Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF Suivant
Hebdomadaire républicain politique/satirique de Catalogne
20 juin 2025
SEGONA PÀGINA
VASOS COMUNICANTS
La setmana tràgica de Madrid
Madrid s’ha convertit en el quadrilàter de la política europea. De Joseps, Joans i ases, n’hi ha per totes les cases. (traducció acadèmica de “en todas partes cuecen habas”), però les Corts espanyoles guanyen en ordinariesa qualsevol comparació amb la resta del món exceptuant la Casa Blanca. Només falta que els diumenges celebrin lluites de galls.
Les darreres maniobres populars havien estat desastroses fins el punt d’afectar la intenció de vot al P.P. Feijóo i la seva manifestació fracassada i Ayuso proclamant a quatre vents la inconstitucionalitat de la Constitució, van provocar un instintiu rebuig que s’ha manifestat en les darreres enquestes. La crisi dels populars arribava al seu punt àlgid el diumenge a la nit. Des de dilluns ençà, tota la merda ha caigut sobre el PSOE fins equilibrar la desafecció cap els partits. P.P. i PSOE són certament vasos comunicants.
L’allau de notícies en contra dels socialistes feia temps que no tenia un efecte més devastador. Sánchez s’ha trobat en pocs mesos amb els seus màxims i íntims col·laboradors implicats en la roba bruta –molt bruta– de la política nacional. N’hi ha per deprimir-se i sortir vestit de dol a una roda de premsa funerària on només faltaven els ciris a costat i costat de la tribuna. Sánchez sap acomiadar un dol, però de tant repetir la cerimònia el rostre seriós i la veu baixa comencen a semblar impostats, com la dels capellans de tanatori que surten a beneir un mort amb l’escuradents a la boca. Pur ofici.
Sortosament per Sánchez, l’oposició estava més esgotada que ell mateix. Porten mesos assetjant al President i les paraules se’ls acaben (d’arguments no n’han tingut mai). Tot i així, als populars se’ls veu excitats, ensumant sang socialista, donant voltes sobre els ascons però encara amb la cua entre les cames. Segueixen tenint por i és possible que Sánchez torni a salvar la tot just iniciada setena vida. En tot cas, el President Sánchez hauria d’aprofitar un cap de setmana per fer neteja del seu corral. Masses llops de confiança.
TERCERA PÀGINA
VOX POPULI
Abascal eufòric després del seu discurs en francès
Je soy Abascal, el líder de la extrema derecha espanyola, je vivo en Madrid, u vendrà le dolent que mi fará un heróe.
Durant l’espere je m’aburre molt i alors je pense en la Mari LePen un exemple pur nus. La madmassuele tien unos cojones de caballo i a mua mi pone calentorro, no por le físic (pa mal del tut) sinó pur le collons. A l’Espanya, mon país, il mio, le manque tujurs de collon. Pur sa je quiero ir a l’etranger, a coní d’autres atributacions i copié la fórmula. Y si se conoce el idioma ya es la hostia!
Ma un jur l’enemi viendrà tot de subte i alors je me levantaré de la sill prendré le pistola i oh la la.
Les patriot me quieren bocu. Sur tu les mujeres que me guiten com un Apoló i me donen suport a l’espere de l’enemí qui me farà Caudille de l’Espagne gòtic. Que belle l’Espagne gòtic. Avec ses catedrales y otres choses mu guapas también.
Alors cridé avec mua: Vive la França Libre... no, La Repúbli gabacha y la Srta LePen , la prochen President de tut le monde menos España que me la quedo para mí.
Aur revoire : MUA, LE VIEUX ABASCAL
MÉS MARRO QUE CAFÈ
Atemptat contra el presidenciable Uribe
Després de l’herència deixada per Pablo Escobar res del que pugui passar a Colòmbia pot sorprendre. En aquells temps tres candidats a la presidència varen ser assassinats. Ara, de moment, ja ho han intentat amb Uribe.
Hi ha probablement mil diferències entre el President Prieto i el candidat de la dreta greument ferit. Diferències en tot cas, que han de lliurar-se en una ronda electoral, a l’interior del parlament o en reunions bilaterals, però les coses, ara, funcionen d’una altra manera i en especial a l’Amèrica fillastre d’una mala Espanya.
Estem tornant a la història original de la humanitat on només la força donava el poder. Amb o sense el problema de la droga, amb o sense el problema ètnic, hi ha països que s’han enquistat en una violència sistemàtica on més enllà de les raons dels diferents bàndols, impera la força de la tradició. Matar a qui no forma part de la teva secta. Pur Far West.
