Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Télécharger en PDF 
Hebdomadaire républicain politique/satirique de Catalogne
9 juin 2023
CASTIGATS A L’ESTIU
S’avencen les eleccions generals
Dreta puja, esquerra baixa i la meitat de l’electorat no es presenta. Sánchez ho té clar. O repeteix eleccions ara mateix aprofitant la sorpresa general, o no passa la revàlida.
Propis, contraris, premsa i abstenció. Aquestes són les raons que l’han decidit a fer una proposta tan arriscada.
Propis. Els barons i els baronets. Els que foren i els que encara no són. La rereguarda que més sembla la quinta columna del socialisme. Aquest personal amb sis mesos per endavant són capaços d’enfonsar les muralles de Jericó. Amb trenta dies, ho tenen més fotut.
Contraris. Si quan fan la travessa del desert ja es creuen els guanyadors del Dakar, després de guanyar bona part de les alcaldies espanyoles, a la dreta no l’aguantaria ni sa mare. L’arrogància de la dreta és tan infinita com l’univers i sis mesos són un fotimer de dies per dir bestieses i passar pels morros de Sánchez la seva victòria municipal. Es possible fins i tot que Vox presentés una passarel·la de moda amb els nous uniformes militars.
Premsa. Al servei de la dreta extrema, de la extrema dreta i del bisbat, faria tres edicions diàries per posar en portada alguna nova mentida, especialment des que la intel·ligència artificial ajuda al periodisme no intel·ligent. Mentiran igual fins a juliol, però han perdut quatre mesos i vacances.
Abstenció. Molta abstenció ja ha passat pel confessionari acusant-se d’afavorir la dreta. Mentre els duri el sentit de l’esmena, Sánchez els recordarà que totes les seves lleis socials queden per aprovar i que si arriba la dreta, ni lleis d’habitatge ni convenis ni sous mínims ni hòsties... mama por.
No és tan descabellada la idea de Sánchez. Com a mínim ja els ha fotut les vacances a la dreta.
SEGONA PÀGINA
K.MEO
FRANCO TAMBÉ DONAVA EL VISTIPLAU
Llei anti LGTBIQ a Uganda
Uganda és un país. Yoweri Museveni n’és el President. No se’n coneix ni l’edat ni el lloc de naixement però ja ha fet la mili perquè mana des de 1986. És negre. Ho diem per situar la conversa.
Parla el President:
Jo sóc Yoweri Musenevi, el president d’Uganda però sobre tot pare. A casa en tinc una trentena de fills. Alguns fills meus són nets d’altres fills meus. Però per sobre de tot, jo sóc el pare d’Uganda.
No és fàcil ser pare. Cal estimar molt i ser constant i tenir una línia de conducta ferma seguint els ensenyaments del bon Déu i de la moral que se’n deriva. Cal, en definitiva, seguir el camí recte. Jo sempre he seguit el camí recte de la Presidència i aquí estic. Però els exemples de la gent entenimentada com jo, a vegades costa d’arrelar en els joves. La perseverança és l’únic camí.
A vegades se m’ha acusat de ser excessivament dur amb els meus fills d’Uganda. Clar que sóc dur, perquè els estimo!
Fa mal castigar als fills. El cor se’t trenca quan has d’utilitzar el fuet però et reconforta saber que ho fas per ells, pel seu bé. Malauradament els joves no se’n adonen fins que són grans però aleshores veuen la llum i et reconeixent i et tornen a votar.
Ara mateix, m’he vist obligat a signar una llei a favor de l’amor. La llei la va fer el meu govern, jo només he signat però, i que no és bo signar per l’amor? Clar que ho és! Només els elements estranys al país critiquen aquesta mesura. Com és possible? Perquè són una colla de maricons!
El que no vull és atansar-me al final de la vida pensant que no he fet prou per salvaguardar l’amor en estat pur, el que uneix a home i dona d’on en surten noves criatures felices i alegres. Així ho vol Déu i així ho mano jo. I sí, potser la presó i la mort són castics massa severs, però faré tot el que calgui per preservar la moral d’Uganda. Al primer marica que vegi, el capo.
Bones tardes.
Traducció de Paquita del Olmo, homo, trans, i algunes coses més.
LA GARSA PROSTÀTICA
ANGLATERRA NECESSITA FLOTADORS
Nova llei d’immigració a Anglaterra
Des que es va morir Isabel II, Anglaterra fa aigües. Al successor li falla la ploma (diuen que les dues), envia a galeres davant tothom al secretari de signatures, no li entra la corona, l’Elton John desafina i al Parlament, amb rellotge nou, no toquen quarts ni hores.
L’imperi dels imperis, la superba de les supèrbies, la política de la intel·ligència i les frases cèlebres, la democràcia més antiga, no sap en aquests moments ni a quin continent pertany.
La illa que paternalment lamentava que el continent quedés aïllat quan al Canal de la Mànega hi havia temporal, s’està convertint en un illot a la deriva, una mena de “balsa de piedra” portuguesa segons Saramago. Un vell joc de cartes monàrquic on el rei, tot just proclamat, sembla la sota de bastos.
Per acabar-ho d’arreglar, el seu primer ministre, un hindú amb tots els respectes, signa la llei més ignominiosa conta la immigració. Des de ja, l’arribada il·legal a Anglaterra, significa l’enviament dels immigrants a Rwanda. Ni acolliment ni punyetes. A conèixer món. La idea ha estat defensada –i també te gràcia– per la Suella Bravernam, els pares de la qual van arribar emigrants de Kenia als anys seixanta.
