169168167
166165164
163162161
160159158
157156155
154153152
151150149
148147146
145144143
142141140
139138137
136135134
133132131
130129128
127126125
124123122
121120119
118117116
115114113
112111110
109108107
106105104
103102101
1009998
979695
949392
919089
888786
858483
828180
797877
767574
737271
706968
676665
646362
616059
585756
555453
525150
494847
464544
434241
403938
373635
343332
313029
282726
252423
222120
191817
161514
131211
1098
765
432
1




Licence Creative Commons
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

Mots Clau : Pedro Sánchez, el President de la Cambra de Comerç i Elsa Artadi. Ayuso. Indultat als presos polítics. Ocupació de Madrid al 1706 per tropes catalanes. Andreu Mas-Colell. Trobada entre Biden i Sánchez. Homosexualitat a Hongria
   

Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya

25 juny 2021

ZARZUELA AL LICEU
Encara no se sap el programa però pels artistes convidats és molt possible que l’obra escollida sigui Gigantes y Cabezudos. També l’argument concorda força: una noia que no sap llegir, li dóna a un Sergent que està enamorat d’ella una carta del seu nuvi que està a Cuba (o a la presó en versió moderna). El Sergent com a bon home d’armes enganya a la noia dient-li que el se nuvi s’ha casat.

L’estrella de la nit és el Sr President de l’Estat Espanyol, Pedro Sánchez, amb la col·laboració, del President de la Cambra de Comerç i Elsa Artadi com a nena enganyada (volia evitar que l’encasellessin).

Les romances de Sánchez son esperades amb gran expectació com es propi en el públic de la sarsuela que sempre riu el mateix acudit de la mateixa sarsuela que han vist cent vegades. És molt esperada l’ària coneguda com “juntos y felices viviremos amor” així com el duet entre Sergent i Soldat retornat en un vivace que comença amb el retret, “Y tu quién coño eres” i replicat per l’apladuit “y quién coño voy a ser”.

Per problemes derivats de la pandèmia de la Covid, han canviat el final de la funció, no hi haurà petó a la boca (ni entre els dos rivals ni entre la tonta i el triomfador). Aquesta vegada doncs, el final quedarà obert a la interpretació del públic, però amb un petit gest de complicitat quan ja baixant el teló els dos homes es diran: “volveremos a vernos” mentre l’enganyada pensa que al final es quedarà per vestir sants i (d’esquena al públic) comença a masturbar-se.

Com a públic s’espera el tot Barcelona, com s’anomenen als tres-cents paiets que dominen les finances. Les crítiques ja estan escrites però no es publicaran fins passada la gala. Género Chico, en diuen.


SEGONA PÀGINA


EL CONVIDAT
L’ÀNGEL DE L’AYUSO
El feminisme no sempre és positiu per les dones. La Sra Ayuso, per exemple, estava fent carrera entre la dreta espanyola i, en especial, la madrilenya. Que tía! Que cojones! Que huevos!... i així.

Tothom creia que, finalment, havia nascut la líder espanyola (tipus Pasionaria però amb la mà a la butxaca). I la dreta que no ha tingut mai cap líder que no vagi armat, feia salivera. Ni les frases especialment dures, ni la velocitat amb que li sortien de la boca, feien mal pensar ningú. Era un prodigi.

Però el dia en que El MUNDO (pamflet ciclostilat de la dreta) va voler retratar l’aura de l’Ayuso, es va descobrir el pastel (o pastís). Darrera l’aura blavosa de la Presidenta de Madrid, s’insinuava una figura. El MUNDO a corre cuita va anunciar que s’havia descobert l’àngel de la guarda d’Ayuso i així ho van publicar.

L’oposició il·legítima i il·legal d’Espanya, és a dir, el govern espanyol, va contractar a diversos tècnics de la imatge, la parapsicologia i dos exorcistes vaticans per desmuntar el miracle i, de passada, a l’Ayuso que ja era prou popular sense àngel.

Finalment va ser un venedor de la ONCE qui desembolicant el bocata, va veure la foto del diari tacat per l’oli de la tonyina i reconegué que la ombra, no era cap àngel sinó la figura de Miguel Ángel Rodríguez. I alguns diran, un àngel no es pot dir Miguel Ángel Rodríguez? Doncs sí, però aquest no té ales. I un àngel es pot dir com li roti, però ha de tenir ales sí o sí.

Total, que des de la descoberta, l’Ayuso ha perdut molt de pes. Ja no la creuen. Els més fervents seguidors, arrufen el nas cada vegada que l’escolten. Serà seva aquesta idea o és del Rodríguez que és un pou de feixisme reconegut des dels seus inicis amb el Sr Aznar?