No cal que el President Prieto, ordeni l’execució del seu rival polític, probablement Prieto és absolutament innocent però l’entorn, o la minoria, o un parell d’assassins han decidit disparar contra Uribe perquè sí, perquè tenen un tema pendent o perquè no els agrada, perquè la vida humana ha deixat de tenir sentit i valor.
QUARTA PÀGINA
LES VÍCTIMES DE L’HOLOCAUST ES CONVERTEIXEN EN BOTXINS D’UN NOU HOLOCAUST
La mort lenta d’un poble i la indiferència i complicitat dels estats
El 9 de juny el vaixell Madleen de la Flota de la Llibertat, carregat d’aliments i medicaments pels palestins de Gaza va ser segrestat en aigües internacionals pels militars israelians amb els seus 11 tripulants, que els van portar detinguts a Israel, amb l’activista Greta Thunberg, i que van ser retornats als seus països dies més tard. Un mes abans, un altre vaixell humanitari, el Conscience, va ser atacat amb drons, inutilitzat per seguir navegant, quan es trobava prop de Malta i es dirigia cap a Gaza.
Ja l’1 d’abril del 2024, després d’un acord entre organitzacions humanitàries i l’estat d’Israel perquè el vaixell amb ajuda humanitària Jennifer -sota la direcció d’Òscar Camps- desembarqués tot el material, després depositat en camions, aquests van ser atacats i destruïts pels militars israelians, que van assassinar a set cooperants.
Segueix el bloqueig total de l’arribada d’aliments i medicaments amb el bombardeig constant sobre la població civil, amb una mort contínua per la fam, les ferides i les malalties que afecten sobre tot els nens i nenes i els més vulnerables.
Estem assistint a una lenta i agònica mort col·lectiva d’un poble de més de 2 milions d’habitants, programada per un estat militar que es considera a si mateix el poble elegit per Déu a la Terra.
Fins i tot, les multituds que s’acosten als pocs camions que arriben carregats de queviures són massacrades per l’exèrcit jueu, amb desenes de morts els darrers dies. Res ens ha d’estranyar, ja que al principi d’aquesta guerra, el ministre de defensa israelià, Yoav Gallant, va dir que “estem combatent animals humans i hem d’actuar com a tal”.
Així, els palestins són tractats com animals per un poble superior? I és que els animals no tenen dret a la vida? Fins quan hem de suportar aquest espectacle decebedor i genocida? Potser haurem d’anomenar la humanitat d’una altra manera? Com podríem saber que els descendents dels supervivents de l’holocaust nazi, del vaixell Èxode el 1946, 80 anys després actuarien d’igual manera que els seus botxins?
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
GIBRALTAR: ANGLESOS I ESPANYOLS FAN LA FEINA
Andalusia: com afecta l’acord a treballadors, viatgers i mercaderies?
La UE va estirar les orelles a Madrid pel seu immobilisme, d’aquí el recent pacte que elimina les reixes per a les persones introduint un sistema de control dual, obre la porta a una unió duanera que simplificarà, per fi, el pas de mercaderies.
¿Què implicarà en la pràctica pels que viuen en un costat i treballen en l’altre?
Durant 2025, agents espanyols i britànics estaran junts en l’aeroport i el port de Gibraltar, aplicant els protocols Schengen. Pel treballador que fitxa cada matí significa passar un únic control i guanyar, de mitjana, 20 minuts diaris, a més, la desaparició dels controls físics espanyols en La Línia de la Concepció agilitzarà el flux dels 30.000 desplaçaments diaris.
En definitiva, turistes i empleats creuran sense ensenyar passaport ni sotmetre’s a registres exhaustius. ¿La lletra petita? España el podrà suspendre en situacions d’alerta sanitària o de seguretat. Gibraltar manté la sobirania britànica en defensa i el control de la base naval i de les aigües territorials. Per tant els treballadors civils continuaran sota normativa britànica.
Resumint: tot canvia per tornar a la situació d’abans trencada pel PP quan per guanyar vots a Andalusia va tancar la reixa i tocar els pebrots a tothom. L’acord, els del PP i VOX el viuen com una derrota d’Espanya ja que els maleits socialistes han traït la santa mare pàtria, com sempre. Cal augurar que si un dia tornen a governar a Madrid ho fotran tot en l’aire una vegada més.
PROBLEMES PER APARCAR
Deixen el cotxe en un aparcament reservat a la policia
El millor per conèixer Barcelona és comprar postals. Si entres a la ciutat només veus cuixes de turistes i, el que és pitjor, no trobes un maleït aparcament.
