França l’extradició de Josu Ternera. Per la Justícia espanyola el temps no passa i continuen la seva guerra amb ETA, una organització dissolta de fa anys i panys.
Absolutament digna d’estudi (no se sap si judicial o mèdica) la conducta de la Justícia espanyola, obsessionats en el passat, arrelats als anys del terrorisme, incapaços de situar-se en un espai democràtic.
On porta ara la petició d’extradir a Josu Ternera? Quina finalitat, apart la revenja, té? Per sort la fiscalia francesa ha rebutjat la petició i Josu seguirà en llibertat vigilada per França. La Justícia francesa vetlla més pel benestar del poble espanyol que els seus jutges. Una vergonya.

L’ALTRE CARA DE LA POSTAL
Dues mil persones sense sostre a Barcelona
Arrels Fundació, després del treball de camp fet aquests darrers dies, ha deixat anar una nova i lamentable notícia. A Barcelona ha augmentat el nombre de persones que han de dormir al carrer. Ja són pràcticament dues mil, ja són pràcticament el doble del últim recompte.
Es parla de la necessitat de tenir un turisme de qualitat a Barcelona. Absolutament d’acord. Tampoc estaria gens malament tenir una pobresa de qualitat. Uns serveis que dignifiquessin a un col·lectiu que ni a les llargues nits d’hivern te un punyetero sostre en el que refugiar-se. Fins i tot dins la pobresa hi ha classes. Dormir al carrer probablement correspongui a la classe més denigrada de la pobresa.

L’ASSEGURANÇA A L’ERA DELS DESASTRES CLIMÀTICS
En el sud-est asiàtic malament rai!
Després de les inundacions mortíferes en el sud-est asiàtic la preocupació augmenta entre les assegurances perquè les demandes d'indemnització augmenten.
En les últimes setmanes, prop de 1.000 persones han mort a Sri Lanka, Indonèsia, Tailàndia, Vietnam i Malàisia, a conseqüència de les tempestes que han provocat inundacions, esllavissades de terreny, i destruccions en les infraestructures.
Les asseguradores no volen pagar les conseqüències de la repetició ràpida dels esdeveniments climàtics violents a la regió.
Definitivament, el sud-est asiàtic és vulnerable, nosaltres també ho serem aviat.

CONSUMIM ALIMENTS ULTRAPROCESSATS
Qui ho pot aturar?
Cada cop hi ha més proves dels efectes nocius dels ultraprocessats per a la salut. Des de mortalitat prematura, obesitat, diabetis, hipertensió, malalties intestinals i fins i tot depressió... Fins al punt que, a principis de desembre, el fiscal de la ciutat de San Francisco, als EUA, va citar davant els tribunals diverses empreses importants de l'agroindústria, al·legant que continuaven dissenyant i comercialitzant productes cada cop més addictius i nocius per maximitzar els seus beneficis.
Si tenen coneixement plenament dels fets perquè no ho aturen. És delicte o no?




 Descarregar en Pdf 

DESENA PÀGINA


REVISIONISME ALS ESTATS UNITS DE TRUMP
L’AGENCIA MEDIAMBIENTAL ESBORRA
L’IMPACTE DE L’HOME SOBRE L’ESCALFAMENT CLIMÀTIC

 Descarregar en Pdf