Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Hebdomadaire républicain politique/satirique de Catalogne
14 juillet 2023
CONSIGNA: ARRASAR
Yenín destruït per les tropes israelianes
Des que els jueus van ser víctimes del nazisme, s’han tornat nazis. És normal, ara ells no només tenen diners, amb els diners compren armes que vol dir poder i tenir poder és el que desvetlla la ideologia de cadascú.
No podem jurar ni desmentir si Yenín era el bressol o l’amagatall del anomenat terrorisme palestí, però sí podríem admetre que allí vivia gent, gent innocent. Dones –que curiosament mai es comptabilitzen com a baixes mortals (potser els jueus volen fer-nos creure que en els seus atacs indiscriminats evitern ferir a les dones o potser els palestins les amaguen com a ventres per reproduir nous guerrers?). Nens, incapaços encara de sentir odi ni de llençar pedres, fàbriques o tallers dedicats a l’armament i que tampoc surten en les imatges de la terra devastada. En tot cas, a canvi de qualsevol provocació, Israel s’aprofita per preparar solar per la propera colonització.
Què li passa al poble de Déu?
El més probable és que, al igual que el cristià occident, la religió israeliana ha derivat cap a la formació de grans lobbies de poder on la religió serveix d’excusa teòrica mentre la realitat es mesura pel Dow Jones.
La història te un deute màxim amb el poble hebreu i no només des del nazisme. Qualsevol de nosaltres hauria matat a Crist i ens agradaria traficar amb diamants... també ens agradaria tenir la llista de literats i artistes jueus, però amb filactèries o sense, el poble jueu comença a convertir-se en botxí. No és l’únic. Però sí el que fins ara, tenia la simpatia de la petita part del món que està a favor de les víctimes. I estan a punt de perdre aquests favor.
Imperdonable que Netanyahu, amb el seu historial judicial, guanyi popularitat a base d’arrasar Yenín.
SEGONA PÀGINA
K.MEO
SA NIMFA
Nova Presidenta de la Comunitat Balear
Hola, estic emocionada, sou tan macos per dona’m esa oportunitat de xerrar amb valtros. Ma dic Margalida Prohens soc la nova Presidenta de la Comunitat Balea i de molt abans, ninfa des Mediterrània. Bonica i tendra de bo de bo.
De molt petita molt petita ja era com una marinada fresca i lleugera. Es mestres m’adoraven i els companys també. Deien que el meu somriure els alimentava l’ànima. No hi puc fer més.
Les Balears, no sé si ho sabeu, son unes illes molt guapas i molt valoradas pel torisme internacional però, caratxos, també te els seus problemes com los catalans, el català (que no es cert que nantros parlem català, de cap de les maneres, la dèria independentista catalana i alguna cosa més que ara no record. Ah sí, la immoralitat catalana que ompla ses platges de cuixots i culs.
Es que ens manaven antes, diuen que as Balears tenen més problemes encara, però és mentida, propaganda... El canvi climàtic per exemplo, aquí no ha canviat res, el turisme segueix venint amb bikini no pas amb esquís, no se si m’anteneo... Los barcos..., quin problema són los barcos amb lo majos que són i la pela que mos deixen?
Però ara ja sóc aquí com deia el meu onclo, i imposaré el meu bon rollo. Ja a la presa de possessió los diputats ploraven més que en un enterro, sobre tot els de VOX perquè s’ha quedan sense sa cadira però els he donat sa decàlec i així tots contents.
Os prometo com vaig dir en ma xerrada de presa de possessió que as balears seran una bassa d’oli. Només vull la felicitat de tots i no sa serà feliç sense llibertat por lo tanto, aquí tot i també hom serà lliure, espanyol, castellanoparlant i de dretes. Per la sobra que cadacual fagi lo que mes le convinga sempre que sigui molt constitucional tot. D’altra manera hauram d’entendres a pistoletazos i es pistoles les tenim nantros.
No voldria acomiadar-me sense enviar-vos un alè d’aire balear i un bes de la vostra dolça Margalida.
LA GARSA PROSTÀTICA
ESTUPIDESES
Protesta conta els camps de golf
El progressisme, a vegades, adopta estratègies útils i intel·ligents i a vegades tapa els forats d’un camp de golf amb ciment. Una prova més de que l’estupidesa és universal. No cal ser l’Onassis per saber que els forats dels greens es varien pràcticament cada dia de posició. Tapen un forat i en fan un altre. Forma part del joc.
La gran estratègia dels ecologistes espanyols em recorda molt a una parenta meva a la que vaig aconsellar un règim a base de menjar només fruita un dia a la setmana. Va quedar encantada i em va telefonar. Havia menjat verdura, un bistec i després molta fruita. Es sentia estupenda que és probablement com s’han sentit aquests revolucionaris ecològics.
No es pot ser tan ruc, ni que siguis jovenet, vagis amb texans (que gasten un fotimer d’aigua en la seva confecció encara que estiguin estripats) portis rastes lligades amb cordes ni que t’abaixis les calces a pets. Cal pensar una miqueta.
S’agraeix la bona voluntat dels ecològics, s’agraeix molt, però mentre es dediquen a fer aquestes senyals de protesta, la terra farà figa. No és això, companys.
Una cosa és el capitalisme i una altra la ecologia. A vegades, moltes vegades, van lligats, cert, però no es combaten de la mateixa manera. Entre altres coses seria bo pensar que una vegada tapats els forats, el capitalisme torna a obrir-los utilitzant els serveis dels jardiners que cobren una misèria i regant amb l’aigua que calgui que per això tenen instal·lacions més ecologistes (d’aprofitament de l’aigua) que les dutxes de les cases on viuen els revolucionaris.