Els protagonistes de la història van tenir sort. Tenien un forat on aparcar allà mateix, davant el parabrises. Més contents que Déu, van posar l’intermitent, van fer marxa enrere i a no res del seu destí van poder deixar el cotxe. Només un problema. El vehicle estava davant una comissaria i el seu cotxe ocupava un lloc reservat a les forces públiques. Els agents de guàrdia els van cridar l’atenció; allí no podien estacionar el seu vehicle. Inesperadament neguitosos, els ocupants del cotxe enlloc de disculpar-se i anar cap a un pàrquing, van obrir el maleter, van treure’n un parell de bosses i van intentar fugir. Mala pensada. Van ser interceptats.
A les bosses duien 17 quilos de cocaïna. La partida més important que els Mossos han descobert des la seva brillant implantació als bons costums de la ciutadania.
Una vegada comprovat que els ocupants del cotxe no eren els repartidors habituals de la caserna, es va procedir a la seva detenció. Com a premi de consol a la seva ingenuïtat, abans de tancar-los a la cel·la, els van permetre de fer una esnifadeta.
Dubtem molt a qui dedicar la LLUFA però sempre es pot repartir.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA CIRERETA DEL PASTÍS
Tensió xenòfoba a Irlanda
Com si a Europa li faltés alguna confrontació més, Irlanda ha obert la seva particular caixa dels trons. L’excusa, com tantes vegades, és l’intent d’agressió a una noia per part (suposada de moment) d’un grup de nois romanesos. I en una sola frase tenim els elements necessaris per iniciar l’incendi de l’odi: agressió sexual, i immigració.
Caldran molts més detalls, més evidències i proves per certificar la sospita però amb aquests indicis la gent –alguna gent– ja en té prou per començar la seva particular cacera de bruixes.
És el que bona part de la societat actual espera per entrar en el tant desitjat caos. La vida moderna és molt ensopida i es necessita alliberar adrenalina. Les autoritats s’han convertit en promotors de festes i festivals i invents de música i soroll en un intentant de donar sortida a la impaciència social, però no n’hi ha prou. Necessitem un caos més agressiu, desorganitzat, on cada individu pugui tenir la seva oportunitat de xafar la cara al primer que passa pel davant. Necessitem generar por. Què bonica la imatge de les cases pintades de Ballymena proclamant als quatre vents la seva pertinença al gran poble britànic, o irlandès o el que sigui. Que maco imaginar la por dels habitant d’aquestes cases. Quin orgasme saber que els immigrants s’amaguen com rates en cases amigues o amagatalls trobats a l’atzar. Això sí que és vida.
Protestants, catòlics, ateus, de sobte tots han trobat un sol Déu i un sol evangeli. Torturaràs al pròxim com ells et faran a tu mateix. I aquesta és la gràcia: poder pensar que qualsevol dels que ara s’amaguen, podrien ser els teus botxins, de fet ja ho són, et treuen el pa, el treball, l’atenció sanitària, l’habitatge... quins cabrons! Es mereixen això i molt més, apa anem a cremar una altre casa. I la festa s’embolica i s’embolica i arriba el torn de cremar els furgons de la policia, que necessita poc estímul per deixar anar la seva ràbia per les guàrdies sota la pluja. En aquest punt, hem sobrepassat ja l’incident racial, ara estem en plena revolució social i ens sentim millor. I els que no queden al dipòsit de cadàvers ni als box d’urgències, ho celebren. L’home avança directe cap a l’arbre.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
COM EL PARLAMENT ESPANYOL PERÒ PARLAT AMB ESTRANGER
Israel versus Iran
Ens han demanat d’explicar en trenta línies el conflicte Irano-Israelí. Ens en sobren vint-i-nou. Masses criminals per un món tan petit. L’empresa ens va felicitar per la idea però no cobrarem si no omplim la plana o sigui que ara ve la palla.
El context general s’assembla força a jugar al Monopoli amb la família Adams però fent trampa. Molts interessos econòmics, pocs escrúpols, menys aliances sinceres i cap lleialtat. Podríem explicar-ho en versió original. Sunnites, xiïtes, sionisme, cristianisme (en diverses branques, inclosa la nova religió Trumpista). Estem però en plena calitja i és probable que interioritzar tanta cultura provoqui més d’un ictus cerebral. Anem doncs a facilitar la comprensió general.
El PSOE s’enfronta a la dreta. El PSOE té aliances amb molts partits (nacionalistes, esquerrans, vegetarians) que el recolzen però no l’estimen. La dreta, té un extra anomenat VOX que l’estima però no el recolza. El camp de batalla és el Congrés dels Diputats altrament conegut com la casa de putes. I allà es barallen. Ho entenen una mica?
