Télécharger en PDF 
Hebdomadaire républicain politique/satirique de Catalogne
22 novembre 2019
LA CAPUTXETA LOW COST
I fou que la Caputxeta aterrà a Barcelona per visitar a la seua àvia. I veié l’aeroport ple de gent que li donava la benvinguda i li cantava coses d’una gallina. Les carreteres eren tan plenes de xerinola, que decidí anar a la ciutat amb la multitud que li donà de veure i de menjar. L’Hotel era envoltat de fogueres que donaven escalforeta i s’hi trobà bé.
L’endemà anà a la caseta de l’àvia. Abans d’arribar, una furgoneta passà rabent pel seu costat. No era l’àvia qui anava a dins?... però seguí el camí. A la fi, va entrar a la casa i trobà a l’anciana al llit. ¿Què no et trobes bé, padrina? L’àvia (que no era l’àvia) va respondre amb veu ronca Brrrrrrr. La nena digué aleshores, i quins ulls més grossos tens... Pa verte mejó... fingí la falsa àvia. I quina boca més gran... Pa comerte mejo... i aleshores, un tipus vestit de blau i amb porra, saltà del llit i agafà a la criatura per menjar-se-la però en aquell moment, dos CDR es llençaren contra la falsa àvia que fugí covarda.
I la Caputxata es va quedar a Barcelona fins la sortida de Comissaria de l’àvia i després ja no va voler deixar a una àvia i a una ciutat tan divertides. I ara viu al Carrer Calàbria.
SEGONA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
REVIFA EL TÈXTIL CATALÀ
De les arrels de resistència dels antics pobles ibers com els ilergetes i també de l’aprenentatge comercial dels fenicis, darrerament n’ha begut l’enginy català d’ara per avançar en la defensa del país amenaçat de nou. Així diversos col·lectius han creat la Cooperativa Tèxtil Catalana, sorgint diverses fàbriques a Tortosa, Reus, Tàrrega, Terrassa, Manresa, Ripoll i Girona que donen feina a milers de nous treballadors.
Milions de nous productes tèxtils són lluïts per tot arreu tant pels naturals com pels turistes. En varis llocs emblemàtics com les torres de La Sagrada Família, dalt el monument a Colom i a la torre Àgbar han aparegut, com a reclam, barretines gegants.
Els inventors han popularitzat noves peces i formes de vestir: s’ha fabricat diversos models de barretines, d’hivern i d’estiu, d’home i de dona i de totes les mides que els ciutadans vesteixen sempre en manifestacions i en múltiples ocasions. També es veuen armilles grogues amb l’estelada, faldilles negres que també porten els homes, com a mostra antimasclista, amb les quatre barres, tovalloles de platja negres i quadribarrades amb la inscripció: “canya a l’Espanya que ens escanya”. Hi ha molta nova vestimenta com flassades i mantes patriòtiques i de roba interior han aparegut, amb gran èxit, calces negres i vermelles que porten impreses l’estelada i “menja’m si tens gana” i els calçotets amb la inscripció: “la cuca fera t’espera”.
Els turistes han esgotat camises, armilles, pantalons, faldilles, mocadors i d’altra indumentària nova i reivindicativa amb slogans com: “Freedom for Catalonia”, “From Catalonia with love”, “Catalonia loves you”, “Stop repression”. Catalunya ha trobat una nova manera molt pròpia i genuïna de donar-se a conèixer amb èxit al món.
El Barça en les darreres setmanes ha notat una forta disminució de les ventes dels seus productes, en canvi, degut a una demanda creixent de diferents països, s’exporten cada mes milions d’aquests productes que han marcat una nova estètica.
EL CONVIDAT
CUETA? VELETA? O SAGETA?
Un dels personatges més misteriosos de la política espanyola és Pablo Iglesias. Tothom l’identifica amb la manifestació de la Puerta del Sol, en aquella acampada de bons desitjos i males perspectives. Però ell ja venia de lluny. En tot cas, el Iglesias és un dels polítics que més por fa a la dreta i només per això, ja val la pena parlar-ne.
