Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf Mots Clau : President d’Andalusia ofereix trampes als empresaris catalans. Carta del Ministre d’Exteriors rus. El transport a Catalunya. L’espia Andreu torna a Catalunya. El segle XXI serà vell... i nord-americà. Maten a comissaria a una noia per portar el vel mal posat. La dreta es manifesta a Barcelona. Tercer terratrèmol a Mèxic en un mes de setembre
Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya
30 de setembre 2022
CATALANS NASQUEREN DE QUE DE CASA ENS TRAGUEREN
President d’Andalusia ofereix trampes als empresaris catalans
Juanma Moreno Bonilla, nascut a Barcelona, es va convertir al cristianisme. Actualment, com a President de la Junta d’Andalusia representant del P.P. fa una crida als empresaris catalans sense escrúpols perquè abandonin la seva terra i vagin a Andalusia a canvi de no pagar l’Impost Patrimonial.
Una resposta força significativa per a un individu que va néixer a Catalunya perquè era l’únic lloc que van trobar els seus pares per poder subsistir amb certa dignitat.
Curiosament, ni a Wiquipèdia consta el lloc de naixement del tal President andalús. Li fa vergonya o li faria perdre potser algun vot popular?
Resulta força inquietant presenciar la timba econòmica andalusa. Primer han de rebre el suport de les altres autonomies per poder arribar a un mínim pressupost de supervivència i després alliberen d’impostos als “señoritos” que són els que tenen arruïnada la regió. Com poden fer-ho? Com tenen la barra de fer-ho? Entre altres coses perquè hi han individus com el Moreno Bonilla amb més cara que la paret nord de l’Everest i que amb la gràcia que caracteritza a la solellada Andalusia, furga en les zones més baixes de l’empresariat per aconseguir els diners que li faltaran amb l’abolició de l’Impost de Patrimoni. Quan es proposa una mesquinesa no n’hi ha prou amb un somriure per dissimular-la, per molt andalús que siguis.
No té res a veure ser català amb haver nascut a Catalunya, això ho sabem de fa temps, però es neixi on es neixi, una mica de pudor caldria tenir-lo.
SEGONA PÀGINA
K.MEO
JO
Carta del Ministre d’Exteriors rus
Jo Serguei Lavrov, Ministre d’Afers Exteriors de Rússia, putinià per conveniència i antisemita per convicció, després de l’escandalosa ofensiva mediàtica antirussa provinent d’occident, Declaro i Juro on faci falta, que:
L’anomenada ofensiva ucraïnesa en realitat és una retirada estratègica i humanista del nostre govern per donar descans al guerrer.
L’allistament que diuen forçat de 300.000 homes és un allau de voluntaris russos desitjosos d’acabar amb aquesta operació especial per salvaguardar la santa terra russa. Ni un forçat, ni un pres, ni un mercedari a les nostres files. Tots fills de la santa mare que els va parir.
L’aparent descobriment d’una fossa comuna plena d’ucraïnesos suposadament torturats i morts, és un simulacre propagandístic de Kiev. Els morts són maniquins, i la sang melmelada. Ho sabem del cert gràcies als nostres serveis secrets.
Les morts accidentals de vint col·laboradors del President, són accidentals provocades en tot cas pels jueus.
I que no se’n parli més.
Altrament voldria afegir que el còmic que fa de president a Ucraïna, té sang jueva per part del pare de la seva amant Kiriguina, la tercera des que va començar la guerra que no és guerra.
Diré també –per evitar-me un altre viatge a la ONU– que tots els russos tenim la casa plena de bombes atòmiques i que “no nos dolerán prendas en el momento de lanzarlas” (en rus a l’original).
Finalment, si em permeten un moment de distensió, els voldria recordar que s’apropa l’hivern i que el gas el tenim nosaltres.
I encara, no em toquin més els pebrots perquè vaig armat.
Signat:
Bnmtr WSWWJTKK
LA GARSA PROSTÀTICA
NOS ESTAMOS PARTIENDO LA CARA...
El transport a Catalunya
A Rodalies, un dia normal és un dia amb retards, catenàries a la funerala, talls d’energia, marges sobre la via, via sobre els marges i una mitjana de tres hores de retard. No és conya, és estadística. Dels primers setze dies de setembre, només en cinc Rodalies no ha patit incidències. “Nos estamos partiendo la cara” diu la Ministra demostrant el que treballen.
Ara, a primers de setembre, just per celebrar la incorporació de la vida laboral, es tanca parcialment l’estació de la Sagrera per on passa tota la circulació del nord de Catalunya. Cal baixar del tren, agafar un Bus llançadora o el metro, i segons el destí, un tercer transport. “Nos estamos partiendo la cara” diu la Ministra.
Aquestes obres no es van fer a l’agost, temps de vacances per a molts ciutadans, es fan ara. “Lástima no haver empezado antes, pero nos estamos partiendo la cara” diu la Ministra.
En paral·lel, els busos fan vaga, els treballadors del Metro esmolen les eines i els conductors d’ambulàncies amenacen de portar les urgències als centres comercials més pròxims. “Pues nos tendremos que partir la cara”, sembla que va dir la Ministra en assabentar-se d’aquesta apocalíptics.