Doncs el PSOE a Espanya, seria una mica el conjunt de països àrabs que fan costat a Iran (no pas com a esquerra sinó com a moda de vestir) i Israel representaria la dreta reforçada per les armes d’altres països com l’Amèrica de Trump. A partir d’aquí, més excepcions que la gramàtica catalana perquè els americans volen destruir el poble Iranià però ara no els convé perque estaven a punt d’aconseguir un govern titella a Iran i a Israel, per exemple no els interessa aconseguir una victòria massa ràpida perquè mentre juga a atacar a Iran, està aniquilant definitivament les terres de Gaza sense que el món es queixi gaire. En resum, el que havíem dit en començar: ni un pam de net.
La única veritat és que mentre les potències juguen, el poble mora de gana o sota les bombes, però en el monopoli, el poble no surt mai i de fer-ho són els considerats elements a expulsar.
Volem advertir que aquest article té com a data de caducitat en les properes dotze hores. Tot depèn de si el món ha petat del tot o als jugadors encara els queden fitxes.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
ARA, SÍ
Aeroport del Prat
Com un vestit de núvia. Escurcem per aquí desfem la bora d’allà, li donem una mica d’aire a les aixelles i a corre. Resultat, el de sempre. Empresa a favor, ciutadà en contra i política al caire del vent que més bufa. Portem dècades dient les mateixes coses, donant les mateixes raons i publicant (més o menys) les mateixes solucions. Al final sembla que el futur de Barcelona depengui de les quatre oques mal criades que coquetegen en un toll d’aigua pudenta. I si enlloc de parlar d’oques ens preguntéssim per la ciutat? Quina ciutat volen els que viuen a Barcelona? Anem a competir amb els grans conglomerats de diner i ciment o optem per un niu endreçat, sense aglomeracions humanes lumíniques i sonores. Barcelona ha de servir per competir o per viure el més plàcidament que es pugui en el segle que ens ha tocat viure? I per una vegada, la resposta no està en el vent.
NOTTING HILL DE DOL
Pinten les cases per foragitar turistes
Qui no ha vist la pel·lícula? Qui no recorda aquells carrers de cases baixes pintades de color aquarel·la? Doncs no cal que hi aneu. Els veïns del distingit barri londinenc, farts de turistes buscant a Julia Roberts o (segons preferències) a Hugh Grant, han decidit enfosquir el carrer, com qui diu fer un fons a negre i pintar les cases abans roses i liles i blaves a negre. És una manera. Una manera probablement més civilitzada que les manifestacions espanyoles contra el turisme on es permet fins i tot remullar a qualsevol “guiri” despistat. Com es deia abans en una notícia sobre l’aeroport de Barcelona, són els ciutadans els que han de decidir el seu model de vida i els anglesos s’han manifestat. El problema és que ells perdran qualitat de vida, el negre no fa per un carrer, i augmentaran els turistes desitjosos de fotografiar la pensada dels veïns. Beneficis pocs però sí una petita demostració d’enginy.
CABRONS, US MATARÉ
Les abelles estan de moda
Té 70 anys i molt mala jeia contra el Mossos. Fins aquí és normal i respectable. Però quan el van aturar per no portar el cinturo cordat la seva emprenyada va ser monumental. Llavors va atiar eixams d’abelles contra el polis. Aquests, cames ajudeu-me, van refugiar-se en un restaurant.
No és estrany que les abelles estiguin en perill d’extinció amb un paio com aquest. En tot cas els polis van haver d’obligar-lo a recuperar els eixams abans de portar-lo a comissaria.
MADRID ECONOMIC FORUM
Milei anima a “zurrar al bandido local”
“Contra los socialistas de mierda, yo siempre voy a estar con ustedes”, i clar, els 7.000 assistents van bramar el seu particular Heil Hitler. En aquest cas a la espanyola: “¡Pedro Sánchez, hijo de puta!”.
Al palau de Vista Alegre, amb l’escenografia triada per ell mateix, amb els sons histriònics de Panic show, del grup argenti La Renga, Milei va gaudir com un cabró. Si els socialistes fossin valents anirien a Argentina a muntar-li el mateix numerat dient: “¡viva la libertad, carajo! ¡Milei, hijo de puta!”.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
NETANYAHOU ATACA L’IRAN
L’EXCUSA ?