Bonic oi? Un hindú i una kenyana, feliçment acceptats i instal·lats al Regne Unit, avui posen la barrera a la immigració. Segurament mai no han pensat ni pensaran en què hagués passat si els seus avantpassats haguessin topat amb la llei d’estrangeria que ara recolzen. Clar, ells ja són anglesos.
Si a una llei innoble s’hi afegeix el suport dels teòrics nobles d’un país, la cosa acaba en una majúscula enganyifa i els seus habitants, en turistes d’esquenes cremades que necessiten flotadors per sobreviure.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
RETORN EMOTIU D’ARRIMADES A JEREZ
Arrimades es retira
Després del fracàs punyent a les últimes eleccions, la Inés abandona la política a Madrid anys després de deixar Catalunya amb la feina feta. El seu pare durant els anys seixanta i setanta va excel·lir com a torturador a la brigada politicosocial de Barcelona. La Inés seguint les petjades de Rufino aprofita el nou règim pseudo democràtic per continuar a Catalunya la “cruzada” de la guerra civil contra “los rojos separatistas”.
Malgrat el seu afany d’espanyolitzar Catalunya no va reeixir en convertir-la en un Ulster tal com desitjava Jordi Cañas.
La Inés ha sigut una virtuosa política, va destacar la seva inequívoca catalanofília, serena, apòstol de la veritat, de moral excelsa, comprensiva, amable, tolerant i afectuosa.
Acompanyada pel seu manso, Xavier Cima exdiputat de Convergència, i vestida amb els colors nacionals ha rebut un gran homenatge de la seva ciutat natal de Jerez.
Als cellers “Los apostoles” s’hi ha reunit diverses personalitats com la nova alcaldessa de Jerez (P.P.) i el bisbe de Càdiz. Li va ser lliurada la “Cruz Laureada de San Fernando”pels seus serveis a Espanya mentre sonaven els himnes de la Legió i d’Espanya.
L’excel·lent vi de Jerez va fer que l’eufòria es desencarés entre els assistents que van acabar llençant al marit català de l’Arrimades dins una cisterna de vi mentre cantaven “Y viva España”.
Corren rumors que s’ha vist a l’Arrimades entrevistar-se amb l’abadessa del monestir de La Cartuja, es murmura que vol ingressar com a monja i no fora estrany una futura beatificació donades les seves virtuts.
Tornarà de bell nou a actuar a Jerez la mano negra?
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
RÚSSIA S’ESQUERDA, MOSCOU TREMOLA
Quina merda esteu fent, munt de bèsties pudents?
Mou el cul de la cadira on t'han posat per defensar el país. Ho brama el cap dels mercenaris Wagner al Ministre de Defensa rus davant el petit atac de drons ucraïnesos sobre Moscou.
Aquesta és la resposta a l’onada de bombardejos -16 en un mes- per drons suïcides i míssils balístics a Kíev que malgrat tenir una defensa antiaèria quasi irreprotxable els russos proven així d’esgotar les reserves ucraïneses.
Per altra part han sortit a la llum els grups militars compostos per russos dissidents que lluiten a favor d'Ucraïna, el "Cos de Voluntaris Russos" (KDR) i la legió "Llibertat de Rússia" que penetren en territori rus sense massa problemes i ataquen ciutats i poblacions petites.
Moscou ho descriu així: "Tres atacs de formacions terroristes ucraïneses van ser rebutjats" per soldats russos i no han aconseguit creuar la frontera. Però de fet i sobre el terreny aquestes milícies van arribar a Belgorod i no és la primera vegada, provocant el pànic al costat rus.
En tot cas la guerra ja abasta també territori rus, s’intensifica i està fora de control pels occidentals amb la destrucció de la presa de Kakhovka del riu Dnièper com a colofó.
Kíev i Moscou s'acusen mútuament de la destrucció de la presa que subministra aigua potable a la regió de Kherson i aigua pel cultiu dels cereals, i amb desastroses conseqüències humanes i ecològiques. És per a frenar la contraofensiva ucraïnesa tan necessitada pels occidentals?
No cal estudiar massa la situació per entendre que els russos ho tenen tot a guanyar i els ucraïnesos tot a perdre en el moment que semblava que la contraofensiva ucraïnesa es desencallava amb atacs amb drons i incursions a Rússia. Amb el gruix de les tropes esperant que les terres convertides en fang per l'hivern s'assequin per avançar i colpejar amb força. De sobte els seus plans estan destrossats.
Aquesta destrucció i les seves conseqüències són extremadament greus. Destruir una presa es pot considerar un crim de guerra. I, en aquest cas, l'impacte militar d'aquest esdeveniment sense precedents en el conflicte podria ser decisiu. Sobretot que la presa està a prop de la central nuclear més gran d’Europa i que necessita molta aigua per abastir el seus dipòsits de refrigeració.
De moment, la planta de Zaporizhia –que va passar a mans russes des del març del 2022, fa mesos que està tancada– sembla estar sota control si creiem els experts de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica, però mesurem en aquests moments fins a quin punt Europa viu damunt un volcà?
Les guerres mai són trivials, causen danys humans i materials considerables. Aquest és el seu objectiu: soscavar les reserves, les defenses i la moral de l'enemic. Però en aquesta guerra, sembla que no hi ha límit. Tots els cops estan permesos i pot ser aterridor si es pensa en la salut mental de qui pilota Rússia.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
CANVI DE CALÇOTETS
El Cercle d’Economia de Barcelona rep a Feijóo
Els calçotets acabats d’estrenar s’enganxaven al cul dels pantalons quan els socis del Cercle s’aixecaven per aplaudir l’alcaldessa Colau. Els nervis, la presència de la primera autoritat local, la possibilitat de tenir un apart de segons per preguntar “que hay de lo mío”...