A servidor, que té cotxe de luxe amb dues botzines i consciència de burgesia alta, no l’afecten gaire les gimcanes que han de fer cada matí els treballadors de la classe obrera. A mi, el que em preocupa, és com deuen tenir la cara al Ministeri de la Ministra. O la tenen molt gran, o la tenen molt dura, o la tenen feta una desgràcia. Pobra gent.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
L’ESPIA ANDREU TORNA A CATALUNYA
Després de tant temps fora del país, l’Andreu torna a ser entre nosaltres. Ha aprofitat la invitació del seu amic Vitali Klichkó, alcalde de Kíiv, per visitar Barcelona durant les festes de la Mercè. Ja fa temps que preparava aquesta estada, acompanyat de la Nina Petroskaya i alguns assessors.
Ha tornat ara per l’1 d’octubre - fart del comportament claudicant i vergonyós dels dirigents independentistes en aquests cinc anys - per reactivar la lluita de resistència i emancipadora del poble de Catalunya. Coneixedor de la història del país i admirador de la gimnàstica revolucionària d’en Garcia Oliver que derrotà el juliol de 1936 a l’exèrcit feixista, creu fermament en les possibilitats d’avançar cap a un alliberament real a través de la lluita i desobediència civil activa i col·lectiva arreu del territori català.
És així que porta temps treballant en la creació i coordinació de grups resistents i de contra-espionatge així com de preparació física i mental de diversos equips d’autodefensa i establint connexions amb militants decebuts dels seus partits i amb col·lectius de gent jove disposats a reprendre la lluita. També ha connectat amb residents ucraïnesos a Catalunya i amb col·lectius de migrats de Sud-Amèrica, de nord-africans i subsaharians i de l’est europeu perquè participin en la lluita per l’alliberament nacional que comporti un major grau de llibertats i d’igualtat social.
L’Andreu, sabedor de la dura crisi socioeconòmica que s’agreujarà encara més en els propers mesos, creu fermament que s’han de crear vincles solidaris entre tots, inseparables de la lluita per la llibertat nacional. I si l’Andreu és aquí aquest 1 d’octubre de 2022 no és endebades, és per encetar i donar testimoni d’aquesta nova resistència emergent en la que porta treballant-hi ja fa temps amb entusiasme.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
UN PLANETA MIG BUIT
El segle XXI serà vell... i nord-americà
Aquest humil redactor del Karlitus no dubta en copiar el que diuen els canadencs Darrell Bricker i John Ibbitson. I què diuen d'interessant? Què tenim un gir demogràfic sense precedents a la porta. La por a la superpoblació desapareix, la por a ser pocs la succeeix excepte a l'Àfrica negra i als Estats Units, que atrauen més elits de tot el món que mai i s'escapen del declivi i l'envelliment.
De cara el clima cap canvi. Serem menys però cada dia més depredadors.
Des de la sedentarització i l'agricultura de fa deu mil anys, els humans han tingut un creixement continu que es va accelerar a partir del segle XVIII gràcies a la millora de la higiene i als avenços en medicina i agricultura. Ara som 8 mil milions!
Aquest creixement exponencial s'ha acabat i hem entrat en un llarg període de decreixement on la taxa mitjana de fecunditat se situa molt per sota del llindar de renovació. Hi ha 1,91 fills per dona quan es necessitarien almenys 2,1 per estabilitzar la població.
Els nostres governants esperen absorbir el deute públic amb el "retorn del creixement", quan probablement és impossible tornar al creixement econòmic desbocat que va permetre a Occident i després als països limítrofs amb el mar de la Xina dur a terme la seva revolució industrial.
A Europa, el pes dels vells i el xoc dels immigrants serà el barem dels canvis geopolítics. Aquest barem, en canvi, als EUA i el Canadà podria donar sorpreses inesperades. Els Estats Units tenen avui una població gairebé 4 vegades més petita que la de la Xina. El 2100, la relació es podria acostar a 2 (434 milions de nord-americans contra 1065 milions de xinesos) amb per al primer una proporció molt més alta de joves i sobretot d'actius.
A l'Índia, la taxa de fecunditat ja està per sota del llindar de renovació, de manera que la seva població no s'estabilitzaria a 1,7 mil milions el 2060, sinó "només" a 1,5 mil milions, per caure a 1,2 mil milions el 2100 (en lloc d'1,5 mil milions el 2022).
En 50 o 60 anys, és l'Àfrica subsahariana la que podria redibuixar els contorns de la humanitat a causa d'una fertilitat extraordinària (el 27% dels naixements mundials el 2019).
Per la seva banda, els portaveus ecologistes recomanen fer menys nens. Això seria recomanable si les famílies sobrecarregades amb nens fossin les principals responsables de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Però sabem que els més pobres del planeta, que són els únics que mantenen la fecunditat molt alta, emeten amb prou feines més gasos d'efecte hivernacle dels que absorbeix la Terra.
Menys joves en un món amb més gent gran vol dir que els grans hauran de treballar i contribuir més temps gràcies al fet que el treball requereix cada vegada menys esforç. Però això tampoc ens allunya de l'extinció, perquè el planeta, que va néixer cinc mil milions d'anys abans que nosaltres i ens sobreviurà cinc mil milions d'anys més, no necessita que ens "salvem".
