SEGONA PÀGINA


ELS DEMÒCRATES TREUEN EL CAP
Eleccions a EEUU
Zohran Mamdani ha estat escollit com a nou Alcalde de Nova York. Una esperança pel partit demòcrata americà i també per un món que s’entossudeix a inclinar-se cap a la dreta. El personatge, els orígens i les idees que ha exposat propicien el canvi i obra portes als antics vents de la llibertat. Immigrant, ugandès de naixement, musulmà, a l’esquerra del seu partit, prometre la gratuïtat del transport públic i de les escoles bressol, garantir l’assistència sanitària als infants o congelar els preus dels habitatges, són números més que suficients per convertir-lo en un líder de veritat. S’ofegarà però en l’execució del seu programa, deixaran que el desenvolupi sense conquerir Nova York a sang i ferro?

De moment Trump ja l’ha acusat de comunista la qual cosa als EUA és una etiqueta definitiva. Ser comunista a Nova York apart de inimaginable, és la primera raó per tenir fe en Mamdani o per apedregar-lo en la primera aparició pública que faci.

Mai no ha estat recomanable dipositar massa confiança en algú –menys encara si és un polític– però en l’Amèrica actual, o confies en alguna cosa per rara que sigui o et mores o, encara pitjor, et fas policia de Trump.

Potser el fet més rellevant d’aquestes eleccions ha estat però que el gir no ha estat només a Nova York, una ciutat que camina força al marge de la resta d’Amèrica, sinó que també s’ha produït a Virgínia, Nova Jersei, Califòrnia o Pensilvània. De ben segur que Trump amb el mandat més encisador del món no s’ho esperava i va improvisar exclamacions tan estúpides com en ell és habitual del tipus que si els republicans han perdut és perquè ell no figurava a les llistes. Clar que és això! El dia en que el Senat li permeti ser omnipresent en totes les llistes, els republicans ja no perdran mai més, ni quan es mori, si és que ho fa alguna vegada, perquè la seva aura farà el miracle dels pans i els peixos omplint les urnes de vots republicans.

Ara per ara tenim una incògnita que caldrà seguir atentament. Sobre tot hauran d’estar molt atents els guardaespatlles de Mamdani.




 Descarregar en Pdf 

TERCERA PÀGINA


CLAR I CATALÀ: LA NOGUERES PARLA AMB TURULL
JUNTS ratifica que trenca amb el PSOE
Ja està, ja ho he fet. Aquesta vegada sí que han quedat de pedra. És el que vaig dir-te. No ho havien captat. Aquesta vegada sí!

Consti que encara no tinc clar perquè hem trencat amb els sociates. Som set, Jordi, collonuts sí, però set. Massa feina apart d’anar a la contra no podrem fer. Si, ja sé que el President necessitava un cop d’efecte però podia haver buscat una altra cosa. Es que si el PSOE va a la merda, nosaltres darrera. A veure com expliques als catalans que pactem amb Vox, xato.

Jo, el que maneu, prou que ho saps però a vegades ja no sé si somriure o anar de serieta. És difícil tio mantenir aquest discurs. És que hem votat en contra de coses que ens anaven bé, tio. Vols dir que no ens passem? Com a cosa teva, quan tornis a Bèlgica no podries dir-li al President que busqui una altra manera de lluir. Turull, jo el que maneu, però és que maneu cada cosa que un dia em partiran la cara i ja em diràs aleshores qui somriu.
Gràcies, Jordi, xato


A JUGAR, AL CARRER
L’esport català sense ajudes
Ara imagineu un Camp Nou ple, l’himne, la sortida de l’equip del Barça, les estrelles de les que hem estat pendents tota la setmana. I ara penseu en el camp de futbol del vostre poble (pot ser també Barcelona) camp de terra, línies reglamentàries tortes, una porteria amb el travesser fent panxa. El Barça té un dèficit milionari. El Figolenc, deu dos mesos a la Seguretat Social del seu encarregat del camp (l’únic que cobra al club). La Seguretat Social passa del Barça però obliga al Figolenc a tancar portes. Els nens de Fígols només podran xutar contra les àvies que passin per la plaça. Els nens de Fígols no podran fer gimnàs ni curses ni ballar sardanes (el camp era l’únic espai pla del poble). Probablement la Generalitat donarà una medalla a la Seguretat Social pel tracte exquisit que ha tingut amb el Barça. La Generalitat ocuparà l’antic camp de futbol del Figolenc per fer-hi un dipòsit local de deixalles. D’aquí a uns anys la Generalitat farà un pla especial per a potenciar l’esport a Fígols i comarca. El més greu de tot és que els catalans de la ceba, no podran orgasmar cada vegada que un català guanyi una carrera, en els jocs d’estiu de la Plana de Múrcia.