I en un bar –terrible contradicció històrica- ja que va ser l’Ayuso la que va obrir els bars, es va escoltar per primera vegada la frase: ”ya me extrañaba a mi que una mujer tuviera tanta cabeza”. I a la merda l’Ayuso i les dones en general perquè a Madrid han decidit que no és ella la lluitadora per la llibertat sinó el Rodriguez, un home. Como havia de ser.


LA KINTA FORKA
“MANS AMUNT, INDULTATS”
No, ho sento, ho prometo, els estimarem, xiuxiueja el president Pedro Sánchez davant el mirall de la veritat. Ja saps que jo no accepto acudits tapaforats ni targetes de crèdit Black i certament tampoc la violència policial i la humiliació ciutadana.

I els indultats? Li pregunta el mirall.

Els presos polítics és una altra història, és justícia, i bales de goma que es perden, literalment treuen ulls. Però qui pot anar en contra d’aquest discurs? El President li ho pregunta al mirall tot admirant els seus ulls elèctrics.

I els exiliats, i Mas-Colell? Torna a preguntar el mirall.

Contra l'economista res, però prestigi, edat i la seva fascinació per la catalanitat el transformen en incendiari en una gasolinera.

Contra els exiliats a Bèlgica? Res pel que fa a discriminació ètnica però aquesta antiga casa a Waterloo replanteja un repertori amb llum postcolonial. Hi estic totalment en contra. Contra Puigdemont ? Segurament està molt cremat i ja ha pagat massa.

A partir d’ara aturaré les calúmnies llançades als quatre vents. PP, C´s i Vox ja em faran la feina bruta sota la direcció d’Abascal mentre jo em dedico als forats negres.

Ni acuso, ni disculpo ha ningú. Deixa’m en pau!


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
REVETLLA CATALANA DE SANT JOAN A MADRID
“Catalans tots dempeus! Emportem-nos l’Escorial per trofeu!” Joan Salvat-Papasseit

Coincidint amb l’ocupació de Madrid al 1706 per tropes catalanes dels Miquelets, voluntaris Fusellers de Muntanya, enviats i pagats per la Generalitat de Catalunya, diversos col·lectius de catalans s’han desplaçat a la capital per commemorar aquesta efemèrides i celebrar-hi la revetlla.

S’han trobat al restaurant “La Moreneta” del barri de Lavapiés, on després de sopar amb coca i cava, s’han reunit amb d’altres catalans en places i llocs estratègics per començar la festa. Així, ben aviat la música, els castells de foc, fogueres i el soroll eixordador dels coets i petards i l’olor de pólvora es fan presents arreu: el cel s’omple de les quatre barres alhora que sonen cançons i himnes com La Senyera, La Santa Espina, l’Emigrant i els Segadors. Crema una foguera amb poltrones incombustibles de les Cortes, una altre a la Puerta del Sol amb retrats de Felip VI i també a la Plaça Colón on el foc ha cremat una bandera espanyola on s’enlaira un gran cartell: “Els catalans celebrem el 315è aniversari de l’ocupació de Madrid per tropes catalanes del 25 de juny al 6 d’agost del 1706. Som i serem i potser hi tornarem”.

Del Bernabeu es veu una fumera intensa i un soroll estrepitós que ha alertat fins i tot als militars que han acabat per fer algunes detencions amb l’acusació de terrorisme. De fet, res no ha passat a no ser les fogueres, els himnes i la fortíssima pirotècnia que ha despertat amb un gran ensurt als madrilenys fent visible al cel els colors de la bandera catalana.

Tots els partits espanyols ho han condemnat enèrgicament i, fins i tot, també l’Ajuntament de Barcelona i el Govern Català amb el seu president al cap davant. La Generalitat s’hi presentarà també com acusació particular?


QUARTA PÀGINA


HUMANOTECA
KRONOS
Déu.- Després d’una biografia no apta per menors ni majors sensibles i per simplificar, podem dir que és el déu del temps. (d’aquí la marca de rellotges i la paraula que identifica els temps empleats pels atletes per fer les seves coses)

Temps: el mateix concepte però secularitzat.

Física quàntica: moda decidida a demostrar que el temps no existeix, molt útil perquè els vells dels geriàtrics s’emprenyin com una mona o es morin de riure. Posats a fer, per la quàntica tampoc existeix l’espai. Entre tu i jo no hi ha distància. Estem en un sol pla, acoblats, en orgasme permanent. Tots som una mateixa unitat. Per això a vegades fem pudor.

