177176175
174173172
171170169
168167166
165164163
162161160
159158157
156155154
153152151
150149148
147146145
144143142
141140139
138137136
135134133
132131130
129128127
126125124
123122121
120119118
117116115
114113112
111110109
108107106
105104103
102101100
999897
969594
939291
908988
878685
848382
818079
787776
757473
727170
696867
666564
636261
605958
575655
545352
515049
484746
454443
424140
393837
363534
333231
302928
272625
242322
212019
181716
151413
121110
987
654
321




Licence Creative Commons
 Télécharger en PDF 

 Télécharger en PDF 

 Télécharger en PDF 

 Télécharger en PDF 

 Télécharger en PDF 

 Télécharger en PDF 

 Télécharger en PDF 

 Télécharger en PDF 

 Télécharger en PDF 

 Télécharger en PDF 

   

Hebdomadaire républicain politique/satirique de Catalogne

8 octobre 2021

La traduction en français sera bientôt disponible

PORTADA
L’INSOMNI PRESIDENCIAL
Sovint la oposició –sigui quina sigui- acusa al govern –sigui el que sigui- d’inactivitat. El President Aragonés però, malgrat la seva joventut és gat vell en el magma polític i està decidit a no dirigir un govern passiu. Per això va passar l’estiu pandèmic, redactant a la caseta de vacances unes quantes propostes de llei. A finals de setembre ja en tenia cinc.
“Són poques” van dir-li els consellers i algun va amenaçar amb deixar el càrrec perquè el seu Departament no tenia una mala llei que defensar durant tot el curs. Apa, més feina pel President i amb la mesa de diàleg pendent i amb ramats de joves tirant ampolles al primer uniforme que veien...
Aragonès, per prevenció aquella nit va prendre una valeriana, a la nit següent, un tranquil•litzant muscular que ve passar a ser ansiolític a la tercera nit. Ara els vespres li posen en vena un sedant magnífic que et fa anar a les colonoscòpies encantat de la vida. Al President, també li va bé, però l’efecte és curt. I a les quatre de la matinada ja passeja per Palau amb uns ulls com a taronges.
I va pensar l’home; doncs aprofito i faig propostes de llei. L’altre dia en va presentar 1.500. La majoria de parlamentaris es van perdre en arribar a la quaranta tres, una proposta molt espessa i alguns dels Consellers que es queixaven per manca de protagonisme, s’estan refent de l’estrès.
1500 propostes surten aproximadament a quatre lleis diàries. Que volen dir, discussió, redacció, exposició, critica de la oposició, cerca de suports parlamentaris, edició, recurs de la dreta al tribunal constitucional espanyol, deliberació del tribunal, sentencia del tribunal...
Poc que hi arribaran a les quatre lleis diàries. Al President se li ha escapat la ma. Resultaria més senzill i més útil, certificar la dissolució del parlament.

