365364363
362361360
359358357
356355354
353352351
350349348
347346345
344343342
341340339
338337336
335334333
332331330
329328327
326325324
323322321
320319318
317316315
314313312
311310309
308307306
305304303
302301300
299298297
296295294
293292291
290289288
287286285
284283282
281280279
278277276
275274273
272271270
269268267
266265264
263262261
260259258
257256255
254253252
251250249
248247246
245244243
242241240
239238237
236235234
233232231
230229228
227226225
224223222
221220219
218217216
215214213
212211210
209208207
206205204
203202201
200199198
197196195
194193192
191190189
188187186
185184183
182181180
179178177
176175174
173172171
170169168
167166165
164163162
161160159
158157156
155154153
152151150
149148147
146145144
143142141
140139138
137136135
134133132
131130129
128127126
125124123
122121120
119118117
116115114
113112111
110109108
107106105
104103102
10110099
989796
959493
929190
898887
868584
838281
807978
777675
747372
717069
686766
656463
626160
595857
565554
535251
504948
474645
444342
414039
383736
353433
323130
292827
262524
232221
201918
171615
141312
11109
876
543
21




Licence Creative Commons   
PRIMERA PÀGINA
KARLITUS
Setmanari republicà
polític/satíric de Catalunya
Karlitus número 364 - 7 de novembre 2025




PRIMERA PÀGINA




 Descarregar en Pdf 


SEGONA PÀGINA


EL LINXAMENT DE MAZÓN
Acte en record de les víctimes de la DANA
Igual que els primers cristians, igual que les bruixes i els apòstates, Mazón va ser linxat a la Ciutat de les Arts de València en l’homenatge a les víctimes de la riuada. Entre centenars de familiars agermanat pel dolor i la ràbia, un Mazón sol, aïllat de la resta, escoltava la sentencia del poble. Ni un sol dels seus va fer-li costat, només els guardaespatlles contractats.

No se’ns escaparà ni una paraula a favor d’aquest home. La seva misteriosa conducta durant la tragèdia i el posterior any d’excuses no mereixen ni una disculpa. Mazón mereix tot el que li vingui i més, però les dues hores que va durar l’acte d’homenatge, va ser l’infern promès per la vella inquisició. Poques vegades el silenci ha estat tan sorollós, tan absolut, tan ple de rancúnia. Des del lloc –gairebé anònim- que li van assignar, la figura de Mazón s’anava encongit a cada nom de les víctimes que es recordava.  

A saber la decisió que prendrà Mazón. Potser a l’hora de publicar-se aquesta plana, hagi abandonat ja la política o potser ha decidit emmurallar-se en el poder en contra de tothom.

Des del vint-i-nou d’octubre el que decideixi Mazón és irrellevant. Dins o fora de la política la seva figura s’ha convertit en una ombra, un fantasma, un arrossegar cadenes per allà on passi. Fins i tot el seu partit, experimentadíssima màquina de tergiversar l’ha deixat anar quan més alt volava. Igual que els voltors deixen caure la presa contra les pedres del penya-segat per facilitar-ne la menja, així el P.P. amb Mazón.

Sempre a la recerca del primer pla, Mazón ha trobat en el pla general el moment àlgid de la seva història política. Els assistents a l’homenatge desfilen lentament i en silenci cap a la sortida mentre al centre de la sala, una figura sola, la de Mazón, la del empestat. Aquell contra el que el poble ha llençat totes les pedres que tenia a ma. Cap resum millor.


SEGONA PÀGINA


EL LINXAMENT DE MAZÓN
Acte en record de les víctimes de la DANA
Igual que els primers cristians, igual que les bruixes i els apòstates, Mazón va ser linxat a la Ciutat de les Arts de València en l’homenatge a les víctimes de la riuada. Entre centenars de familiars agermanat pel dolor i la ràbia, un Mazón sol, aïllat de la resta, escoltava la sentencia del poble. Ni un sol dels seus va fer-li costat, només els guardaespatlles contractats.

No se’ns escaparà ni una paraula a favor d’aquest home. La seva misteriosa conducta durant la tragèdia i el posterior any d’excuses no mereixen ni una disculpa. Mazón mereix tot el que li vingui i més, però les dues hores que va durar l’acte d’homenatge, va ser l’infern promès per la vella inquisició. Poques vegades el silenci ha estat tan sorollós, tan absolut, tan ple de rancúnia. Des del lloc –gairebé anònim- que li van assignar, la figura de Mazón s’anava encongit a cada nom de les víctimes que es recordava.

A saber la decisió que prendrà Mazón. Potser a l’hora de publicar-se aquesta plana, hagi abandonat ja la política o potser ha decidit emmurallar-se en el poder en contra de tothom.

