298297296
295294293
292291290
289288287
286285284
283282281
280279278
277276275
274273272
271270269
268267266
265264263
262261260
259258257
256255254
253252251
250249248
247246245
244243242
241240239
238237236
235234233
232231230
229228227
226225224
223222221
220219218
217216215
214213212
211210209
208207206
205204203
202201200
199198197
196195194
193192191
190189188
187186185
184183182
181180179
178177176
175174173
172171170
169168167
166165164
163162161
160159158
157156155
154153152
151150149
148147146
145144143
142141140
139138137
136135134
133132131
130129128
127126125
124123122
121120119
118117116
115114113
112111110
109108107
106105104
103102101
1009998
979695
949392
919089
888786
858483
828180
797877
767574
737271
706968
676665
646362
616059
585756
555453
525150
494847
464544
434241
403938
373635
343332
313029
282726
252423
222120
191817
161514
131211
1098
765
432
1




Licence Creative Commons
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

Mots Clau : Reacció de la Generalitat als primers atacs de Vox. Iraquià crema Alcorà i reben els suecs. Relació entre amenaça de bombes al metro de Barcelona i Europol. Enfrontaments a França per la mort d’un adolescent pel tret d’un policia. La JEC atorga al PDeCAT el 100% dels drets electorals de JxCat. Prohibides les trucades comercials al domicili. Reforços de Policia Espanyola i Guàrdia Civil a Barcelona. Descobreixen contaminació als caps dels parlamentaris europeus
   

Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya

7 de juliol 2023

DEFENSA CATALANA
Reacció de la Generalitat als primers atacs de Vox
En una setmana de vida, l’aliança P.P. VOX, ha donat ja els primers fruits. A València per exemple els documents oficials només caldrà fer-los en castellà, la mateixa València es denominarà Valencia (sense accent. Espectacular i utilíssima mesura perquè els castellans no es confonguin). A les Balears, als qui parlin català se’ls enviarà a galeres o a pasteres... I així una significativa llista de reduccionisme idiomàtic.

Un parell de dies després, el President Aragonés feia una defensa aferrissada del català. El decorat, el pati dels tarongers, un espai de pedra vella, taronges agres i ombra acollidora. Una noia joveneta tocava la guitarra i sense veu cantava una cançoneta probablement reivindicativa. Per les escales del fons, una altra noia, llegia algun poema probablement reivindicatiu mentre baixava parsimoniosament graó rere graó. Acabat l’espectacle, el President Aragonés va plantar cara als que gosen amenaçar la llengua catalana. Després esmorzar i una copeta.

Qui coi es creu les paraules presidencials en mig d’una coreografia com aquesta? Qui fa de director artístic de la Generalitat? Com, davant l’agressivitat indissimulada de VOX es pot muntar un espectacle infantil, sobreeixint innocència i xerinola? Per fer això, millor que expliquin el conte de la Caputxeta vermella que com a mínim hi surt un llop! Si hi ha por (que n’hi ha i molta) que s’abaixin els pantalons. El país ho entendrà perquè entén molt de por. Però que no ens vulguin fer passar una festa d’aniversari infantil com a ferma resposta política.

La cultura és la divinitat humana, el vers i la música en són expressions màximes. Val, dit això. No és temps de coreografies. Això ja ho vàrem veure en els camps nazis quan una orquestra acompanya la filera de compatriotes a les càmeres de gas. I el resultat ja se sap.


SEGONA PÀGINA


K.MEO
DEL MISTO A LA BOMBA
Iraquià crema Alcorà i reben els suecs
El món, per si ho volen saber, està com una bitlla. Per demostrar-ho, ens en parla...

Em dic Salwam Momika. Soc iraquià i visc a Suècia (no per negocis, per refugiat). Suècia és més ensopida que el cine de Bergman. Els iraquians estem fets a la gresca, sobre tot a guerres i coses així i Suècia, sobre tot a les nits és com un forat negre. Total que un matí mentre passava la ressaca (això sí que està bé a Suècia), vaig imaginar-me el dia que començava. El millor era el suïcidi... de fet ja soc una mica suec.