La que s'ha de salvar és la mateixa humanitat, amenaçada per la crisi ecològica i l'escalfament global.
Fàcil? "N'hi ha prou amb deixar d'emetre gasos d'efecte hivernacle més enllà del que el globus pugui absorbir”.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
LA POLICIA MORAL
Maten a comissaria a una noia per portar el vel mal posat
Iran, república islàmica, democràcia pels quatre costats. Una noia, gairebé una nena, per casualitat o rebel·lia, porta el hiyab mal posat. El Hiyab és un vel que en ocultar part del cos femení, evita la provocació sexual masculina. Aquesta noia-nena no el portava bé i naturalment els provocats policies mascles de la secció moral, se la van endur a comissaria on la van apallissar fins la mort.
Extraordinari sentit de la moralitat policial. Exemplar demostració de zel professional. Evident capacitat d’excitació, segur que es van posar excitadíssims durant la matança. Qüestionable funcionament cerebral.
Cal estar molt boig per fer una cosa així. Per ser un individu així. Per entendre que la seva bravura sexual justifica embolicar a una dona i obligar-la a negar-se a sí mateixa. No només prohibint-li estudiar, o treballar o conduir o estimar sinó negant-li el seu físic.
Cal ser molt cínic per anomenar moral al pur vandalisme de l’home.
Joiosament, aquesta vegada, el poble ha protestat, ha dit que prou de tortures en nom de la fe. I ha sortir al carrer. Com no podia ser d’altra manera, la mort de la noia-nena ha costat ja uns altres trenta morts. Ara ja no va de vels, ara és la simple oposició la que justifica la mort d’un ciutadà sigui home, dona, nen o nena.
La policia, ignoro si la moral o la normal, s’ha carregat trenta víctimes més sobre les espatlles. Segur que els ompliran de medalles al pit per fer el contrapès.
Direm LLUFA però es podrien dir tantes coses...
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
DIA DEL MINI BUS
La dreta es manifesta a Barcelona
PP, VOX i els dos simpatitzants de Ciutadans, van organitzar una manifestació a Barcelona en contra del català a l’escola.
Per ser més gent van convocar totes les terres espanyoles per recolzar-los. Tan se val si venien del nord o del sud de l’est o l’oest. Hi eren tots. A Barcelona es van arribar a comptabilitzar fins a set mini busos amb lemes pedagògics. La veritat és que va ser un èxit de convocatòria. Dos cents mil manifestants van omplir el Carrer del Carme de Barcelona, estret però amb molt de caliu.
Els dos mil-cinc-cents que va comptar la Guàrdia Urbana de la ciutat són, segons Vox, un grup de Sòria que es va perdre i que van anar a parar en bloc al Museu Picasso (secció de tauromàquies).
Quina gentada i quanta animació, quan de color i bandera i tambor. Perquè de casa també n’hi havia molts amb les seves aportacions duals, recolzant les dues llengües com un demòcrata de collons.
S’ha de reconèixer, aquesta vegada, ens han ben fotut. Ha estat com un tret al front. Com veure’t inundat per una onada gegantina de veïns, que no coneixies o d’espanyols que ve a ser el mateix.
Diguem-ho d’una vegada. Catalunya no sap reaccionar al conflicte. I mira que era fàcil. Poses les escoles en castellà, totes i a tota hora i si es vol mantenir allò de les llengües vernaculars, fas la missa de vuit en català, a la sortida balles una sardana i a fer el vermut en pau i felicitat i estalvies que tot de Mini Busos tinguin que trasbalsar als pobres espanyols, que ja comencen a estar cansats d’ajudar-nos tant.
Felicitats doncs a la iniciativa dretana. Fins i tot als dos de Ciutadans, però més especialment, perquè van omplir més el Carrer del Carme, a Vox i el P.P.
No sé què faríem sense ells.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
SEPTEMBRER HORRIBILIS
Tercer terratrèmol a Mèxic en un mes de setembre
El món es va crear un mes de setembre, des d’aleshores és un mes maleït. Derrota catalana, Hitler envaeix Polònia, riuades al Vallès, assassinat d’Allende, torres bessones i ara, per tercera vegada en un setembre, terratrèmol a Mèxic.
Ningú no en té la culpa, ni l’horòscop, ni Déu, ni el calendari... senzillament, setembre és un més malastruc.
Hi ha moltes coses que, sense més raó, porten la negra. Individus que absorbeixen l’energia dels altres, països que tenen per costum esclavitzar-ne a d’altres, religions que esconyen la vida dels seus feligresos i governs que ens neguen les ganes de viure. Doncs tot això i una mica més representa setembre.
Setembre va començar amb mal peu des del començament. No és res. Ni hivern, ni estiu, ni vacances ni treball. És un més de transició on, a falta de feina, passen coses per omplir les notícies. I què més interessant i morbós que les desgràcies? L’impacte del succés mòrbid, és el que ajudar a passar el temps als ciutadans, encara deprimits pel retorn al treball, rumiant el seu futur econòmic, pensant si paga la pena casar-se o mantenir-se solter. I aleshores s’esfondran dues torres o maten a un president encara que sigui xilè, o Hitler es marca una segona guerra mundial i el ciutadà, que estava entre deliberacions absurdes, s’incorpora del sofà i es sent un esser viu. Algú que no podrà fer res per evitar la desgràcia anunciada però que farà veure que se’n sent partícip i es sentirà menys desgraciat a l’hora de sopar.