Pàgina 2
EL CONVIDAT
RES DE NOU A RENFE
Continuen arribant tard. I això és una vaga? Donc sí, perquè ara els trens ja ni surten de la estació. I això emprenya més... Que és el que busquen.
A veure, en qualsevol vaga, els treballadors tenen la raó. Porten tant anys putejats que diguin el que diguin i facin el que facin serà poc comparat amb com se’ls ha tractar a ells, com a classe.
Dit això, hi ha vagues que toquen el voraviu. Potser un dia la casa Rolex farà vaga, ok, però de moment fan la seva feina i la fan d’allò més bé i més puntual. Renfe ni fa la seva feina ni la fa puntual. Renfe és el que més s’assembla als vagons de carga que utilitzaven els nazis per transportar jueus als camps de concentració. Brutícia, retards, vies mortes, incomoditat... i mala llet.
També en els motius d’aquesta vaga de Renfe hi ha mala llet. En teoria es parlar de millores laborals però en el fons, per no dir a punt de superfície, hi ha la negativa dels treballadors dels ferrocarrils espanyols de passar a dependre de la Generalitat. Home, la Generalitat no és precisament un gran exemple de gestió, però si compares els seus trens amb els de Renfe, guanyen per golejada. Dit d’una altra manera, els conductors de trens que diuen fer vaga per millores laborals, no volen formar part d’una empresa que funciona bastant millor (fins i tot laboralment) que la seva.
La justificació d’aquesta vaga la va donar un membre del comitè de vaga o del sindicat que l’ha promocionat. Aquest senyor amb el llenguatge agressiu dels sindicats, diu: Passar-los a la Generalitat seria com un SEGREST LABORAL. Sort que Catalunya encara no és independent! Si passar a dependre d’una altra institució que de moment forma part d’Espanya és un segrest, què representaria pels pobres conductors de Renfe si se’ls portés a treballar a un país estranger, com serà Catalunya d’aquí a una temporada.
De porc i de senyor se n’ha de venir de mena. Una vaga també pot representar clarament les justes reivindicacions d’un entorn laboral o fer una mena de tuf desagradable. Hi ha alguna cosa dins la institució Renfe que fa aquests tuf.

HUMANOTECA
HIJOSDALGO...MALO
LLARENA.- Jutge i part. Una mena de Tom malhumorat i matusser que empaita al Jerry, un expresident català que sense l’espurna genial del ratolí, aconsegueix lliurar-se d’ell i fer-lo quedar en ridícul cada vegada. Va fer un càsting per interpretar l’Inspector Clouseau, però feia la pel•lícula inversemblant. Diu que l’ordre de recerca i captura contra Puigdemont, està vigent (després que ell mateix la retirés)

RAFAEL PEREZ RUIZ (probablement espanyol) Secretari d’Estat de Seguretat. Gran amant i coneixedor de la història en general i de la espanyola (secció falange). També és, naturalment, magistrat. Assegura que la Comisaria de Policia de la Via Layetana de Barceloa, (caverna franquista de la tortura) és un exemple de la Democràcia Espanyola. Segons com es mira, te la seva part de raó.

JOSE LUIS ESCRIVÁ.- Ministre d’INCLUSIÖ i Seguretat Social. Es tan Incloent que vol que els treballadors no es trobin sols a casa i segueixin treballant fins els 75 anys (això sí, només els que hi arribin). Alguns diuen que la idea beneficia més la Seguretat Social que la Inclusió Social, però no està gens clar i vista la imatge del Ministre, nosaltres apostaríem que ho fa de bona fe, per la salut de les persones grans... o perquè és tonto del cul.

PABLO MUÑOZ VAZQUEZ.- Jutge també però aquests progre perquè ha decidit que filmar a una dona que s’orina al carrer i després penjar-ho a la xarxa, no és delicte. No es defineix sobre si és ètic o no, ni si és higiènic o no. Només diu que les festes de la Maruxaina són patrimoni nacional i més sagrades que la Constitució. Les dones pixadores no formen part del patrimoni, probablement eren turistes.

JOSE MARIA AZNAR.- Casat amb la mare de totes les guerres, ell és el pare de tots els Hijosdalgo... malo. Te la mateixa ideologia i la mateixa veu que quan feia de President del Govern, però ara ja fa por. Li surten les idees per la cara.