I aleshores, Alà em va inspirar. Allí, a l’estanteria de fusta blanca d’Ikea hi havia l’Alcorà. Els refugiats sempre portem l’Alcorà sota el braç quan fugim d’Irak per fer notar que som refugiats però creients. I em va venir la idea. Cremar-lo. Per què preguntareu? Aquesta no és la pregunta. La pregunta és: I per què no? A Suècia pots cremar el que vulguis sempre que després netegis les cendres. I ho vaig fer, però a la sueca. Primer vaig demanar permís i els jutges me’l van donar. Llibertat d’expressió se’n diu, una frase que a l’Irak no té traducció.

El que jo no sabia era que aquella pantomima per fer-me passar l’avorriment portaria tanta cua. Sembla que Irak i l’Islam en general està més pendent d’iniciar guerres i conflictes per qualsevol ximpleria que per arreglar les ximpleries que fan a casa. Cremar un llibre no és el més intel·ligent que hi ha, estic conforme, però tampoc n’hi ha per començar una guerra santa amb Suècia. Quina culpa en tenen els pobres suecs?

Han passat uns dies i la cosa s’embolica cada vegada més. Ara s’hi ha ficat fins i tot Turquia, que ja em direu que hi fot aquí Turquia al marge de buscar excuses perquè Suècia no entri a l’OTAN.

Francament, no sé si cremar el món en general o cremar-me a mi mateix però una cosa us diré, els déus comencen a emprenyar-me. Tant de poder i tant desinterès per arreglar les coses.


LA GARSA PROSTÀTICA
TENIEN RAÓ
Relació entre amenaça de bombes al metro de Barcelona i Europol
L’Europol és un joc de taula, copiat de l’Interpol però més facilet. S’hi pot començar a jugar als set any. Cada jugador té sis cartes amb ninots pintats com a policies de diferents països. Tires un dau i segons la casella que vagi, comença una investigació. A cada tirada de dau el cas es complica perquè es descobreixen connexions internacionals complicades en l’afer. De mitjana, quatre de cada vuit jugadors, pleguen a la poca estona d’iniciat el joc i passen a l’Oca. La resta, fan trampes i es donen pistó dient que han resolt el cas. Mentida.

Fa temps que s’ha introduït el joc a les comandàncies policials europees. En la primera partida, el dau va caure sobre la casella de Catalunya i la segona sobre un nen que plorava al trobar-se davant seu a un antiavalots. A partir d’aquí, el garbuix. Molts jugadors van abandonar però els més tossuts seguiren. Després van venir les trampes, les mentides... calia encaixar les peces. La policia espanyola que era la que hi posava més ganes, va redactar un informe on concloïa que Catalunya era terrorista en general i especialment els independentistes.

Les altres policies no es van llegir l’informe (no acostumen a llegir gaire els policies) però s’ho van creure i van declarar guanyadors del joc a la policia espanyola i a continuació van declarar l’independentisme català com a membre de la família terrorista europea.

Tothom sabia que l’informe era una mala trampa mal redactada però un policia mai dubte d’un altre policia perquè si no allò seria una casa de putes. I així ha anat passant el temps fins que...

No fa gaire a l’Estació de metro de la Plaça Catalunya, es van produir dues amenaces de bomba. No eren bombes, ni l’una ni l’altra però la policia espanyola ha recordat el caràcter terrorista dels independentistes catalans i reivindiquen una medalla a canvi dels seus anteriors pronòstics. Els hi donaran.