Des del vint-i-nou d’octubre el que decideixi Mazón és irrellevant. Dins o fora de la política la seva figura s’ha convertit en una ombra, un fantasma, un arrossegar cadenes per allà on passi. Fins i tot el seu partit, experimentadíssima màquina de tergiversar l’ha deixat anar quan més alt volava. Igual que els voltors deixen caure la presa contra les pedres del penya-segat per facilitar-ne la menja, així el P.P. amb Mazón.

Sempre a la recerca del primer pla, Mazón ha trobat en el pla general el moment àlgid de la seva història política. Els assistents a l’homenatge desfilen lentament i en silenci cap a la sortida mentre al centre de la sala, una figura sola, la de Mazón, la del empestat. Aquell contra el que el poble ha llençat totes les pedres que tenia a ma. Cap resum millor.




 Descarregar en Pdf 


TERCERA PÀGINA


ELS SIONISTES QUE MATEN RESANT
Els sionistes radicals no volen anar a la guerra
Hola, Senyor (és una merda no poder dir-vos Jahvé) sóc jo. Us ofereixo la meva primera pregaria del dia. Son les 4’30 de la matinada, gairebé valdria per dos aquesta oració però després de la “mani” torno. Voldria parlar amb tu perquè el meu cosí Abraham diu que si com a israelites i colons volem la mort dels palestins, que agafem les armes i els matem. Ja sé que l’Abraham és un descregut però em fa ràbia i he estat a punt de denunciar-lo. Una cosa és voler la mort dels infidels, indignes de viure i l’altre és anar i matar-los, no? Nosaltres, els sionistes de veritat i estudiosos de la Biblia en vers som gent de pau. A mi no em faria res matar a qui sigui sempre que ells no s’hi puguin tornar però de la manera que va el món, prefereixo estudiar a la sinagoga. En fi, tinc pressa, només volia demanar-te si podries deixar paraplègics a la gent del govern que ens vol fer entrar a l’exèrcit. Són heretges i vos ja sabeu com tractar al personal. Entre les trenes i les filacteries ja anem prou enredats com per agafar un fusell. Mort a l’infidel. Després torno. 

Si voleu parlar amb mi ja sabeu la contrasenya: vos dieu set més tres i jo contesto 14 morts palestins.   


INDIGNACIÓ A RIO DE JANEIRO
Batuda policial a les faveles de Rio
El passat dimarts un enorme operatiu policial format per 2.500 agents i 32 vehicles blindats va irrompre a les faveles de Phena i Alemâo per atacar al Comando Vermelho. Els narcotraficants com de costum van fugir cap el bosc que separa els dos barris però aquesta vegada els cossos d’elit els esperaven armats fins les dents. Resultat: 121 morts. Feta la feina la policia ve deixar els cadàvers  al bosc per por a nous enfrontaments. Posteriorment  els capitostos del Comando Vernelho,  van ordenar als repartidors en moto que viuen a les faveles atacades, que transportessin fins a la Plaça Saô Lucas tots els cadàvers que la policia va deixar a fi que podessin ser identificats pels familiars.

Les protestes per la manca de repartidors a domicili no s’han fet esperar als barris immediats, on prospera una emergent classe mitjana. “No hi va haver manera d’aconseguir una pizza” afirma Renata M.S. de 52 anys. “Vam haver de baixar a sopar al bar de la cantonada. És indignant”. A l’Hospital Getúlio Vargas, el més proper a la zona afectada pels tiroteigs, a més dels ferits de bala van haver d’atendre cremades de veïns que van intentar cuinar per primera vegada. “Acabarem com a Veneçuela” adverteix Flávio S.R. de 48 anys amb la ma aparatosament embenada per una cremada que va fer-se mentre intentava fregir un ou ferrat.

El cas que més ha sacsejat la societat carioca ha sigut el de Rodrigo F.G, de 72 anys el qual va patir un infart quan va baixar a la porteria a buscar la caixa de Viagra que havia encomanat per telèfon i va descobrir que el repartidor s’havia aprofitat el viatge i es va presentat amb la comanda i el mort adossat. A hores d’ara mentre s’escriuen aquestes ratlles es debat entre la vida i la mort a l’UCI. La seva esposa Fernanda que, segons fonts policials, en assabentar-se del nombre de morts a través dels mitjans es va veure colpida per un irrefrenable furor uterí, no ha volgut fer declaracions. 
Gilberto Magalhâes. Rio de Janeiro.


