183182181
180179178
177176175
174173172
171170169
168167166
165164163
162161160
159158157
156155154
153152151
150149148
147146145
144143142
141140139
138137136
135134133
132131130
129128127
126125124
123122121
120119118
117116115
114113112
111110109
108107106
105104103
102101100
999897
969594
939291
908988
878685
848382
818079
787776
757473
727170
696867
666564
636261
605958
575655
545352
515049
484746
454443
424140
393837
363534
333231
302928
272625
242322
212019
181716
151413
121110
987
654
321




Licence Creative Commons
 Télécharger en PDF 

 Télécharger en PDF 

 Télécharger en PDF 

 Télécharger en PDF 

 Télécharger en PDF 

 Télécharger en PDF 

 Télécharger en PDF 

 Télécharger en PDF 

 Télécharger en PDF 

 Télécharger en PDF 

   

Hebdomadaire républicain politique/satirique de Catalogne

19 novembre 2021

La traduction en français sera bientôt disponible

ENRIQUE ARNALDO ALCUBILLA
Escollit magistrat del Tribunal Constitucional
Jurista espanyol. Amb això ja n’hi hauria prou per definir al personatge però aquest va sobrat de mèrits especials.

Proper al P.P. (Ignacio Gonzalez, cas Lezo). Proper a Aznar (FAES). Proper a J. Matas (cas Palma Arena). Participant de varies Fundacions (cosa que va ocultar en el congrés) on hi han individus com Matas, López o Marchena.

Enemic de la llei d’avortament, llei de memòria històrica, Catalunya, Zapatero als que ha criticat obertament a “El Imparcial” quan se suposa que un magistrat ha de guardar-se les seves opinions personals.

Aquesta persona ha estat escollida com a Magistrat del tribunal Constitucional, la màxima representació de la justícia espanyola, a proposta del P.P.

Cap sorpresa pel que fa al suport popular a Arnaldo, és com si votessin al seu oncle sicilià. Més vergonyosa és l’acceptació de PSOE i PODEM del xantatge que Casado els proposa.

Per defensar la seva dignitat de pantalla, socialistes i comuns diuen que han votat a Enrique Arnaldo, amb una pinça al nas. Potser més valdria que se la deixin posada perquè el Congrés fa pudor a caca envaint fins i tot el barri de Salamanca.

És immoral indultar amb un alt càrrec a un personatge que hauria d’estar complint pena, si no presidiària (que probablement sí) d’exclusió social.

Ara, l’Arnaldo demana que li concedeixin la presumpció d’innocència. Els hi ha concedit ell aquest dret als homes i dones que ha insultat des d’una taula d’aparent justícia?

Fóra bonic, com a mostra d’honestedat que el Magistrat rebutgés el càrrec, que deixés, mal que fos per una vegada, un punt de dignitat en el seu currículum. Seria maco, però és clar, seria també en un altre país i amb un altre personatge.


SEGONA PÀGINA


EL CONVIDAT
JE M’APPELLE SANGRA
Macron vol més centrals nuclears.
En quan surt un francès baixet, ja vol ser President de la República. Té més possibilitats d’assemblar-se a Napoleó i això els porta boixos.

Macron va començar fort, va estudiar molt i moltes coses i en va fer moltes altres. Ara com a President també en fa moltes i tothom, inclús els seus enemics, esperen que n’encerti alguna. Pel que es veu, està seguint el camí de Napoleó però des de Santa Elena, a la inversa.

Projectes en té i idees i esperances. És una mica com el vell Coronel Zangra a qui cantava Jacques Brel. Una esperança nascuda amb la primera feina que va perdent ritme a mesura que augmenta el càrrec.

O molt ens equivoquem o des de la presidència, Macron encara no ha aconseguit un èxit, ni un de petitet. Si alguna cosa ha aprés, és a tirar enrere i corregir els seus projectes. Però no escarmenta.

A sis mesos de les eleccions i aprofitant l’augment dels carburants, Macron ha tingut una nova idea. Fer més centrals nuclears. Déjà vu. Massa déjà vu. Però ell està encantat amb la nova idea. A més la seva proposta és innovadora. Res a veure amb les centrals nuclears d’abans. Macron és progre, com tothom sap i les centrals que impulsa són de petita cilindrada, que caben a la cuina de qualsevol veí del tercer segona. Com una bombona de butà però nuclear. Genial imaginatiu, però perillós.