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
LA FLAMA OLÍMPICA TRAVESSA FRANÇA
Enfrontaments a França per la mort d’un adolescent pel tret d’un policia
Una flama olímpica, fruit de la indignació i la ràbia travessa França il·luminant tot el país i les colònies d’ultramar. Tot va esclatar amb l’assassinat per la policia del jove de disset anys Nahel a Nanterre el 27 de juny. Tot seguit va començar una revolta violenta com mai a tota França, de centenars de milers de joves que pateixen la discriminació, la marginació i el racisme de les institucions i sobretot la brutalitat assassina dels gendarmes que van matar l’any passat a 13 joves d’ascendència migrant. Molts d’ells són menystinguts per la seva pobresa i no són considerats pròpiament francesos malgrat que els seus pares o avis ja van néixer a França.

La revolta incendiària que protagonitzen molts menors d’edat, s’ha escampat de Nanterre a tot l’hexàgon, a la major part de les ciutats com Paris, Lió, Marsella, Lille, Nantes, Tolosa de Llenguadoc etc. La tensió da fa temps ha esclatat amb una fúria imparable per part d’un jovent rebel contra les institucions d’un estat que els ignora i els manté en la precarietat.

En només sis dies s’han detingut a 4000 manifestants i mobilitzat a 50000 policies dels quals 700 han estat ferits. Tota aquesta força però no ha pogut impedir els 250 atacs a Comissaries i a un Tribunal de Justícia, ni els incendis a una vintena d’Ajuntaments i una trentena d’escoles, apart d’un intent d’assalt a la presó de Fresner. S’han saquejat nombrosos comerços i supermercats, una armeria i la Borsa de Marsella, deixant en flames milers de cotxes autobusos i barricades.

Diuen els científics que tanta escalfor es deu a l’arribada del canvi climàtica, però el cert és que la “France eternelle” s’està fent miques i la república francesa esdevé cada cop més la república de la injustícia social, la desigualtat i l’opressió.


CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


KINTA KOLUMNA
L’ESPINA AL CUL DE JUNTS: LA JUNTA ELECTORAL
La JEC atorga al PDeCAT el 100% dels drets electorals de JxCat
Mesura d’efectes mínims segons Junts en la setmana que els seus exiliats a Brussel·les tornen a patir l’embat de Madrid al Parlament Europeu quan s’acosta l’inici de la presidència espanyola a la UE. Cal reconèixer que viure fora de la llei no deixa de tenir el seu atractiu i Puigdemont ha esdevingut el rostre més emblemàtic de l’exili mentre que els que van estar condemnats al món de les presons ja quasi ningú es recorda d’ells.


A Espanya, aviat veurem Llarena com el carismàtic jutge que caracteritzà el gir de guió de l’exili? Ho el seguirem veient com el gàngster sense escrúpols, que saps bellugar-se entre les ombres de la policia i els polítics dretans per desxifrar tèrbols propòsits independentistes.

A Catalunya, Junts descarta recórrer la decisió de la Junta Electoral. Clar que tampoc no serviria per a res! Pensen que tindrà efectes mínims. De cara a les eleccions generals del 23J la decisió els deixa en pilotes i atorga als postconvergents, entre altres coses, dret a espais gratuïts de propaganda a les emissores de televisió i de ràdio de titularitat pública.

Junts té només les sobres amb una mica de presència en els mitjans de comunicació públics com Tv3 i Catalunya Ràdio i potser accés als debats electorals. Una situació ja viscuda en les eleccions al parlament de Catalunya del 2021.

Com és que han arribat a això? El 2019, Junts per Catalunya va ser la marca sota la qual es van presentar el PDeCAT i Junts. Els dos partits es van separar el 2020 per divergències profundes però des de llavors Junts arrossega les conseqüències d’aquell pacte en el qual va renunciar a tots els drets electorals en cas de separació.

Es tracta d’un mal càlcul? Junts pensava que el PDeCAT desapareixeria? Es tracta d’una jugada mestra d’un infiltrat per a demolir una mica més un independentisme vençut?

En poques setmanes veurem si Junts sap interpretar correctament el comportament electoral dels catalans i el funcionament a Catalunya d'un determinat sistema de partits en què la competència entre ells és més aviat plural –diferent de l'existent a nivell nacional entre PSOE i PP– gràcies principalment a ser partits sense dimensió nacional que busquen per diversos camins influir en el rumb de la política de govern feta per Madrid.