 Descarregar en Pdf 

QUARTA PÀGINA


LA GENT GRAN EN PEU DE GUERRA
Catalans!, catalanes!, a Catalunya ja som 3.051 les centenàries!
Ja són 3.051 les persones centenàries a Catalunya, i el 4 de novembre han estat homenatjades al Palau de la Generalitat. Aquestes 3.051 formen part dels 1.600.000 de gent més gran de 65 anys que viuen a Catalunya, entre les que regna un gran emprenyament per la situació en què es troben de marginació, discriminació, soledat i pobresa, a causa de la societat cada cop més deshumanitzada, individualista i materialista.

No és d’estranyar, per tant, que darrerament els nostres avis i àvies hagin reaccionat de valent tot sortint del seu aïllament. Així molts d’ells, escapats de residències, s’han muntat una comunitat sènior amb bungalows, rulots i altres habitatges prefabricats i han fet una crida a tota la gent gran perquè s’autoorganitzi i emancipi, fent-ne una gran difusió col·locant pancartes a llocs cèntrics:
Som gent gran, som vius, encara no tenim la lepra, apropeu-vos!
Volem viure amb dignitat, l’apartheid s’ha acabat!
Sense la gent gran anem tots cap per avall!

Per altra banda, els de més empenta, han okupat un creuer turístic aprofitant que els guiris ja eren passejant per la ciutat. Animats i rebels han organitzat una festa amb música i ballaruga tot denunciant alhora el turisme massiu i nociu que els expulsa dels seus barris, encareix la vida i perjudica la mobilitat. També la muntanya de Montserrat ha rebut la visita d’una colla de iaios i iaies desesperats per demanar amb devoció a la Moreneta que no els deixi anar mai de la maneta.

Però malgrat tot, les nostres institucions, que sempre vetllen pel benestar i la felicitat de la nostra gent gran, han organitzat una gran marató, des de les rambles a Collserola, amb participació de milers de carrosses calbs i canosos, per millorar la seva salut física-mental, amb gran èxit car que alguns centenars han acabat als tanatoris, fet que ha causat una gran alegria entre els directius de la Seguretat Social.

Quan s’acabarà aquest maleït progrés que empobreix i aïlla en guetos a la gent gran?




 Descarregar en Pdf 

CINQUENA PÀGINA




 Descarregar en Pdf 

SISENA PÀGINA


MÈXIC, EL PAÍS DELS FEMINICIDES
I també dels borratxos toca-pits presidencials
La presidenta mexicana Claudia Sheinbaum ha estat agredida per un home que li va magrejar el pit fins que va intervenir un membre del servei de seguretat.

A la Ciutat de Mèxic, la capital, mentre la presidenta assistia a un acte públic amb donades de mans i fent-se fotos... amb el personal de seguretat als llims... un home se li va acostar... li va passar el braç al voltant de l'espatlla i, amb l'altra mà, li va tocar el maluc i el pit, mentre la besava al coll.

Potser la seva borratxera el va fer equivocar-se de dona? Va fer una jugesca i la va guanyar? En tot cas la líder d’esquerra té clar que: "Si no presento una denúncia, què passarà amb les altres dones mexicanes? Si això li passa al president, què passarà amb totes les dones del nostre país?"

De moment ja s’han posat a revisar la legislació del país sobre violència sexual i ha presentat una denúncia a la Fiscalia General de la Ciutat de Mèxic, on l'assetjament sexual és un delicte. El govern ara examinarà si aquest comportament constitueix un delicte penal en tots els estats ja que Mèxic és un estat federal: els 32 estats que el formen tenen els seus propis codis penals i no tots castiguen aquest tipus de comportament.

El que és manifest és la "visió masclista" i la normalització de les intrusions en l'espai personal i els cossos de les dones, un problema latent a Mèxic. Segons l'ONU, el 70% de les dones mexicanes majors de 15 anys han experimentat alguna forma de violència almenys una vegada a la vida. Si sumem els feminicidis i els homicidis intencionats, hi ha de mitjana 10 assassinats de nenes i dones al dia.


PARLA LA ONU
Els saharauis es queden sense país
La ONU, gran experta en drets humans i coneixedors a fons de les realitats nacionals dels pobles, ha decidit que el Sàhara occidental, el tros de desert que ha servit als saharauis per sobreviure una colla d’anys, viurà d’allò més feliç si es converteix en una autonomia marroquina. L’afamada classe política de la ONU té molt clar que aquesta decisió és la més realista possible per acabar amb el conflicte. El Front Polisari pot anar a prendre canyes.