Les circumstàncies li van a favor. Macron és parent llunyà de Napoleó però també del senyor Curie, un científic que es va casar amb una premi Nobel. (només li falta tenir parentesc directe amb Zidane, per tenir l’ADN de tots els herois francesos) i tot això hauria de garantir l’èxit de l’operació. Però ull, estem parlant de Macron, i Macron pot llençar per la borda tots els auguris de l’èxit sense ni adonar-se’n.

Macron és una nano genial, simpàtic i faceciós però s’apropa una tempesta anomenada Waterloo.


HUMANOTECA
DE BÈSTIA A BÈSTIA
Advocat defensor ataca a víctima de violació
Advocat.- Un professional com un altre. La seva feina, en teoria, és afavorir que es faci justícia entre dues part enfrontades. A vegades han de tenir un estómac molt especial per haver de defensar veritables bèsties.
Advocat internista.- El que primer mira per ell i després per la justícia. Té pocs mals d’estómac.

Advocat fastigós.- El que a canvi d’aconseguir un èxit personal en la defensa d’un culpable confés, ataca sense escrúpols a la víctima. Personatge en alça una vegada les dones han decidit denunciar els abusos a les que són sotmeses i que ells pretenen demostrar que són provocats per les mateixes víctimes. No té estómac, l’organisme li comença a nivell de cintura.

Judicis per violació.- El tercer càstig que rep una dona després de ser violada i posteriorment interrogada per la policia. El seu pitjor enemic, l’advocat defensor dels violadors i a vegades –no sempre sortosament– el jutge.
Dret Moral.- Assignatura molt difícil de trobar als programes d’estudi de les universitats de dret.
Consciència.- ???????????????


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
DES DE BIELORÚSSIA AMB AMOR

Esperançades, però enganyades, hordes asiàtiques amenacen l’occident europeu per les fronteres de Polònia. Tots ells provenen de Bielorússia, la Rússia blanca, cada cop més roja de sang vessada pel seu poble, i coberta de negres tenebres en tots els seus horitzons, sota les urpes de la maldat i odi desenfrenat del seu màxim dirigent Alexander Lukashenko, bèstia humana que governa amb mà de ferro el seu país, des de 1994.

Tot arrenca a les darreres eleccions fraudulentes a l’estiu de 2020, que van provocar una explosió social, amb l’esclat de grans revoltes a fi d’enderrocar el règim dictatorial i que van portar 25.000 manifestants a la presó amb diversos morts. Tant sinistre personatge el 23 de maig d’enguany va fer aterrar un avió a l’aeroport de Minsk per detenir Protasevich, periodista dissident, acusat de terrorisme i al qui se li demana més de 15 anys de presó.

Tot això ha fet que la Unió Europea li hagi imposat sancions econòmiques. Lukashenko, però, no afluixa ja que compta amb el suport incondicional, el germà gran rus. Per tant, des de ja fa 8 dies, està utilitzant immigrants de Síria, Líban i Irak, aquests arriben via Dubai, i són traslladats a l’aeroport de Minsk i d’allà, amb autocars, fins la frontera polonesa, per introduir-los a Unió Europea. Ja han mort varis de fred als boscos, d’altres són retornats i més de 5.000, tot i les enormes dificultats, han aconseguit arribar a Alemanya.

Mentre, 2.000 soldats polonesos i escamots neonazis són a la frontera per impedir la penetració de qualsevol immigrant, alhora que és negada l’arribada al lloc dels fets als mitjans de comunicació i periodistes.

De bell nou, com sempre, es fa servir el patiment de la gent més feble i necessitada pels interessos malèvols i inconfessables de personatges com Lukashenko. Fins quant ho permetrem? De moment, la negra nit bielorussa no té fi.


CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA KINTA FORKA
VAIXELL INTERESTEL·LAR CONVERGENT
Se subhasten 57 locals de Convergència
El 1999, una de les primeres festes que va oferir Ferovial va ser al Palau de la Música Catalana, no era la primera que es feia a instigació del molt inspirat Jordi Pujol. Un cop passada la magistral obertura, que transportava als militants de Convergència al cim d'una enorme piràmide de poder capaç de donar un vertigen mai experimentat fins llavors en el partit, s'imposa la idea que, sigui el que sigui la resta, cal anar més enllà de la pel·lícula i passar del 3% de comissions sota ma per l’adjudicació d’obres al 5%. Als dirigents d’explorar dins de la foscor i de la Barcelona íntima com aconseguir un Tresor.

No eren els únics, evidentment, les maletes plenes de diners “negres” anaven amunt i avall de la geografia de la ma dels portadors al servei del PSOE i del PP. Tothom ho practicava com si fos una pacífica exploració espacial.

Però el 2017, impressionants escenes se segueixen una rere l'altra, impregnades per la violència dels escorcolls i l’embargament d’arxius sota un silenci estrany per part dels Convergents. Com a mínim haurien d’haver cridat “Auxili” “Madrid ens oprimeix” però ca home ca.

Llavors comença, amb elegància i malenconia, la lenta liquidació d’un partit que durant vint anys havia governat en amo absolut la geografia catalana. Canvis de nom, canvis de dirigents, relleu generacional –perquè són necessaris– i també canvi de paradigma. De voler viure en una Catalunya submisa a canvi de poder es passa a la Catalunya políticament irreverent i sobiranista. Probablement això explica molt l’obsessió judicial contra la cúpula Convergent d’aleshores i els seus continuadors.

El 2021, dels 57 locals propietat del partit 33 estan hipotecats i 22 embargats pels tribunals. Resultat de que setze dirigents del partit van ser jutjats, en el cas Palau, per malversació de 24 milions d'euros entre 1999 i 2009, inclosos 6,6 milions d'euros per part de Convergència Democràtica.

Ara, part dels locals que encara posseeix l'organització, se subhasten per cobrir el deute acumulat. Per a la nostra sorpresa i desil·lusió, creadora d’una fredor gelada, d'aquests 57 locals, 31 estan actualment ocupats pel PDECat, que els ha posats a disposició del liquidador alhora que Àngels Chacón, la líder del partit, ha presentat un expedient de regulació d'ocupació. Tot això dins un silenci interestel·lar amb eco d'òpera bufa, malgrat els accents neoclàssics de la música escoltada al Palau de la Música.


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
LA MADRE PATRIA
Eleccions a Nicaragua
“La clave” programa de televisió espanyola. Més de mig país empassant-se una peli en blanc i negre per després veure a un ponent (diguem-ne Felipe González o, encara millor Alfonso Guerra i la seva americana de pana). Meitats dels setanta.

Daniel Ortega, després d’una llarga oposició i presó aconsegueix pujar al poder del govern sandinista. Ofereix una política socialista, marxista i leninista a l’estil de Cuba. Convoca eleccions i les guanya. Meitats dels vuitanta.

Felipe González, el baró en cap de les files socialistes, un dels esculls més perillosos cara a la renovació política espanyola. Anti governs de coalició, anti independentisme català. Finals de 2021.

Alfonso Guerra. Desaparegut en combat. Poc a poc, per una causa o una altra ha hagut de dimitir de tots els càrrecs que tenia. La jubilació li ha permès allunyar-se de la política sense fer massa soroll. Només surt de la ratera quan ha d’anar en contra de Catalunya. Finals de 2021.

Daniel Ortega. Torna a guanyar les eleccions a Nicaragua amb una abstenció popular del vuitanta per cent. Abans només ha tingut que empresonar a tota l’oposició. 2021.

Ortega, bon marit, probablement a la força perquè la seva “vieja” té molt males puces, s’enorgulleix de la democràcia nicaragüenca. De revolucionari a dictador després d’una setmana de tastar l’estofat de vedella i l’afrodisíac aroma del poder. Capaç d’insultar als que abans li donaven el seu suport com a “perros”, capaç també de fer-los desaparèixer.

Espanya i Nicaragua germanes de cultura i fe... i sobre tot, de sang.