Rècord: Fita aconseguida per primera vegada en qualsevol especialitat de la vida, ja sigui menjant caragols o tenint trenta-set fills en un sol part.

I després d’aquests garbuix, els ignorants es creuen en condicions de qualificar el resultat de qualsevol fet, (en funció d’un temps que ni sabem si existeix ni ens importa un ou, la qüestió és anar envellint) i es posen a criticar la trobada entre Biden i Sánchez. Trenta segons, no, vint-i-nou, quina vergonya, així anem, es que no ens respecten ni els negres... I que sap aquesta gent? Biden i Sánchez, una mateixa unitat en el temps i l’espai, poden portar la tira de segles reunits. I el rècord pot ser que no hagin decidit res en tot aquest temps.


ÚLTIMA HORA
LA COCA DE MAS-COLELL
El dia que el President de la Generalitat Artur Mas, va proposar a Andreu Mas-Colell la conselleria d’economia, el professor de Berkeley i Harvard (noms que la dreta espanyola no sap ni pronunciar) va anar a la pastisseria del barri i va demanar una coca per sis.

La pastissera, la dona del senyor Colell i tots els veïns van quedar corpresos. No era costum que Colell comprés dolç. Abans de tallar la primera porció, el futur conseller va dir a la seva esposa: “Esther, menja perquè aquesta és la última coca que prenem en pau”.

Com tota predicció, la frase va quedar en una mena de llimbs indesxifrables. Ara, passats una pila d'anys, el Tribunal de “Cuentas” espanyol, ha denunciat al professor Mas-Colell per “desvio de fondos, tráfico de influencias y por falsedat de calva” (que vol dir que es va vendre els cabells per ajudar al fons pro independència.

En conèixer la notícia, l’Esther va anar a la pastisseria, va comprar un tortell de nata amb fruites del bosc i a l’hora dels postres li va presentar al seu marit amb un espelma. Ets més intel·ligent del que em pensava va dir la dona. Colell, somrient, va bufar l’espelma. Va omplir les copes de vi i va començar a menjar plàcidament. Al final, tips a rebentar, en Colell va preguntar a la seva dona: I no seria millor ser una mica menys intel·ligent i una mica més mal parit? I la dona, agafant la darrera engruna de tortell va dir. Això deixa-ho pels altres.

A hores d’ara estan esperant sentència. Poden quedar-se sense casa i difícilment els donaran pastissos de postres. Per ells seguiran sent el que són i el Tribunal el que és.


CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
EL TEOREMA DE PITÀGORES
Viktor Orbán, actual primer ministre d’Hongria s’ha confós. La homosexualitat no té res a veure amb el Teorema de Pitàgores segons el qual en tot triangle rectangular, el quadrat de la hipotenusa és igual a la suma dels quadrats dels catets. Bona pensada, però, repetim, no té res a veure amb l’homosexualitat, paraula que no.

Si no ensenyés al nen/a el teorema, arriba a gran sense saber mai la formula (que tampoc passa res) i el nen/a no torna a pensar en Pitàgorés en tota la vida.

Conclusió, va pensar Orbán, demostrant la seva capacitat intel·lectual i moral. Si a les escoles no es parla de l’homosexualitat i als mitjans de comunicació tampoc, els nens/es hongaresos no seran mai gais ni lesbianes ni res de tot això que tan molesta al Primer Ministre.

Com a final i conclusió, Orbán ha prohibit parlar de homosexualitat en tot el país. Genial.

Seria bo recordar a Orbán que l’homosexualitat no és un teorema. És un sentiment, una inclinació, un desig, una manera d’entendre la vida i l’amor o l’estona i la disbauxa, és igual. L’homosexualitat és una libido que et porta a la recerca i a la trobada d’allò que t’agrada i et fa feliç. Cap teorema ni llei física ni química (d’aquestes que s’ha d’estudiar en llibres) et porta a la felicitat, ni tan sols cap fe religiosa t’hi porta, només tu mateix, el teu cos i el teu sentiment.

És científicament impossible que algú, per autoritari i neci que sigui, cregui la utilitat de lleis com aquesta. I aleshores, podríem preguntar-nos, per què ho fa? Necessita encara més arguments per tancar a la presó als seus compatriotes? És per omplir la seva vessant sàdica? Potser ho fa per amagar la seva inclinació sexual? De fet un dels màxims responsables de mantenir la moralitat hongaresa, va ser enxampat en plena orgia homo i va sortir per cames saltant per un a finestra. No seria millor deixar-se de mariconades i començar a respectar al teu poble?
LLUFA AL BELL MIG DEL CUL PEL MORALISTA ORBÁN.