Amb la sospitosa abstenció de Rússia, la Xina i Pakistan i l’absència d’Algèria, la gran damnificada de la decisió i històric rival del Marroc, el món civilitzat es treu de sobre un problema que venia arrossegant-se d’anys i que a tothom feia mandra i nosa. A tothom excepte al pobles saharaui i al rei del Marroc. Al cap i a la fi, qui son els saharauis? Com a mínim del rei del Marroc en sabem alguna cosa certa, que és un bandarra d’allò més qualificat. Raó més que suficient perquè la ONU li doni la raó.
LLUFA




 Descarregar en Pdf 

SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


N’HI HA QUE NEIXEN ESTRELLATS
Rosalia pot ser responsable del deteriorament de Sixena
Rosalia va néixer de cul i segons la versió espanyola després va rebotar de cap contra terra. No n’hi passen ni una. Si fa un concert es carreguen des del preu de les entrades fins el vestuari, si presenta un disc n’hi censuren la lletra, si surt al carrer la multen per provocar aldarulls. La critiquen els castellans per cantar en català, els catalans de JUNTS, -els únics catalans de debò- per fer-ho en castellà. Què ha fet aquesta pobra criatura per merèixer tants pals apart de ser catalana i no avergonyir-se’n?

Hem de reconèixer però que el darrer atac que ha patit la cantant no té discussió. Resulta que la Rosalia té previst organitzar una festa al MNAC, a la sala de la cúpula. I això, certament és un atac al patrimoni nacional. Ho han advertit esglaiats els tècnics de l’Aragó reunits allà en permanent assemblea: les vibracions que provocaria l’actuació de la Rosalia podria afectar les obres de Xixena. Sí senyor, quan tenen raó, la tenen. Primer les bombes de la guerra civil i ara el concert de la Rosalia, això no hi ha obra d’art que ho resisteixi. Primer troben burilles entre les pintures, humitat, rates, un armari mirall i ara les volen fer vibrar. Què quedarà per la bonica església aragonesa?

És de reconèixer la lloable tasca protectora dels tècnics aragonesos i el de les seves autoritats també, sobre tot quan asseguren que les pintures no estan ben conservades perquè no són catalanes, que al Museu del MNAC només tracten bé les obres de signatura catalana. Opinió una mica arriscada de fer però que calia fer d’una vegada. Ja està bé que els catalans es passin la vida arreplegant pedres de l’Espanya imperial per després una vegada robades i amagades a casa mal tractar-les. És una falta total de sensibilitat.

Juraria haver llegit en algun estudi científic aragonès que els catalans van pispar els núvols que campaven pels “Monegros”, deixant “el frondoso vergel” en una capa de pols i pedra. I no m’estranyaria, escolti.

En tot cas i tornant a la Rosalia, li aconsellaríem de tot cor que no faci el concert, que no ens esquerdi les obres de Xixena, ni el Palau Nacional, ni les Fonts de Montjuïc, que prou feina i èxit té per la resta del món com per venir aquí a perdre el temps i la paciència.




 Descarregar en Pdf 

VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


EL FRACÀS ANUNCIAT
Inauguració de la COP 30
La COP és una mena de conveni entre els països del món per estudiar i posar mesures al canvi climàtic. I a partir d’aquí passem a copiar l’article que publiquem cada vegada que s’inaugura o clausura aquest important esdeveniment. Sempre utilitzen el mateix text. Canviem, això sí, la data i el nom de la seu. Aquest any (2025) la COP es celebra a Belém. (males perspectives tenint present que ja ens van aixecar la camisa en un fet situat a Betlem). Males perspectives també per l’actitud en la que arriben els representant dels països participants. Accepten sense embuts que no tenen gaires esperances. Entre altres raons perquè els països més significatius, ni es presenten a la reunió.

La cimera comença repassant la feina feta per cada estat des de la darrera reunió. És un apartat breu perquè la majoria no han fet res o s’han quedat molt lluny dels compromisos adquirits. Després és fa un dinar que acostuma a anar força bé.

Els tècnics agafen la paraula i expliquen els estralls que la humanitat està provocant a la terra i els més agosarats marquen una data a partir de la qual estarem en un punt de no retorn per la natura. (Els primers que es van pronunciar donaven com a data límit el passat 2024). Un altre dinar serveix per fer disminuir l’angoixa entre els assistents.