PRIMER DIA: PREVENIR L’AMENAÇA NUCLEAR
SEGON DIA: FER CAURE EL RÈGIM
TERCER DIA: PROMETRE UN NOU MIG-ORIENT
La traduction en français sera bientôt disponible
SEGONA PÀGINA
VASOS COMUNICANTS
La setmana tràgica de Madrid
Madrid s’ha convertit en el quadrilàter de la política europea. De Joseps, Joans i ases, n’hi ha per totes les cases. (traducció acadèmica de “en todas partes cuecen habas”), però les Corts espanyoles guanyen en ordinariesa qualsevol comparació amb la resta del món exceptuant la Casa Blanca. Només falta que els diumenges celebrin lluites de galls.
Les darreres maniobres populars havien estat desastroses fins el punt d’afectar la intenció de vot al P.P. Feijóo i la seva manifestació fracassada i Ayuso proclamant a quatre vents la inconstitucionalitat de la Constitució, van provocar un instintiu rebuig que s’ha manifestat en les darreres enquestes. La crisi dels populars arribava al seu punt àlgid el diumenge a la nit. Des de dilluns ençà, tota la merda ha caigut sobre el PSOE fins equilibrar la desafecció cap els partits. P.P. i PSOE són certament vasos comunicants.
L’allau de notícies en contra dels socialistes feia temps que no tenia un efecte més devastador. Sánchez s’ha trobat en pocs mesos amb els seus màxims i íntims col·laboradors implicats en la roba bruta –molt bruta– de la política nacional. N’hi ha per deprimir-se i sortir vestit de dol a una roda de premsa funerària on només faltaven els ciris a costat i costat de la tribuna. Sánchez sap acomiadar un dol, però de tant repetir la cerimònia el rostre seriós i la veu baixa comencen a semblar impostats, com la dels capellans de tanatori que surten a beneir un mort amb l’escuradents a la boca. Pur ofici.
Sortosament per Sánchez, l’oposició estava més esgotada que ell mateix. Porten mesos assetjant al President i les paraules se’ls acaben (d’arguments no n’han tingut mai). Tot i així, als populars se’ls veu excitats, ensumant sang socialista, donant voltes sobre els ascons però encara amb la cua entre les cames. Segueixen tenint por i és possible que Sánchez torni a salvar la tot just iniciada setena vida. En tot cas, el President Sánchez hauria d’aprofitar un cap de setmana per fer neteja del seu corral. Masses llops de confiança.
TERCERA PÀGINA
VOX POPULI
Abascal eufòric després del seu discurs en francès
Je soy Abascal, el líder de la extrema derecha espanyola, je vivo en Madrid, u vendrà le dolent que mi fará un heróe.
Durant l’espere je m’aburre molt i alors je pense en la Mari LePen un exemple pur nus. La madmassuele tien unos cojones de caballo i a mua mi pone calentorro, no por le físic (pa mal del tut) sinó pur le collons. A l’Espanya, mon país, il mio, le manque tujurs de collon. Pur sa je quiero ir a l’etranger, a coní d’autres atributacions i copié la fórmula. Y si se conoce el idioma ya es la hostia!
Ma un jur l’enemi viendrà tot de subte i alors je me levantaré de la sill prendré le pistola i oh la la.
Les patriot me quieren bocu. Sur tu les mujeres que me guiten com un Apoló i me donen suport a l’espere de l’enemí qui me farà Caudille de l’Espagne gòtic. Que belle l’Espagne gòtic. Avec ses catedrales y otres choses mu guapas también.
Alors cridé avec mua: Vive la França Libre... no, La Repúbli gabacha y la Srta LePen , la prochen President de tut le monde menos España que me la quedo para mí.
Aur revoire : MUA, LE VIEUX ABASCAL
MÉS MARRO QUE CAFÈ
Atemptat contra el presidenciable Uribe
Després de l’herència deixada per Pablo Escobar res del que pugui passar a Colòmbia pot sorprendre. En aquells temps tres candidats a la presidència varen ser assassinats. Ara, de moment, ja ho han intentat amb Uribe.
Hi ha probablement mil diferències entre el President Prieto i el candidat de la dreta greument ferit. Diferències en tot cas, que han de lliurar-se en una ronda electoral, a l’interior del parlament o en reunions bilaterals, però les coses, ara, funcionen d’una altra manera i en especial a l’Amèrica fillastre d’una mala Espanya.
Estem tornant a la història original de la humanitat on només la força donava el poder. Amb o sense el problema de la droga, amb o sense el problema ètnic, hi ha països que s’han enquistat en una violència sistemàtica on més enllà de les raons dels diferents bàndols, impera la força de la tradició. Matar a qui no forma part de la teva secta. Pur Far West.