Ben mirat, potser setembre ens fa un favor, encara que sigui a costa de morts i tragèdies, però a mi, no m’agrada.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
ELS PERILLS DE LA BICI
Multa a Glovo
Glovo no és una empresa de repartiment. Glovo és un laboratori secret, probablement nordamericà, dedicat a trobar com fotre als treballadors sense que les lleis puguin impedir-ho. Dit això, a mi no em sembla malament que s’investiguin noves formes de fotre al treballador.
El que m’emprenya de Glovo és la velocitat dels seus falsos autònoms. Sembla que han de fer tants serveis per poder-se pagar un “bocata” al migdia, que van pels carrers com a bojos. I esglaien, fereixen i maten a molts ciutadans. Tampoc m’importa massa, la veritat, però m’estic fent gran i pateixo per si un dia em menjo la pizza que duen a velocitat supersònica aquests kamikazes.
EL MAR ÉS UNA MERDA PERÒ MART, EL PLANETA, TAMBÉ
Set tones de deixalleria humana a Mart
Quan l’home arribi a Mart, els tres primers anys haurà de dedicar-los a netejar i descontaminar el planeta. Mireu si n’hi ha de merda a la nostra terra! Hi ha la possibilitat però que l’home, el rei de la creació, vegi en Mart l’abocador ideal pels terrícoles i aleshores abandoni la idea d’urbanitzar-lo i el converteixi en deixalleria de la terra sota el control de la ONU.
Personalment, per si ha Mart i han els marcians que diuen, jo els aconsellaria deixar-se convertir en cementiri nuclear abans que trobar-se envaïts per turistes terrícoles.
SE NOTAN, SE SIENTEN, LOS FACHAS ESTAN PRESENTES
Eleccions a Itàlia
Italià, el país que millor porta l’absència de govern, tempta al destí buscant una nova colla de polítics que els dirigeixi. Per què? Ells sabran.
El problema ara és que l’elecció de govern no només afectarà als italians, que ja hi estan fets, sinó a tot Europa. En un moment com l’actual, tenir una trident pro rus, pot resulta per Europa especialment complicat. I jo em pregunto, per què volen més fatxes? Ja no recorden com van acabar les camises negres de destenyides?
CAMBODJA NETEJA ELS SEU MONSTRES
L’Utopia assassina jutjada?
El 1973, els khmers entraven triomfals a Phnom Penh, trinxera del govern titella de Lon Nol. La població els rebia amb crits d’alegria i banderes blanques onejant, eufòrica davant la imminent pau. Tanmateix, els fusells dels soldats ràpidament es giraven contra el poble: Angkar, el Partit Comunista de Kampuchea liderat per Pol Pot tenia el poder, i la primera ordre era abandonar la ciutat per construir el socialisme des del camp. I clar, més de dos milions de morts als camps de la mort va ser-ne el resultat.
16 anys de judici contra els assassins genocides que han donat?
L’Espectacularitat i la internacionalització del judici no ha convençut part de la població cambodjana, desconfiada davant un procés lent i complicat, esquitxat per la corrupció i manca de voluntat política del govern.
VOX CONTRA VOX
Macarena Olona fa olor a pols
Aquesta dona fa patir, abogada de l’Estat, portaveu i secretària general de Vox al Congreso de los Diputados i diputada en dues legislatures per Granada. A més a més candidata de Vox a las eleccions a la Junta d’Andalusia el 2022 i portaveu del partit al Parlament d’Andalusia, fins el dia que es retira de la vida política el 29 de juliol passat. Passarà a la història com l’ala més dura de VOX fins que Abascal l’ha liquidat definitivament.
Ara s’ha reincorporat a l’advocacia de l’Estat d’on l’han fotut fora a cada lloc que ha exercit. És una abanderada de la anticorrupció que finalment només ha perseguit obsessivament l’esquerra abertzale malgrat tenir competències en processos concursals que són la gangrena econòmica de l’Espanya. VOX la liquida i ESPANYA l’enterra.
LA VICENTETA NO SE'N CALLARÀ CAP MÉS
L’Exili a 8TV, a callar i patir
Vicent Sanchis ha estrenat El Pentàgon a 8TV, un format d’actualitat gens innovador malgrat assegurar que no es tallaran un pèl a l’hora de dir el que pensen.
Sanchis és la gran aposta de la nova programació de la cadena privada que cada any continua perdent diners a cabassos o els blanqueja segons les males llengües. L’ex-director de TV3 és el fitxatge més important que han fet, juntament amb Saül Gordillo i la Pilar Rahola.