Si el Congrés de Diputats espanyol fos una escola, l’alumne Iglesias, s’asseuria a la primera fila. Un noi amb pinta de modern moderat, llestet, educadet, aparentment honest... Els professors el valorarien i els seus companys l’apedregarien al pati, que és, més o menys el que passa ara.
Després de les eleccions de maig, EL Iglesias es va passar el temps demanant als partits polítics, que creguessin en Déu (la democràcia) i que pactessin en favor de la majoritària voluntat popular. Li van socarrimar la cua.
Sis mesos després, els que el van insultar i menystenir, el necessiten per no perdre la Presidència i ell, s’abraça al Judes prepotent.
S’ha baixat els pantalons!, diuen des de dreta i esquerra. Potser sí... però no seran els socialistes, els qui s’han baixat les calces? No seran les dretes, les que el maleeixen senzillament perquè els molesta un polític que encara no va ple de merda?
TERCERA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CA LA MEUCA
CAPÍTOL VUITÈ... DE LA SÈRIE
Pues nos hemos quedado sin cliente...
La cuina està buida. El fogó va consumint les restes recremades d’un caldet petrificat que amenaça de convertir l’olla en restes calcinades. Fum negre i olor a cremat. La Madame amb les calces al garró, entra precipitada a la cuina i evita el desastre.
Y decían que no vendrían. I ja més tranquil·la... Tendré que ponerme en forma... La de años que llevaba sin hacerme tres en una tarde...
Viva España, diu la Sónsoles aixecant el braç i deixant-se caure en una cadira. Suerte que sólo hago media jornada.
Es que la derecha es muy macha, hija. Si tu supieras como iba el negocio cuando teníamos las Cortes. Cuando llegó la democracia pensé en cerrar.
Pues a ese paso tendrá que hacer ampliación de capital. Están como locos. Que furia!
Son muchos años de retenciones, niña.
Yo me cojo la jubilación anticipada, diu amb un fil de veu la Purita que entra a la cuina blanca com la llet.
Ui, diu la mestressa, si creía que no estabas...
Es que no he salido del bidet. Han venido siete veces siete.
¡Esto es España! Crida eufòrica la Madame.
¿Pero esa España derechona no era muy cristiana?, irònica com sempre Purita.
¿Y qué?
Pues que lo de desear la mujer del prójimo está pecao.
Pero si tu no tienes prójimo, es defensa la Madame. Y un macho necesita mucha hembra. ¿Dónde iríamos a parar?
La Purita es treu de sota la bata una ampolla d’Orujo. Engola un quart d’ampolla a morro. Satisfeta. Necesitaba algo dulce...
Socorro... com un lament.... Socorro... com un gemec... Socorro... com un crit... Que vengáis a ayudarme hostias!... com una ordre. Es Encarna. Entre a la cuina arrossegant-se per terra amb les cames separades i els turmells lligats a un llançagranades.
¿Te han disparao? Pregunta esglaiada la Sónsoles, mentre les altres la deslliguen de l’artefacte...
¡Peor! Me han taladrao. Los tres. Hasta me han crecido las tetas.
Y lo que te van a crecer, cariño. Esos son mis chicos, diu la Madame satisfeta, posant el llançagranades a la nevera. Niñas, os prometo un futuro lleno de esplendor.
Si sobrevivimos... s’exclama la Purita.
Y qué no vamos a sobrevivir, desde el Paraiso que las mujeres andamos de rameras y mirad como estamos, algunas ya son hasta reinas.
Agafa l’ampolla d’orujo de la Purita, omple gots i tasses brutes i proposa un brindis: Por los machos de VOX.
Ningú no contesta.
TO BE CONTINUED
HUMANOTECA
EL PETÓ DE JUDES
Després de sis mesos aturats, i cinquanta diputats de VOX, PSOE i PODEMOS, decideixen una coalició exprés.