No cal que el President Prieto, ordeni l’execució del seu rival polític, probablement Prieto és absolutament innocent però l’entorn, o la minoria, o un parell d’assassins han decidit disparar contra Uribe perquè sí, perquè tenen un tema pendent o perquè no els agrada, perquè la vida humana ha deixat de tenir sentit i valor.
QUARTA PÀGINA
LES VÍCTIMES DE L’HOLOCAUST ES CONVERTEIXEN EN BOTXINS D’UN NOU HOLOCAUST
La mort lenta d’un poble i la indiferència i complicitat dels estats
El 9 de juny el vaixell Madleen de la Flota de la Llibertat, carregat d’aliments i medicaments pels palestins de Gaza va ser segrestat en aigües internacionals pels militars israelians amb els seus 11 tripulants, que els van portar detinguts a Israel, amb l’activista Greta Thunberg, i que van ser retornats als seus països dies més tard. Un mes abans, un altre vaixell humanitari, el Conscience, va ser atacat amb drons, inutilitzat per seguir navegant, quan es trobava prop de Malta i es dirigia cap a Gaza.
Ja l’1 d’abril del 2024, després d’un acord entre organitzacions humanitàries i l’estat d’Israel perquè el vaixell amb ajuda humanitària Jennifer -sota la direcció d’Òscar Camps- desembarqués tot el material, després depositat en camions, aquests van ser atacats i destruïts pels militars israelians, que van assassinar a set cooperants.
Segueix el bloqueig total de l’arribada d’aliments i medicaments amb el bombardeig constant sobre la població civil, amb una mort contínua per la fam, les ferides i les malalties que afecten sobre tot els nens i nenes i els més vulnerables.
Estem assistint a una lenta i agònica mort col·lectiva d’un poble de més de 2 milions d’habitants, programada per un estat militar que es considera a si mateix el poble elegit per Déu a la Terra.
Fins i tot, les multituds que s’acosten als pocs camions que arriben carregats de queviures són massacrades per l’exèrcit jueu, amb desenes de morts els darrers dies. Res ens ha d’estranyar, ja que al principi d’aquesta guerra, el ministre de defensa israelià, Yoav Gallant, va dir que “estem combatent animals humans i hem d’actuar com a tal”.
Així, els palestins són tractats com animals per un poble superior? I és que els animals no tenen dret a la vida? Fins quan hem de suportar aquest espectacle decebedor i genocida? Potser haurem d’anomenar la humanitat d’una altra manera? Com podríem saber que els descendents dels supervivents de l’holocaust nazi, del vaixell Èxode el 1946, 80 anys després actuarien d’igual manera que els seus botxins?
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
GIBRALTAR: ANGLESOS I ESPANYOLS FAN LA FEINA
Andalusia: com afecta l’acord a treballadors, viatgers i mercaderies?
La UE va estirar les orelles a Madrid pel seu immobilisme, d’aquí el recent pacte que elimina les reixes per a les persones introduint un sistema de control dual, obre la porta a una unió duanera que simplificarà, per fi, el pas de mercaderies.
¿Què implicarà en la pràctica pels que viuen en un costat i treballen en l’altre?
Durant 2025, agents espanyols i britànics estaran junts en l’aeroport i el port de Gibraltar, aplicant els protocols Schengen. Pel treballador que fitxa cada matí significa passar un únic control i guanyar, de mitjana, 20 minuts diaris, a més, la desaparició dels controls físics espanyols en La Línia de la Concepció agilitzarà el flux dels 30.000 desplaçaments diaris.
En definitiva, turistes i empleats creuran sense ensenyar passaport ni sotmetre’s a registres exhaustius. ¿La lletra petita? España el podrà suspendre en situacions d’alerta sanitària o de seguretat. Gibraltar manté la sobirania britànica en defensa i el control de la base naval i de les aigües territorials. Per tant els treballadors civils continuaran sota normativa britànica.
Resumint: tot canvia per tornar a la situació d’abans trencada pel PP quan per guanyar vots a Andalusia va tancar la reixa i tocar els pebrots a tothom. L’acord, els del PP i VOX el viuen com una derrota d’Espanya ja que els maleits socialistes han traït la santa mare pàtria, com sempre. Cal augurar que si un dia tornen a governar a Madrid ho fotran tot en l’aire una vegada més.
PROBLEMES PER APARCAR
Deixen el cotxe en un aparcament reservat a la policia
El millor per conèixer Barcelona és comprar postals. Si entres a la ciutat només veus cuixes de turistes i, el que és pitjor, no trobes un maleït aparcament.