La confrontació electoral a Catalunya ha girat tradicionalment al voltant de dos eixos político-ideològics. D'una banda, la dimensió esquerra-dreta que va de parella amb la pertinença a la classe social o a l’índex de religiositat que és un element fonamental del comportament electoral.

De l'altra, l'anomenat eix nacionalista, extret del sentiment de pertinença en relació a Espanya o Catalunya. Com fer conviure posicionaments diametralment oposats dins de Catalunya en relació a Espanya?

Com lligar les opcions a favor d'una Espanya unitària i centralitzada i la voluntat d'una Catalunya independent?

El comportament dels catalans a l’hora de votar ha contribuït a la formació d'un sistema de partits específic en què conviuen partits de dimensió nacional i no nacional, entre els quals es disputa una competència més plural. Als catalans els sembla bé delimitar les fronteres morals entre el Bé i el Mal. No debades, personatges fora de la llei inspirats en la realitat sedueixen fàcilment els votants si desafien les lleis establertes.

Un territori, dues eleccions... i un tema: les relacions entre Catalunya i Espanya.


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
HI HA ALGUN MOSSÈN EN LÍNIA?
Prohibides les trucades comercials al domicili
L’àvia se’ns ha fotut pel forat de l’escala. Una altra ja seria morta però ella només s’ha desllorigat un peu. Tot i així, fa basarda.

Es usted Chaume Balsorritx? Le llamo para ofrecerle una rebaja de su Servicio de...

Són les onze de la nit, no em dic Chaume, la vella gemega i la nena ha suspès Naturals. Són les trucades íntimes de les companyies de l’Ibex que tenen butlla per emprenyar al personal. Però s’ha acabat. Han prohibit les trucades. El govern ha tret els tancs al carrer i jura disparar contra les empreses que t’ofereixen un descompte a costa d’una estafa.

A no ser...

A no ser que quan signes un contracte de setanta pàgines amb l’empresa, t’hagi passat per alt un paràgraf de lletra menuda que et compromet a rebre informació de la companyia. Aleshores ja has begut oli. Et poden trucar cada dia, set vegades al dia, set dies a la setmana. Son impunes...

A no ser...

A no ser que facis una denuncia des de l’Agència de Consum fins el Ministeri de guerra, demanant sota jurament de bon cristià, que no tornin a trucar-te oferint avantatjoses ofertes. El camí és llarg, però en tot el recorregut, no parles amb una sola persona humana. Són màquines d’abans de la Intel·ligència artificial, veus rovellades d’estació de tren.

Els servidors en llauna, com a molt t’ofereixen tres opcions; repetir, tornar a trucar o un telèfon d’un altre ministeri. No hi ha un puto ser humà darrera les línies de protecció ciutadana. Ningú escolta el teu crit angoixat. “Repita, no le hemos entendido”.

A mi no m’escolta ni la dona i quan a punt d’un atac de pànic vaig obrir les portes de la catedral per parlar amb el confessor, qualsevol confessor, encara que fos un escolanet confessor, em vaig trobar amb una veu rovellada que deia, digui els pecats, resi qualsevol cosa, no tingui mals pensaments i pagui l’almoina.
LLUFA


SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA ÚLTIMA PEDRADA
VERANO AZUL
Reforços de Policia Espanyola i Guàrdia Civil a Barcelona
A les forces de l’ordre espanyol no els agrada Barcelona. I fan bé. Els ve de família. Als barcelonins tampoc ens agraden ells. Ens ve de família. A vegades però els toca desplaçar-se cap aquí. Acostumen a escollir els que no s’han portat bé o han tret mala nota i els endolceixen la píndola amb un sobre ple de gratificacions. Del darrer desembarcament –mai millor dit– els barcelonins no en tenim bona memòria. L’arribada de les policies van comportar un ball de bastons considerable i només perquè els catalans som lletjos. “Nos hacían mala cara” declaraven encara espantats al judici.