G. MOLLET.- La coalició és l’art de portar la sabata dreta al peu esquerra sense que et surtin ulls de poll.
E. CASTELAR.- Les coalicions serveixen per enderrocar, però són incapaces de crear.
I. SÁENZ.- Lo peor de un gobierno de coalición no es negociarlo sinó lo que pasa el dÍa después.
KARLITUS.- La coalició és com el matrimoni, una obligació social que cap de les dues parts desitja.
LA LLUFA
LA MEDUSA
L’arbre genealògic de Cayetana Álvarez de Toledo, és tan enrevessat que sembla el cap de la Medusa. I el que enlloc de cabells, la Medusa tingui serps, també ajuda a la semblança. Això sí, l’ascendència és d’un noble que tira d’espatlles. La Cayetana ens arriba a través dels segles via Duc d’Alba, el gran matador de Flandes. La cosa ve de lluny i regada sempre de sang blava però la xiqueta no en tenia prou i fa un temps va reclamar el títol de Marquesa de Casa Fuerte... que se li va concedir, naturalment.
La noblesa però té els seus límits, encara que ells no ho sàpiguen. Per exemple, no és incompatible ser noble i alhora torracollons, o roín, o anorèxic. Va com va. La Cayetana –que naturalment no te cap d’aquestes tares- te però un problema. No la voten. No la vota ni Déu, ni els seus amics de la FAES. Mira que ha fet el ridícul durant les campanyes, doncs ni així. I la dona, amb molta vocació de servei, està desesperadeta. Fins i tot s’ha engreixat.
Nosaltres, tenim la solució. Com a descendent de la Medusa, la Cayetana te un do màgic. Pot escopir sang pel coll -i ja sabeu quina llargada de coll que te la noia-. Si ho fa pel costat esquerra, el verí eliminarà a tots els seus rivals (per exemple la Catalunya independentista), si ho fa pel dret, aconseguirà ressuscitar els morts (com per exemple el P.P.).
Ara ja ho sap. I també sap que faci el que faci, per nosaltres sempre serà una trista LLUFA, tot el noble que es vulgui, però una veritable LLUFA.
La traduction en français sera bientôt disponible
LA CAPUTXETA LOW COST
I fou que la Caputxeta aterrà a Barcelona per visitar a la seua àvia. I veié l’aeroport ple de gent que li donava la benvinguda i li cantava coses d’una gallina. Les carreteres eren tan plenes de xerinola, que decidí anar a la ciutat amb la multitud que li donà de veure i de menjar. L’Hotel era envoltat de fogueres que donaven escalforeta i s’hi trobà bé.
L’endemà anà a la caseta de l’àvia. Abans d’arribar, una furgoneta passà rabent pel seu costat. No era l’àvia qui anava a dins?... però seguí el camí. A la fi, va entrar a la casa i trobà a l’anciana al llit. ¿Què no et trobes bé, padrina? L’àvia (que no era l’àvia) va respondre amb veu ronca Brrrrrrr. La nena digué aleshores, i quins ulls més grossos tens... Pa verte mejó... fingí la falsa àvia. I quina boca més gran... Pa comerte mejo... i aleshores, un tipus vestit de blau i amb porra, saltà del llit i agafà a la criatura per menjar-se-la però en aquell moment, dos CDR es llençaren contra la falsa àvia que fugí covarda.
I la Caputxata es va quedar a Barcelona fins la sortida de Comissaria de l’àvia i després ja no va voler deixar a una àvia i a una ciutat tan divertides. I ara viu al Carrer Calàbria.
SEGONA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
REVIFA EL TÈXTIL CATALÀ
De les arrels de resistència dels antics pobles ibers com els ilergetes i també de l’aprenentatge comercial dels fenicis, darrerament n’ha begut l’enginy català d’ara per avançar en la defensa del país amenaçat de nou. Així diversos col·lectius han creat la Cooperativa Tèxtil Catalana, sorgint diverses fàbriques a Tortosa, Reus, Tàrrega, Terrassa, Manresa, Ripoll i Girona que donen feina a milers de nous treballadors.