La llosa del revolucionari no és la frustració per l’esforç esmerçat, és arribar a vell i veure que has estat fent el mec i que a sobre te’n vanagloriaves.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
AFGANISTAN, UNA GRAN PRESÓ DE DONES
Tancades per llei, les perruqueries
El 25 de juliol per ordre del Ministeri de Propagació de la Virtut i Prevenció del vici (que ja te conya) el govern talibà, tancarà totes les perruqueries de dones del país. A aquesta prohibició s’afegeix a moltes d’altres des del 2021 amb l’arribada dels talibans al poder , que ha fet que més de 180.000 persones (dones principalment) abandonessin el país.
Pràcticament les dones es troben recloses a casa en arrest domiciliari. Poc a poc, han anat perdent llibertats com la presència en espais públics, treballar o estudiar, fins el punt de no poder socialitzar entre elles.
Viuen sotmeses sota un règim d’esclavatge i salvatge patriarcat en el que si gosen transgredir les normes imposades, acaben en presó, fuetejades o morint apedregades.
Són condemnades de per vida a un infern terrenal mentre els seus botxins seran recompensats amb el paradís.
Malgrat l’ambient de terror que respiren les dones, moltes d’elles s’han revelat i han passat a l’acció clandestina.
De manera que davant la prohibició de que les dones puguin escolaritzar-se. Col·lectius de dones s’arrisquen cada dia a fer classes en diversos amagatalls mòbils de Kabul i d’altres poblacions. Inspirades per les revolucionaries kurdes, ja fa temps que col·lectius de dones valentes que rebutgen tota mena de sotmetiment, es preparen física i mentalment per lluitar contra els seus tirans.
Dos grups, el de “dones lliures” i “combatents per la llibertat” s’han coordinat per, vestides d’home, entrar en uns banys de luxe freqüentats per l’Emir i dirigents talibans i emparades per la sorpresa, en pocs minuts han deixat al personal ben esquilat, sense barba ni cabells.
L’endemà quatre quilos de cabells quedaven escampats per la Mesquita de Pukl-e Khisshti, davant la indignació de les autoritats que finalment han decidit silenciar els fets. Un sistema que utilitzen tant els talibans com els demòcrates de tota la vida.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
LA B-40, HERÈNCIA MALEÏDA QUE NO ENS TRAIEM DEL DAMUNT
El Quart Cinturó que acabarà ofegant-nos encara més
La B-40, coneguda com a Quart Cinturó, Ronda del Vallès i, oficialment, Autovia Orbital de Barcelona, és una autovia que s’està construint des de fa 50 anys. I de fet actualment només és un tema electoralista del PSC-PSOE i d’ERC ja que segurament mai s’acabarà però així van enterrant –seguint el model espanyol de fer i no acabar res- milers de milions en ciment, en fases d'estudi, en projecte i aprovació, en licitació, construcció i ús.
Ara ens volen fer creure que és com a part d'un eix europeu que evitarà passar per l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Doncs anem a pams i desmuntarem mentides!.
La carretera va ser projectada durant els anys 60 del segle xx, en plena etapa desarrollista del Franquisme, i durant dècades ha tingut l'oposició de part de la ciutadania, sobretot al Vallès. Només un dels seus trams (Granollers-Mataró) s'ha dut a terme completament des de la seva planificació fa 50 anys.
Ni cal dir que ens aquests 50 anys els que en mal-governen no han sabut planificar una economia més racional pel petit racó de món del Vallès i per extensió del planeta.
És veritat que la circulació és un caos en tota l’àrea que envolta Barcelona però no és evident que fer més autopistes, pol·lucionar més kilòmetres de territori, sigui la solució quan el canvi climàtic –amb totes les seves conseqüències nocives- ens està advertint que cal canviar de modus operanti.
El segons tram hauria de connectar l'Autovia del Nord-est, a Abrera, amb Terrassa. Posteriorment, ha de continuar fins a Granollers i Mataró pel nord, i fins a Sant Sadurní pel sud, enllaçant tots dos extrems amb l'autopista AP-7.
La famosa AP-7, la que dia rere dia enverina la meitat del país amb gasos tòxics, micropartícules de tot tipus, com una serp maligna d’aquelles que Harry Potter encara no ha sabut inventar.
Deixant apart el passat i el futur de la B-40 tornem al present. Una munió de mentides amb les que ens dutxen. No hi ha B-40! Hi ha un negoci en marxa que dura i dura. Inclús els que hi estan d’acord en que es construeixi han de saber que mai s’acabarà. L'any 2010 es van inaugurar els trams Abrera-Olesa i Viladecavalls-Terrassa, que sumen un total de 7 km però que no estan connectats a l'espera que finalitzi la construcció dels túnels centrals de 1,2 km entre Olesa i Viladecavalls.
El pla director del Baix Llobregat (2018) va aprovar la prolongació d'Abrera a Martorell.
Amb la crisi econòmica de 2008 els projectes es van aturar i el 2015, amb els estudis caducats, Cardedeu, Caldes de Malavella, Santa Eulàlia de Ronçana o les Franqueses del Vallès en van eliminar les reserves de sòl. Els acords per als pressupostos de la Generalitat de 2023 van preveure tornar a activar el tram Terrassa-Granollers, tot i que en la pràctica només entre Terrassa i Sabadell.