Pàgina 3
REALITAT OCULTA
PORTUGAL, AMENAÇADA PER L’ESPANYA DE FRANCO
A Espanya sempre li ha costat acceptar la independència de Portugal, ja és l’únic territori peninsular que no ha pogut ser ocupat per Madrid. Portugal, malgrat els seus 10 milions d’habitants, va construir un imperi en els cinc continents que fa que en l’actualitat el portuguès sigui parlat per 270 milions.
Darrerament els serveis d’intel•ligència portuguesos han tingut accés a una informació desconeguda dipositada a la Fundació Francisco Franco i al ministeri de Defensa. Es tracta de 120 pàgines d’un projecte d’invasió de Portugal a finals de 1940 per terra, mar i aire, amb 250.000 homes, tancs, bombardeig d’aviació i bloqueig marítim i el suport de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista. En aquest moment, Serrano Suñer, ministre d’exterior confirmava al seu homòleg nazi, Ribbentrop: ”mirant el mapa d’Europa, geogràficament parlant, Portugal no té dret a existir”.
En ser històricament Portugal un aliat d’Anglaterra, i entrant Alemanya en guerra contra aquest, el règim nazi veia amb bons ulls l’annexió. Per què no va passar? Perquè Franco no volia entrar com a bel•ligerant en la II Guerra Mundial, I el faria entrar en conflicte amb Anglaterra.
Anys més tard, amb l’esclat del 25 d’abril del 74 a Portugal, amb l’inici d’un procés revolucionari Estats Units va recuperar el pla d’invasió de 1940, a fi d’acabar amb la revolució, segons va revelar l’ambaixador estatunidenc a Lisboa i destacat membre de la CIA, Frank Carlucci. Al final no va caldre per a l’èxit de l’activitat contrarevolucionària que el mateix Carlucci va dirigir i coordinar.
Aquestes revelacions han despertat els recels històrics portuguesos respecte a les ambicions espanyoles i aviven alhora la seva comprensió i simpatia envers els catalans de voler-se emancipar del jou d’Espanya en aquests darrers anys.

Pagina 5
LA QUINTA FORCA
FLEMA ANGLESA.
Racionar en temps de pau?
Amb el Brexit mala nit. Com cada dia, les ansietats dels anglesos els visiten a una hora determinada, trencant la porta i el passadís d'entrada. Però aquesta vegada, els anglesos diran el que tenen al cor? Que estan més que cansats de moldre negre i que somien amb el retorn dels paios que treballaven per a ells amb sous miserables?
Lo seu és ara un cúmul d’històries d'amor en forma de manifestos anti-unió europea mon amour. Que, com diu l'últim James Bond, “Morir pot esperar” i que ara és el moment de tornar viure l'existència que sempre han somiat, una barreja de fantasia i violència, com l’aplicada a les antigues colònies de l’imperi.
En definitiva, en una paraula, és el moment de confessar la veritat de les seves ansietats: sí, és cert, volen convertir-se en Robinsons Crusoe cantant a ritme de cornamusa gal•lesa.
El 25è James Bond, representa a la majoria del Brexit d’una manera idònia, és un sexagenari sense artefactes antiquats i que practica un turisme poc sexual. De fet va de zombi per la vida.
Els anglesos viuran dues vegades, la d’abans del Brexit i la de d’ara que pot donar fe de la seva immortalitat, com l'Agent 007 i la seva capacitat de ressuscitar ad nauseam.
Després del final de la Guerra Brexit-UE que va ser la seva raó de ser, Sir Boris Johnson va recórrer a diversos trucs més o menys satisfactoris per mantenir viu l’esperit del Brexit, com manipular la data de caducitat d'una economia en fallida que fa perdre a cada família 5.400 € cada any. Mantenir la il•lusió del canvi amb nous ministres, disfressant la tragèdia com si fos un Hamlet però sense barba ni esmòquing.
L'última explosió del geni ha estat reclutar per decret camioners europeus, com si estigués interpretant els seus desitjos masoquistes de treballar per la Gran Bretanya i alhora ser declarats plantes carnívores.
Per sobreviure a Londres on regnen els superherois de la finança mundial Boris Johson haurà de doblegar-se a la seva lògica o serà el final de la seva trajectòria confusa, el final de la seva història?
Mentrestant, pel que fa al Beaujolais Nouveau, de moment el tenen racionat, com la benzina, com tantes altres coses... però cada dia Sir Johnson inventa una nova pel•lícula negant que tingui problemes amb el cadàver del Brexit. Aquest cadàver més o menys exquisit, segons els partidaris o els contraris a la separació. "Era l’hora de retirar-se de la UE amb el Brexit ?”. "Ho és hora de retirar a Sir Johnson i enviar-lo a un sanatori on pugui curar el fetge?".