TERCERA PÀGINA


ELS SIONISTES QUE MATEN RESANT
Els sionistes radicals no volen anar a la guerra
Hola, Senyor (és una merda no poder dir-vos Jahvé) sóc jo. Us ofereixo la meva primera pregaria del dia. Son les 4’30 de la matinada, gairebé valdria per dos aquesta oració però després de la “mani” torno. Voldria parlar amb tu perquè el meu cosí Abraham diu que si com a israelites i colons volem la mort dels palestins, que agafem les armes i els matem. Ja sé que l’Abraham és un descregut però em fa ràbia i he estat a punt de denunciar-lo. Una cosa és voler la mort dels infidels, indignes de viure i l’altre és anar i matar-los, no? Nosaltres, els sionistes de veritat i estudiosos de la Biblia en vers som gent de pau. A mi no em faria res matar a qui sigui sempre que ells no s’hi puguin tornar però de la manera que va el món, prefereixo estudiar a la sinagoga. En fi, tinc pressa, només volia demanar-te si podries deixar paraplègics a la gent del govern que ens vol fer entrar a l’exèrcit. Són heretges i vos ja sabeu com tractar al personal. Entre les trenes i les filacteries ja anem prou enredats com per agafar un fusell. Mort a l’infidel. Després torno.

Si voleu parlar amb mi ja sabeu la contrasenya: vos dieu set més tres i jo contesto 14 morts palestins.


INDIGNACIÓ A RIO DE JANEIRO
Batuda policial a les faveles de Rio
El passat dimarts un enorme operatiu policial format per 2.500 agents i 32 vehicles blindats va irrompre a les faveles de Phena i Alemâo per atacar al Comando Vermelho. Els narcotraficants com de costum van fugir cap el bosc que separa els dos barris però aquesta vegada els cossos d’elit els esperaven armats fins les dents. Resultat: 121 morts. Feta la feina la policia ve deixar els cadàvers al bosc per por a nous enfrontaments. Posteriorment els capitostos del Comando Vernelho, van ordenar als repartidors en moto que viuen a les faveles atacades, que transportessin fins a la Plaça Saô Lucas tots els cadàvers que la policia va deixar a fi que podessin ser identificats pels familiars.

Les protestes per la manca de repartidors a domicili no s’han fet esperar als barris immediats, on prospera una emergent classe mitjana. “No hi va haver manera d’aconseguir una pizza” afirma Renata M.S. de 52 anys. “Vam haver de baixar a sopar al bar de la cantonada. És indignant”. A l’Hospital Getúlio Vargas, el més proper a la zona afectada pels tiroteigs, a més dels ferits de bala van haver d’atendre cremades de veïns que van intentar cuinar per primera vegada. “Acabarem com a Veneçuela” adverteix Flávio S.R. de 48 anys amb la ma aparatosament embenada per una cremada que va fer-se mentre intentava fregir un ou ferrat.

El cas que més ha sacsejat la societat carioca ha sigut el de Rodrigo F.G, de 72 anys el qual va patir un infart quan va baixar a la porteria a buscar la caixa de Viagra que havia encomanat per telèfon i va descobrir que el repartidor s’havia aprofitat el viatge i es va presentat amb la comanda i el mort adossat. A hores d’ara mentre s’escriuen aquestes ratlles es debat entre la vida i la mort a l’UCI. La seva esposa Fernanda que, segons fonts policials, en assabentar-se del nombre de morts a través dels mitjans es va veure colpida per un irrefrenable furor uterí, no ha volgut fer declaracions.
Gilberto Magalhâes. Rio de Janeiro.




 Descarregar en Pdf 


QUARTA PÀGINA


ELS KURDS DE TURQUIA DEIXEN LES ARMES
Podran ara viure amb pau i llibertat?
El PKK (Partit dels treballadors del Kurdistan) anuncia, després de 40 anys de lluita armada, la retirada dels seus combatents del territori turc, on viuen la meitat dels 40 milions de persones que integren el poble kurd.

Aquesta iniciativa per assolir la Pau, s’inicia el febrer d’enguany, a través de la crida a deposar les armes i el cessament de les hostilitats del seu líder, Abdullah Öcalan, empresonat des del 1999. I prossegueix amb l’anunci d’alto el foc a principis de març, i la dissolució del PKK el 12 de maig i culminant en la destrucció d’alguns arsenals d’armament al llarg de l’estiu.

El poble kurd fa més d’un segle que lluita per la seva llibertat, negada per l’estat turc des de la creació de la República de Turquia el 1923. El conflicte armat ha causat 45.000 morts, amb més de 4.500 pobles desallotjats i cremats i més de 3,5 milions de població kurda desplaçada. En l’actualitat encara hi ha desenes de milers de presos kurds a les presons turques.