L'acord de govern entre ERC i el PSC per als pressupostos de la Generalitat de 2023 va incloure la inclusió del tram Sabadell-Terrassa del Quart Cinturó, anomenat també Ronda Nord.
Immediatament es va reactivar la Campanya Contra el Quart Cinturó, amb protestes tèbies, molt tíbies. Ho sigui, que les obres del MAI ACABAR seguiran!!!
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
TORNA LA MORAL... DRETA
Primeres censures dretanes a la cultura
Encara no saben on deixar la vara d’alcalde i ja prohibeixen.
Balears, Astúries (música asturiana), Madrid (l’Orlando), Gandia (Antonia Font), Monistrol de Montserrat (Fel Faixedes), Getafe (Lope de Vega, per insinuacions sexuals)...
Aquests és el rècord de la branca política de la Legió (VOX) amb el consentiment paternalista del P.P. Sembla que en tenien ganes de prohibir.
Servidor, amb cent tres anys de supervivència (tal com els hi dic) encara no he entès la necessitat dretana a prohibir. A obeir ho entendria, però a prohibir... per què?
Ningú no els obliga a escoltar música asturiana, ni a menjar-se una gaita. Ningú els diu que avortin, ni que vegin pornografia, ni tan sols que facin una aportació als desnonats. Si volen els deixem que segueixin parint vint-i-quatre fills, i que només llegeixin el full dominical. Que segueixin robant amb lloguers de vergonya als emigrants, que facin el que vulguin, però que no emprenyin.
Què li passa a la dreta? Quin conflicte psíquic el fa anar al gimnàs a desfogar-se? D’on els ve tanta mala llet? Segons els textos científics, d’això se’n diu complex d’inferioritat, igual que el pateixen els homes que agredeixen a les seves dones només perquè tenen més força física. Però quina necessita n’hi ha de manar un ramat? No en tenen prou amb ser amics de la banca, l’exèrcit i el cardenal?
I quina mania a la cultura... Es què no saben llegir?
La dreta ens volen fer millors, ens vol fer com són ells, el que no saben és que com més ens hi assemblem més depredadors hi hauran. I ja en tenim suficients.
LLUFA (AMB CENSURA O SENSE) A LA BANCADA DRETANA
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
EL VOT ABSTENCIONISTA
Girs en les intencions de vot
Catalunya és més complicada que Foucault. S’entén, però després que te l’expliquin.
A veure si em seguiu:
Veníem del desengany. Ni dretes ni esquerres ni centre estaven contents. Es retrocedia, s’avançava massa, es trencava... A ple desengany arriben les municipals. Desídia, flirteig amb l’abstenció, el vot nul, el vot imbècil... I l’endemà, tots emprenyats. Això és una cabronada deien tots menys els socialistes que semblaven contents. L’alegria aquí no es perdona i per una vegada en molts anys en la ment catalana (del catalanisme) una idea. Que es fotin els socialistes i les eleccions i totes les sigles juntes. Jo passo.
Tres dies després o tres hores després (ja no ho recordo) s’anuncien eleccions generals. Mala pensada. Es convoquen eleccions a ple estiu, en plenes vacances, en plena canícula que desgasta les neurones. I ara què?
Sánchez acostuma a tenir males pensades, però en general li surten bé. I a tocar de la convocatòria, la dreta es fa petons amb l’extrema dreta que li dona la llengua perquè xarrupi el que calgui. L’estratègia Sánchez torna a funcionar.
Els ciutadans han vist com la dreta avança a cop de vara municipal, de vòmit ideològic i de prohibicions a dojo. Osti si guanyen aquests!
I els que fa quinze dies passaven de tot i eren abstencionistes de naixement, li veuen les orelles als llops i recorden el passat franquista i veuen desfilar la Legió pels carrers i els mossens fotent ma i els falangistes fotent hòsties i torna la por.
Catalunya s’ha convertit en el país amb més votants per metre quadrat. A la contra, a contracor, a la desesperada, però votants. Fins i tot l’ANC varia de consigna. Ni vacances ni nens ni avis, tots al col·legi electoral. Ah, i si la cosa no surt bé, tots cap a França.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
TRÀFIC A L’ENGRÒS
Desallotgen una ala de la Casa Blanca
Blanca és per fora, blanca per dintre, en surt fumata blanca i no es la ciutat vaticana. Què és? La Casa Blanca. Contaminada per una pols blanca que les investigacions han identificat com a cocaïna.
Era d’esperar. Costa de creure que tots els habitants de la Casa Blanca hagin sortit com han sortit. Alguna cosa els afectava la neurona presidencial. Ara ja ho sabem, la coca.
Amb els bons advocats que tenen el govern americà, havien aconseguit un sistema per drogar-se que deixava al marge de qualsevol dubte la participació del President. Posaven un parell de sacs de cocaïna dins un armari foradat a tocar del Santa Santorum (cambres privades dels Presidents, Despatx Oval, Sala de gabinet i Zona de premsa). Quan l’ànim dequeia, es posava en marxa un ventilador de l’interior de l’armari i la pols blanca s’anava escampant per les dependències presidencials. Els resultats ja se saben des de la guerra de Secessió, fins les bombes prohibides que Biden regala a Ucraïna, passant per Vietnam i el pitjor de tot, passant per Trump que va fer augmentar en número de sacs dins l’armari.