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TELEGRAM
DEJUNI I ABSTINÈNCIA
El Cercle d’Economia de Catalunya, organitza a vegades un sopar. Abans era una festa. S’hi apuntava tothom. Ara però el que un dels comensals sigui el rei d’Espanya, ha complicat les coses. Els catalans ara, (els polítics és clar) no poden sopar amb el rei, que ja ni ens representa ni ens estima ni ens emociona quan comença a parlar(?) en català. La Generalitat s’ho fa al parells o senars. Tres! Lliuro. Dos! Ole Ole. Aquesta any va perdre una dona que representa no se sap què dins la vida política catalana i va anar a sopar. Segons va manifestar, el primer plat podia passar però el segon estava cru. S’esperen grans resultats.

OJU amb L’OCU
S’han passat a l’enemic. L’Organització de Consumidors i Usuaris, ha fet un comunicat segons el qual es poden menjar aliments encara que el seu embalatge digui que han caducat. Doncs sí que anem bé. Hom s’ha gastat la vista buscant (en la tapa, en el plàstic o en el coño de la Bernarda) la data de caducitat i ara diuen que no cal. Que el que no mata engreixa. Que com feien els avis n’hi havia prou ensumant un aliment per saber si te’l podies menjar o no. Per això tanta conya, OCU?

LA TENDRESA POLICIAL
Tinc un fill bastant bèstia que quan vaig a donar-li un consell, agafa la cadira i me la llença pel cap. Pedagògicament potser no serà un exemple però serveix per demostrar que el cos aguanta més del que l’home li demana. Tots menys els membres de les diferents policies que guarneixen la casta pàtria. Van amb defenses, reforços, casc, parabrises, tot, però ve una ventada i es fan un mal de collons. Pregunteu-li si no al Mosso que va rebre un cop de pal (diu ell) d’un tal Marcel. Sortosament la llei ha comprés les deficiències físiques dels armaris armats i ha castigat al Marcel a cinc anys de presó. És molt millor robar mil milions o maltractar a mil dones que bufar a la cara d’un policia.

COALICIÓ BANCÀRIA
Pandèmia, demanes un crèdit al teu banc, aquell que viu només pensant en el teu benestar. Et veu fotut, blanc, prim, el nen que portes als braços no té esma ni per emprenyar, està com desmaiat i té cagarrines. I la coalició de la millor banca d’Espanya t’ajuda i et dóna un crèdit... sempre que primer et faci una assegurança amb ells. Emocionant.

ULL I ULLS
En els últims 20 anys la nostra policia ha aconseguit 40 lesions greus. Això és estadística però quan hem anat a preguntar a un dels que han perdut un ull gràcies al bon ull policial ens ha dit que es tracta d’una història sado-masoquista. Ell, ens ha confessat, va pagar un feix d’euros ja que volia experimentar el plaer de ser víctima.
Com que no ens ho vam creure, a continuació vam anar a visitar el mosso que havia disparat. Tot negant haver cobrat en negre va confessar que tant de plaer no li feia. Només una miqueta ja que el gustet no li durava ni una manifestació sencera.

FEMINICISMES
Encara que molts volen ignorar l’estadística, nosaltres la tenim sempre en compte. Per exemple, 20 dones assassinades en el que portem d’any què vol dir? Que una dona no ha de viure si pensa per ella mateixa? Què cal castigar a algunes dones per fer por a les altres? Què al món, menys a la Xina, sobren dones?
Ho què és un joc de rols en el qual les dones sempre són perdedores ja que els homes fan trampa?

BIDEN – PUTIN
Mesos de discussions i tones de documents han estat necessaris per muntar la trobada a Ginebra. Concloïa la cimera i les relacions entre Estats Units i Rússia segueixen nul·les.
Segons Biden, en una declaració a Karlitus, ens va dir que els dos presidents es van quedar senzillament sense res a dir-se. “Ens vam mirar mútuament. Intensament. Li vaig dir: Vale i ara què?" Potser que Putin s’enyori de Trump!

MACRON I LA PUTA MILI
El Servei Nacional Universal, la mili reinstaurada per Macron ja funciona. Prop de 18.000 joves francesos voluntaris si han incorporat en 143 centres enquadrats per 3.000 supervisors.
En pocs anys, si Macron encara mana, es convertirà en obligatori per a noies i nois entre 15 i 17 anys. El SNU té diverses fases, la primera és una etapa de cohesió i vida col·lectiva però lluny de casa. Durant quinze dies els joves participen en una "estada de cohesió". Ai, ai la grandeur!!!