Milions de nous productes tèxtils són lluïts per tot arreu tant pels naturals com pels turistes. En varis llocs emblemàtics com les torres de La Sagrada Família, dalt el monument a Colom i a la torre Àgbar han aparegut, com a reclam, barretines gegants.
Els inventors han popularitzat noves peces i formes de vestir: s’ha fabricat diversos models de barretines, d’hivern i d’estiu, d’home i de dona i de totes les mides que els ciutadans vesteixen sempre en manifestacions i en múltiples ocasions. També es veuen armilles grogues amb l’estelada, faldilles negres que també porten els homes, com a mostra antimasclista, amb les quatre barres, tovalloles de platja negres i quadribarrades amb la inscripció: “canya a l’Espanya que ens escanya”. Hi ha molta nova vestimenta com flassades i mantes patriòtiques i de roba interior han aparegut, amb gran èxit, calces negres i vermelles que porten impreses l’estelada i “menja’m si tens gana” i els calçotets amb la inscripció: “la cuca fera t’espera”.
Els turistes han esgotat camises, armilles, pantalons, faldilles, mocadors i d’altra indumentària nova i reivindicativa amb slogans com: “Freedom for Catalonia”, “From Catalonia with love”, “Catalonia loves you”, “Stop repression”. Catalunya ha trobat una nova manera molt pròpia i genuïna de donar-se a conèixer amb èxit al món.
El Barça en les darreres setmanes ha notat una forta disminució de les ventes dels seus productes, en canvi, degut a una demanda creixent de diferents països, s’exporten cada mes milions d’aquests productes que han marcat una nova estètica.
EL CONVIDAT
CUETA? VELETA? O SAGETA?
Un dels personatges més misteriosos de la política espanyola és Pablo Iglesias. Tothom l’identifica amb la manifestació de la Puerta del Sol, en aquella acampada de bons desitjos i males perspectives. Però ell ja venia de lluny. En tot cas, el Iglesias és un dels polítics que més por fa a la dreta i només per això, ja val la pena parlar-ne.
Si el Congrés de Diputats espanyol fos una escola, l’alumne Iglesias, s’asseuria a la primera fila. Un noi amb pinta de modern moderat, llestet, educadet, aparentment honest... Els professors el valorarien i els seus companys l’apedregarien al pati, que és, més o menys el que passa ara.
Després de les eleccions de maig, EL Iglesias es va passar el temps demanant als partits polítics, que creguessin en Déu (la democràcia) i que pactessin en favor de la majoritària voluntat popular. Li van socarrimar la cua.
Sis mesos després, els que el van insultar i menystenir, el necessiten per no perdre la Presidència i ell, s’abraça al Judes prepotent.
S’ha baixat els pantalons!, diuen des de dreta i esquerra. Potser sí... però no seran els socialistes, els qui s’han baixat les calces? No seran les dretes, les que el maleeixen senzillament perquè els molesta un polític que encara no va ple de merda?
TERCERA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CA LA MEUCA
CAPÍTOL VUITÈ... DE LA SÈRIE
Pues nos hemos quedado sin cliente...
La cuina està buida. El fogó va consumint les restes recremades d’un caldet petrificat que amenaça de convertir l’olla en restes calcinades. Fum negre i olor a cremat. La Madame amb les calces al garró, entra precipitada a la cuina i evita el desastre.
Y decían que no vendrían. I ja més tranquil·la... Tendré que ponerme en forma... La de años que llevaba sin hacerme tres en una tarde...
Viva España, diu la Sónsoles aixecant el braç i deixant-se caure en una cadira. Suerte que sólo hago media jornada.
Es que la derecha es muy macha, hija. Si tu supieras como iba el negocio cuando teníamos las Cortes. Cuando llegó la democracia pensé en cerrar.
Pues a ese paso tendrá que hacer ampliación de capital. Están como locos. Que furia!
Son muchos años de retenciones, niña.
Yo me cojo la jubilación anticipada, diu amb un fil de veu la Purita que entra a la cuina blanca com la llet.