Als polítics els passa com als esportistes d’elit. Van estregats. Necessiten estimulants i s’estimulen. Fins aquí tot correcte. Conec a molt gent que no arriba ni a secretari d’empresa i va tot el dia col·locat.
El que preocupa és el mercadeig que es pot fer dels sacs de coca. Qui subministra? Es sempre el mateix país o va segons els pactes culturals? Qui compra, quina morterada paga i d’on surten els dòlars? I una altra cosa encara, de qui va ser la idea? Hi ha molts països amb l’edifici oficial emboirat per la coca? Perquè segons com van les coses, no ens sorprendria gaire que a cada cancelleria tinguessin la seva ala drogata. Va net Macron quan envia a la policia, hi va Sánchez quan convoca eleccions cada dia, o la Meloni quan saluda a Mussolini? Això per no parlar de Putin i el xinès i el coreà i el president d’escala...
Total: fum, fum, fum.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
CATALUNYA SERENA
Baixa la venda de vi negre
Catalunya és terra de vins. Bons, relativament accessibles, que feien ressorgir comarques extenuades per la fil·loxera. Ara que ho teníem tot, baixa la venda i els enòlegs tornen a casa. No se’ls necessita per extreure alcohol del raïm.
No és per emprenyar, però quan un país deixa de beure vi, inicia també la seva davallada, especialment la cultural. Un país serè és una merda de país. Un ciutadà que s’ha passat a l’aigua perquè nota que li baixa el rendiment laboral si pren una copa, és una merda de ciutadà. Si a la característica seriositat del català li treus l’esperit de vi, aquí no queda res.
P.D. Els polítics no veuen vi.
CATALUNYA GALENA
TV3 es menja a CATRADIO
El que va ser la lluita per la normalització del català, ara fa nosa. La Radio, CATRADIO, la conquesta lingüística del país junt amb Dallas, ja no serveix. Ens hem normalitzat tant que la lluita ara és d’audiències, no de principis. Mana el diner, no pas l’estratègia de país.
Encara bo que ens queda TV3, diuen els conformats catalanets. No us feu il·lusions. Amb cada canvi de nom, com en cada bogada, es perd un llençol i ara TV3 passa a ser junt amb la radio, 3.CAT.
Els que no puguin assistir a la proclamació de la Independència en directe, haurà d’escoltar l’acte amb una radio de galena.
CATALUNYA LLENGUA
Bones notícies
Especialistes lingüístics han dit que el català és una de les llengües més parlades a Europa. Molt més que.... (i una llarga llista de països petitons) Estem d’enhorabona. Fa goig veure al català capdavanter de les llengües. Els tècnics però s’han deixat de donar una dada important. On es parla tant el català? De saber-ho jo, aprofitava les vacances i anava a escoltar el català pels carrers.
TXETXÈNIA NO OBLIDA NI ÉS RECOMANABLE
Elena Milashina, periodista russa apallissada salvatgement
No mireu les seves horribles ferides publicades a dojo. La periodista d'investigació de la "Nóvaia Gazeta" es dirigia a Grozni, la capital, quan el seu taxi va ser aturat per una banda d'homes emmascarats.
Viatjava amb el seu advocat, Alexander Nemov. Els sicaris del govern Txetxè també van aprofitar per destruir tota la documentació que portaven.
Aquesta agressió és la reacció a les critiques publicades per la periodista criticant el tracte cruel al poble txetxè durant la pandèmia Covid.
PEGASUS A CATALUNYA, JOGUET DELS MOSSOS
Els programes espies Pegasus o Galileo objecte de desig (i compra)
De primer els van comprar els espies del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), les forces armades espanyoles, la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia.
Després van espiar uns quants milers de catalans ja que és la ètnia més terrorista d’Europa i potser del món. Tranquils, ho continuen fent.
Però, sempre hi ha un però! Els Mossos d’Esquadra també en volien.
Perquè? Ho per a què? Segons els mails intercanviats entre el comandament de la policia catalana amb l’empresa HackingTeam, la multinacional que distribueix –sota ma actualment- spywares com Galileo Remot Control System per a mòbils o ordinadors, els mossos ho faran servir per multar els catalans.
Ni una n’encertem! Nosaltres ens pensàvem que espiarien als que ens espien.
Som uns necis.
FRANÇA: ENS POSEM AL COSTAT DELS QUE MANEN
El Ministeri de l'Interior comptabilitza les nits del 27 de juny fins el 4 de juliol
Hem acompanyat al ministre que amb un paper rebregat i un llapis va posant creuetes. Una per cada els 12.202 incendis de contenidors d'escombraries, 5.892 incendis de cotxes i 1.105 edificis cremats o danyats.
Hem escoltat el cap de la patronal, Geoffroy Roux de Bézieux, que diu estimar en mil milions d'euros els danys per a les empreses.
Hem tremolat quan ens han parlat de la multiplicació d'atacs a les comissaries de policia nacional i municipal i les gendarmeria. 269 han estat atacades.
Després hem anat a casa i ens hem fotut un martini. No hi ha res com ser de dretes per parlar de diners i evitar parlar d’assassinats i violències policials i altres collonades.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
LA REVOLTA FRANCESA
ÉS IL·LEGAL PERÒ EXPRESSA EL DESACORD AMB LA POLÍTICA D’UN GOVERN
CONSTITUEIX UN DELS DRETS NATURALS DEL CIUTADÀ
UN MITJÀ LEGÍTIM PER FER-SE ESCOLTAR
QUAN ALTRES FORMES D’EXPRESSIÓ NO SÓN POSSIBLES
QUE TRIES TU?