Ara els calçotets s’humitegen a l’entrada de Feijóo. Ha arribat Feijóo. Feijóo ha vingut a Barcelona. Dos dies després va tornar la Colau. Ningú no es va aixecar de la cadira i els calçotets de diari no traspuaven. Algun comentari despectiu, alguna rialleta...
Endevinalla: qui va guanyar les eleccions municipals, Feijóo o la Colau?
Feijóo es va treure el discurs de la butxaca. Somreia com un veritable professional. Les primeres paraules ja van impactar. Reconeixia Feijóo que Catalunya no sempre havia estat ben tractada, que algunes coses no s’havien fet bé. Al cercle es tornaven a mullar els calçotets però aquesta vegada per davant, era com un orgasme.
“Aquests home ens entén”. He de preguntar-li “que hay de lo mío”. Després del peixet i la comprensió, varen venir els nous plans i el Cercle ja embrutava els calçotets per davant i per darrera. Feijóo tenia exactament els mateixos plans que ells desitjaven. “Es que la economia no va de dretes ni esquerres, és una qüestió d’imperatiu legal”. “En algunes coses és més avançat que el Sánchez”.
Feijóo va acabar el discurs i el Cercle va fer un intent de cantar-li el Cara al sol, però es van retenir. La satisfacció era general. Finalment teníem un líder, un líder que ha entès la importància de Catalunya, la nostra importància.
En tot el Cercle, grup de reconeguda solvència intel·lectual, a ningú se li va ocorre preguntar-se per què el Feijóo no fa el mateix discurs quan està a Murcia o Salamanca o Madrid o digue’m, en general a Espanya.
Els diners tornen infantils les millors intel·ligències. Sortosament, no tots som del Cercle.
LLUFA, TATO.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
L’ORIGEN DE LES ESPÈCIES
Vox guanya alguns escons i canta algunes cançons
Els corbs viuen dels animals morts. Vox viu de les societats en crisi. És llei de vida... especialment en les vides fetes d’ignorància i mesquinesa.
Vox va guanyar alguns regidors en el territori català que fins ara els hi havia estat vetat pocs però els suficients per embrutar el mapa. Catalunya ha perdut la virginitat o com si diguéssim, Vox ha violat Catalunya.
En la seva eufòria de manada, Vox va deixar anar els seus crits de guerra i el primer que se’ls va acudir va ser recuperar un lema de Mussolini, posteriorment utilitzat en una nova versió per la república espanyola. Els republicans deien: no passaran. Mussolini i ara Vox canta: “Hemos pasado”. Com en plena guerra, perquè ells segueixen en guerra. Per ells no ha passat el temps.
El problema però és que per Vox, el temps és el quaternari. L’edat mitjana els queda molt lluny de les seva perspectiva, els falten segles per arribar-hi. Ells van encara amb la destral afilada.
El nazisme va començar a matar jueus com si fossin conills. La mort no els era suficient, necessitaven satisfer el seu instint animal... fins que una vegada un cap del Reich es va esquitxar de sang jueva i la sensibilitat el va fer “humanitzar” l’holocaust. A partir d’aleshores, els jueus morien en pau en càmeres de gas. Tot un progrés. Les forces de Franco torejaven els presoners republicans en places de toros. Banderilles, estocada i pica, però assegurat el mandat, van substituir aquestes mort pel garrot. Un altre progrés.
El problema de Vox és que la Inquisició els sembla massa moderna i segueixen veient en la bronca, la pallissa, el d’esquarterament i la destral afilada la manera de redimir els pecats dels enemics de Déu. Per això no se’ls acut altra lletra que “hemos pasado”. Sabem com va acabar la primera invasió dels bàrbars. Com serà aquesta?
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
TORNA ERROL FLYNN
Pirateria informàtica pels pobres
Quan semblava que ja estava tot perdut, tornen els pirates, tornen els bons. No tots els pirates són bons, és veritat, però comparats amb el que hi ha, queden força ben lliurats.
Els cyberattacs que al principi feien gràcia perquè embolicaven la troca a les grans empreses, van anar convertint-se en robatoris tècnics i sovint utilitzant un material molt sensible, com els pacients dels hospitals. Una vegada més, la merda s’havia confós amb la merda. Fa uns dies però, va tornar a cavalcar l’Errol Flynn, el Robin Hood que tots esperàvem. Des d’aleshores, grups d’informàtics, roben als rics, sí, ja era hora, sí, però Oh miracle, reparteixen el botí entre institucions i individus necessitats. No és bonic això? Tornar a la ingenuïtat de la infantesa, adormir-te amb el desig de formar part dels lladres bons, a l’escalfor dels boscos i les princeses. Doncs això passa. Al·leluia!
I tal com la llavor s’escampa pel camp i germina i floreix, han sortit altres Robin Hood’s pel món que fan coses –com els catalans– però coses bones.
A Utah, decorat esplèndid per qualsevol LLanero Solitario, també s’estan donant passos importants. De moment el districte escolar ha prohibit la Bíblia per als nens petits. Reconeixen que el llibre resulta un dels més violents i pornogràfics de la literatura universal i que si algun pare la vol llegir al seu fill, que ho faci a casa, amb un diccionari a la mà i molta paciència.
Més a prop encara, a Catalunya, sabem de l’existència d’un grup de vells que no es prenen les pastilles que els hi dóna el personal de la Residència i les reparteixen entre altres comunitats d’ancians.