Finalment, el president turc Erdogan s’ha reunit amb representants del DEM (Partit per la Igualtat i la Democràcia dels Pobles), que actuen com a mediadors, per establir un procés de pau que comporti una democratització real del país amb el reconeixement de la identitat nacional kurda i que acabi amb la secular persecució, genocidi i assimilació de l’estat turc i que, per tant, el poble kurd pugui viure i desenvolupar-se lliurement.

Després de tants anys de resistència i de dolor, s’obre ara una esperança pels kurds? Anys enrere d’altres processos de pau han fet fallida per incompliment i repressió per part de l’estat turc en mans d’un president autòcrata i ultranacionalista, que ostenta tots els poders, és enemic de les minories nacionals i poc amic de respectar els drets humans i democràtics. 

Esperem malgrat tot que els peixmergues, guerrillers kurds que en la seva llengua significa “enfrontats a la mort”, finalment després de tants segles de lluita aferrissada i greus patiments, tinguin dret a una vida plena en llibertat.


QUARTA PÀGINA


ELS KURDS DE TURQUIA DEIXEN LES ARMES
Podran ara viure amb pau i llibertat?
El PKK (Partit dels treballadors del Kurdistan) anuncia, després de 40 anys de lluita armada, la retirada dels seus combatents del territori turc, on viuen la meitat dels 40 milions de persones que integren el poble kurd.

Aquesta iniciativa per assolir la Pau, s’inicia el febrer d’enguany, a través de la crida a deposar les armes i el cessament de les hostilitats del seu líder, Abdullah Öcalan, empresonat des del 1999. I prossegueix amb l’anunci d’alto el foc a principis de març, i la dissolució del PKK el 12 de maig i culminant en la destrucció d’alguns arsenals d’armament al llarg de l’estiu.

El poble kurd fa més d’un segle que lluita per la seva llibertat, negada per l’estat turc des de la creació de la República de Turquia el 1923. El conflicte armat ha causat 45.000 morts, amb més de 4.500 pobles desallotjats i cremats i més de 3,5 milions de població kurda desplaçada. En l’actualitat encara hi ha desenes de milers de presos kurds a les presons turques.

Finalment, el president turc Erdogan s’ha reunit amb representants del DEM (Partit per la Igualtat i la Democràcia dels Pobles), que actuen com a mediadors, per establir un procés de pau que comporti una democratització real del país amb el reconeixement de la identitat nacional kurda i que acabi amb la secular persecució, genocidi i assimilació de l’estat turc i que, per tant, el poble kurd pugui viure i desenvolupar-se lliurement.

Després de tants anys de resistència i de dolor, s’obre ara una esperança pels kurds? Anys enrere d’altres processos de pau han fet fallida per incompliment i repressió per part de l’estat turc en mans d’un president autòcrata i ultranacionalista, que ostenta tots els poders, és enemic de les minories nacionals i poc amic de respectar els drets humans i democràtics.

Esperem malgrat tot que els peixmergues, guerrillers kurds que en la seva llengua significa “enfrontats a la mort”, finalment després de tants segles de lluita aferrissada i greus patiments, tinguin dret a una vida plena en llibertat.




 Descarregar en Pdf 


CINQUENA PÀGINACINQUENA PÀGINA




 Descarregar en Pdf 


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


L’OTAN, LA COMPRA D’ARMES I LES COMISSIONS
I aquests ens han de defensar dels dolents?
Sembla ser que Trump podria tenir raó de desfer-se de l’OTAN ja que és un niu de corrupció tentacular i corrupte?

Anem a pams, l’OTAN compra armament. Sovint el compra a la indústria armamentista nord-americana, sinó compra a Alemanya, França o Espanya... països que s’enduen la part petita d’un fabulós tresor... més o menys el 5% del PIB dels països que en formen part. Quants paguen us podríeu pregunta. Doncs ni més ni menys que 32 estats.

Aquest situació a generat funcionaris corruptes, industrials sospitosos, maletes plenes de diners... Els mitjans de comunicació francesos, belgues i holandesos estan revelant l'abast de la disfunció a la NSPA, l'agència responsable d'adquirir equipament militar per als 32 països de l'OTAN. 

En un moment en que les amenaces s’incrementen, la despesa europea en defensa s'està disparant i els escàndols de corrupció s'intensifiquen juntament amb elles. El cas, tot just ara es comença a escampar a la premsa: els diaris investiguen o tenen informadors anònims que van al gra... La Lettre, Follow the Money, Le Soir i Knack exposen casos massius de corrupció relacionats amb el subministrament d'equipament a través de l'Agència de Suport Logístic i de Compres de l'OTAN (NSPA), amb seu a Luxemburg.