La traduction en français sera bientôt disponible
CONSIGNA: ARRASAR
Yenín destruït per les tropes israelianes
Des que els jueus van ser víctimes del nazisme, s’han tornat nazis. És normal, ara ells no només tenen diners, amb els diners compren armes que vol dir poder i tenir poder és el que desvetlla la ideologia de cadascú.
No podem jurar ni desmentir si Yenín era el bressol o l’amagatall del anomenat terrorisme palestí, però sí podríem admetre que allí vivia gent, gent innocent. Dones –que curiosament mai es comptabilitzen com a baixes mortals (potser els jueus volen fer-nos creure que en els seus atacs indiscriminats evitern ferir a les dones o potser els palestins les amaguen com a ventres per reproduir nous guerrers?). Nens, incapaços encara de sentir odi ni de llençar pedres, fàbriques o tallers dedicats a l’armament i que tampoc surten en les imatges de la terra devastada. En tot cas, a canvi de qualsevol provocació, Israel s’aprofita per preparar solar per la propera colonització.
Què li passa al poble de Déu?
El més probable és que, al igual que el cristià occident, la religió israeliana ha derivat cap a la formació de grans lobbies de poder on la religió serveix d’excusa teòrica mentre la realitat es mesura pel Dow Jones.
La història te un deute màxim amb el poble hebreu i no només des del nazisme. Qualsevol de nosaltres hauria matat a Crist i ens agradaria traficar amb diamants... també ens agradaria tenir la llista de literats i artistes jueus, però amb filactèries o sense, el poble jueu comença a convertir-se en botxí. No és l’únic. Però sí el que fins ara, tenia la simpatia de la petita part del món que està a favor de les víctimes. I estan a punt de perdre aquests favor.
Imperdonable que Netanyahu, amb el seu historial judicial, guanyi popularitat a base d’arrasar Yenín.
SEGONA PÀGINA
K.MEO
SA NIMFA
Nova Presidenta de la Comunitat Balear
Hola, estic emocionada, sou tan macos per dona’m esa oportunitat de xerrar amb valtros. Ma dic Margalida Prohens soc la nova Presidenta de la Comunitat Balea i de molt abans, ninfa des Mediterrània. Bonica i tendra de bo de bo.
De molt petita molt petita ja era com una marinada fresca i lleugera. Es mestres m’adoraven i els companys també. Deien que el meu somriure els alimentava l’ànima. No hi puc fer més.
Les Balears, no sé si ho sabeu, son unes illes molt guapas i molt valoradas pel torisme internacional però, caratxos, també te els seus problemes com los catalans, el català (que no es cert que nantros parlem català, de cap de les maneres, la dèria independentista catalana i alguna cosa més que ara no record. Ah sí, la immoralitat catalana que ompla ses platges de cuixots i culs.
Es que ens manaven antes, diuen que as Balears tenen més problemes encara, però és mentida, propaganda... El canvi climàtic per exemplo, aquí no ha canviat res, el turisme segueix venint amb bikini no pas amb esquís, no se si m’anteneo... Los barcos..., quin problema són los barcos amb lo majos que són i la pela que mos deixen?
Però ara ja sóc aquí com deia el meu onclo, i imposaré el meu bon rollo. Ja a la presa de possessió los diputats ploraven més que en un enterro, sobre tot els de VOX perquè s’ha quedan sense sa cadira però els he donat sa decàlec i així tots contents.
Os prometo com vaig dir en ma xerrada de presa de possessió que as balears seran una bassa d’oli. Només vull la felicitat de tots i no sa serà feliç sense llibertat por lo tanto, aquí tot i també hom serà lliure, espanyol, castellanoparlant i de dretes. Per la sobra que cadacual fagi lo que mes le convinga sempre que sigui molt constitucional tot. D’altra manera hauram d’entendres a pistoletazos i es pistoles les tenim nantros.
No voldria acomiadar-me sense enviar-vos un alè d’aire balear i un bes de la vostra dolça Margalida.
LA GARSA PROSTÀTICA
ESTUPIDESES
Protesta conta els camps de golf
El progressisme, a vegades, adopta estratègies útils i intel·ligents i a vegades tapa els forats d’un camp de golf amb ciment. Una prova més de que l’estupidesa és universal. No cal ser l’Onassis per saber que els forats dels greens es varien pràcticament cada dia de posició. Tapen un forat i en fan un altre. Forma part del joc.
La gran estratègia dels ecologistes espanyols em recorda molt a una parenta meva a la que vaig aconsellar un règim a base de menjar només fruita un dia a la setmana. Va quedar encantada i em va telefonar. Havia menjat verdura, un bistec i després molta fruita. Es sentia estupenda que és probablement com s’han sentit aquests revolucionaris ecològics.
No es pot ser tan ruc, ni que siguis jovenet, vagis amb texans (que gasten un fotimer d’aigua en la seva confecció encara que estiguin estripats) portis rastes lligades amb cordes ni que t’abaixis les calces a pets. Cal pensar una miqueta.
S’agraeix la bona voluntat dels ecològics, s’agraeix molt, però mentre es dediquen a fer aquestes senyals de protesta, la terra farà figa. No és això, companys.
Una cosa és el capitalisme i una altra la ecologia. A vegades, moltes vegades, van lligats, cert, però no es combaten de la mateixa manera. Entre altres coses seria bo pensar que una vegada tapats els forats, el capitalisme torna a obrir-los utilitzant els serveis dels jardiners que cobren una misèria i regant amb l’aigua que calgui que per això tenen instal·lacions més ecologistes (d’aprofitament de l’aigua) que les dutxes de les cases on viuen els revolucionaris.