Pàgina 6
LA LLUFA
LA PLAGA DE NENS
I fou que Déu envià set plagues, però se’n va quedar una a la butxaca. La pitjor. No n’hi havia prou de parir amb dolor, a sobre havies de parir una espècie que ni Herodes va poder evitar, els nens.
Des del primer plor els nens/es, son emprenyadors. No deixen dormir, provoquen la gelosia dels pares, donen canxa als avis, parvularis, col•legis, entrevistes amb mestres que es creuen apòstols... el més greu però, encara està per arribar. Has d’esperar que al nen/a li surtin grans a la cara i al cervell, has de esperar a donar-los-hi més patrimoni del que disposes perquè es puguin comprar tots els aparells electrònics que necessiten per amagar el seu encefalograma pla, has d’esperar a que un dia et diguin merda et fotin botifarra i mai més no el puguis controlar. Has de plorar, esperar que marxin de casa (si els hi pagues), esperar a que suspenguin fins i tot gimnàstica, a recollir-los als hospitals de barri amb unes mones de campionat, a que provin la droga (que els pagues tu sense saber-ho), a que es recuperin de tres monos a quin més crític... I aleshores sí, aleshores ja són grans i te’n pots despreocupar.
És el moment que aprofiten per participar en macro festes, botellots, i saraus quina gràcia! organitzats telemàticament. Una merda el món, diuen quan s’aixequen torrats a la platja i van a votar a l’extrema dreta. .
Un dia, el seu gran dia, els fan una enquesta. De cultura res, no en saben però de idees en tenen moltes i les expressen amb claredat meridiana tipus: jo! la hostia!, a tope tio, flipao voy! I a Mallorca voy. Després, mentre es morregen a una nena de teta sortida, neguen el covid, un rollo tio!, el treball, un robo tio! I per acabar amb l’estudi, opinen sobre els maltractament que pateixen les noies/dones del país. Una caca tío, eso no existe, i si las zurramos se to tienen ganao. Eso se lo ha inventao la izquierda, tio! I la nena de la teta sortida els dona la raó. I es posen a riure o a vomitar que, en aquests casos ve a ser el mateix.
El dubte és si atorgar la LLUFA a aquesta manada o als pares que els van parir.

Pàgina 7
ÚLTIMA HORA
VEÏNS MAL AVINGUTS
El Marroc i Algèria van a la grenya de fa temps. Son veïns i el contacte, encara que sigui fronterer, irrita i com tothom sap, una vegada et poses a rascar ja no hi ha qui et pari.
Com deia Franco, no és bo ficar-se en política. Per una vegada i referint-nos a Algèria i Marroc, tenia raó. O sigui que millor seguint amenaçant, disparant, retirant ambaixadors, jugant amb el gas que ha de d’escalfar l’hivern europeu, i, sobre tot, utilitzant al Front Polisari, un gra que ja ha esdevingut furóncol, com a excusa de tot aquest desgavell.
Algun dia, potser, quan ja no quedin ni marroquins ni algerians, un Déu que ens haurem d’inventar, ens explicarà el perquè de tot això. De moment, a falta de déus, tenim les Nacions Unides, o la Unió Europea o qualsevol altra Institució Internacional que sota el paraigua de la unitat, ajuda a que cada vegada més, el món es converteixi en un incomprensible parany pels qui l’habiten.
Ara el Tribunal General Europeu, sembla decantar-se a favor del Sàhara Occidental en matèria de pesca. Serà veritat? No us preocupeu, el mateix tribunal ja ha dit que es poden posar tant recursos com calguin i tornar a estudiar la situació les vegades que faci falta. La qüestió és no fer enfadar a ningú i si això resulta impossible, que s’emprenyin els més febles, el Front Polisari per exemple. Exactament el que fan els presidents d’escala en una reunió de veïns. Sempre paga l’últim d’arribar
Un joc malèfic de lleis, reunions propostes i contradiccions buides de contingut i justícia. Una gran mentida on tot s’arregla sense tocar res. La darrera decisió.
L’embolic és i no ho farem. Dir només que, a grans trets, Algèria afavoreix a un Front Polisari que li van esgarrapar la meitat del seu territori el Marroc encara que sigui d’una manera poc oficial. De tot això ja fa dies. I doncs, què passa ara que torni a posar en primera plana la tírria que es tenen aquesta gent? El GAS!!!