Ara per ara, l’únic que han dit d’interessant però gens innovador en aquesta franja de 21:30 a 23:15 hores, en la que fer-se un petit espai és molt complicat i parlant de 11 de Setembre: "No hi ha cap entitat cívica a tot Europa capaç de mobilitzar centenars de milers de persones avui dia per cap causa". Llavors van ballar una sardana i cantar a ritme dels segadors aquesta lletra: “Aquesta ha estat una manifestació essencial i jo vaig tornar a respirar alegria, força i la convicció que tornem...”. Merda, llavors hi va haver un tall d’electricitat i no sé el final de la història.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
VIGILEU
MAI OBLIDEU QUE APROFITARAN LES CRISIS
PER RETALLAR
ELS DRETS DE LES DONES
CATALANS NASQUEREN DE QUE DE CASA ENS TRAGUEREN
President d’Andalusia ofereix trampes als empresaris catalans
Juanma Moreno Bonilla, nascut a Barcelona, es va convertir al cristianisme. Actualment, com a President de la Junta d’Andalusia representant del P.P. fa una crida als empresaris catalans sense escrúpols perquè abandonin la seva terra i vagin a Andalusia a canvi de no pagar l’Impost Patrimonial.
Una resposta força significativa per a un individu que va néixer a Catalunya perquè era l’únic lloc que van trobar els seus pares per poder subsistir amb certa dignitat.
Curiosament, ni a Wiquipèdia consta el lloc de naixement del tal President andalús. Li fa vergonya o li faria perdre potser algun vot popular?
Resulta força inquietant presenciar la timba econòmica andalusa. Primer han de rebre el suport de les altres autonomies per poder arribar a un mínim pressupost de supervivència i després alliberen d’impostos als “señoritos” que són els que tenen arruïnada la regió. Com poden fer-ho? Com tenen la barra de fer-ho? Entre altres coses perquè hi han individus com el Moreno Bonilla amb més cara que la paret nord de l’Everest i que amb la gràcia que caracteritza a la solellada Andalusia, furga en les zones més baixes de l’empresariat per aconseguir els diners que li faltaran amb l’abolició de l’Impost de Patrimoni. Quan es proposa una mesquinesa no n’hi ha prou amb un somriure per dissimular-la, per molt andalús que siguis.
No té res a veure ser català amb haver nascut a Catalunya, això ho sabem de fa temps, però es neixi on es neixi, una mica de pudor caldria tenir-lo.
SEGONA PÀGINA
K.MEO
JO
Carta del Ministre d’Exteriors rus
Jo Serguei Lavrov, Ministre d’Afers Exteriors de Rússia, putinià per conveniència i antisemita per convicció, després de l’escandalosa ofensiva mediàtica antirussa provinent d’occident, Declaro i Juro on faci falta, que:
L’anomenada ofensiva ucraïnesa en realitat és una retirada estratègica i humanista del nostre govern per donar descans al guerrer.
L’allistament que diuen forçat de 300.000 homes és un allau de voluntaris russos desitjosos d’acabar amb aquesta operació especial per salvaguardar la santa terra russa. Ni un forçat, ni un pres, ni un mercedari a les nostres files. Tots fills de la santa mare que els va parir.
L’aparent descobriment d’una fossa comuna plena d’ucraïnesos suposadament torturats i morts, és un simulacre propagandístic de Kiev. Els morts són maniquins, i la sang melmelada. Ho sabem del cert gràcies als nostres serveis secrets.
Les morts accidentals de vint col·laboradors del President, són accidentals provocades en tot cas pels jueus.
I que no se’n parli més.
Altrament voldria afegir que el còmic que fa de president a Ucraïna, té sang jueva per part del pare de la seva amant Kiriguina, la tercera des que va començar la guerra que no és guerra.
Diré també –per evitar-me un altre viatge a la ONU– que tots els russos tenim la casa plena de bombes atòmiques i que “no nos dolerán prendas en el momento de lanzarlas” (en rus a l’original).
Finalment, si em permeten un moment de distensió, els voldria recordar que s’apropa l’hivern i que el gas el tenim nosaltres.
I encara, no em toquin més els pebrots perquè vaig armat.
Signat:
Bnmtr WSWWJTKK
LA GARSA PROSTÀTICA
NOS ESTAMOS PARTIENDO LA CARA...
El transport a Catalunya
A Rodalies, un dia normal és un dia amb retards, catenàries a la funerala, talls d’energia, marges sobre la via, via sobre els marges i una mitjana de tres hores de retard. No és conya, és estadística. Dels primers setze dies de setembre, només en cinc Rodalies no ha patit incidències. “Nos estamos partiendo la cara” diu la Ministra demostrant el que treballen.
Ara, a primers de setembre, just per celebrar la incorporació de la vida laboral, es tanca parcialment l’estació de la Sagrera per on passa tota la circulació del nord de Catalunya. Cal baixar del tren, agafar un Bus llançadora o el metro, i segons el destí, un tercer transport. “Nos estamos partiendo la cara” diu la Ministra.
Aquestes obres no es van fer a l’agost, temps de vacances per a molts ciutadans, es fan ara. “Lástima no haver empezado antes, pero nos estamos partiendo la cara” diu la Ministra.
En paral·lel, els busos fan vaga, els treballadors del Metro esmolen les eines i els conductors d’ambulàncies amenacen de portar les urgències als centres comercials més pròxims. “Pues nos tendremos que partir la cara”, sembla que va dir la Ministra en assabentar-se d’aquesta apocalíptics.