La primavera reneix fins i tot dins dels corrals. Han tornat les bones obres. La humanitat encara te solució. Llàstima dels mal parits que la governen.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
ESTAT SENSE LLEI
La convocatòria d’eleccions frena 60 lleis
Sánchez fa temps que mana, però havia deixat pel final, l’espectacle pirotècnic. Seixanta lleis. Entre elles, naturalment les més progressistes, les més populars, les que li podien donar vots. Habitatge, les esmenes de pensions, protecció de les víctimes del franquisme, memòria democràtica... Mala sort, el país es queda sense l’empenta progre del govern progre, però no preocupar-se, a Espanya segueixen vigents les lleis del segle XVIII.
COM UNA TACA D’OLI
Arriba a Andorra la guerra d’Ucraïna
La cosa és mes seriosa del que semblava. Andorra, la neutralitat feta país, participa activament en el conflicte Rússia-Ucraïna. Les hostilitats les han iniciat els respectius cònsols d’ambdós països. Eren amics però ara s’insulten pel carrer i per telèfon i un dia l’un va punxar la roda del 4X4 de l’altre i l’endemà l’altre va trencar un vidre de la finestra de l’un. La ONU intenta apaivagar aquest nou focus bèl·lic, però els cònsols són tossuts com una mala cosa. La gran beneficiada de la baralla diplomàtica serà Andorra a la que els dos països han promès industria pesada, armament nuclear i tabac per exportar a Espanya.
TRILER GUANYA
Erdogan torna a guanyar les eleccions
Erdogan, el Cap de Turquia, porta durant els 9 anys que és president, els 11 que fou Primer Ministre i la tira de temps que va ser alcalde d’Estambul, enganyant al món oriental, occidental i colateral. Probablement és l’home que més ha guanyat en tots els conflictes mundials fent pactes contra natura, naturals i artificials. Ara, després d’una primera volta electoral, ha guanyat definitivament les eleccions. Que és presenti ara mateix el sant innocent per qui la seva victòria ha estat una sorpresa. Erdogan forever.
ANTIFRAU O LA LÒGICA AMERICANA ADOPTADA A EUROPA
Atorgar la condició de testimoni protegit als denunciants de corrupció
Docs sí, aviat podrem denunciar als patrons cabrons que no paguen impostos i que treballen amb diners en negre. Però al tanto, com les pelis americanes ens ho mostren, aviat i haurà assassinats a dojo a càrrec de sicaris professionals.
En definitiva, que finalment els testimonis estaran protegits durant una setmaneta i després podrien sofrir segrest, tortura, atacs a les seves famílies o deixar-se acollonir per renegar del que puguin saber. Mireu si ho saben els que manen que també contemplen la validesa penal de la denúncia anònima.
Clar que si els poders que manen fessin la feina per la qual han estat escollits i pagats no caldria tot aquest merder inútil, car i perillós.
ELS XINESOS JA HO FEIEN I ELS MIRÀVEM DE TRAVÉS
Pantalles: Hem anat massa ràpid, massa lluny, massa aviat?
Suècia culpa les pantalles de la baixada de nivell dels seus alumnes i propugna el retorn als manuals escolars.
Per fi han escoltat metges i pedagogs que ho diuen des de fa anys. I mira per on és un govern de centredreta qui ho aplicarà reduint el temps que els estudiants passin davant les pantalles i tornant a introduir els llibres de text a les aules.
En els últims mesos, aquesta petita música del seny ha anat augmentant a Suècia qüestionant el lloc de les pantalles i la tecnologia digital a les escoles del país.
A Catalunya, els infants tenen l’índex de comprensió de lectura més baix d’Europa, quin govern ho faria? I, per tant, no és tan difícil.
EL DELTA DE L’EBRE, MALALT, LABORATORI DE LA CRISI CLIMÀTICA
El projecte europeu Rest-Coast i els rucs que administren el Delta!
Un projecte finançat per la UE té com a objectiu omplir la desembocadura de l’Ebre amb alliberaments d'aigua dels aiguamolls.
Si hi ha un lloc on es manifesten els efectes de la crisi climàtica és el Delta. El mar pujant en mode accelerat. No és que l'aigua pugi més que en altres llocs de la costa, sinó que el mateix delta i la línia de costa estan retrocedint a causa de la manca de nous dipòsits de sediments.
Fins ara, s'han fet molts estudis, però s'ha fet poc, i d'una manera molt parcial.
Pot ser que amb 18 milions € i coordinat a Catalunya per la UPC, el projecte pugui avançar per fer front al canvi climàtic malgrat les dificultats de conciliació dels múltiples actors, administracions de tota mena, empreses i particulars. Fins ara no ha sorgit res de concret.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
EL PAPA RESULTA SER UNA PAPA
JOAN L’ANGLÈS ES CONVERTEIX EN JOAN VIII EL 857
DOS ANYS I SET MESOS MÉS TARD
DURANT LA PROCESSÓ DEL CORPUS CRISTI
DÓNA A LLUM A UN FILL
Segons la llegenda, Joana va néixer de pares anglesos a la ciutat alemanya de Magúncia.
Es diu que va anar a Atenes amb el seu amant i que es va disfressar d'home per rebre una educació religiosa.
Es diu que es va distingir com a erudita i que va ascendir a través de les files de l'església.
El 855, es diu que va ser elegida papa per unanimitat pel Col·legi Cardenalici.
Segons els informes, va ser desemmascarada com una dona adúltera quan va donar a llum inesperadament durant una processó.