Pàgina 8
CONTEXT
JA SOM ECOLÒGICS
Ho sap tothom i és profecia, la publicitat s’ha fet verda. No de la porca, de l’altra. Ho teníem fotut, el món està que s’ofega i nosaltres cada vegada que compràvem un metre de garlanda ens picàvem el pit pensant en els efectes tòxics del tint. Tranquils. Segons la tele (els seus anuncis) no hi ha cap empresa ni cap producte contaminant. Enhorabona.
Els plàstics ja no són plàstics. Han estat tantes vegades reciclats que per no ser no son ni matèria. Els carburants ja no carburen com abans, ara són més nets que una patena. És més, com més condueixes un cotxe modern, més neteges l’aire. Les patates, els enciams, i les pastanagues ara surten de la terra i es reguen amb gotetes d’aigua destil•lada. El teixit és tot natural més i tot que el xinesos que els fabriquen a tres cèntims la peça. El paper ens arriba en forma de full del papirs egipcis abandonats. Les centrals nuclears tenen un jardinet davant les fumeres que compensen el que calgui compensar. L’electricitat apart de cara és neta. El carbó blanc, i els purins sopa de caldo. No és que al comprar qualsevol trasto puguem contaminar, al contrari, com més comprem més netejarem l’atmosfera perquè els avions que pràcticament van amb aigua, tinguin millor visió. Estem millor que no volem.
Ahir vaig tenir un somni. Era aquest. Em vaig quedar adormit davant la tele i al despertar no tenia cap remordiment de consumidor.
Després, un company de redacció em va dir: green washing. I m’ho va traduir. Cagada pastoret.
Es veu que el green aquests és una tècnica publicitària. Sembla que els publicistes havien notat alguna cosa rara entre la població, una mena de neguit purità, ple de culpabilitat mediambiental. Es van reunir i des d’aleshores tot és sa, bo, barat i NO CONTAMINA.
Perquè ens entengui el lector: abans els publicistes ens enganyaven dient que necessitàvem urgentment un sofà-llit per exemple, ara ens diuen que comprant un sofà llit, millorem la vida de les cigonyes del pacífic. Insistim, mentida. No hi ha cigonyes al pacífic. Allà no neix ni déu.

Pàgina 9
TELEGRAM
LA REVOLUCIÓ DEL QUINZE
La majoria de revolucions acaben amb el rics. De les que acaben amb els pobres se’n diuen creuades. Doncs ara, qui ho havia de dir, el govern espanyol sense encomanar-se a deu ni a sant “cristu”, s’ha muntat la seva revolució proletària i augmenta el sou mínim, en 15 euros. Com poden aguantar les empreses un augment de 15 euros per treballador? Abans no veure’s camí de la guillotina, l’empresariat ha proposat un nou pacte. Un augment igual de quinze euros però anual. El govern ha obert consultes.
AYUSO, EXCOMUNICA AL PAPA
Ja era hora. Les esglésies espanyoles estaven quedant buides, els pobres que demanen a la porta de l’atri havien anat a Càrites, els confessors no tenien una mala pitrera a prop. La covid cristiana! Per sort, tenim a Diaz Ayuso que una vegada més, ha posat el dit sobre la llaga. La culpa la te el Sant Pare. Ayuso sap de bona tinta que Francisco és jueu, maçó i a sobre, argentí. Amb el suport de Vox Ayuso prepara una nova elecció papal a la Plaça Major de Madrid amb xemeneies de fumata bianca i tot.