Ui, diu la mestressa, si creía que no estabas...
Es que no he salido del bidet. Han venido siete veces siete.
¡Esto es España! Crida eufòrica la Madame.
¿Pero esa España derechona no era muy cristiana?, irònica com sempre Purita.
¿Y qué?
Pues que lo de desear la mujer del prójimo está pecao.
Pero si tu no tienes prójimo, es defensa la Madame. Y un macho necesita mucha hembra. ¿Dónde iríamos a parar?
La Purita es treu de sota la bata una ampolla d’Orujo. Engola un quart d’ampolla a morro. Satisfeta. Necesitaba algo dulce...
Socorro... com un lament.... Socorro... com un gemec... Socorro... com un crit... Que vengáis a ayudarme hostias!... com una ordre. Es Encarna. Entre a la cuina arrossegant-se per terra amb les cames separades i els turmells lligats a un llançagranades.
¿Te han disparao? Pregunta esglaiada la Sónsoles, mentre les altres la deslliguen de l’artefacte...
¡Peor! Me han taladrao. Los tres. Hasta me han crecido las tetas.
Y lo que te van a crecer, cariño. Esos son mis chicos, diu la Madame satisfeta, posant el llançagranades a la nevera. Niñas, os prometo un futuro lleno de esplendor.
Si sobrevivimos... s’exclama la Purita.
Y qué no vamos a sobrevivir, desde el Paraiso que las mujeres andamos de rameras y mirad como estamos, algunas ya son hasta reinas.
Agafa l’ampolla d’orujo de la Purita, omple gots i tasses brutes i proposa un brindis: Por los machos de VOX.
Ningú no contesta.
TO BE CONTINUED
HUMANOTECA
EL PETÓ DE JUDES
Després de sis mesos aturats, i cinquanta diputats de VOX, PSOE i PODEMOS, decideixen una coalició exprés.
G. MOLLET.- La coalició és l’art de portar la sabata dreta al peu esquerra sense que et surtin ulls de poll.
E. CASTELAR.- Les coalicions serveixen per enderrocar, però són incapaces de crear.
I. SÁENZ.- Lo peor de un gobierno de coalición no es negociarlo sinó lo que pasa el dÍa después.
KARLITUS.- La coalició és com el matrimoni, una obligació social que cap de les dues parts desitja.
LA LLUFA
LA MEDUSA
L’arbre genealògic de Cayetana Álvarez de Toledo, és tan enrevessat que sembla el cap de la Medusa. I el que enlloc de cabells, la Medusa tingui serps, també ajuda a la semblança. Això sí, l’ascendència és d’un noble que tira d’espatlles. La Cayetana ens arriba a través dels segles via Duc d’Alba, el gran matador de Flandes. La cosa ve de lluny i regada sempre de sang blava però la xiqueta no en tenia prou i fa un temps va reclamar el títol de Marquesa de Casa Fuerte... que se li va concedir, naturalment.
La noblesa però té els seus límits, encara que ells no ho sàpiguen. Per exemple, no és incompatible ser noble i alhora torracollons, o roín, o anorèxic. Va com va. La Cayetana –que naturalment no te cap d’aquestes tares- te però un problema. No la voten. No la vota ni Déu, ni els seus amics de la FAES. Mira que ha fet el ridícul durant les campanyes, doncs ni així. I la dona, amb molta vocació de servei, està desesperadeta. Fins i tot s’ha engreixat.
Nosaltres, tenim la solució. Com a descendent de la Medusa, la Cayetana te un do màgic. Pot escopir sang pel coll -i ja sabeu quina llargada de coll que te la noia-. Si ho fa pel costat esquerra, el verí eliminarà a tots els seus rivals (per exemple la Catalunya independentista), si ho fa pel dret, aconseguirà ressuscitar els morts (com per exemple el P.P.).
Ara ja ho sap. I també sap que faci el que faci, per nosaltres sempre serà una trista LLUFA, tot el noble que es vulgui, però una veritable LLUFA.