La traduction en français sera bientôt disponible
CASTIGATS A L’ESTIU
S’avencen les eleccions generals
Dreta puja, esquerra baixa i la meitat de l’electorat no es presenta. Sánchez ho té clar. O repeteix eleccions ara mateix aprofitant la sorpresa general, o no passa la revàlida.
Propis, contraris, premsa i abstenció. Aquestes són les raons que l’han decidit a fer una proposta tan arriscada.
Propis. Els barons i els baronets. Els que foren i els que encara no són. La rereguarda que més sembla la quinta columna del socialisme. Aquest personal amb sis mesos per endavant són capaços d’enfonsar les muralles de Jericó. Amb trenta dies, ho tenen més fotut.
Contraris. Si quan fan la travessa del desert ja es creuen els guanyadors del Dakar, després de guanyar bona part de les alcaldies espanyoles, a la dreta no l’aguantaria ni sa mare. L’arrogància de la dreta és tan infinita com l’univers i sis mesos són un fotimer de dies per dir bestieses i passar pels morros de Sánchez la seva victòria municipal. Es possible fins i tot que Vox presentés una passarel·la de moda amb els nous uniformes militars.
Premsa. Al servei de la dreta extrema, de la extrema dreta i del bisbat, faria tres edicions diàries per posar en portada alguna nova mentida, especialment des que la intel·ligència artificial ajuda al periodisme no intel·ligent. Mentiran igual fins a juliol, però han perdut quatre mesos i vacances.
Abstenció. Molta abstenció ja ha passat pel confessionari acusant-se d’afavorir la dreta. Mentre els duri el sentit de l’esmena, Sánchez els recordarà que totes les seves lleis socials queden per aprovar i que si arriba la dreta, ni lleis d’habitatge ni convenis ni sous mínims ni hòsties... mama por.
No és tan descabellada la idea de Sánchez. Com a mínim ja els ha fotut les vacances a la dreta.
SEGONA PÀGINA
K.MEO
FRANCO TAMBÉ DONAVA EL VISTIPLAU
Llei anti LGTBIQ a Uganda
Uganda és un país. Yoweri Museveni n’és el President. No se’n coneix ni l’edat ni el lloc de naixement però ja ha fet la mili perquè mana des de 1986. És negre. Ho diem per situar la conversa.
Parla el President:
Jo sóc Yoweri Musenevi, el president d’Uganda però sobre tot pare. A casa en tinc una trentena de fills. Alguns fills meus són nets d’altres fills meus. Però per sobre de tot, jo sóc el pare d’Uganda.
No és fàcil ser pare. Cal estimar molt i ser constant i tenir una línia de conducta ferma seguint els ensenyaments del bon Déu i de la moral que se’n deriva. Cal, en definitiva, seguir el camí recte. Jo sempre he seguit el camí recte de la Presidència i aquí estic. Però els exemples de la gent entenimentada com jo, a vegades costa d’arrelar en els joves. La perseverança és l’únic camí.
A vegades se m’ha acusat de ser excessivament dur amb els meus fills d’Uganda. Clar que sóc dur, perquè els estimo!
Fa mal castigar als fills. El cor se’t trenca quan has d’utilitzar el fuet però et reconforta saber que ho fas per ells, pel seu bé. Malauradament els joves no se’n adonen fins que són grans però aleshores veuen la llum i et reconeixent i et tornen a votar.
Ara mateix, m’he vist obligat a signar una llei a favor de l’amor. La llei la va fer el meu govern, jo només he signat però, i que no és bo signar per l’amor? Clar que ho és! Només els elements estranys al país critiquen aquesta mesura. Com és possible? Perquè són una colla de maricons!
El que no vull és atansar-me al final de la vida pensant que no he fet prou per salvaguardar l’amor en estat pur, el que uneix a home i dona d’on en surten noves criatures felices i alegres. Així ho vol Déu i així ho mano jo. I sí, potser la presó i la mort són castics massa severs, però faré tot el que calgui per preservar la moral d’Uganda. Al primer marica que vegi, el capo.
Bones tardes.
Traducció de Paquita del Olmo, homo, trans, i algunes coses més.
LA GARSA PROSTÀTICA
ANGLATERRA NECESSITA FLOTADORS
Nova llei d’immigració a Anglaterra
Des que es va morir Isabel II, Anglaterra fa aigües. Al successor li falla la ploma (diuen que les dues), envia a galeres davant tothom al secretari de signatures, no li entra la corona, l’Elton John desafina i al Parlament, amb rellotge nou, no toquen quarts ni hores.
L’imperi dels imperis, la superba de les supèrbies, la política de la intel·ligència i les frases cèlebres, la democràcia més antiga, no sap en aquests moments ni a quin continent pertany.
La illa que paternalment lamentava que el continent quedés aïllat quan al Canal de la Mànega hi havia temporal, s’està convertint en un illot a la deriva, una mena de “balsa de piedra” portuguesa segons Saramago. Un vell joc de cartes monàrquic on el rei, tot just proclamat, sembla la sota de bastos.
Per acabar-ho d’arreglar, el seu primer ministre, un hindú amb tots els respectes, signa la llei més ignominiosa conta la immigració. Des de ja, l’arribada il·legal a Anglaterra, significa l’enviament dels immigrants a Rwanda. Ni acolliment ni punyetes. A conèixer món. La idea ha estat defensada –i també te gràcia– per la Suella Bravernam, els pares de la qual van arribar emigrants de Kenia als anys seixanta.