Un sistema de corrupció extens, que s'estén per diversos estats europeus, amb ramificacions als Estats Units, els Països Baixos, Itàlia... El problema però és més profund ja que als EUA ja hi ha hagut sobreseïments de càrrecs ordenats pel sistema judicial americà. Una demostració palpable de que hi ha interferències polítiques poderoses en el si d’una agència que gestiona milers de milions. En definitiva, els diners que entre tots paguem fan rics a uns quants. 


PUIGDEMONT ESTÀ TIP DE MUSCLOS
JUNTS trenca amb el PSOE
Malauradament no és la primera vegada que passa. El líder d’un grup, el seu guru o cap espiritual perd la inspiració divina i vaga durant un temps entre el dubte i la impotència. D’inici el grup no se n’adona, per això és seguici i no capçalera. Avançant el temps però, les primeres sospites. Segur que anirem al cel seguint a aquesta soca? Ho sabem de bona tinta que sap cap on tira?

El Líder i la Junta intueixen la baixada de confiança. Hauran de tancar la barraca. Cal fer-ne una de grossa decideixen. I al final enverinen la confraria i van tots a Suïssa. 

I preguntareu què té a veure això amb JUNTS? I qui us ha dit que hi cap relació?

Sou vosaltres, els lectors, els que confoneu guru amb Puigdemont i la Junta amb en Jordi i la Nogueres i la secta amb el partit nacionalista. Sou vosaltres els que veieu el trencament de JUNTS amb el PSOE com la mort accidental dels unionistes i els que confonen Brussel·les amb Suïssa. Sou uns mal pensats.     
LLUFA 


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


L’OTAN, LA COMPRA D’ARMES I LES COMISSIONS
I aquests ens han de defensar dels dolents?
Sembla ser que Trump podria tenir raó de desfer-se de l’OTAN ja que és un niu de corrupció tentacular i corrupte?

Anem a pams, l’OTAN compra armament. Sovint el compra a la indústria armamentista nord-americana, sinó compra a Alemanya, França o Espanya... països que s’enduen la part petita d’un fabulós tresor... més o menys el 5% del PIB dels països que en formen part. Quants paguen us podríeu pregunta. Doncs ni més ni menys que 32 estats.

Aquest situació a generat funcionaris corruptes, industrials sospitosos, maletes plenes de diners... Els mitjans de comunicació francesos, belgues i holandesos estan revelant l'abast de la disfunció a la NSPA, l'agència responsable d'adquirir equipament militar per als 32 països de l'OTAN.

En un moment en que les amenaces s’incrementen, la despesa europea en defensa s'està disparant i els escàndols de corrupció s'intensifiquen juntament amb elles. El cas, tot just ara es comença a escampar a la premsa: els diaris investiguen o tenen informadors anònims que van al gra... La Lettre, Follow the Money, Le Soir i Knack exposen casos massius de corrupció relacionats amb el subministrament d'equipament a través de l'Agència de Suport Logístic i de Compres de l'OTAN (NSPA), amb seu a Luxemburg.

Un sistema de corrupció extens, que s'estén per diversos estats europeus, amb ramificacions als Estats Units, els Països Baixos, Itàlia... El problema però és més profund ja que als EUA ja hi ha hagut sobreseïments de càrrecs ordenats pel sistema judicial americà. Una demostració palpable de que hi ha interferències polítiques poderoses en el si d’una agència que gestiona milers de milions. En definitiva, els diners que entre tots paguem fan rics a uns quants.


PUIGDEMONT ESTÀ TIP DE MUSCLOS
JUNTS trenca amb el PSOE
Malauradament no és la primera vegada que passa. El líder d’un grup, el seu guru o cap espiritual perd la inspiració divina i vaga durant un temps entre el dubte i la impotència. D’inici el grup no se n’adona, per això és seguici i no capçalera. Avançant el temps però, les primeres sospites. Segur que anirem al cel seguint a aquesta soca? Ho sabem de bona tinta que sap cap on tira?

El Líder i la Junta intueixen la baixada de confiança. Hauran de tancar la barraca. Cal fer-ne una de grossa decideixen. I al final enverinen la confraria i van tots a Suïssa.

I preguntareu què té a veure això amb JUNTS? I qui us ha dit que hi cap relació?