La llosa del revolucionari no és la frustració per l’esforç esmerçat, és arribar a vell i veure que has estat fent el mec i que a sobre te’n vanagloriaves.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
AFGANISTAN, UNA GRAN PRESÓ DE DONES
Tancades per llei, les perruqueries
El 25 de juliol per ordre del Ministeri de Propagació de la Virtut i Prevenció del vici (que ja te conya) el govern talibà, tancarà totes les perruqueries de dones del país. A aquesta prohibició s’afegeix a moltes d’altres des del 2021 amb l’arribada dels talibans al poder , que ha fet que més de 180.000 persones (dones principalment) abandonessin el país.
Pràcticament les dones es troben recloses a casa en arrest domiciliari. Poc a poc, han anat perdent llibertats com la presència en espais públics, treballar o estudiar, fins el punt de no poder socialitzar entre elles.
Viuen sotmeses sota un règim d’esclavatge i salvatge patriarcat en el que si gosen transgredir les normes imposades, acaben en presó, fuetejades o morint apedregades.
Són condemnades de per vida a un infern terrenal mentre els seus botxins seran recompensats amb el paradís.
Malgrat l’ambient de terror que respiren les dones, moltes d’elles s’han revelat i han passat a l’acció clandestina.
De manera que davant la prohibició de que les dones puguin escolaritzar-se. Col·lectius de dones s’arrisquen cada dia a fer classes en diversos amagatalls mòbils de Kabul i d’altres poblacions. Inspirades per les revolucionaries kurdes, ja fa temps que col·lectius de dones valentes que rebutgen tota mena de sotmetiment, es preparen física i mentalment per lluitar contra els seus tirans.
Dos grups, el de “dones lliures” i “combatents per la llibertat” s’han coordinat per, vestides d’home, entrar en uns banys de luxe freqüentats per l’Emir i dirigents talibans i emparades per la sorpresa, en pocs minuts han deixat al personal ben esquilat, sense barba ni cabells.
L’endemà quatre quilos de cabells quedaven escampats per la Mesquita de Pukl-e Khisshti, davant la indignació de les autoritats que finalment han decidit silenciar els fets. Un sistema que utilitzen tant els talibans com els demòcrates de tota la vida.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
LA B-40, HERÈNCIA MALEÏDA QUE NO ENS TRAIEM DEL DAMUNT
El Quart Cinturó que acabarà ofegant-nos encara més
La B-40, coneguda com a Quart Cinturó, Ronda del Vallès i, oficialment, Autovia Orbital de Barcelona, és una autovia que s’està construint des de fa 50 anys. I de fet actualment només és un tema electoralista del PSC-PSOE i d’ERC ja que segurament mai s’acabarà però així van enterrant –seguint el model espanyol de fer i no acabar res- milers de milions en ciment, en fases d'estudi, en projecte i aprovació, en licitació, construcció i ús.
Ara ens volen fer creure que és com a part d'un eix europeu que evitarà passar per l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Doncs anem a pams i desmuntarem mentides!.
La carretera va ser projectada durant els anys 60 del segle xx, en plena etapa desarrollista del Franquisme, i durant dècades ha tingut l'oposició de part de la ciutadania, sobretot al Vallès. Només un dels seus trams (Granollers-Mataró) s'ha dut a terme completament des de la seva planificació fa 50 anys.
Ni cal dir que ens aquests 50 anys els que en mal-governen no han sabut planificar una economia més racional pel petit racó de món del Vallès i per extensió del planeta.
És veritat que la circulació és un caos en tota l’àrea que envolta Barcelona però no és evident que fer més autopistes, pol·lucionar més kilòmetres de territori, sigui la solució quan el canvi climàtic –amb totes les seves conseqüències nocives- ens està advertint que cal canviar de modus operanti.
El segons tram hauria de connectar l'Autovia del Nord-est, a Abrera, amb Terrassa. Posteriorment, ha de continuar fins a Granollers i Mataró pel nord, i fins a Sant Sadurní pel sud, enllaçant tots dos extrems amb l'autopista AP-7.
La famosa AP-7, la que dia rere dia enverina la meitat del país amb gasos tòxics, micropartícules de tot tipus, com una serp maligna d’aquelles que Harry Potter encara no ha sabut inventar.
Deixant apart el passat i el futur de la B-40 tornem al present. Una munió de mentides amb les que ens dutxen. No hi ha B-40! Hi ha un negoci en marxa que dura i dura. Inclús els que hi estan d’acord en que es construeixi han de saber que mai s’acabarà. L'any 2010 es van inaugurar els trams Abrera-Olesa i Viladecavalls-Terrassa, que sumen un total de 7 km però que no estan connectats a l'espera que finalitzi la construcció dels túnels centrals de 1,2 km entre Olesa i Viladecavalls.
El pla director del Baix Llobregat (2018) va aprovar la prolongació d'Abrera a Martorell.
Amb la crisi econòmica de 2008 els projectes es van aturar i el 2015, amb els estudis caducats, Cardedeu, Caldes de Malavella, Santa Eulàlia de Ronçana o les Franqueses del Vallès en van eliminar les reserves de sòl. Els acords per als pressupostos de la Generalitat de 2023 van preveure tornar a activar el tram Terrassa-Granollers, tot i que en la pràctica només entre Terrassa i Sabadell.
