205204203
202201200
199198197
196195194
193192191
190189188
187186185
184183182
181180179
178177176
175174173
172171170
169168167
166165164
163162161
160159158
157156155
154153152
151150149
148147146
145144143
142141140
139138137
136135134
133132131
130129128
127126125
124123122
121120119
118117116
115114113
112111110
109108107
106105104
103102101
1009998
979695
949392
919089
888786
858483
828180
797877
767574
737271
706968
676665
646362
616059
585756
555453
525150
494847
464544
434241
403938
373635
343332
313029
282726
252423
222120
191817
161514
131211
1098
765
432
1




Licence Creative Commons
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

Mots Clau : Ucraïna – Rússia, President búlgar a presó per corrupció, A Isabel Peralta, li prohibeixen entrar a Frankfurt, Els corsos es revolten de nou, Vox i la violència de gènere, Rufián es carrega el que quedava de l’independentisme, Netflix dobla més pelis en català, Vaga de mestres i professors
   

Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya

25 de març 2022

SANG
Ucraïna – Rússia
La por porta al conflicte. El conflicte porta al fracàs de la diplomàcia. Tan se val qui te raó o no. Guanya el que te més força. La força porta al terror. El terror de sempre, les víctimes de sempre.

Es bombardeja sobre les escoles, sobre els hospitals, sobre els indefensos sempre. La sang de l’indefens enardeix a l’enemic. Han matat nens Hurra!, han matat avis, Hurra! Han matat a dones mentre parien Hurra. Les famílies han de separar-se, dones i nens i avies passen fred, gana, por... Hurra! Sigui quin sigui el bàndol, fa el mateix i estremidor crit, Hurra!

Un dia aquesta merda acabarà. Els polítics arribaran a acords i es donaran les mans. Els russos podran recuperar les seves fortunes i Putin serà el seu dictador salvador, els ucraïnesos tornaran a bombardejar Donetsk i Lugansk i viuran en la pau, plena d’odi, de qualsevol escala de veïns.

Un dia, aquesta merda seguirà per la majoria de refugiats que omplen Europa amb els seus nens i les seves llàgrimes, amb la seva gana i la seva fòbia contra els russos. Educaran a aquests fills que ara ploren envoltats de mantes perquè no oblidin el terror passat, perquè de grans somniïn amb tallar caps de l’enemic. La venjança necessària. Els nens de Dombás creixeran amb el mateix catecisme, l’odi al ucraïnesos, odiar-los a mort, anhelant banyar-se en la seva sang.

La humanitat necessita cada dos per tres, rebolcar-se sobre els cossos esventrats d’un enemic, el que sigui, per sentir-se més fot, més valent, més desesperadament viu.

Al cap i a la fi, potser Putin només sigui el personatges obligat perquè la humanitat segueixi vivint en la por i el conflicte.


SEGONA PÀGINA


L’ENTREVISTA IMPOSSIBLE
TAM – TAM
President búlgar a presó per corrupció
És important ser ecologista convençut perquè saps tot de coses inútils. Per exemple la comunicació via tam-tam. Copets de tambor o de xiulet que més que sorolls, són missatges. Així ens vàrem entrevistar amb l’ex President de Bulgària Boiko Borisov (2009-2022) i actual presoner de l’estat per corrupció.

A nosaltres ens van deixar estar al sostre de la presó i ell ocupava el pis de sota. Res de veure’ns cara a cara. Allí quan tanquen a algú, el tanquen de veritat, però sempre queda el suborn.

President, Déu n’hi do eh? Vos, el ministre de finances, la presidenta de la comissió, frau dels fons europeus, en els subsidis agrícoles, en licitacions públiques...

Si –contesta ell– era un bon govern.

I també van fotre mà a les ajudes pel COVID.

El Covid va ser una benedicció. Ja no sabíem d’on treure més LEVA (moneda búlgara).

I no se li sap una mica de greu?

No, per què?

Perdoni, era una pregunta tonta... De tota manera si estesin a la presó tots els polítics que han defraudat, no en quedaria ni un en llibertat. O sigui que alguna cosa més haurà fet vostè i el seu govern.

Res, el de sempre, silenciar veus contràries, utilitzar a la policia i als jutges per mantenir la pau i el benestar..., el de qualsevol país com cal. Però nosaltres ens vam passar. Massa oberts. Massa obsessionats amb la democràcia.