Ara tornen per controlar el tràfic de turistes. En total seran 6.684 (a expenses d’alguna baixa de darrera hora). Són molts policies 6.684 policies, sobre tot sabent que venen amb l’armament posat.

Aquesta vegada per fer-los l’estada menys dura, el Ministeri d’Interior els ha preparat unes jornades laborals més laxes. Treballaran només quatre hores diàries, si volen podran exercitar-se en un gimnàs amb sacs de boxa i cap el tard, abans de sopar, els oferiran una festa amb pica pica. El Cap del Comandament sortejarà cada dia una tapa de musclos i després música de la Paquita Rico.

La Generalitat els ha informat molt correctament que durant les hores de feina, vagin per l’ombra, poquet a poquet i que si veuen un aldarull girin cua i tornin a la caserna. En quan a l’Ajuntament els ha ofert les seves dependències de la Plaça Sant Jaume, per si volen reposar una estona. Ajuntament i Generalitat temen, i els sobren raons, pel turisme. Quatre càrregues de la Policia Nacional i aquí no ens visiten ni les mosques.

L’esforç organitzat per Interior demostra una vegada més l’interès de Madrid per normalitzar les relacions amb Catalunya oferint-nos una de les joies de la seva corona, la repressora.

Molts catalans ja han signat una declaració prometen portar-se bé.


VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTEXT
MAMA, EL PAPA TÉ POLLS
Descobreixen contaminació als caps dels parlamentaris europeus
Un experiment –ens atreviríem a dir que amb certa mala intenció– ha analitzat els cabells dels parlamentaris europeus. El resultat és esfereïdor. A cada cap han trobat 1800 contaminants orgànics i 49 metàl·lics. Com per posar-se gorra.

El resultat te vàries lectures.

La primera, encantadora, és imaginar-se als negacionistes pelant-se al zero i immediatament comprant-se una truita (també anomenada perruca) per fer veure que ells són de ferró colat i que ningú no els enganya. La contaminació és i serà una mentida de l’esquerra.

La segona, potser més profunda i menys esbojarrada, ataca directament la família del diputat. La parella sobre tot si és que encara dormen junts i les pobres criatures. Descendència marcada per anys i anys de polls dels quals n’és portador i transmissor els pare. No es pot confiar en pares d’aquesta mena. A tots aquests nens, els quedarà el cervell a clapes.

Tercera deriva, el perill d’entrar en qualsevol de les administracions europees si no vas convenientment pelat o en el seu defecte, amb gorra de quiròfan o de dutxa clavada fins les celles. La contaminació, com diu la mateixa paraula, contamina, s’expandeix per l’aire com la grip i quan és metàl·lica pot afectar a la segona respirada l’entramat pulmonar. Podria assegurar-se a hores d’ara que la majoria d’empleats als edificis europeus, tenen els pulmons com si haguessin treballat en una mina.

I la lectura més angoixat, Nosaltres, la gent normal, estem sota les ordres dels contaminats. Imagineu el que pot sortir d’un cervell que per dintre sembla una olla barrejada de bitxos i metalls?

La única nota positiva de l’experiment és que finalment sabem l’origen de les lleis europees. Com si diguéssim, hem descobert el femer d’on surt tanta merda.


NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TELEGRAM
MADRID TORNA PART DEL DEUTE A CATALUNYA
Toca el Cuponazo a un poble català
Gairebé vuit milions d’euros han afavorit a la bella localitat costanera (i potser també pesquera) de Malgrat.
Madrid s’ha afanyat a declarar que aquesta important suma va a compte del deute nacional català. Sembla que una mà blanca ha fet que el número premiat arribés corre-cuita a l’expedidor de loteria local via dron. I això tot just ha començat, ha dit fora càmera un important càrrec d’Hisenda madrileny. Tinguem confiança catalans!