Bonic oi? Un hindú i una kenyana, feliçment acceptats i instal·lats al Regne Unit, avui posen la barrera a la immigració. Segurament mai no han pensat ni pensaran en què hagués passat si els seus avantpassats haguessin topat amb la llei d’estrangeria que ara recolzen. Clar, ells ja són anglesos.
Si a una llei innoble s’hi afegeix el suport dels teòrics nobles d’un país, la cosa acaba en una majúscula enganyifa i els seus habitants, en turistes d’esquenes cremades que necessiten flotadors per sobreviure.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
RETORN EMOTIU D’ARRIMADES A JEREZ
Arrimades es retira
Després del fracàs punyent a les últimes eleccions, la Inés abandona la política a Madrid anys després de deixar Catalunya amb la feina feta. El seu pare durant els anys seixanta i setanta va excel·lir com a torturador a la brigada politicosocial de Barcelona. La Inés seguint les petjades de Rufino aprofita el nou règim pseudo democràtic per continuar a Catalunya la “cruzada” de la guerra civil contra “los rojos separatistas”.
Malgrat el seu afany d’espanyolitzar Catalunya no va reeixir en convertir-la en un Ulster tal com desitjava Jordi Cañas.
La Inés ha sigut una virtuosa política, va destacar la seva inequívoca catalanofília, serena, apòstol de la veritat, de moral excelsa, comprensiva, amable, tolerant i afectuosa.
Acompanyada pel seu manso, Xavier Cima exdiputat de Convergència, i vestida amb els colors nacionals ha rebut un gran homenatge de la seva ciutat natal de Jerez.
Als cellers “Los apostoles” s’hi ha reunit diverses personalitats com la nova alcaldessa de Jerez (P.P.) i el bisbe de Càdiz. Li va ser lliurada la “Cruz Laureada de San Fernando”pels seus serveis a Espanya mentre sonaven els himnes de la Legió i d’Espanya.
L’excel·lent vi de Jerez va fer que l’eufòria es desencarés entre els assistents que van acabar llençant al marit català de l’Arrimades dins una cisterna de vi mentre cantaven “Y viva España”.
Corren rumors que s’ha vist a l’Arrimades entrevistar-se amb l’abadessa del monestir de La Cartuja, es murmura que vol ingressar com a monja i no fora estrany una futura beatificació donades les seves virtuts.
Tornarà de bell nou a actuar a Jerez la mano negra?
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
RÚSSIA S’ESQUERDA, MOSCOU TREMOLA
Quina merda esteu fent, munt de bèsties pudents?
Mou el cul de la cadira on t'han posat per defensar el país. Ho brama el cap dels mercenaris Wagner al Ministre de Defensa rus davant el petit atac de drons ucraïnesos sobre Moscou.
Aquesta és la resposta a l’onada de bombardejos -16 en un mes- per drons suïcides i míssils balístics a Kíev que malgrat tenir una defensa antiaèria quasi irreprotxable els russos proven així d’esgotar les reserves ucraïneses.
Per altra part han sortit a la llum els grups militars compostos per russos dissidents que lluiten a favor d'Ucraïna, el "Cos de Voluntaris Russos" (KDR) i la legió "Llibertat de Rússia" que penetren en territori rus sense massa problemes i ataquen ciutats i poblacions petites.
Moscou ho descriu així: "Tres atacs de formacions terroristes ucraïneses van ser rebutjats" per soldats russos i no han aconseguit creuar la frontera. Però de fet i sobre el terreny aquestes milícies van arribar a Belgorod i no és la primera vegada, provocant el pànic al costat rus.
En tot cas la guerra ja abasta també territori rus, s’intensifica i està fora de control pels occidentals amb la destrucció de la presa de Kakhovka del riu Dnièper com a colofó.
Kíev i Moscou s'acusen mútuament de la destrucció de la presa que subministra aigua potable a la regió de Kherson i aigua pel cultiu dels cereals, i amb desastroses conseqüències humanes i ecològiques. És per a frenar la contraofensiva ucraïnesa tan necessitada pels occidentals?
No cal estudiar massa la situació per entendre que els russos ho tenen tot a guanyar i els ucraïnesos tot a perdre en el moment que semblava que la contraofensiva ucraïnesa es desencallava amb atacs amb drons i incursions a Rússia. Amb el gruix de les tropes esperant que les terres convertides en fang per l'hivern s'assequin per avançar i colpejar amb força. De sobte els seus plans estan destrossats.
Aquesta destrucció i les seves conseqüències són extremadament greus. Destruir una presa es pot considerar un crim de guerra. I, en aquest cas, l'impacte militar d'aquest esdeveniment sense precedents en el conflicte podria ser decisiu. Sobretot que la presa està a prop de la central nuclear més gran d’Europa i que necessita molta aigua per abastir el seus dipòsits de refrigeració.
De moment, la planta de Zaporizhia –que va passar a mans russes des del març del 2022, fa mesos que està tancada– sembla estar sota control si creiem els experts de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica, però mesurem en aquests moments fins a quin punt Europa viu damunt un volcà?
Les guerres mai són trivials, causen danys humans i materials considerables. Aquest és el seu objectiu: soscavar les reserves, les defenses i la moral de l'enemic. Però en aquesta guerra, sembla que no hi ha límit. Tots els cops estan permesos i pot ser aterridor si es pensa en la salut mental de qui pilota Rússia.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
CANVI DE CALÇOTETS
El Cercle d’Economia de Barcelona rep a Feijóo
Els calçotets acabats d’estrenar s’enganxaven al cul dels pantalons quan els socis del Cercle s’aixecaven per aplaudir l’alcaldessa Colau. Els nervis, la presència de la primera autoritat local, la possibilitat de tenir un apart de segons per preguntar “que hay de lo mío”...