Déu ens lliuri dels pobres que fan fortuna ràpida, va dir algú. Déu ens lliuri de Gonzales, Guerras i Ortegas. Però no ho farà.
LLUFA PER LA “MADRE” I PER “LA HIJA”


SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


ÚLTIMA HORA
JA ESTEM SALVATS
La Generalitat contractarà a més Mossos.
Ens toquessin per cap tant pernils com Mossos, Catalunya seria la Suïssa alemanya. A hores d’ara, pràcticament a cada família catalana li toca un mosso per cap de taula. Resulta car, però relativament segur (t’estalvien les multes).

Pràcticament no hi ha família catalana que no tingui un Mosso d’esquadra com a parent. Les filles van boiges per trobar-ne un i els fills, especialment els masoquistes, fan cua davant les comissaries. És el moment dels casaments mixtes.

Potser per això probablement l’ús del català està en davallada perquè per cada Mosso que encara recorda algun mot en català n’hi a una dotzena que et canten una solea, però què importa si tenim més policia catalana?

Es diu de canviar-los l’uniforme, tiraria de blau a verd perquè la nova promoció es senti més còmoda i que, els dies de festa enlloc d’espardenyes es posaran un casc antiavalots de xarol negre. Bona idea.

De les coses importants se’n seguiran fent càrrec la Policia Nacional Espanyola i la Guàrdia Civil Espanyola, però al Principat ja respirem a Pàtria. Dos mil Mossos més, són molts més Mossos inútils.

Pel proper any, de complir-se la previsió contractual, s’espera que els Mossos desfilin davant Sa Majestat pel dia de les Forces Armades. Al davant portaran la vaca de la mala llet.


VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTEXT
UNA MUJER VIEJA
España vacía. Nova aposta política
“España parecía entonces una mujer vieja y fenril que se pinta y hace una mueca de alegria” Baroja. Generació del 98.

La vella s’ha fet gran, potser ha mort, potser està en un geriàtric, segur que ha perdut la memòria i Espanya ha quedat buida.

Només en les grans ciutats, l’habiten els que no tenen temps de viure, envoltats de fums, feines i deutes. I ha quedat, naturalment, els que viuen a costa dels morts vivents.

Han passat molts anys des que Baroja retratés la decadència espanyola, però segueix i segueix i segueix.

Ara, uns quants llestos, que, seguint també la ploma de Baroja “viven gracias a lo que los demás no saben”, han decidit explotar la misèria. Parlaran en nom de planes seques, muntanyes oblidades, pobles pràcticament deshabitats, privats de comoditat, i de la marginació dels seus habitants.

Els diran que ha arribat la seva hora, que la vida els farà un canvi radical si els donen el seu vot. I aqueta gent que no sap, potser els donaran el vot.

Seran pocs, la collita ha de ser escassa quan no hi ha camps ni aigua per regar-la, però si es recull el de tots els veïns d’Espanya, és possible que col·lectin el suficient per donar un bon àpat parlamentari. Passades les eleccions, aquesta gent llesta que viu del que altres ignoren, tornaran a la seva capital perquè el silenci quan neix de la pobresa els fa nosa. Si alguna vegada han necessitat silenci van a un balneari, una sauna o a una illa ben urbanitzada, no enmig de la terra erma que ara diuen es proposen regenerar.

Ara només cal preguntar-se cap on girarà l’interès per la Espanya buida. A la dreta?, a l’esquerra?, al millor postor? Perquè no podem creure que la idea de tornar a omplir a Espanya es limiti a embarassar a totes les dones fèrtils que trobin pels descampats.


NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TELEGRAM
UNA ESPERADA HERÈNCIA
50 anys de l’Assemblea de Catalunya
I seguim igual. Més vells, amb molts difunts, menys força i convenciment.
Celebrar el cinquantè aniversari del naixement d’un força política nova, amb empenta i il·lusió, és com fer festa el dia que en Gumersindo va néixer en una jornada de l’any 1714.
No queda res de tot allò, potser pels hereus més pudorosos una mica de vergonya. La ciència avança que és una barbaritat però la política i els catalans, no. Ora pro nobis.