Els protagonistes de la història van tenir sort. Tenien un forat on aparcar allà mateix, davant el parabrises. Més contents que Déu, van posar l’intermitent, van fer marxa enrere i a no res del seu destí van poder deixar el cotxe. Només un problema. El vehicle estava davant una comissaria i el seu cotxe ocupava un lloc reservat a les forces públiques. Els agents de guàrdia els van cridar l’atenció; allí no podien estacionar el seu vehicle. Inesperadament neguitosos, els ocupants del cotxe enlloc de disculpar-se i anar cap a un pàrquing, van obrir el maleter, van treure’n un parell de bosses i van intentar fugir. Mala pensada. Van ser interceptats.
A les bosses duien 17 quilos de cocaïna. La partida més important que els Mossos han descobert des la seva brillant implantació als bons costums de la ciutadania.
Una vegada comprovat que els ocupants del cotxe no eren els repartidors habituals de la caserna, es va procedir a la seva detenció. Com a premi de consol a la seva ingenuïtat, abans de tancar-los a la cel·la, els van permetre de fer una esnifadeta.
Dubtem molt a qui dedicar la LLUFA però sempre es pot repartir.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA CIRERETA DEL PASTÍS
Tensió xenòfoba a Irlanda
Com si a Europa li faltés alguna confrontació més, Irlanda ha obert la seva particular caixa dels trons. L’excusa, com tantes vegades, és l’intent d’agressió a una noia per part (suposada de moment) d’un grup de nois romanesos. I en una sola frase tenim els elements necessaris per iniciar l’incendi de l’odi: agressió sexual, i immigració.
Caldran molts més detalls, més evidències i proves per certificar la sospita però amb aquests indicis la gent –alguna gent– ja en té prou per començar la seva particular cacera de bruixes.
És el que bona part de la societat actual espera per entrar en el tant desitjat caos. La vida moderna és molt ensopida i es necessita alliberar adrenalina. Les autoritats s’han convertit en promotors de festes i festivals i invents de música i soroll en un intentant de donar sortida a la impaciència social, però no n’hi ha prou. Necessitem un caos més agressiu, desorganitzat, on cada individu pugui tenir la seva oportunitat de xafar la cara al primer que passa pel davant. Necessitem generar por. Què bonica la imatge de les cases pintades de Ballymena proclamant als quatre vents la seva pertinença al gran poble britànic, o irlandès o el que sigui. Que maco imaginar la por dels habitant d’aquestes cases. Quin orgasme saber que els immigrants s’amaguen com rates en cases amigues o amagatalls trobats a l’atzar. Això sí que és vida.
Protestants, catòlics, ateus, de sobte tots han trobat un sol Déu i un sol evangeli. Torturaràs al pròxim com ells et faran a tu mateix. I aquesta és la gràcia: poder pensar que qualsevol dels que ara s’amaguen, podrien ser els teus botxins, de fet ja ho són, et treuen el pa, el treball, l’atenció sanitària, l’habitatge... quins cabrons! Es mereixen això i molt més, apa anem a cremar una altre casa. I la festa s’embolica i s’embolica i arriba el torn de cremar els furgons de la policia, que necessita poc estímul per deixar anar la seva ràbia per les guàrdies sota la pluja. En aquest punt, hem sobrepassat ja l’incident racial, ara estem en plena revolució social i ens sentim millor. I els que no queden al dipòsit de cadàvers ni als box d’urgències, ho celebren. L’home avança directe cap a l’arbre.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
COM EL PARLAMENT ESPANYOL PERÒ PARLAT AMB ESTRANGER
Israel versus Iran
Ens han demanat d’explicar en trenta línies el conflicte Irano-Israelí. Ens en sobren vint-i-nou. Masses criminals per un món tan petit. L’empresa ens va felicitar per la idea però no cobrarem si no omplim la plana o sigui que ara ve la palla.
El context general s’assembla força a jugar al Monopoli amb la família Adams però fent trampa. Molts interessos econòmics, pocs escrúpols, menys aliances sinceres i cap lleialtat. Podríem explicar-ho en versió original. Sunnites, xiïtes, sionisme, cristianisme (en diverses branques, inclosa la nova religió Trumpista). Estem però en plena calitja i és probable que interioritzar tanta cultura provoqui més d’un ictus cerebral. Anem doncs a facilitar la comprensió general.
El PSOE s’enfronta a la dreta. El PSOE té aliances amb molts partits (nacionalistes, esquerrans, vegetarians) que el recolzen però no l’estimen. La dreta, té un extra anomenat VOX que l’estima però no el recolza. El camp de batalla és el Congrés dels Diputats altrament conegut com la casa de putes. I allà es barallen. Ho entenen una mica?