Ara els calçotets s’humitegen a l’entrada de Feijóo. Ha arribat Feijóo. Feijóo ha vingut a Barcelona. Dos dies després va tornar la Colau. Ningú no es va aixecar de la cadira i els calçotets de diari no traspuaven. Algun comentari despectiu, alguna rialleta...
Endevinalla: qui va guanyar les eleccions municipals, Feijóo o la Colau?
Feijóo es va treure el discurs de la butxaca. Somreia com un veritable professional. Les primeres paraules ja van impactar. Reconeixia Feijóo que Catalunya no sempre havia estat ben tractada, que algunes coses no s’havien fet bé. Al cercle es tornaven a mullar els calçotets però aquesta vegada per davant, era com un orgasme.
“Aquests home ens entén”. He de preguntar-li “que hay de lo mío”. Després del peixet i la comprensió, varen venir els nous plans i el Cercle ja embrutava els calçotets per davant i per darrera. Feijóo tenia exactament els mateixos plans que ells desitjaven. “Es que la economia no va de dretes ni esquerres, és una qüestió d’imperatiu legal”. “En algunes coses és més avançat que el Sánchez”.
Feijóo va acabar el discurs i el Cercle va fer un intent de cantar-li el Cara al sol, però es van retenir. La satisfacció era general. Finalment teníem un líder, un líder que ha entès la importància de Catalunya, la nostra importància.
En tot el Cercle, grup de reconeguda solvència intel·lectual, a ningú se li va ocorre preguntar-se per què el Feijóo no fa el mateix discurs quan està a Murcia o Salamanca o Madrid o digue’m, en general a Espanya.
Els diners tornen infantils les millors intel·ligències. Sortosament, no tots som del Cercle.
LLUFA, TATO.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
L’ORIGEN DE LES ESPÈCIES
Vox guanya alguns escons i canta algunes cançons
Els corbs viuen dels animals morts. Vox viu de les societats en crisi. És llei de vida... especialment en les vides fetes d’ignorància i mesquinesa.
Vox va guanyar alguns regidors en el territori català que fins ara els hi havia estat vetat pocs però els suficients per embrutar el mapa. Catalunya ha perdut la virginitat o com si diguéssim, Vox ha violat Catalunya.
En la seva eufòria de manada, Vox va deixar anar els seus crits de guerra i el primer que se’ls va acudir va ser recuperar un lema de Mussolini, posteriorment utilitzat en una nova versió per la república espanyola. Els republicans deien: no passaran. Mussolini i ara Vox canta: “Hemos pasado”. Com en plena guerra, perquè ells segueixen en guerra. Per ells no ha passat el temps.
El problema però és que per Vox, el temps és el quaternari. L’edat mitjana els queda molt lluny de les seva perspectiva, els falten segles per arribar-hi. Ells van encara amb la destral afilada.
El nazisme va començar a matar jueus com si fossin conills. La mort no els era suficient, necessitaven satisfer el seu instint animal... fins que una vegada un cap del Reich es va esquitxar de sang jueva i la sensibilitat el va fer “humanitzar” l’holocaust. A partir d’aleshores, els jueus morien en pau en càmeres de gas. Tot un progrés. Les forces de Franco torejaven els presoners republicans en places de toros. Banderilles, estocada i pica, però assegurat el mandat, van substituir aquestes mort pel garrot. Un altre progrés.
El problema de Vox és que la Inquisició els sembla massa moderna i segueixen veient en la bronca, la pallissa, el d’esquarterament i la destral afilada la manera de redimir els pecats dels enemics de Déu. Per això no se’ls acut altra lletra que “hemos pasado”. Sabem com va acabar la primera invasió dels bàrbars. Com serà aquesta?
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
TORNA ERROL FLYNN
Pirateria informàtica pels pobres
Quan semblava que ja estava tot perdut, tornen els pirates, tornen els bons. No tots els pirates són bons, és veritat, però comparats amb el que hi ha, queden força ben lliurats.
Els cyberattacs que al principi feien gràcia perquè embolicaven la troca a les grans empreses, van anar convertint-se en robatoris tècnics i sovint utilitzant un material molt sensible, com els pacients dels hospitals. Una vegada més, la merda s’havia confós amb la merda. Fa uns dies però, va tornar a cavalcar l’Errol Flynn, el Robin Hood que tots esperàvem. Des d’aleshores, grups d’informàtics, roben als rics, sí, ja era hora, sí, però Oh miracle, reparteixen el botí entre institucions i individus necessitats. No és bonic això? Tornar a la ingenuïtat de la infantesa, adormir-te amb el desig de formar part dels lladres bons, a l’escalfor dels boscos i les princeses. Doncs això passa. Al·leluia!
I tal com la llavor s’escampa pel camp i germina i floreix, han sortit altres Robin Hood’s pel món que fan coses –com els catalans– però coses bones.
A Utah, decorat esplèndid per qualsevol LLanero Solitario, també s’estan donant passos importants. De moment el districte escolar ha prohibit la Bíblia per als nens petits. Reconeixen que el llibre resulta un dels més violents i pornogràfics de la literatura universal i que si algun pare la vol llegir al seu fill, que ho faci a casa, amb un diccionari a la mà i molta paciència.
Més a prop encara, a Catalunya, sabem de l’existència d’un grup de vells que no es prenen les pastilles que els hi dóna el personal de la Residència i les reparteixen entre altres comunitats d’ancians.