O VOX O LA LUXÚRIA
Permeten el Toples a les piscines municipals
I després critiquen a VOX. Què seria de les piscines municipals si no intervé –i amb urgència- Vox. És normal que un nen vegi les tetes de la seva mare, unes tetes que considerava sagrades després d’alimentar-s’hi set o vuit anys? És normal que el marit d’aquesta senyora li vegi les tetes i potser arribi a l’excitació sense voluntat procreativa? És possible que el cunyat vegi les tetes de la cunyada i renegui aleshores de la pròpia dona i germana de la destetada? És normal que un mossèn vagi a refrescar-se els peus a la piscina infantil del centre i es trobi envoltat de tetes?
Sí, és normal. VOX no ens fa puta falta.

UNA MICA TARD, POTSER
Escola Pia demana perdó per clergue pedòfil
Vint i cinc anys després, la comunitat Pia ha demanat públic perdó a la societat per haver mantingut a un company de feina especialitzat en pedofília, en l’anonimat. Emocionant, fa posar la pell de gallina la valentia de la Comunitat Religiosa. Tanmateix se’ls podria demanar una mica més d’agilitat denunciadora. Ells ja ho volien fer, però la societat no estava preparada per conèixer segons quines marranades. Decididament tenir a Déu al costat dóna molta seguretat.

EL PARLAMENT S’HA VENUT L’ENTENIMENT
La fossa de Montcada i Reixac
No cal dir que tenir més de 700 fosses al territori és una puta merda per a milers de famílies de desapareguts i demostra la poca qualitat dels qui manen. I en això la fossa de Montcada no és diferent però hi ha un hoc que molesta.
Vox a demanat que desenterrin els morts del seu camp assassinats durant la guerra i el Parlament s’ha baixat els pantalons.
No tenen pebrots de dir no o millor dit no tenen pebrots de dir sí i atacar de front aquesta perversitat i exhumar totes les fosses d’una punyetera vegada.
Fa anys que existeixen els protocols i les eines de com fer però el que manca és voluntat. El resultat: VOX els ha colat un super penalty.

LA JUGADA DEL CONSELL D’ESTAT FRANCÈS
El col·lectiu de dones “Les Hijabeuses” perdent el partit
Les jugadores musulmanes havien presentat un recurs contra la Federació Francesa de Futbol que els prohibeix jugar amb vel durant les competicions.
La resposta del Consell diu que les federacions esportives han de vetllar pel bon funcionament del servei públic la gestió del qual els és encomanada. Per tant poden imposar als seus jugadors l'obligació de neutralitat de les vestimentes durant les competicions amb la finalitat de garantir el bon desenvolupament dels partits i evitar qualsevol enfrontament.
De fet diuen voler reafirmar els valors republicans i cívics que mouen el futbol. Fins aquí res a dir però quan parlen del seu compromís total per lluitar contra tota forma de discriminació i promoure la igualtat entre homes i dones no veiem el hijab o vel enlloc.

A GRÈCIA LA CRISI CONTINUA
La UE i el FMI respiren a fons tot tocant fusta
El partit de centredreta pro-rescat Nova Democràcia està formant govern a tota presa després de la seva victòria contra el partit radical d'esquerra Syriza, vist per molts com el defensor de la dignitat nacional.
Grècia està sota pressió externa per formar govern el més aviat possible ja que els altres països de l’Eurozona temien que una victòria de Syriza portés a un esfondrament de la unió monetària.
Amb tot, el resultat electorals també ha estat bo per a Syriza. El partit d'esquerra radical ha aconseguit navegar damunt l'onada de descontentament popular contra l'austeritat i la corrupció, i aconseguir el segon lloc és una victòria per a un partit que sovint es manté al marge de l'escena política grega.


DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTRAPORTADA
QUE TRIES TU?
FER LA PUNYETA ALS PARTITS INDEPENDENTISTES?
FER LA PUNYETA A L’ESTAT AMB VOT INDEPENDENTISTA?
LA LLUITA CONTINUA