A servidor, que té cotxe de luxe amb dues botzines i consciència de burgesia alta, no l’afecten gaire les gimcanes que han de fer cada matí els treballadors de la classe obrera. A mi, el que em preocupa, és com deuen tenir la cara al Ministeri de la Ministra. O la tenen molt gran, o la tenen molt dura, o la tenen feta una desgràcia. Pobra gent.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
L’ESPIA ANDREU TORNA A CATALUNYA
Després de tant temps fora del país, l’Andreu torna a ser entre nosaltres. Ha aprofitat la invitació del seu amic Vitali Klichkó, alcalde de Kíiv, per visitar Barcelona durant les festes de la Mercè. Ja fa temps que preparava aquesta estada, acompanyat de la Nina Petroskaya i alguns assessors.
Ha tornat ara per l’1 d’octubre - fart del comportament claudicant i vergonyós dels dirigents independentistes en aquests cinc anys - per reactivar la lluita de resistència i emancipadora del poble de Catalunya. Coneixedor de la història del país i admirador de la gimnàstica revolucionària d’en Garcia Oliver que derrotà el juliol de 1936 a l’exèrcit feixista, creu fermament en les possibilitats d’avançar cap a un alliberament real a través de la lluita i desobediència civil activa i col·lectiva arreu del territori català.
És així que porta temps treballant en la creació i coordinació de grups resistents i de contra-espionatge així com de preparació física i mental de diversos equips d’autodefensa i establint connexions amb militants decebuts dels seus partits i amb col·lectius de gent jove disposats a reprendre la lluita. També ha connectat amb residents ucraïnesos a Catalunya i amb col·lectius de migrats de Sud-Amèrica, de nord-africans i subsaharians i de l’est europeu perquè participin en la lluita per l’alliberament nacional que comporti un major grau de llibertats i d’igualtat social.
L’Andreu, sabedor de la dura crisi socioeconòmica que s’agreujarà encara més en els propers mesos, creu fermament que s’han de crear vincles solidaris entre tots, inseparables de la lluita per la llibertat nacional. I si l’Andreu és aquí aquest 1 d’octubre de 2022 no és endebades, és per encetar i donar testimoni d’aquesta nova resistència emergent en la que porta treballant-hi ja fa temps amb entusiasme.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
UN PLANETA MIG BUIT
El segle XXI serà vell... i nord-americà
Aquest humil redactor del Karlitus no dubta en copiar el que diuen els canadencs Darrell Bricker i John Ibbitson. I què diuen d'interessant? Què tenim un gir demogràfic sense precedents a la porta. La por a la superpoblació desapareix, la por a ser pocs la succeeix excepte a l'Àfrica negra i als Estats Units, que atrauen més elits de tot el món que mai i s'escapen del declivi i l'envelliment.
De cara el clima cap canvi. Serem menys però cada dia més depredadors.
Des de la sedentarització i l'agricultura de fa deu mil anys, els humans han tingut un creixement continu que es va accelerar a partir del segle XVIII gràcies a la millora de la higiene i als avenços en medicina i agricultura. Ara som 8 mil milions!
Aquest creixement exponencial s'ha acabat i hem entrat en un llarg període de decreixement on la taxa mitjana de fecunditat se situa molt per sota del llindar de renovació. Hi ha 1,91 fills per dona quan es necessitarien almenys 2,1 per estabilitzar la població.
Els nostres governants esperen absorbir el deute públic amb el "retorn del creixement", quan probablement és impossible tornar al creixement econòmic desbocat que va permetre a Occident i després als països limítrofs amb el mar de la Xina dur a terme la seva revolució industrial.
A Europa, el pes dels vells i el xoc dels immigrants serà el barem dels canvis geopolítics. Aquest barem, en canvi, als EUA i el Canadà podria donar sorpreses inesperades. Els Estats Units tenen avui una població gairebé 4 vegades més petita que la de la Xina. El 2100, la relació es podria acostar a 2 (434 milions de nord-americans contra 1065 milions de xinesos) amb per al primer una proporció molt més alta de joves i sobretot d'actius.
A l'Índia, la taxa de fecunditat ja està per sota del llindar de renovació, de manera que la seva població no s'estabilitzaria a 1,7 mil milions el 2060, sinó "només" a 1,5 mil milions, per caure a 1,2 mil milions el 2100 (en lloc d'1,5 mil milions el 2022).
En 50 o 60 anys, és l'Àfrica subsahariana la que podria redibuixar els contorns de la humanitat a causa d'una fertilitat extraordinària (el 27% dels naixements mundials el 2019).
Per la seva banda, els portaveus ecologistes recomanen fer menys nens. Això seria recomanable si les famílies sobrecarregades amb nens fossin les principals responsables de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Però sabem que els més pobres del planeta, que són els únics que mantenen la fecunditat molt alta, emeten amb prou feines més gasos d'efecte hivernacle dels que absorbeix la Terra.
Menys joves en un món amb més gent gran vol dir que els grans hauran de treballar i contribuir més temps gràcies al fet que el treball requereix cada vegada menys esforç. Però això tampoc ens allunya de l'extinció, perquè el planeta, que va néixer cinc mil milions d'anys abans que nosaltres i ens sobreviurà cinc mil milions d'anys més, no necessita que ens "salvem".
La que s'ha de salvar és la mateixa humanitat, amenaçada per la crisi ecològica i l'escalfament global.