En té per molt aquí dintre?

En realitat, ja podria ser al carrer, però m’han instal·lat amb tantes comoditats que espero a tenir acabada la casa que m’estan construït als afores de Sofia.

Alguna autocrítica al seu govern de gairebé vint anys?

Sí, no vaig poder fer campió d’Europa al CSKA.

Vaja, ho sentim.


LA GARSA PROSTÀTICA
LA FALANGE EXTERIOR
A Isabel Peralta, li prohibeixen entrar a Frankfurt
Ulls de fada, cutis de porcellana, gest de santa. Falangista extrema. Tot és possible. És jove però ja te currículum. Va contra els jueus i nega l’holocaust. En aquest país dius això i ja tens currículum.

Membre de la Falange y del Bastión Frontal que no se sap què és però que espanta. Com es pot ser tan jove i bonica per fora i tan casposa per dintre? La modernitat no l’ha esquitxat ni una mica? Pots quedar-te tan aferrada al passat? Ja li serà bo això a la Peralta?

Com tota la dreta convençuda, la Isabel està convençuda. De què? De tot el que diu Hitler. Per això va anar a aprendre a Alemanya tècniques de propaganda i combat. Però un dia no va anar a classe i ara ho ha pagat.

La Isabel estava convidada l’altre dia a una conferència o curs o orgia nazi a Frankfurt. I allí es va encaminar -presto el equipaje- amb la seva senyera particular (una bandera nazi) i la seva Bíblia particular (el Mein Kampf).

I oh sorpresa! No la varen deixa entrar. Per què? es preguntava desconcertada. Li van dir que portava propaganda nazi i va caure rodona. Una vegada revifada, la van fotre a un avió de tornada cap a Espanya, la seva pàtria on mai li passarà res per ser nazi.

No sabia la Isabel (perquè no va anar a classe) que a Alemanya, tenen un llibre d’instruccions que no es salten ni amb perxa. El manual allí és el manual i potser el policia que no la va deixar entrar era nazi (encara n’hi ha molts) però es coneix el manual.

Seria bonic que Espanya tingués un manual com aquest. I quan algú enalteix la figura de Hitler, Franco o el braç de Santa Teresa, hagués de fer les maletes i anar-se’n molt lluny. Molt. Encara que fos jove i bonica i una mica fugida.


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
ELS CORSOS ES REVOLTEN DE NOU
Milers de persones amb banderes corses reben a Ajaccio les despulles de Yvan Colonna, exdirigent del FLNC, que va patir un atemptat el 2 de març a la presó francesa d’Arles, del qual va morir el 21 de març. Aquest fet ha provocat nombroses manifestacions de protesta i forts enfrontaments amb la gendarmeria francesa, amb desenes de ferits en vàries ciutats corses.

Còrsega és una illa mediterrània de 8680 km2 situada a prop de la costa italiana de la Toscana, amb una població de 322 mil habitants, que sempre ha mantingut una aferrissada resistència d’ençà que va ser annexionada per França a finals dels segle XVIII, després d’haver-hi constituït una república independent de 1755 a 1769 sota la presidència de Pasquale Paoli.

Serà a partir dels anys 60 del segle XX que es radicalitzaran les reivindicacions de la identitat corsa, a través de partits autonomistes i independentistes oposats a la concessió de terres als pieds-noirs arribats d’Algèria i a l’acció colonitzadora de França. Amb la creació del FNLC el 1976 s’incrementarà la lluita d’alliberament, fins i tot amb accions armades, pel que França es veurà obligada a concedir un estatut particular al 82.

En l’actualitat l’Assemblea regional, amb 63 diputats de majoria nacionalista corsa, i presidida per Gilles Simeoni, demana ara una autonomia, cooficialitat de la llengua corsa, apropament dels presos, una política contra l’especulació immobiliària i autonomia fiscal. I també, des de fa anys, un referèndum d’autodeterminació per l’illa.

Certament, la “France eternelle” i de la “grandeur” fa temps que topa amb Còrsega, un poble que no ha pogut assimilar ni fer desaparèixer com d’altres nacionalitats de l’estat francès. Fa poc es va aconseguir un referèndum a Nova Caledònia, per què no el deixa fer a Còrsega? En veritat França té amb Còrsega un roc dur a la sabata.


CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA KINTA FORKA
VOX IMPOSA EL SEU LLENGUATGE
Quan el conseller andalús de Salut i Famílies, Jesús Aguirre (PP), assegura que prefereix parlar de "violència intrafamiliar" que de "violència de gènere” assumeix el discurs que Vox ha anat construint per intentar destruir el discurs feminista. No importen ni les dones maltractades, ni les assassinades. L’extrema dreta manté el seu discurs en defensa de la família, de la supremacia de l’home, i contra el divorci i l’avortament.

Violència intrafamiliar, és un concepte que la formació d'ultradretana va aconseguir incloure en l'acord per aprovar els pressupostos de la Junta d'Andalusia el 2019 i ara a Castellà i Lleó. Jesús Aguirre assegura que "la violència de gènere és la de l'home contra la dona, mentre que la violència intrafamiliar inclou la que es dirigeix contra nens o majors". Posició antifeminista retorçada i camuflada degut a que són gent que no estima les dones sinó que només pretenen ser amos del forat de les dones.

Nosaltres intentarem explicar d’una altra manera aquesta qüestió. Els masclistes miren el món per un forat. El forat és la seva gran atracció i el seu grial alhora. Comencen rellucant el sexe femení per un forat fet a la porta d’un wàter. La seva obsessió pel forat es total ja que al seu través veuen revelat el secret d’una cosmogonia. Ara que els vots els han empès als parlaments autonòmics i estatal poden canviar el forat del WC pel forat en una cabina de sex-shop. Pràctica ben estesa als sex-shops dels països puritans pel seu anonimat.

Per anar ràpid, Jesús Aguirre, és la història de l’evolució d'aquest forat al sí del PP espanyol. Sort que encara hi ha dones que els diuen: “Frente a quienes intentan negar la realidad, queremos decir alto y claro que la violencia machista sí tiene género".

No és tracta de intentar fer-los canviar de parer, és impossible. El partit de Santiago Abascal respon sempre fent trampes i mentint ja que estan imbuïts del grial i d’actuar sempre "por el interés superior de España".

Ara acaben de fer-ne una altra de ben excelsa. Vox vol substituir el 8 Mars, el “Dia de la Dona” per instaurar i passar pàgina cap el "Día Nacional de las víctimas del coronavirus". Actualment estan presentant mocions a tots els ajuntaments, a les comunitats autònomes i en el Parlamento Nacional perquè, segons ells, és el sentir general dels Españoles.

En tot cas nosaltres ens alineem contra Jesús Aguirre, contra Vox i contra els que pensen que la dona és un forat sense cos i ànima. En el passat, a l'Occident cristià, es creia que les dones havien de tenir tants fills i tan pocs orgasmes com fos possible. Avui les dones pensem el contrari.


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
LA PROVA DEL COTÓ
Rufián es carrega el que quedava de l’independentisme
No enganya ni de paraula, ni de cara ni de cognom. Rufián és el que saps que és abans d’escoltar-lo. Pinxo de barri, amb moltes pedres a la butxaca, alguna sessió de gimnàstica i un vernís cultural de suplement setmanal.

D’esquerra republicana?... sí, bé, o d’alguna altra cosa. La que calgui.

Més pendent del que diu que del que passa al seu voltant. Més pendent de les seves pauses i mirades oratòries que del que parla. Més pendent d’enderrocar a qui toca que de construir alguna cosa. Clar que sí, quan vas per lliure fins i tot la pots encertat i a vegades Rufián l’encerta. Qui no encerta quan ataca a la dreta?, qui no encerta quan es queixa de la justícia espanyola? Qui no encerta quan es pregunta per un rei fugit i un altre amagat? Però no n’hi ha prou.

Ser polític també és fer feina, deixar la bronca de tasca i parlar per construir. Conèixer els tempos en els que circula el món i les seves circumstàncies. El lluïment personal és pels tenors i les sopranos.

La situació a Catalunya és prou lamentable com per anar afegint gratuïtament foc a les brases. Segur que JuntsXCat porta una pesada motxilla d’erros, temors i mentides, però no cal esboirar-les ara i menys a partir de simples sospites. Hi ha prou merda, també a casa del Sr Ruifián, per no inventar més conspiracions de les necessàries.

Si a Rufián li viu com una puntada de peu ser candidat a una alcaldia, que es rasqui o que parli amb els seus superiors, si vol quedar-se a Madrid perquè ha descobert la gran ciutat i les grans ciutadanes que hi ha allí, que ho faci, però no cal que agafi un roc i trenqui les finestres de Palau. La política encara que sovint no ho sembli, és més seriosa que tot això.
LLUFA, nano.


SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA ÚLTIMA PEDRADA
ELS TENIM ACOLLONITS
Netflix dobla més pelis en català
Tenim força, companys. Tenim molta força. Fa poc un amic va dir-me: serem tot el que vulguem ser. Doncs això. Fa setmanes que parlem de Netflix. Educadament però incisius alhora. I Netflix ho ha vist. O ens posem les piles o aquests catalans ens fotaran la industria enlaire. Dit i fet. Més pel·lícules doblades.

No és això, Catalunya necessita industria, no doblatge. Catalunya ha de fer producció, no subtítols. Algú de la Plaça Sant Jaume, ha d’ajudar a la ficció catalana. Però parlant clar, Netflix té menys culpa que el Conseller d’Ensenyament, cultura i altres arts. Com a mínim a Netflix se li pot valorar la bona fe d’agafar Ben- Hur i fer que el cavalls –que ja no s’aguanten– parlin català. El Conseller no ha fet ni això.

Aprofitant doncs la disposició de Netflix hem parlat amb ells (després diran que només critiquem) i hem aconseguit una segona fita important. Les pel·lícules de Netflix a més de parlar-se en català, tindran efectes tècnics que ens aproximaran a la nostra realitat. Per exemple, cada vegada que surti el setè de cavalleria (i surt molt) per salvar a la noia, l’estendard que porta el xiquet de la bandera (el que sempre cau ferit) serà la senyera catalana.

Dit això. No farem res escoltant amb llàgrimes als ulls que això pot ser l’inici d’una llarga amistat. El que necessitaríem és que a Catalunya es rodés amb personal català, Casablanca. Comença a quedar clar?


VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTEXT
L’EXEMPLE DELS ADULTS
Vaga de mestres i professors
No s’educa pel que dius als teus fills/es, s’educa pel que fas. Bonica frase, Els mestres criden, es manifesten, xiulen, tallen la circulació. La seva representant crida com una posseïda en veure un micro i els ulls li surten de la cara. Mentre, el responsable d’aquests mestres passa d’ells, tanca la porta del despatx i fa uns mots encreuats amb xinès. Imagineu com sortiran els nens/es.

Igual que els pares enfeinats que en arribar a casa es tanquen al despatx i deixen als nens amb la cangur veient dibuixos animats, el Sr Cambray, enginyer i expert en màrqueting, es treballa una llei agombolat per la seva preparació acadèmica, fa que la llei s’imprimeixi i es tanca a la Conselleria. Tant els nens com els mestres es queden amb un pam de nas. Emprenyats, tristos, abandonats... i agafen la rabieta.

Els mestres ja són de mena emprenyadíssima, tot els molesta, tot els afecta, tot els deprimeix (normal després de passar-se vuit hores amb criatures) i en quan surten al pati, o la Plaça Sant Jaume, no hi ha qui els aguanti. Sobre tot quan els treuen una setmana de vacances encara que diguin el contrari.

No canviarem als mestres. Encara sort que algú aguanti als nostres fills fins que no troben una bona feina. Per què doncs el Sr. Cambray, no obra la porta del despatx, entra a una aula, s’asseu en una cadireta baixa i pregunta als mestres, què nois, què us passa?

Abandonar al magisteri és fer que el magisteri abandoni als nostres estimats fills, i això no ho vol cap pare, ni cap mare, ni sobre tot cap avi que es passa la vida donant berenar a les criatures.
No seria bo educar al jovent en el diàleg?


NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TELEGRAM
TOCADA I ENFONSADA
Laura Borràs camí de los tribunals
Els alemanys nazis ho feien més divertit, a l’atzar. A Espanya, encara fan servir la llibreta. Tenen tots els noms dels dolents que van tatxant a mesura que els castiguen. A vegades ho fan per ordre alfabètic i a vegades per ordre desordenat. Ara li ha tocat a la Laura Borràs. Causa per la que se l’acusa? És igual, alguna en trobaran a l’expedient. L’important és que la fiscalia porta dos anys acusant a catalans i encara no han arribat a la meitat de la llista. Això és jauja.