Sou vosaltres, els lectors, els que confoneu guru amb Puigdemont i la Junta amb en Jordi i la Nogueres i la secta amb el partit nacionalista. Sou vosaltres els que veieu el trencament de JUNTS amb el PSOE com la mort accidental dels unionistes i els que confonen Brussel·les amb Suïssa. Sou uns mal pensats.
LLUFA




 Descarregar en Pdf 


SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


EL CIRC 
El President Sánchez declara al Senat
Abans, quan el Circ era cosa d’homes, hi havia animals. Ensinistrats o drogats, però animals. El domador fent petar el fuet, una colla de lleons sedats  al voltant de la reixa i un de més despert aixecant la pota i rugent. L’enemic del domador, el que amenaça amb menjar-se’l viu. Doncs el mateix va passar l’altre dia al Senat. El domador Sánchez, la claca popular a les darreres fileres i el lleó despert, Don Alejo Miranda de Larra (malaguanyat cognom) proper a la Ayuso.

Donaria qualsevol cosa per escriure la biografia del tal Alejo. Sabem que ha estat el màxim responsable d’un Hospital sense habitacions ni quiròfans, sabem que el centre va costar tres vegades més del pressupostat però ignorem encara moltes coses que en un home com aquest han de ser genials. El bany d’heroisme i èxit que l’Alejo s’autoimposva mentre anava repetint “si o no”, el seu somriure triomfant creient-se honestament que estava acorralant a Sánchez, és de Guinness. Tan ruc es pot arribar a ser? Cert que la figura no l’acompanya però ni disfraçat d’escolanet podria quedar més absurd. 

Molt malament han d’anar les coses al P.P. que per en una jornada que profetitzaven decisiva, escollin a Alejo Miranda per rematar la feina. 
La mala educació en les files del P.P. es dona per suposada, el nivell intel·lectual també però segur que de buscar millor haurien trobat un lleonet de millor estatura política. La cosa anava de treure a la llum els delictes de PSOE i Sánchez. Una mica més i han de tancar la seu del P.P.

Sort encara va tenir el noi que el president de la Comissió li va fer la meitat de la feina no deixant intervenir a Sánchez, ni per contestar les bajanades de Miranda, don Alejo.   Si enlloc d’un circ, l’interrogatori s’hagués fet a “Las Ventas” l’Alejo hauria sortit de la plaça amb les banderilles clavades a l’espatlla.

El millor de la jornada, la cara de satisfacció de Sánchez, conscient que amb una oposició d’aquests calibre només li podran treure el poder per les armes, que no és una esperança massa florida però a Espanya molt més raonable.

Alejo Miranda, Mazón, Ayuso... han recollit el millor de cada casa.


SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


EL CIRC
El President Sánchez declara al Senat
Abans, quan el Circ era cosa d’homes, hi havia animals. Ensinistrats o drogats, però animals. El domador fent petar el fuet, una colla de lleons sedats al voltant de la reixa i un de més despert aixecant la pota i rugent. L’enemic del domador, el que amenaça amb menjar-se’l viu. Doncs el mateix va passar l’altre dia al Senat. El domador Sánchez, la claca popular a les darreres fileres i el lleó despert, Don Alejo Miranda de Larra (malaguanyat cognom) proper a la Ayuso.

Donaria qualsevol cosa per escriure la biografia del tal Alejo. Sabem que ha estat el màxim responsable d’un Hospital sense habitacions ni quiròfans, sabem que el centre va costar tres vegades més del pressupostat però ignorem encara moltes coses que en un home com aquest han de ser genials. El bany d’heroisme i èxit que l’Alejo s’autoimposva mentre anava repetint “si o no”, el seu somriure triomfant creient-se honestament que estava acorralant a Sánchez, és de Guinness. Tan ruc es pot arribar a ser? Cert que la figura no l’acompanya però ni disfraçat d’escolanet podria quedar més absurd.

Molt malament han d’anar les coses al P.P. que per en una jornada que profetitzaven decisiva, escollin a Alejo Miranda per rematar la feina.
La mala educació en les files del P.P. es dona per suposada, el nivell intel·lectual també però segur que de buscar millor haurien trobat un lleonet de millor estatura política. La cosa anava de treure a la llum els delictes de PSOE i Sánchez. Una mica més i han de tancar la seu del P.P.

Sort encara va tenir el noi que el president de la Comissió li va fer la meitat de la feina no deixant intervenir a Sánchez, ni per contestar les bajanades de Miranda, don Alejo. Si enlloc d’un circ, l’interrogatori s’hagués fet a “Las Ventas” l’Alejo hauria sortit de la plaça amb les banderilles clavades a l’espatlla.

El millor de la jornada, la cara de satisfacció de Sánchez, conscient que amb una oposició d’aquests calibre només li podran treure el poder per les armes, que no és una esperança massa florida però a Espanya molt més raonable.

Alejo Miranda, Mazón, Ayuso... han recollit el millor de cada casa.