Els discursos següents fan referència a possibles idees per reduir el canvi climàtic. Tothom sap que és una part inútil però obligatòria. Aquests discursos venen de polítics ben intencionats i de països pobres, o sigui que ningú no els fa cas. Després d’un refrigeri, els països grans surten a la palestra a denunciar el molt que fan ells i el poc que fan els altres al mateix temps que amenacen en no donar suport al vuitanta per cent de les propostes fetes pels ben intencionats. Arriba la crisi.

El sopar no arregla res, però allargassa la reunió. Quan s’arriba a la barra lliure, s’avança una mica perquè algun dels negacionistes accepta potser votar a favor d’una de les propostes.

El primer acord és allargar la reunió fins arribar a un consens de base. Es reuneixen fins tard. Es fan una foto i l’endemà anuncien pomposament que han decidit seguint-ne parlant perquè el tema s’ho mereix i no hi ha temps per perdre. Poden guardar l’article pel proper any.




 Descarregar en Pdf 

NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


JUTGES A LA CARTA
Alliberen a reincidents
Setanta set robatoris a la via pública. Després d’una espectacular persecució els Mossos aconsegueixen detenir-lo novament. El botí, aquesta vegada, un rellotge d’alta gamma com els Ferrari. El Jutge/sa, el deixa en llibertat. El motiu, espectacular, “no hi ha perill de reincidència”.
Home viola a la seva filla al carrer, l’enxampen. Passa a mans del jutge que li concedeix la llibertat. Motiu, “no hi ha perill de reincidència”. L’endemà torna a buscar a la seva filla per acabar la feina. Tornen a detenir-lo. El Jutge/sa de vacances.
Qualsevol polític mínimament d’esquerres es detingut després d’una dotzena d’escorcolls a casa seva, oficina seva, família seva... Dos anys després demana que deixin d’aplicar-li la preventiva i poder sortir al carrer. El Jutge/sa li nega per perill de reincidència i destrucció de proves.
Signa, la Justícia Espanyola.

VELLS AL VOLANT
Noves mesures per restringir la conducció a majors de seixanta cinc anys
Després d’una llarga investigació les autoritats han comprovat que els conductors de vehicles de motors d’explosió, són menys fiables a mesura que van posant anys amb el lamentable resultat de que ni Déu hauria de conduir; els joves tenen reflexos però no consciència i els vells a l’inrevés. La diferència és que els joves compren cotxes i els vells aprofiten el que ja tenen. Conclusió, als vells els hi posaran més pegues per poder conduir. Personalment trobo que és una mesura molt encertada perquè podré emparar-me en una llei oficial per negar-me a portar la sogra a Montserrat cada vegada que li agafi un rampell místic. Utilíssim també per avis que han d’anar a buscar als nets a l’escola després de l’extraescolar. Visca la prevenció.


“NIÑO JUAN” O UN SEGREST EN DIRECTE
Madrid no és tan calmat com diuen
Quinze trets, un cotxe ple de forats, una cama ensangonada i sobretot una escena de pel·lícula quan Juan María Gordillo, alias “El Niño Juan”, va ser raptat a Carabanchel per una banda del narcotràfic. Sembla que li van encarregar el robatori de molts kilos de cocaïna i ell la va cagar.
Però està de sort, el van alliberar amb un tret a la cama i una pallissa que li va deixar el cos ple de blaus i morats. En definitiva, una cosa de narcos madrilenys.

ELEGIDA AMB EL 98% DELS VOTS
Tanzània: les eleccions i molts morts
Samia Suluhu Hassan, ha guanyat les eleccions presidencials com s’esperava però ningú es creu que hagi tret el 97,66% dels vots, i els carrers s’han omplert de manis.
Més de 800 morts a mans de la policia ha estat la resposta de la presidenta al trencament d’urnes i l’assetjament a comissariats de policia. La Primera Dama ha omplert de soldats els carrers, toc de queda i tallada d’internet.
Amb la seva victòria el partit Chama Cha Mapinduzi (CCM) –traduïble com Partit de la Revolució– continuarà governant de forma ininterrompuda des de 1977.




 Descarregar en Pdf 

DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


PENA DE MORT I PERVERSIÓ A ISRAEL
APROVADA PER 36 VOTS A FAVOR I 16 EN CONTRA
APLICABLE A UN PALESTÍ QUE MATI UN ISRAELIÀ
EN CAP CAS A UN ISRAELIÀ QUE MATI UN PALESTÍ

 Descarregar en Pdf