L'acord de govern entre ERC i el PSC per als pressupostos de la Generalitat de 2023 va incloure la inclusió del tram Sabadell-Terrassa del Quart Cinturó, anomenat també Ronda Nord.
Immediatament es va reactivar la Campanya Contra el Quart Cinturó, amb protestes tèbies, molt tíbies. Ho sigui, que les obres del MAI ACABAR seguiran!!!
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
TORNA LA MORAL... DRETA
Primeres censures dretanes a la cultura
Encara no saben on deixar la vara d’alcalde i ja prohibeixen.
Balears, Astúries (música asturiana), Madrid (l’Orlando), Gandia (Antonia Font), Monistrol de Montserrat (Fel Faixedes), Getafe (Lope de Vega, per insinuacions sexuals)...
Aquests és el rècord de la branca política de la Legió (VOX) amb el consentiment paternalista del P.P. Sembla que en tenien ganes de prohibir.
Servidor, amb cent tres anys de supervivència (tal com els hi dic) encara no he entès la necessitat dretana a prohibir. A obeir ho entendria, però a prohibir... per què?
Ningú no els obliga a escoltar música asturiana, ni a menjar-se una gaita. Ningú els diu que avortin, ni que vegin pornografia, ni tan sols que facin una aportació als desnonats. Si volen els deixem que segueixin parint vint-i-quatre fills, i que només llegeixin el full dominical. Que segueixin robant amb lloguers de vergonya als emigrants, que facin el que vulguin, però que no emprenyin.
Què li passa a la dreta? Quin conflicte psíquic el fa anar al gimnàs a desfogar-se? D’on els ve tanta mala llet? Segons els textos científics, d’això se’n diu complex d’inferioritat, igual que el pateixen els homes que agredeixen a les seves dones només perquè tenen més força física. Però quina necessita n’hi ha de manar un ramat? No en tenen prou amb ser amics de la banca, l’exèrcit i el cardenal?
I quina mania a la cultura... Es què no saben llegir?
La dreta ens volen fer millors, ens vol fer com són ells, el que no saben és que com més ens hi assemblem més depredadors hi hauran. I ja en tenim suficients.
LLUFA (AMB CENSURA O SENSE) A LA BANCADA DRETANA
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
EL VOT ABSTENCIONISTA
Girs en les intencions de vot
Catalunya és més complicada que Foucault. S’entén, però després que te l’expliquin.
A veure si em seguiu:
Veníem del desengany. Ni dretes ni esquerres ni centre estaven contents. Es retrocedia, s’avançava massa, es trencava... A ple desengany arriben les municipals. Desídia, flirteig amb l’abstenció, el vot nul, el vot imbècil... I l’endemà, tots emprenyats. Això és una cabronada deien tots menys els socialistes que semblaven contents. L’alegria aquí no es perdona i per una vegada en molts anys en la ment catalana (del catalanisme) una idea. Que es fotin els socialistes i les eleccions i totes les sigles juntes. Jo passo.
Tres dies després o tres hores després (ja no ho recordo) s’anuncien eleccions generals. Mala pensada. Es convoquen eleccions a ple estiu, en plenes vacances, en plena canícula que desgasta les neurones. I ara què?
Sánchez acostuma a tenir males pensades, però en general li surten bé. I a tocar de la convocatòria, la dreta es fa petons amb l’extrema dreta que li dona la llengua perquè xarrupi el que calgui. L’estratègia Sánchez torna a funcionar.
Els ciutadans han vist com la dreta avança a cop de vara municipal, de vòmit ideològic i de prohibicions a dojo. Osti si guanyen aquests!
I els que fa quinze dies passaven de tot i eren abstencionistes de naixement, li veuen les orelles als llops i recorden el passat franquista i veuen desfilar la Legió pels carrers i els mossens fotent ma i els falangistes fotent hòsties i torna la por.
Catalunya s’ha convertit en el país amb més votants per metre quadrat. A la contra, a contracor, a la desesperada, però votants. Fins i tot l’ANC varia de consigna. Ni vacances ni nens ni avis, tots al col·legi electoral. Ah, i si la cosa no surt bé, tots cap a França.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
TRÀFIC A L’ENGRÒS
Desallotgen una ala de la Casa Blanca
Blanca és per fora, blanca per dintre, en surt fumata blanca i no es la ciutat vaticana. Què és? La Casa Blanca. Contaminada per una pols blanca que les investigacions han identificat com a cocaïna.
Era d’esperar. Costa de creure que tots els habitants de la Casa Blanca hagin sortit com han sortit. Alguna cosa els afectava la neurona presidencial. Ara ja ho sabem, la coca.
Amb els bons advocats que tenen el govern americà, havien aconseguit un sistema per drogar-se que deixava al marge de qualsevol dubte la participació del President. Posaven un parell de sacs de cocaïna dins un armari foradat a tocar del Santa Santorum (cambres privades dels Presidents, Despatx Oval, Sala de gabinet i Zona de premsa). Quan l’ànim dequeia, es posava en marxa un ventilador de l’interior de l’armari i la pols blanca s’anava escampant per les dependències presidencials. Els resultats ja se saben des de la guerra de Secessió, fins les bombes prohibides que Biden regala a Ucraïna, passant per Vietnam i el pitjor de tot, passant per Trump que va fer augmentar en número de sacs dins l’armari.
Als polítics els passa com als esportistes d’elit. Van estregats. Necessiten estimulants i s’estimulen. Fins aquí tot correcte. Conec a molt gent que no arriba ni a secretari d’empresa i va tot el dia col·locat.