 Descarregar en Pdf 


VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


EL PITJOR DE SUÏCIDAR-SE ÉS QUE L’ENDEMÀ TE’N PENEDEIXES
Argentina torna a votar Milei
És el que els hi passa als argentins. No se sap si per un odi especial al peronisme, si per cobrar els diners promesos per Trump o per pura ignorància en quan veuen una urna, Argentina vota Milei, es suïcida individualment i com a país. A l’hora del recompte, ve el penediment.

Entendre als argentins és una assignatura dura de pelar però en quan intentes comprendre el seu comportament polític aleshores estàs perdut. No tenen cap ni peus.

Les manifestacions contra el President s’han multiplicat, la pobresa escanya a més de la meitat d’argentins, la resta del món (excepte els Estats Units) han fet de Milei la caricatura del mandatari sonat, la seva família el porta al corral quan es posa a cantar, però Milei guanya les eleccions. 

L’autodestrucció és un procés psíquic ben conegut. Te tractament però curiosament, el país amb més psicòlegs i psiquiatres del món, no va a consulta. Com a molt balla un tango.

Has de ser un país molt decebut per votar a Milei. L’entorn ha de ser desèrtic per desaprofitar voluntàriament el darrer glop d’aigua. Cal molta desencant per no fer un darrer intent de supervivència. Amb el vot a Milei Argentina ens diu tot això, ens parla del seu fracàs absolut, incorregible, etern.  Lluny de resistir-se al botxí, els argentins l’ajuden a tensar la corda.


VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


EL PITJOR DE SUÏCIDAR-SE ÉS QUE L’ENDEMÀ TE’N PENEDEIXES
Argentina torna a votar Milei
És el que els hi passa als argentins. No se sap si per un odi especial al peronisme, si per cobrar els diners promesos per Trump o per pura ignorància en quan veuen una urna, Argentina vota Milei, es suïcida individualment i com a país. A l’hora del recompte, ve el penediment.

Entendre als argentins és una assignatura dura de pelar però en quan intentes comprendre el seu comportament polític aleshores estàs perdut. No tenen cap ni peus.

Les manifestacions contra el President s’han multiplicat, la pobresa escanya a més de la meitat d’argentins, la resta del món (excepte els Estats Units) han fet de Milei la caricatura del mandatari sonat, la seva família el porta al corral quan es posa a cantar, però Milei guanya les eleccions.

L’autodestrucció és un procés psíquic ben conegut. Te tractament però curiosament, el país amb més psicòlegs i psiquiatres del món, no va a consulta. Com a molt balla un tango.

Has de ser un país molt decebut per votar a Milei. L’entorn ha de ser desèrtic per desaprofitar voluntàriament el darrer glop d’aigua. Cal molta desencant per no fer un darrer intent de supervivència. Amb el vot a Milei Argentina ens diu tot això, ens parla del seu fracàs absolut, incorregible, etern. Lluny de resistir-se al botxí, els argentins l’ajuden a tensar la corda.




 Descarregar en Pdf 


NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CUES PER MENJAR
Alguna cosa falla en l’estratègia de Trump
Mentre va salvant al món i Amèrica torna a ser el país més “great” de l’univers  altra vegada, milions d’Americans han de fer cua davant centres de beneficència per aconseguir una menjada al dia. Segur però que són americans de segona, negres, emigrants, blancs demòcrates, gent que no es mereixen gran cosa però encara que només sigui per la postal turística potser fora bo controlar una mica la economia domèstica. Més de setanta mil funcionaris han quedat sense paga en el darrer mes. No és una bona manera de mantenir l’alegria de viure de Trump.

EL LLIBRE MES DESITJAT
Memòries de Juan Carles I, emèrit d’Espanya
Si algun llibre he desitjat tenir a la biblioteca de casa per i llegir i rellegir una i altra vegada, és Reconciliació. Obra magna de la noble literatura espanyola. Guía i model a seguir si es vol deixar petja del teu pas terrenal. Apunt he estat d’estudiar francès per avançar-me a la sortida del llibre en castellà però la realitat s’ha imposat. Sóc un negat per les llengües. En tot cas ja he fet lloc a la llibreria per quan pugui comprar el volum. Les memòries de l’emèrit estaran entre la Biblia i Justine del Marqués de Sade. No van per ordre alfabètic però com que estan cap per avall, se’ls troba de seguida. 