Fàcil? "N'hi ha prou amb deixar d'emetre gasos d'efecte hivernacle més enllà del que el globus pugui absorbir”.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
LA POLICIA MORAL
Maten a comissaria a una noia per portar el vel mal posat
Iran, república islàmica, democràcia pels quatre costats. Una noia, gairebé una nena, per casualitat o rebel·lia, porta el hiyab mal posat. El Hiyab és un vel que en ocultar part del cos femení, evita la provocació sexual masculina. Aquesta noia-nena no el portava bé i naturalment els provocats policies mascles de la secció moral, se la van endur a comissaria on la van apallissar fins la mort.
Extraordinari sentit de la moralitat policial. Exemplar demostració de zel professional. Evident capacitat d’excitació, segur que es van posar excitadíssims durant la matança. Qüestionable funcionament cerebral.
Cal estar molt boig per fer una cosa així. Per ser un individu així. Per entendre que la seva bravura sexual justifica embolicar a una dona i obligar-la a negar-se a sí mateixa. No només prohibint-li estudiar, o treballar o conduir o estimar sinó negant-li el seu físic.
Cal ser molt cínic per anomenar moral al pur vandalisme de l’home.
Joiosament, aquesta vegada, el poble ha protestat, ha dit que prou de tortures en nom de la fe. I ha sortir al carrer. Com no podia ser d’altra manera, la mort de la noia-nena ha costat ja uns altres trenta morts. Ara ja no va de vels, ara és la simple oposició la que justifica la mort d’un ciutadà sigui home, dona, nen o nena.
La policia, ignoro si la moral o la normal, s’ha carregat trenta víctimes més sobre les espatlles. Segur que els ompliran de medalles al pit per fer el contrapès.
Direm LLUFA però es podrien dir tantes coses...
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
DIA DEL MINI BUS
La dreta es manifesta a Barcelona
PP, VOX i els dos simpatitzants de Ciutadans, van organitzar una manifestació a Barcelona en contra del català a l’escola.
Per ser més gent van convocar totes les terres espanyoles per recolzar-los. Tan se val si venien del nord o del sud de l’est o l’oest. Hi eren tots. A Barcelona es van arribar a comptabilitzar fins a set mini busos amb lemes pedagògics. La veritat és que va ser un èxit de convocatòria. Dos cents mil manifestants van omplir el Carrer del Carme de Barcelona, estret però amb molt de caliu.
Els dos mil-cinc-cents que va comptar la Guàrdia Urbana de la ciutat són, segons Vox, un grup de Sòria que es va perdre i que van anar a parar en bloc al Museu Picasso (secció de tauromàquies).
Quina gentada i quanta animació, quan de color i bandera i tambor. Perquè de casa també n’hi havia molts amb les seves aportacions duals, recolzant les dues llengües com un demòcrata de collons.
S’ha de reconèixer, aquesta vegada, ens han ben fotut. Ha estat com un tret al front. Com veure’t inundat per una onada gegantina de veïns, que no coneixies o d’espanyols que ve a ser el mateix.
Diguem-ho d’una vegada. Catalunya no sap reaccionar al conflicte. I mira que era fàcil. Poses les escoles en castellà, totes i a tota hora i si es vol mantenir allò de les llengües vernaculars, fas la missa de vuit en català, a la sortida balles una sardana i a fer el vermut en pau i felicitat i estalvies que tot de Mini Busos tinguin que trasbalsar als pobres espanyols, que ja comencen a estar cansats d’ajudar-nos tant.
Felicitats doncs a la iniciativa dretana. Fins i tot als dos de Ciutadans, però més especialment, perquè van omplir més el Carrer del Carme, a Vox i el P.P.
No sé què faríem sense ells.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
SEPTEMBRER HORRIBILIS
Tercer terratrèmol a Mèxic en un mes de setembre
El món es va crear un mes de setembre, des d’aleshores és un mes maleït. Derrota catalana, Hitler envaeix Polònia, riuades al Vallès, assassinat d’Allende, torres bessones i ara, per tercera vegada en un setembre, terratrèmol a Mèxic.
Ningú no en té la culpa, ni l’horòscop, ni Déu, ni el calendari... senzillament, setembre és un més malastruc.
Hi ha moltes coses que, sense més raó, porten la negra. Individus que absorbeixen l’energia dels altres, països que tenen per costum esclavitzar-ne a d’altres, religions que esconyen la vida dels seus feligresos i governs que ens neguen les ganes de viure. Doncs tot això i una mica més representa setembre.
Setembre va començar amb mal peu des del començament. No és res. Ni hivern, ni estiu, ni vacances ni treball. És un més de transició on, a falta de feina, passen coses per omplir les notícies. I què més interessant i morbós que les desgràcies? L’impacte del succés mòrbid, és el que ajudar a passar el temps als ciutadans, encara deprimits pel retorn al treball, rumiant el seu futur econòmic, pensant si paga la pena casar-se o mantenir-se solter. I aleshores s’esfondran dues torres o maten a un president encara que sigui xilè, o Hitler es marca una segona guerra mundial i el ciutadà, que estava entre deliberacions absurdes, s’incorpora del sofà i es sent un esser viu. Algú que no podrà fer res per evitar la desgràcia anunciada però que farà veure que se’n sent partícip i es sentirà menys desgraciat a l’hora de sopar.