Doncs el PSOE a Espanya, seria una mica el conjunt de països àrabs que fan costat a Iran (no pas com a esquerra sinó com a moda de vestir) i Israel representaria la dreta reforçada per les armes d’altres països com l’Amèrica de Trump. A partir d’aquí, més excepcions que la gramàtica catalana perquè els americans volen destruir el poble Iranià però ara no els convé perque estaven a punt d’aconseguir un govern titella a Iran i a Israel, per exemple no els interessa aconseguir una victòria massa ràpida perquè mentre juga a atacar a Iran, està aniquilant definitivament les terres de Gaza sense que el món es queixi gaire. En resum, el que havíem dit en començar: ni un pam de net.
La única veritat és que mentre les potències juguen, el poble mora de gana o sota les bombes, però en el monopoli, el poble no surt mai i de fer-ho són els considerats elements a expulsar.
Volem advertir que aquest article té com a data de caducitat en les properes dotze hores. Tot depèn de si el món ha petat del tot o als jugadors encara els queden fitxes.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
ARA, SÍ
Aeroport del Prat
Com un vestit de núvia. Escurcem per aquí desfem la bora d’allà, li donem una mica d’aire a les aixelles i a corre. Resultat, el de sempre. Empresa a favor, ciutadà en contra i política al caire del vent que més bufa. Portem dècades dient les mateixes coses, donant les mateixes raons i publicant (més o menys) les mateixes solucions. Al final sembla que el futur de Barcelona depengui de les quatre oques mal criades que coquetegen en un toll d’aigua pudenta. I si enlloc de parlar d’oques ens preguntéssim per la ciutat? Quina ciutat volen els que viuen a Barcelona? Anem a competir amb els grans conglomerats de diner i ciment o optem per un niu endreçat, sense aglomeracions humanes lumíniques i sonores. Barcelona ha de servir per competir o per viure el més plàcidament que es pugui en el segle que ens ha tocat viure? I per una vegada, la resposta no està en el vent.
NOTTING HILL DE DOL
Pinten les cases per foragitar turistes
Qui no ha vist la pel·lícula? Qui no recorda aquells carrers de cases baixes pintades de color aquarel·la? Doncs no cal que hi aneu. Els veïns del distingit barri londinenc, farts de turistes buscant a Julia Roberts o (segons preferències) a Hugh Grant, han decidit enfosquir el carrer, com qui diu fer un fons a negre i pintar les cases abans roses i liles i blaves a negre. És una manera. Una manera probablement més civilitzada que les manifestacions espanyoles contra el turisme on es permet fins i tot remullar a qualsevol “guiri” despistat. Com es deia abans en una notícia sobre l’aeroport de Barcelona, són els ciutadans els que han de decidir el seu model de vida i els anglesos s’han manifestat. El problema és que ells perdran qualitat de vida, el negre no fa per un carrer, i augmentaran els turistes desitjosos de fotografiar la pensada dels veïns. Beneficis pocs però sí una petita demostració d’enginy.
CABRONS, US MATARÉ
Les abelles estan de moda
Té 70 anys i molt mala jeia contra el Mossos. Fins aquí és normal i respectable. Però quan el van aturar per no portar el cinturo cordat la seva emprenyada va ser monumental. Llavors va atiar eixams d’abelles contra el polis. Aquests, cames ajudeu-me, van refugiar-se en un restaurant.
No és estrany que les abelles estiguin en perill d’extinció amb un paio com aquest. En tot cas els polis van haver d’obligar-lo a recuperar els eixams abans de portar-lo a comissaria.
MADRID ECONOMIC FORUM
Milei anima a “zurrar al bandido local”
“Contra los socialistas de mierda, yo siempre voy a estar con ustedes”, i clar, els 7.000 assistents van bramar el seu particular Heil Hitler. En aquest cas a la espanyola: “¡Pedro Sánchez, hijo de puta!”.
Al palau de Vista Alegre, amb l’escenografia triada per ell mateix, amb els sons histriònics de Panic show, del grup argenti La Renga, Milei va gaudir com un cabró. Si els socialistes fossin valents anirien a Argentina a muntar-li el mateix numerat dient: “¡viva la libertad, carajo! ¡Milei, hijo de puta!”.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
NETANYAHOU ATACA L’IRAN
L’EXCUSA ?
PRIMER DIA: PREVENIR L’AMENAÇA NUCLEAR
SEGON DIA: FER CAURE EL RÈGIM
TERCER DIA: PROMETRE UN NOU MIG-ORIENT