La primavera reneix fins i tot dins dels corrals. Han tornat les bones obres. La humanitat encara te solució. Llàstima dels mal parits que la governen.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
ESTAT SENSE LLEI
La convocatòria d’eleccions frena 60 lleis
Sánchez fa temps que mana, però havia deixat pel final, l’espectacle pirotècnic. Seixanta lleis. Entre elles, naturalment les més progressistes, les més populars, les que li podien donar vots. Habitatge, les esmenes de pensions, protecció de les víctimes del franquisme, memòria democràtica... Mala sort, el país es queda sense l’empenta progre del govern progre, però no preocupar-se, a Espanya segueixen vigents les lleis del segle XVIII.
COM UNA TACA D’OLI
Arriba a Andorra la guerra d’Ucraïna
La cosa és mes seriosa del que semblava. Andorra, la neutralitat feta país, participa activament en el conflicte Rússia-Ucraïna. Les hostilitats les han iniciat els respectius cònsols d’ambdós països. Eren amics però ara s’insulten pel carrer i per telèfon i un dia l’un va punxar la roda del 4X4 de l’altre i l’endemà l’altre va trencar un vidre de la finestra de l’un. La ONU intenta apaivagar aquest nou focus bèl·lic, però els cònsols són tossuts com una mala cosa. La gran beneficiada de la baralla diplomàtica serà Andorra a la que els dos països han promès industria pesada, armament nuclear i tabac per exportar a Espanya.
TRILER GUANYA
Erdogan torna a guanyar les eleccions
Erdogan, el Cap de Turquia, porta durant els 9 anys que és president, els 11 que fou Primer Ministre i la tira de temps que va ser alcalde d’Estambul, enganyant al món oriental, occidental i colateral. Probablement és l’home que més ha guanyat en tots els conflictes mundials fent pactes contra natura, naturals i artificials. Ara, després d’una primera volta electoral, ha guanyat definitivament les eleccions. Que és presenti ara mateix el sant innocent per qui la seva victòria ha estat una sorpresa. Erdogan forever.
ANTIFRAU O LA LÒGICA AMERICANA ADOPTADA A EUROPA
Atorgar la condició de testimoni protegit als denunciants de corrupció
Docs sí, aviat podrem denunciar als patrons cabrons que no paguen impostos i que treballen amb diners en negre. Però al tanto, com les pelis americanes ens ho mostren, aviat i haurà assassinats a dojo a càrrec de sicaris professionals.
En definitiva, que finalment els testimonis estaran protegits durant una setmaneta i després podrien sofrir segrest, tortura, atacs a les seves famílies o deixar-se acollonir per renegar del que puguin saber. Mireu si ho saben els que manen que també contemplen la validesa penal de la denúncia anònima.
Clar que si els poders que manen fessin la feina per la qual han estat escollits i pagats no caldria tot aquest merder inútil, car i perillós.
ELS XINESOS JA HO FEIEN I ELS MIRÀVEM DE TRAVÉS
Pantalles: Hem anat massa ràpid, massa lluny, massa aviat?
Suècia culpa les pantalles de la baixada de nivell dels seus alumnes i propugna el retorn als manuals escolars.
Per fi han escoltat metges i pedagogs que ho diuen des de fa anys. I mira per on és un govern de centredreta qui ho aplicarà reduint el temps que els estudiants passin davant les pantalles i tornant a introduir els llibres de text a les aules.
En els últims mesos, aquesta petita música del seny ha anat augmentant a Suècia qüestionant el lloc de les pantalles i la tecnologia digital a les escoles del país.
A Catalunya, els infants tenen l’índex de comprensió de lectura més baix d’Europa, quin govern ho faria? I, per tant, no és tan difícil.
EL DELTA DE L’EBRE, MALALT, LABORATORI DE LA CRISI CLIMÀTICA
El projecte europeu Rest-Coast i els rucs que administren el Delta!
Un projecte finançat per la UE té com a objectiu omplir la desembocadura de l’Ebre amb alliberaments d'aigua dels aiguamolls.
Si hi ha un lloc on es manifesten els efectes de la crisi climàtica és el Delta. El mar pujant en mode accelerat. No és que l'aigua pugi més que en altres llocs de la costa, sinó que el mateix delta i la línia de costa estan retrocedint a causa de la manca de nous dipòsits de sediments.
Fins ara, s'han fet molts estudis, però s'ha fet poc, i d'una manera molt parcial.
Pot ser que amb 18 milions € i coordinat a Catalunya per la UPC, el projecte pugui avançar per fer front al canvi climàtic malgrat les dificultats de conciliació dels múltiples actors, administracions de tota mena, empreses i particulars. Fins ara no ha sorgit res de concret.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
EL PAPA RESULTA SER UNA PAPA
JOAN L’ANGLÈS ES CONVERTEIX EN JOAN VIII EL 857
DOS ANYS I SET MESOS MÉS TARD
DURANT LA PROCESSÓ DEL CORPUS CRISTI
DÓNA A LLUM A UN FILL
Segons la llegenda, Joana va néixer de pares anglesos a la ciutat alemanya de Magúncia.
Es diu que va anar a Atenes amb el seu amant i que es va disfressar d'home per rebre una educació religiosa.
Es diu que es va distingir com a erudita i que va ascendir a través de les files de l'església.
El 855, es diu que va ser elegida papa per unanimitat pel Col·legi Cardenalici.
Segons els informes, va ser desemmascarada com una dona adúltera quan va donar a llum inesperadament durant una processó.