291290289
288287286
285284283
282281280
279278277
276275274
273272271
270269268
267266265
264263262
261260259
258257256
255254253
252251250
249248247
246245244
243242241
240239238
237236235
234233232
231230229
228227226
225224223
222221220
219218217
216215214
213212211
210209208
207206205
204203202
201200199
198197196
195194193
192191190
189188187
186185184
183182181
180179178
177176175
174173172
171170169
168167166
165164163
162161160
159158157
156155154
153152151
150149148
147146145
144143142
141140139
138137136
135134133
132131130
129128127
126125124
123122121
120119118
117116115
114113112
111110109
108107106
105104103
102101100
999897
969594
939291
908988
878685
848382
818079
787776
757473
727170
696867
666564
636261
605958
575655
545352
515049
484746
454443
424140
393837
363534
333231
302928
272625
242322
212019
181716
151413
121110
987
654
321




Licence Creative Commons
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

Mots Clau : Colau. Maragall. Valls. Castelló de Farfanya. Senyera independentista. Jutge Marchena. Puigdemont i Comín. Europa. Judici contra els independentistes catalans. Símbols de la sagrada Espanya
   

Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya

11 de juny 2019

1. Text
Colau que s’ha passat la campanya parlant de república, vol pactar amb el PSC. Maragall que reivindicava independència, proposa coalició amb Colau. Valls, s’ofereix gratis a Colau. JxC, busca independentistes per les cantonades. Cololboni, del PSC, guanyarà. PREDICTOR.

1.- La política converteix en normal les maniobres més matusseres, i accepta les mentides i canvis de rumb, més desvergonyits. Polítics NO, gràcies.

2. Text
Castelló de Farfanya, afegirà a la senyera independentista, la mitja lluna vermella en honor al seu nou alcalde musulmà. Per aquí comencen els canvis.
2.- La pàgina Web de Farfanya està buida, però els seus habitants tenen moltes coses a dir.

3. Text
A Santa Fe, tenen tan poca confiança en els polítics, que decidiran al seu alcalde, llançant una moneda a l’aire. Volien fer-ho a penaltis però no tenen camp.
3.- Si tampoc tenen pressupost, què més dóna un alcalde o un altre? O no tenir-ne cap.
TITOL SEGONA PLANA: ELS SET PECATS CAPITALS DE MARCHENA.

4. Text
Luxúria. Desig humà normal, abans de ser prohibit per l’església. Derivació sàdica opcional.

5. Text
Gola. Inflamació mòrbida de les cèl·lules cerebrals. Veus tetes i/o polles per tot arreu.

6. Text
Avarícia. Desig irracional de voler tenir sempre la raó. Perillós en cas de tenir poder.

7. Text
Peresa. Efecte advers d’un judici llarg, quan ja se sap el final de la comèdia.

8. Text.
Puigdemont i Comín, exclosos del gran circ de la política europea. Sense certificat de vacunació, podien transmetre-ho a les altres criatures.

9. Text
Ira. Demostració del que ets i sents interiorment. S'escapa ocasionalment.

10. Text
Enveja. Desitjar-ho tot. Inclús, si cal, passar vint anys a la presó d’Alcalà.

11. Text
Supèrbia. Bogeria, per excés de ferro testicular i manca de cervell.

12. Text
Marchena premio balanza de oro de la Justicia. Refrán: que viva España.

4 a 12.- Amb la vènia de l’excel·lentíssim senyor: Després del Judici contra els independentistes catalans, queda clar que els tres símbols de la sagrada Espanya són la bandera, l’himne i el jutge Marchena. Lluny queden al·legories patriòtiques com els toros, el futbol o les falles, i encara més, les trifulgues reals, el Congrés dels Diputats i la Conferència Episcopal. Qui marca la ruta és Marchena. Ho te tot.
D’entrada és baix, moreno i amb cara de mala llet com marquen els cànons genètics del bon espanyol. Però més enllà del físic, el jutge atresora tots els típics trets hispànics. A Espanya s’enveja als morts perquè ja han passat pel mal tràngol. La península és una graella on es cou a foc lent l’enveja de 40 milions d’habitants. La mirada de Marchena denota el neguit constant de l’enveja. Durant les sessions judicials, observa als presoners com Torquemada espiava els heretges en busca del dimoni. Enveja la capacitat dels lletrats defensors, la veritat dels acusats, les punyetes dels fiscals... Marchena ho vol tot, perquè ell ho és tot.
Per això, quan les coses no surten com ell vol, s’oblida de l’educació acadèmica i deixa anar els gasos fètids. Els ulls l’hi surten d’òrbita, els punys se li tanquen fins sagnar i la veu se l’hi aprima mentre deixa anar insults i menyspreu.
Marchena intenta dominar-se, però va calent, com a bon espanyol, i la pulsió sexual, reiteradament insatisfeta, irrita i desestabilitza. Per això ha de suspendre sessions, per evacuar consultes i altres fluids.
La normalitat reapareix quan Marchena torna a prendre consciència de que ell és Déu, com qualsevol espanyol que s’apreciï. Aquí tots som Déu, o més que Déu. Nosaltres som collonuts. I n’estem orgullosos, naturalment. Orgullosos de la nostra pàtria, de la nostra misèria, de la nostra incultura, les nostres mentides, el nostre cinisme, els nostres lladres i mascles depravats. Com el Jutge Marchena que, apart d’aquests inabastable orgull nacional, es sent molt orgullós d’enviar a la presó a gent innocent.