El que preocupa és el mercadeig que es pot fer dels sacs de coca. Qui subministra? Es sempre el mateix país o va segons els pactes culturals? Qui compra, quina morterada paga i d’on surten els dòlars? I una altra cosa encara, de qui va ser la idea? Hi ha molts països amb l’edifici oficial emboirat per la coca? Perquè segons com van les coses, no ens sorprendria gaire que a cada cancelleria tinguessin la seva ala drogata. Va net Macron quan envia a la policia, hi va Sánchez quan convoca eleccions cada dia, o la Meloni quan saluda a Mussolini? Això per no parlar de Putin i el xinès i el coreà i el president d’escala...
Total: fum, fum, fum.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
CATALUNYA SERENA
Baixa la venda de vi negre
Catalunya és terra de vins. Bons, relativament accessibles, que feien ressorgir comarques extenuades per la fil·loxera. Ara que ho teníem tot, baixa la venda i els enòlegs tornen a casa. No se’ls necessita per extreure alcohol del raïm.
No és per emprenyar, però quan un país deixa de beure vi, inicia també la seva davallada, especialment la cultural. Un país serè és una merda de país. Un ciutadà que s’ha passat a l’aigua perquè nota que li baixa el rendiment laboral si pren una copa, és una merda de ciutadà. Si a la característica seriositat del català li treus l’esperit de vi, aquí no queda res.
P.D. Els polítics no veuen vi.
CATALUNYA GALENA
TV3 es menja a CATRADIO
El que va ser la lluita per la normalització del català, ara fa nosa. La Radio, CATRADIO, la conquesta lingüística del país junt amb Dallas, ja no serveix. Ens hem normalitzat tant que la lluita ara és d’audiències, no de principis. Mana el diner, no pas l’estratègia de país.
Encara bo que ens queda TV3, diuen els conformats catalanets. No us feu il·lusions. Amb cada canvi de nom, com en cada bogada, es perd un llençol i ara TV3 passa a ser junt amb la radio, 3.CAT.
Els que no puguin assistir a la proclamació de la Independència en directe, haurà d’escoltar l’acte amb una radio de galena.
CATALUNYA LLENGUA
Bones notícies
Especialistes lingüístics han dit que el català és una de les llengües més parlades a Europa. Molt més que.... (i una llarga llista de països petitons) Estem d’enhorabona. Fa goig veure al català capdavanter de les llengües. Els tècnics però s’han deixat de donar una dada important. On es parla tant el català? De saber-ho jo, aprofitava les vacances i anava a escoltar el català pels carrers.
TXETXÈNIA NO OBLIDA NI ÉS RECOMANABLE
Elena Milashina, periodista russa apallissada salvatgement
No mireu les seves horribles ferides publicades a dojo. La periodista d'investigació de la "Nóvaia Gazeta" es dirigia a Grozni, la capital, quan el seu taxi va ser aturat per una banda d'homes emmascarats.
Viatjava amb el seu advocat, Alexander Nemov. Els sicaris del govern Txetxè també van aprofitar per destruir tota la documentació que portaven.
Aquesta agressió és la reacció a les critiques publicades per la periodista criticant el tracte cruel al poble txetxè durant la pandèmia Covid.
PEGASUS A CATALUNYA, JOGUET DELS MOSSOS
Els programes espies Pegasus o Galileo objecte de desig (i compra)
De primer els van comprar els espies del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), les forces armades espanyoles, la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia.
Després van espiar uns quants milers de catalans ja que és la ètnia més terrorista d’Europa i potser del món. Tranquils, ho continuen fent.
Però, sempre hi ha un però! Els Mossos d’Esquadra també en volien.
Perquè? Ho per a què? Segons els mails intercanviats entre el comandament de la policia catalana amb l’empresa HackingTeam, la multinacional que distribueix –sota ma actualment- spywares com Galileo Remot Control System per a mòbils o ordinadors, els mossos ho faran servir per multar els catalans.
Ni una n’encertem! Nosaltres ens pensàvem que espiarien als que ens espien.
Som uns necis.
FRANÇA: ENS POSEM AL COSTAT DELS QUE MANEN
El Ministeri de l'Interior comptabilitza les nits del 27 de juny fins el 4 de juliol
Hem acompanyat al ministre que amb un paper rebregat i un llapis va posant creuetes. Una per cada els 12.202 incendis de contenidors d'escombraries, 5.892 incendis de cotxes i 1.105 edificis cremats o danyats.
Hem escoltat el cap de la patronal, Geoffroy Roux de Bézieux, que diu estimar en mil milions d'euros els danys per a les empreses.
Hem tremolat quan ens han parlat de la multiplicació d'atacs a les comissaries de policia nacional i municipal i les gendarmeria. 269 han estat atacades.
Després hem anat a casa i ens hem fotut un martini. No hi ha res com ser de dretes per parlar de diners i evitar parlar d’assassinats i violències policials i altres collonades.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
LA REVOLTA FRANCESA
ÉS IL·LEGAL PERÒ EXPRESSA EL DESACORD AMB LA POLÍTICA D’UN GOVERN
CONSTITUEIX UN DELS DRETS NATURALS DEL CIUTADÀ
UN MITJÀ LEGÍTIM PER FER-SE ESCOLTAR
QUAN ALTRES FORMES D’EXPRESSIÓ NO SÓN POSSIBLES
QUE TRIES TU?