Ben mirat, potser setembre ens fa un favor, encara que sigui a costa de morts i tragèdies, però a mi, no m’agrada.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
ELS PERILLS DE LA BICI
Multa a Glovo
Glovo no és una empresa de repartiment. Glovo és un laboratori secret, probablement nordamericà, dedicat a trobar com fotre als treballadors sense que les lleis puguin impedir-ho. Dit això, a mi no em sembla malament que s’investiguin noves formes de fotre al treballador.
El que m’emprenya de Glovo és la velocitat dels seus falsos autònoms. Sembla que han de fer tants serveis per poder-se pagar un “bocata” al migdia, que van pels carrers com a bojos. I esglaien, fereixen i maten a molts ciutadans. Tampoc m’importa massa, la veritat, però m’estic fent gran i pateixo per si un dia em menjo la pizza que duen a velocitat supersònica aquests kamikazes.
EL MAR ÉS UNA MERDA PERÒ MART, EL PLANETA, TAMBÉ
Set tones de deixalleria humana a Mart
Quan l’home arribi a Mart, els tres primers anys haurà de dedicar-los a netejar i descontaminar el planeta. Mireu si n’hi ha de merda a la nostra terra! Hi ha la possibilitat però que l’home, el rei de la creació, vegi en Mart l’abocador ideal pels terrícoles i aleshores abandoni la idea d’urbanitzar-lo i el converteixi en deixalleria de la terra sota el control de la ONU.
Personalment, per si ha Mart i han els marcians que diuen, jo els aconsellaria deixar-se convertir en cementiri nuclear abans que trobar-se envaïts per turistes terrícoles.
SE NOTAN, SE SIENTEN, LOS FACHAS ESTAN PRESENTES
Eleccions a Itàlia
Italià, el país que millor porta l’absència de govern, tempta al destí buscant una nova colla de polítics que els dirigeixi. Per què? Ells sabran.
El problema ara és que l’elecció de govern no només afectarà als italians, que ja hi estan fets, sinó a tot Europa. En un moment com l’actual, tenir una trident pro rus, pot resulta per Europa especialment complicat. I jo em pregunto, per què volen més fatxes? Ja no recorden com van acabar les camises negres de destenyides?
CAMBODJA NETEJA ELS SEU MONSTRES
L’Utopia assassina jutjada?
El 1973, els khmers entraven triomfals a Phnom Penh, trinxera del govern titella de Lon Nol. La població els rebia amb crits d’alegria i banderes blanques onejant, eufòrica davant la imminent pau. Tanmateix, els fusells dels soldats ràpidament es giraven contra el poble: Angkar, el Partit Comunista de Kampuchea liderat per Pol Pot tenia el poder, i la primera ordre era abandonar la ciutat per construir el socialisme des del camp. I clar, més de dos milions de morts als camps de la mort va ser-ne el resultat.
16 anys de judici contra els assassins genocides que han donat?
L’Espectacularitat i la internacionalització del judici no ha convençut part de la població cambodjana, desconfiada davant un procés lent i complicat, esquitxat per la corrupció i manca de voluntat política del govern.
VOX CONTRA VOX
Macarena Olona fa olor a pols
Aquesta dona fa patir, abogada de l’Estat, portaveu i secretària general de Vox al Congreso de los Diputados i diputada en dues legislatures per Granada. A més a més candidata de Vox a las eleccions a la Junta d’Andalusia el 2022 i portaveu del partit al Parlament d’Andalusia, fins el dia que es retira de la vida política el 29 de juliol passat. Passarà a la història com l’ala més dura de VOX fins que Abascal l’ha liquidat definitivament.
Ara s’ha reincorporat a l’advocacia de l’Estat d’on l’han fotut fora a cada lloc que ha exercit. És una abanderada de la anticorrupció que finalment només ha perseguit obsessivament l’esquerra abertzale malgrat tenir competències en processos concursals que són la gangrena econòmica de l’Espanya. VOX la liquida i ESPANYA l’enterra.
LA VICENTETA NO SE'N CALLARÀ CAP MÉS
L’Exili a 8TV, a callar i patir
Vicent Sanchis ha estrenat El Pentàgon a 8TV, un format d’actualitat gens innovador malgrat assegurar que no es tallaran un pèl a l’hora de dir el que pensen.
Sanchis és la gran aposta de la nova programació de la cadena privada que cada any continua perdent diners a cabassos o els blanqueja segons les males llengües. L’ex-director de TV3 és el fitxatge més important que han fet, juntament amb Saül Gordillo i la Pilar Rahola.
Ara per ara, l’únic que han dit d’interessant però gens innovador en aquesta franja de 21:30 a 23:15 hores, en la que fer-se un petit espai és molt complicat i parlant de 11 de Setembre: "No hi ha cap entitat cívica a tot Europa capaç de mobilitzar centenars de milers de persones avui dia per cap causa". Llavors van ballar una sardana i cantar a ritme dels segadors aquesta lletra: “Aquesta ha estat una manifestació essencial i jo vaig tornar a respirar alegria, força i la convicció que tornem...”. Merda, llavors hi va haver un tall d’electricitat i no sé el final de la història.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
VIGILEU
MAI OBLIDEU QUE APROFITARAN LES CRISIS
PER RETALLAR
ELS DRETS DE LES DONES