BLA BLA BLA I BLA
Greta Thunberg ha ridiculitzat els discursos de Boris Johnson sobre el canvi climàtic i de passada ha denunciat l’excés de paraules i la manca d’actuacions polítiques a l’hora d’enfrontar-se a la mort del planeta. Ho ha fet de manera senzilla, sense masses estridències però deixant caure veritats com la lava de la Palma. Veritats que cremen.
La Greta és jove, una mica ingènua, malalta... La de gent jove, una mica ingènua i malalta que necessitaria el món.

FINAL FELIÇ
No calia. Era com una rondalla explicada mil vegades. Un ruc que ensopega en la mateixa pedra i es fot de nassos abans d’atrapar al seu fantasma. Per això ningú es va espantar massa, ni es va manifestar massa, ni en va parlar massa. Tots sabíem que Puigdemont sortiria lliure d’Itàlia. En realitat el succés va servir per donar una mica de color a l’aniversari de l’un i del tres d’octubre (amb enyorances reials). L’únic dubte a hores d’ara és saber el temps que trigarà l’eminent magistrat Llarena en tornar a fer una cagada internacional. Masoquisme a tope!

AVORTAMENTS COMPLICATS
La sanitat publica espanyola quasi no practica avortaments. Hi ha una llei però res de res. En moltes autonomies, com la de Madrid, la privada ho desaconsella ja que són antiavortistes.
La excusa per la pública és objecció de consciència. La excusa per la privada és que Déu no ho vol. I encara hi ha el PP que diu que avortar deixa una ferida.
Senyors, la ferida és tenir un fill no desitjat i no tenir com donar-li una vida digna per a ell i per la seva mare.

ALEMANYS, CANVI O NO CANVI?
Acomiadar a la Merkel era una necessitat, d’ella mateixa. Perdre les eleccions era una obvietat. El guanyador de les eleccions, l’SPD ara no sap amb qui formar nou govern. Per una banda esta temptat pel partit de la ex-consellera i per l’altre voldria governar amb els verds i amb els partits d’esquerra.
De fet els passa el mateix que al PSOE espanyol. Només queda fer una porra per saber qui l’encertarà. L’únic de bo ha estat que els neonazis han estat retornats a les clavegueres. No està clar però qui ho ha aconseguit.

UN PREMI NOBEL DINAMITAT
Vargas Llosa ja ens havia corprès amb les seves posicions ultradretanes però una vegada més hem caigut de cul a la cadira quan al congrés del PP ha pogut proclamar, amb molts aplaudiments ben segur, que... LO IMPORTANTE NO ES LA LIBERTAT, SINO VOTAR BIEN.
Ho sentim molt senyor Vargas però s’equivoca i ens recorda la dialèctica falange.franquista més dura. La LLIBERTAT ÉS INDIVISIBLE vulgui vostè o no vulgui. Total, del que diu no n’hem de fotre gran cosa.

ALGUNA COSA PASSA
Desesperats, milers d'algerians, incloses famílies, coneguts com els harragas, aterren a les costes andaluses. Més de 13.000 segons els registres del Cipimd. Els morts segueixen augmentant en intentar d’escapar de la crisi que colpeja el seu país.
En els últims dies vuit cadàvers han estat recollits a les platges. Mentrestant el govern algerià continua una carrera armamentística sense precedents de cara a un probable conflicte armat amb el Marroc.

Pàgina 10
Artista: SHAMSIA HASSANA. DONES AFGANES. L'INFERN DE LES DONES