EL TABAC MATA
A un esplai s’utilitza una bomba carregada com a cendrer
A un Esplai, local on es foten els nens perquè no emprenyin a casa controlat per adolescents progres, han trobat una bomba a punt de fer PUUUUM! que s’utilitzava com a cendrer. Ho podríem deixar aquí. No dir ni una paraula més i esperar que el lector en tragués les possibles conseqüències. Els lectors potser sí, però ho saben, els cuidadors d’aquestes criatures, ho saben els pares, els directius, la firma que esponzoritza aquest esplai?
Algú de tota aquesta colla té dret a seguir atenent a criatures? El Tabac mata, Ok, però hi ha responsables molt més perillosos que la nicotina.

RESTRICCIONS
La Sra Botín dóna exemple
Sempre han de ser els mateixos els que s’hagin d’arremangar i donar exemple al poble. Ara mateix, la Sra Botín, directora d’un Banc que deu n’hi do, ha de posar la calefacció a disset graus i passar fresca a casa seva perquè la gent entengui que és hora d’estalviar. Us ho imagineu? Tan prima, tan ocupada, tan sense temps de fer una cullerada de caldo, preocupada com està pels seus clients. I en arribar a casa, apa, a passar fred. No ho podria fer la gent normal això de passar fred que ja en tenen pràctica... A no ser que el termòstat a disset graus estigui en una de les dotze cases buides de la Sra Botín i en la que viu el tingui a dinou? Sort en tenim dels capitalistes.

L’ALCALDESSA DE SANT CUGAT
Multa per càpita més alta de l’estat
Mireia Ingla l'alcaldessa haurà de pagar 500 euros setmanals del seu patrimoni com a multa per un mural a l’ajuntament sobre els presos polítics que ja es va retirar fa mesos.
L'argument és que el mural va ser "substituït per llaços i rètols col·locats a l'interior i a les finestres de l'edifici. Segons el jutge el consistori ha actuat de "mala fe" i ella pagarà amb el seu patrimoni fins que no retiri llaços grocs i cartells.
Més represàlies del jutjat contenciós número 10 de Barcelona i on ciutadans està al darrere de les denúncies. És allò tan genial de l’església del nacionalcatolicisme practicada per la magistratura dominada per l’espanyolisme retrògrad. Ets pecadors per pensament, obra u omissió.

QUEMEMOS ESTE SEÑOR
L’advocat Boye els envia a parir
Al jutjat penal número 6 de Barcelona, havia de comparèixer el president de la Generalitat inhabilitat Joaquim Torra per la segona causa de desobediència a despenjar una pancarta al balcó del Palau però només hi ha anat el seu advocat Gonzalo Boye.
Davant la cara de pòquer del tribunal els ha dit que millor que cremin Torra a la foguera sinó volen fer una vegada més el ridícul a Europa. Nosaltres sempre guanyem a Europa!
Mentrestant Torra anunciava que no es presentaria al judici i demanava empara als tribunals internacionals perquè no reconeix la legitimitat de la justícia espanyola ni la forma amb què el van tractar en el judici anterior. Tinc dret a no comparèixer!
Sense comentaris fins la propera jugada!

CHINATOWN SANTAKO
Santa Coloma de Gramanet
Pels que hi viuen és senzillament SANTAKO. Un paradís del PSUC fins el 1987 i ara del PSC, poblat per 120.000 ciutadans, i ara s’està modificant a velocitat de llampec.
Prop de 20.000 xinesos hi viuen. Barris sencers s’estan convertint en una petita Xina on se celebren l’any nou xinès i altres festes populars.
Pel Karlitus la NOVA SANTAKO ens cau bé. Santa Coloma va fer part dels municipis per la Tercera República i els seus catalano-xinesos es presenten com treballadors, valents i persistents, hospitalaris i francs.
Segons veïns de fiar tenen el plaer de rebre convidats i fins i tot detallen la situació familiar amb ingressos, despeses, etc. perquè pensen que no s'han de reservar als amics.
Potser us sorprendrà si us diem que a la redacció ens agrada el menjar xinès i volem fer-nos convidar?


DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTRAPORTADA
En Andalucía, Vox consiguió un teléfono de violencia intrafamiliar como una de las cesiones para pactar los presupuestos con el pp. El número se puso en marcha, pero no desplazó al teléfono contra la violencia de género. según la Consejería de Igualdad, el teléfono recibe dos llamadas al día frente a las 111 que atiende el destinado a las mujeres víctimas de violencia machista.