ALUMNE AVENTAJAT
Europa denuncia mals tractes a Espanya
Tenia jo un cosinet que després de set anys d’exercir d’advocat va resultar que no havia acabat ni el batxillerat. Que contents estaven els seus pares! Quines notes treia el xaval. Després va resultar tot un engany. A Espanya li passa el mateix (potser perquè el meu cosí treballa al govern). Espanya és una Democràcia de ple dret, sí, però no aprova ni una assignatura. Cada setmana Europa envia una carta als papes d’Espanya, per denunciar, el mal funcionar de la justícia, el deteriorament dels drets humans... la setmana passada va parlar de mals tractes a presons i comissaries espanyoles. El problema és que els papes d’Espanya, no obren les cartes.

UN PIVOT QUE DEFENSA BÉ
Albiol deixa de ser alcalde
Albiol és un jugador complet. Ataca, com és la seva missió de pivot, però sap defensar com el que més. Fa moltes faltes personats, d’acord, però el tio és molt polivalent. Està guanyant per un punt, li marquen una tècnica i perd el partit a més de fotre-li dues jornades de sanció. Torna a jugar, guanya altra vegada però li senyalen passes en el últim segon i no encesta la cistella cantada. Molt alt, molt polivalent, però va trepitjar merda.
ESA CABECITA...
La Guàrdia Civil confon un llibre amb una prova d’espionatge
Una escriptora russa escriu un llibre “El secret de la clandestina”
Un català, traductor i OH DESGRÀCIA! Cap de l’Oficina de Puigdemont a Brussel·les, tradueix el llibre.
La Guàrdia Civil Espanyola llegeix (és un dir) el llibre.
La Guàrdia Civil Espanyola, arresta al traductor i l’acusa de ser l’autor (no el traductor) d’una trama d’espionatge (cas Volhov)
Viva la Guàrdia Civil!

INGLOURIOUS BASTERDS
Els Pujol’s incomunicats
Tot comença amb l’arrest de Jordi Pujol i els seus fills. Els Guàrdies Civils s’incauten dels aparells electrònics de la nissaga. En concret, quatre ordinadors, una dotzena de mòbils, sis tauletes... Passen els anys i la investigació judicial conclosa els Pujol en demanen la restitució. El jutge ordena la seva devolució. Els Pujol envien un transport exprés a recollir els materials. A poca distància de l’Audiència Nacional el transport és assaltat per uns encaputxats, al mig de Madrid i a ple dia, armats de pistoles de gran calibre.
Penseu, penseu! Qui ho ha organitzat?

GERNACIÓ DE SUÏCIDIS
Vuit mil enguany!
Any 2021! A la vida com a les pel·lícules, els adolescents estan sempre sobre el fil de la navalla, en equilibri dubtós, amb l’alcohol i la droga com a companys d’infortuni.
Massa d’ells se’n van massa aviat. Joves encarnant les pèrdues d’una generació, la de la pandèmia de la COVID. Joves mal situats en la balança de les esperances vitals destruïdes de la vida sobre el planeta i d’una joventut en mal de viure.
ANATOMIA DE VOX
Mirant la tele des de l’extrema dreta
Es veu que no es van agradar quan Televisió de Catalunya va indagar, a sang i fetge de ben segur, on es vota més Vox a Catalunya? Qui els vota i per què? Com són els seus votants? Qui són els seus dirigents?
El 30 Minuts de TV3, fa el reportatge i busca respostes al fenomen espanyol per excel·lència. Dotze diputats al Parlament andalús el desembre del 2018. Cinquanta-dos diputats al Congrés espanyol el 2019 sumant més de 3 milions de vots. Onze diputats al Parlament de Catalunya el 2021 (218.000 vots). Quina ha estat la fórmula de Vox?
I ves a saber perquè no s’agraden!

BIRMÀNIA ESPIONITIS
Novembre gelat birmà
Onze anys de presó per a un periodista nord-americà detingut a Birmània. Danny Fenster, editor en cap del mitjà de comunicació Frontier Myanmar. Va ser condemnat a onze anys de presó per "incitar a la dissidència, l'associació il·legal i violar la llei d'immigració".
En altres i diferents processos oberts el periodista també està acusat de "terrorisme i sedició" i s'enfronta a cadena perpètua.
Algú a Birmània ha llegit els manuals de la CIA i del KGB i s’ha fet un lio de collons.