UN COMPLOT D’ESPIONATGE IANQUI 
I això no és terrorisme d’estat?
Una trama digna d'una pel·lícula d'espies de la Guerra Freda el que ha revelat l'Associated Press (AP)  —i el fracàs— dels serveis d'intel·ligència nord-americans de subornar el pilot de l'avió del president veneçolà Nicolás Maduro.
L'agent nord-americà encarregat de la missió va prometre al pilot 50 milions de dòlars si acceptava segrestar l'avió durant un dels viatges del president, per tal de fer-lo aterrar a Puerto Rico, República Dominicana, o a la base militar nord-americana de Guantánamo, Cuba. 

SUDAN: UNA GUERRA ENTRE MOROS I CRISTIANS 
Emirats Àrabs, Líbia, Txad i Kenia a favor de les FSR  
Entre un nord controlat per un govern àrab i islamista mentre que la població del sud és majoritàriament negra i cristiana sembla que tot està dit, ara només els queda continuar matant-se.
L’Exercit  sudanès i els paramilitars de les Forces d’Intervenció Ràpides porten massacrant-se des de l’abril del 2023. Recentment a  El-Facher, les FSR haurien assassinat més de 2.000 civils desarmats, en majoria dones, infants i ancians. Mentrestant la població segueix desnodrida, té difícilment accés a l’aigua potable i pateix epidèmies de còlera. Però ja se sap que fer la guerra enriqueix als generals.


NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CUES PER MENJAR
Alguna cosa falla en l’estratègia de Trump
Mentre va salvant al món i Amèrica torna a ser el país més “great” de l’univers altra vegada, milions d’Americans han de fer cua davant centres de beneficència per aconseguir una menjada al dia. Segur però que són americans de segona, negres, emigrants, blancs demòcrates, gent que no es mereixen gran cosa però encara que només sigui per la postal turística potser fora bo controlar una mica la economia domèstica. Més de setanta mil funcionaris han quedat sense paga en el darrer mes. No és una bona manera de mantenir l’alegria de viure de Trump.

EL LLIBRE MES DESITJAT
Memòries de Juan Carles I, emèrit d’Espanya
Si algun llibre he desitjat tenir a la biblioteca de casa per i llegir i rellegir una i altra vegada, és Reconciliació. Obra magna de la noble literatura espanyola. Guía i model a seguir si es vol deixar petja del teu pas terrenal. Apunt he estat d’estudiar francès per avançar-me a la sortida del llibre en castellà però la realitat s’ha imposat. Sóc un negat per les llengües. En tot cas ja he fet lloc a la llibreria per quan pugui comprar el volum. Les memòries de l’emèrit estaran entre la Biblia i Justine del Marqués de Sade. No van per ordre alfabètic però com que estan cap per avall, se’ls troba de seguida.

UN COMPLOT D’ESPIONATGE IANQUI
I això no és terrorisme d’estat?
Una trama digna d'una pel·lícula d'espies de la Guerra Freda el que ha revelat l'Associated Press (AP) —i el fracàs— dels serveis d'intel·ligència nord-americans de subornar el pilot de l'avió del president veneçolà Nicolás Maduro.
L'agent nord-americà encarregat de la missió va prometre al pilot 50 milions de dòlars si acceptava segrestar l'avió durant un dels viatges del president, per tal de fer-lo aterrar a Puerto Rico, República Dominicana, o a la base militar nord-americana de Guantánamo, Cuba.

SUDAN: UNA GUERRA ENTRE MOROS I CRISTIANS
Emirats Àrabs, Líbia, Txad i Kenia a favor de les FSR
Entre un nord controlat per un govern àrab i islamista mentre que la població del sud és majoritàriament negra i cristiana sembla que tot està dit, ara només els queda continuar matant-se.
L’Exercit sudanès i els paramilitars de les Forces d’Intervenció Ràpides porten massacrant-se des de l’abril del 2023. Recentment a El-Facher, les FSR haurien assassinat més de 2.000 civils desarmats, en majoria dones, infants i ancians. Mentrestant la població segueix desnodrida, té difícilment accés a l’aigua potable i pateix epidèmies de còlera. Però ja se sap que fer la guerra enriqueix als generals.




 Descarregar en Pdf 


DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


ACTES DEL PSC AL GOVERN
PRIVATITZAR LA CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES
AMB DINERS PÚBLICS
LA PERVERSIÓ DEL RELATDESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


ACTES DEL PSC AL GOVERN
PRIVATITZAR LA CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES
AMB DINERS PÚBLICS
LA PERVERSIÓ DEL RELAT

 Descarregar en Pdf 


Mots Clau : Acte en record de les víctimes de la DANA. Els sionistes radicals no volen anar a la guerra. Batuda policial a les faveles de Rio. Els kurds de Turquia deixen les armes. L’OTAN, la compra d’armes i les comissions. JUNTS trenca amb el PSOE. El President Sánchez declara al Senat. Argentina torna a votar Milei